La càmera fotogràfica Daguerre-Giroux de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

3.160
Martí Llorens i Rebecca Mutell
Rafel Forga duent a terme les tasques de restauració

Rafel Forga duent a terme les tasques de restauració de la càmera. Fotografia: © Martí Llorens / Factoría Heliográfica. 2015

¡He trobat la manera de fixar les imatges de la càmera fosca!
¡He sorprès la llum fugaç i l’he encadenat!
¡He obligat el Sol a pintar-me els quadres!

Amb aquestes paraules, el pintor i empresari Louis-Jacques-Mandé Daguerre (1787-1851) va irrompre un dia de 1824 a la botiga del seu proveïdor habitual de lents, al Quai de l’Horloge de París, l’òptic Vincent Chevalier i el seu fill Charles, ben coneguts per la construcció de microscopis i telescopis.

Anys més tard, Charles Chevalier escriuria en les seves memòries que potser Daguerre, “havia cantat victòria abans d’hora”. No va ser fins el 1835, en una publicació anomenada Journal des Artistes, quan es va parlar per primera vegada del fet que Daguerre havia trobat “la manera de copsar en una placa preparada per ell, la imatge produïda per la cambra fosca. Llavors, ja havien passat dos anys de la mort de l’inventor Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) amb qui Daguerre havia treballat sobre la possibilitat de fixar les imatges de la cambra fosca.

Retrat de J.M.Daguerre

Retrat de J.M. Daguerre per Jean-Babtiste Sabarier-Blot.1844. Col·lecció George Eastman House, International Museum of Photography and Film

La comunicació oficial del procés complet del daguerreotip, el primer procediment fotogràfic de la història operatiu i comercialment viable, es va fer el 19 d’agost de 1839 a l’Acadèmia de Ciències de París, a càrrec del científic i polític François Arago (1786-1853). Tres mesos després, en un acte públic organitzat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, RACAB, es va realitzar la primera sessió fotogràfica a Espanya. Emprant una càmera model Daguerre-Giroux adquirida a París, el gravador Ramon Alabern i Moles (1811-1888) va obtenir un daguerreotip amb una vista de dos edificis del Pla de Palau de Barcelona. El paper exercit en aquesta històrica fotografia pel científic i metge Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871), membre de la RACAB, va ser fonamental, ja que va ser ell qui va organitzar la compra d’aquest aparell al mateix Alabern.

L’any 2014 es va celebrar el 175 aniversari d’aquesta primera fotografia. Aquest va ser el tema de l’exposició El Daguerreotip. L’inici de la fotografia, organitzada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. En el seu catàleg, s’hi van aportar noves dades relatives a aquest esdeveniment i a la figura de Ramon Alabern. La RACAB custodia, des de 1839, la càmera amb què va obtenir aquell primer daguerreotip, avui desaparegut.

De la cambra fosca a la càmera fotogràfica

A principis del segle XIX, la cambra fosca portàtil, un instrument òptic ben conegut des del segle XVII, es va convertir en càmera fotogràfica. Amb aquest nou aparell, ja no es tractava de veure passar el món en moviment a través d’una pantalla de vidre esmerilat i eventualment traçar un esbós amb llapis sobre un full fi de paper. El que ara es volia fer era capturar aquella escena vista sobre el vidre, la seva llum reflectida. Calia saber com impressionar un suport fotosensible, capaç de fixar la llum i, així, obtenir una imatge detinguda i permanent del món.

Retrat de dona

Retrat de dona, 1839-1860, Museu Nacional d’Art de Catalunya

213618-000_084212

Retrat de nens. 1839-1860, Museu Nacional d’Art de Catalunya

Aquesta nova i revolucionària operació no només va requerir de l’estudi i l’acurada aplicació de la química i de l’òptica. Era també el resultat d’una altra manera de concebre el món, d’un nou pensament, d’una nova mirada, que va convergir a Europa a principis del segle XIX. Aquesta nova etapa va requerir també un nou instrument òptic ideat per fer fotografies i no dibuixos. El primer model de càmera fotogràfica que es va posar a la venda va ser Le Daguerreotype, l’any 1839.

Le Daguerreotype

Le Daguerreotype va ser el primer equip fotogràfic comercialitzat al món. Dissenyat pel mateix Daguerre, va ser venut a París per Alphonse Giroux et Cie. i Susse Frères, amb un objectiu construït per Chevalier i, després, també per Lerebours.

Daguerreotip. Daguerre_Atelier_1837

L’Atelier de l’artiste (el taller de l’artista) , 1837, Louis Daguerre [Domini públic], via Wikimedia Commons

L’invent de Daguerre va aconseguir un èxit immediat, tot i que la càmera amb l’equip complet era força pesada i el seu preu, 400 francs, una xifra elevada per a l’època. Sembla que no gaire més de dotze càmeres d’aquest tipus s’han conservat fins  avui i totes elles s’exhibeixen en museus i institucions científiques.

Daguerreotip acolorit, cap a 1860

Moliné y Albareda. Retrat de dues dones. Daguerreotip acolorit, cap a 1860, Museu Nacional d’Art de Catalunya

La càmera Daguerre-Giroux núm. 178

La càmera de la RACAB inclou el segell de garantia del venedor Alphonse Giroux et Cie. Està signada per Louis Daguerre, numerada amb el núm. 178 i el seu estat de conservació és força bo. De la resta de l’equip, s’han preservat la capsa dels productes químics i la capsa per emmagatzemar les plaques. En aquest equip, una peça fonamental per a la història de la Ciència, de la Tècnica i de la Fotografia, hi conflueixen altres circumstàncies que el fan únic:

  • Amb aquesta càmera es va copsar, tal com deia el cartell anunciador de 1839, “la primera vista obtenida en España por el maravilloso proceder del Daguerrotipo”. És per això que posseeix un valor tant simbòlic com històric per a la nostra ciutat i el nostre país.
  • La càmera de la RACAB, juntament amb la càmera del departament de Física de la Universitat d’Uppsala, Suècia, adquirida l’any 1841, semblen ser les dues úniques de la seva tipologia que segueixen sent propietat de la mateixa institució que les va adquirir al segle XIX.
  • La realització d’una sessió fotogràfica pública amb la finalitat d’obtenir la primera fotografia a un país sembla ser un cas únic en la història de la Fotografia.

El projecte de restauració i recerca

El fotògraf Martí Llorens, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i la fotògrafa Rebecca Mutell, doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, dirigeixen el projecte de restauració i recerca relatiu a aquest equip fotogràfic. Interessats en la investigació, la docència i la pràctica artística mitjançant procediments fotogràfics històrics, treballen conjuntament aquests continguts sota el nom de Factoría Heliográfica.

La primera fase ha consistit en la restauració d’aquest equip per tal d’assegurar-ne la correcta conservació per al futur. Aquesta feina ha estat realitzada per Rafel Forga, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitzat en la restauració d’equips fotogràfics del segle XIX i la construcció d’equipament per a la pràctica de procediments fotogràfics històrics.

Càmera restaurada

Càmera Daguerre-Giroux restaurada. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La restauració de la càmera Daguerre-Giroux de la RACAB ha estat narrada sota la forma d’una peça audiovisual dirigida per Lalo García i produïda per Txell Sabartés.

Finalment, el finançament per dur a terme aquesta feina de restauració ha estat aportat gentilment per Valérie de Marotte i Vicenç Boned, col·leccionistes d’art que fins fa un any van dirigir la galeria de fotografia Tagomago a Barcelona.

Amb la restauració enllestida, el nostre objectiu és dur a terme una recerca de caràcter multidisciplinari per vincular i fer visible la càmera de la RACAB en el conjunt de càmeres d’aquesta classe que es conserven a tot el món i generar nous continguts teòrics que contribueixin a la construcció del relat històric sobre els orígens de la producció fotogràfica del nostre país.

En definitiva, es tracta de valorar i projectar degudament el que bé pot qualificar-se com el punt 0.0 de la Història de la Fotografia del nostre país.

Si pensem en aquella primera fotografia obtinguda al Pla de Palau de Barcelona pel gravador Ramon Alabern el 1839, és emocionant i sorprenent saber que l’any 2014, segons Google i a través del web Sightmaps, Barcelona va ser la tercera ciutat més fotografiada del món, superada només per Nova York i Roma.

Martí Llorens i Rebecca Mutell

Aquest article ha estat publicat originàriament al blog del Portal de Fotografia a Catalunya. Agraïm als autors el permís per incloure’l al blog del museu

Referències

GERNSHEIM, H. ; GERNSHEIM, A., L.J.M.Daguerre. The world first photographer, Cleveland/Nova York, The World Publishing Company, 1956, p. 47.

CHEVALIER, A., Étude sud la vie et els travaux de Charles Chevalier, ingenieur opticien, París, Imprimerie Bonventure et Ducessois, 1862, p. 139-147.

Journal des Artistes, 27/09/1835, p. 203.

TORRELLA, R. et al., El daguerreotip. L’inici de la Fotografia, Barcelona, Ajuntament de Barcelona/Arxiu Fotogràfic de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2014.

En relació amb els inicis de la fotografia a Espanya, cal veure; RIEGO, B., La introducción de la fotografía en España. Un reto científico y cultural, Girona, CCG Edicions/Centre de Recerca i Difusió de la IMATGE, CRDI/Ajuntament de Girona, 2000.

Enllaços relacionats

Presentació del projecte de restauració i recerca de la càmera Daguerre-Giroux de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

+ posts
Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.