L’amor i el desig al Museu Nacional d’Art de Catalunya: Projecte el cos sense culpa

630

Els alumnes i professors del Batxillerat d’Arts plàstiques, imatge i disseny de les escoles de la Fundació Escoles Garbí Pere Vergés

Sessió de treball Moodboard 1
Alumnes del batxillerat d’arts plàstiques, imatge i disseny treballant en el mood board o panell de tendències. © Escola Garbí Pere Vergés

El projecte El cos sense culpa ens ha permès col·laborar amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya durant el curs 2018-19.

En aquest article explicarem les nostres motivacions, el procés de treball que vam seguir i les formalitzacions finals que aquest va adoptar.

L’amor i el desig com a tema de reflexió i de creació

Cada any, al Batxillerat d’Arts mirem el nostre món i ens fem preguntes que ens preocupen. Són preguntes sobre la naturalesa humana, sobre la societat, sobre idees, sobre experiències, sobre conflictes, etc. No són problemes estrictament artístics.

El repte és precisament intentar donar-hi resposta mitjançant l’art o expressar la nostra opinió a través de l’art. Gràcies al procés creatiu prenem consciència d’allò que pensem i sentim sobre les qüestions que ens plantegem. I ho fem acceptant que es produeix sempre de manera oberta, sense una conclusió tancada. Els problemes ens porten a idees que esdevenen alhora preguntes. Aquest treball ens aporta molt, ens ajuda a desenvolupar el nostre esperit crític i reflexiu, així com a potenciar la nostra sensibilitat estètica i la creativitat, entre alguns dels molts aspectes del projecte.

L’amor i el desig són dos aspectes d’un mateix impuls humà, i va ser el tema triat pels alumnes per a reflexionar-hi des de diferents punts de vista.

Per estructurar millor la nostra reflexió, vam acudir a la història del pensament i ens vam adonar de la gran diversitat de concepcions que ha generat. En fer-ho, ens vam anar preguntant si participàvem o no d’aquelles idees, i ens va sorprendre veure com d’actuals n’eren algunes d’elles. Per exemple, les dels utilitaristes, les de Foucault o les de Plató.

Mood boards. © Escola Garbí Pere Vergés

Per donar forma a la complexitat del tema, ens vam plantejar una sèrie de preguntes amb les quals miràvem de focalitzar aspectes més concrets:

1. El nostre cos (biologia) ens fa sentir emocions i sentiments que ens costa gestionar racionalment: desig sexual (Eros).

2. El desig sexual i l’amor tenen lleis de comportament similars als principis de la física gravitatòria o dels camps elèctrics o magnètics?

3. L’amor corporal (desig) i l’amor espiritual no són bons o dolents en si mateixos. Són complementaris i bons si ens ajuden a créixer intel·lectualment.

4. La distància entre les nostres expectatives envers l’amor i el desig (ideal) i allò que experimentem a la realitat és una gran font de frustració.

5. És possible una vida equilibrada satisfent el desig sexual en la seva proporció natural.

6. Podem arribar a ser lliures gràcies a ser capaços de sotmetre el nostre desig sexual? Una ànima lliure troba la seva metàfora en el cos nu que no té res a amagar?

7. Ens sentim culpables per experimentar els nostres desitjos sexuals?

8. Té sentit decidir “objectivament-racionalment” estimar o desitjar una persona?

9. Som conscients de com ens afecten els relats autoritzats que el poder crea sobre la nostra identitat-sexualitat?

10. “Podem” alliberar el cos satisfent tots els nostres desitjos sexuals, exercint voluntàriament dolor a la persona estimada/desitjada?

Cadascuna d’aquestes preguntes ens va conduir vers un procés creatiu que alhora va ser reflexiu.

L’apropiacionisme, una manera d’acostar-se al museu

En el moment de plantejar-nos com volíem que es produís el procés creatiu, el paper del Museu Nacional d’Art de Catalunya va ser clau. Ens va oferir una extensa col·lecció d’imatges de diverses èpoques i d’altíssima qualitat, amb les que dialogar i a les quals vam interrogar sobre les mateixes qüestions que ens preguntàvem a nosaltres mateixos.

Per a nosaltres, adolescents i joves, va ser una manera molt diferent d’acostar-nos al museu. Vam passar de ser receptors passius a espectadors actius i crítics. I això ens va agradar molt. Vam “veure” el museu amb ulls molt diferents.

Vam triar un volum d’obres que sentíem més adients als problemes que teníem entre les mans i vam iniciar un diàleg amb elles. Ens les vam apropiar. Tot investigant-les, les vam transformar, les vam relacionar amb altres autors i obres contemporànies i aquest procés de treball ens va conduir cap a les nostres pròpies reflexions-creacions.

Visita comentada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El projecte va tenir una de les seves formalitzacions mitjançant una visita comentada a les sales del museu, on els alumnes relacionaven l’obra del Museu Nacional que havien triat com a referent i la seva pròpia creació. © Escola Garbí Pere Vergés

A partir de les diverses perspectives sobre el tema i una selecció d’obres del Museu Nacional, els alumnes dialoguen i creen un mood board tot iniciant el procés de construcció del propi relat. Els mood boards són un primer pas que ens ajuden a ser conscients del nostre punt de vista sobre el tema i a començar a explorar les seves possibilitats visuals. © Escola Garbí Pere Vergés

Fer visible el procés creatiu

Finalment, només restava “donar forma” al conjunt de la feina feta. Aquest primer projecte es va concretar en dos suports. Per una banda, vam recollir i estructurar tot el procés en un web: El cos sense culpa.

El procés de creació i d’execució de les obres ha estat molt obert. Cada projecte troba la seva formalització específica triant el vehicle artístic que l’alumne creu més adient. © Escola Garbí Pere Vergés

Per l’altra, vam crear un recorregut molt especial per a la nostra comunitat educativa (pares i alumnes) a través de les sales d’Art Modern del museu. Vam exposar les nostres experiències davant de les obres originals i amb reproduccions fotogràfiques de les nostres creacions.

D’aquesta manera vam convertir la visita al museu en una experiència significativa. Ara ens preguntem, això que hem fet nosaltres, pot incentivar altres iniciatives per apropar els adolescents i els joves al museu?

Creacions finals

Aquest és un recull d’algunes de les peces creades pels alumnes del Batxillerat d’Arts plàstiques, imatge i disseny. Totes les creacions estan disponibles al web del projecte El cos sense culpa.

Alejandro Carrasco i Laia López
Alejandro Carrasco i Laia López són els autors de l’obra 4 portes que reflexiona sobre la idea: “És possible decidir objectivament-racionalment estimar o desitjar a una persona?”
© Escola Garbí Pere Vergés
Júlia Ortiz
Júlia Ortiz és l’autora de l’obra Amor propi. Oli sobre tela.
© Escola Garbí Pere Vergés
Júlia Millà, Laura Albajar i Marta Ferrusola
Júlia Millà, Laura Albajar i Marta Ferrusola són les autores d’aquesta obra que reflexiona sobre la idea: “Ens sentim culpables per experimentar els nostres desitjos sexuals?” © Escola Garbí Pere Vergés
Carla Castillejo i Anna Ramos
Carla Castillejo i Anna Ramos són les autores d’aquesta obra que reflexiona sobre la idea: “L’amor corporal (desig) i l’amor espiritual no són bons o dolents en si mateixos. Són complementaris i bons si ens ajuden a créixer intel·lectualment.” © Escola Garbí Pere Vergés
Alberto Rancati
Alberto Rancati és l’autor de l’obra Èxtasi XXI. © Escola Garbí Pere Vergés
Anna Llobet i Mireia Marín
Anna Llobet i Mireia Marín són les autores d’aquesta obra que reflexiona sobre la idea: “Som conscients de com ens afecten relats autoritzats que el poder crea sobre la nostra identitat-sexualitat?” © Escola Garbí Pere Vergés
Adrián Sánchez, Esther Martet i Olga Rodríguez
Adrián Sánchez, Esther Martret i Olga Rodríguez són els autors d’aquesta obra que reflexiona sobre la idea: “El desig sexual i l’amor tenen lleis de comportament similars als principis de la física gravitatòria o dels camps elèctrics o magnètics?” © Escola Garbí Pere Vergés

Enllaços relacionats

Post al blog del batxillerat artístic de la Fundació Escoles Garbí Pere Vergés: El cos sense culpa al MNAC. Exposició del projecte artístic anual i visita guiada al museu.”

Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.