Una caixa nuvial de luxe del segle XVI al Museu Nacional

Daniel Vilarrúbias La caixa –també anomenada arca-  fou potser el moble contenidor per excel·lència a la Catalunya de l’Edat Moderna, ja que la tipologia apareix a mitjan segle XV en coexistència amb els cofres ferrats o d’aspecte més pesat i desapareix a mitjan segle XVIII, quan es generalitza l’armari i fa irrupció un moble de…

Llegir més»
Autor: Z_ Guest blogger

Tokyo: The last station

Anna Carreras i Mireia Campuzano L’exposició “Barcelona: the city of artistic miracles”, en la qual el Museu Nacional va prestar unes 60 obres, va finalitzar la seva gira pel Japó a finals del mes de març, de manera sobtada, a causa de l’afectació de la covid-19. Tot i així, la mostra va obtenir un gran…

Llegir més»
Autor: Anna Carreras

Escenaris de creació: el taller dels artistes /2

Francesc Quílez El taller de l’artista: un espai polivalent Si abandonem la digressió i recuperem el fil conductor del nostre discurs, volem evidenciar com aquest fenomen de polivalència permet realitzar diferents aproximacions, així com un recorregut molt ric per les diverses facetes que presenta el motiu al qual ens referim. Tanmateix, però, l’existència d’una gran…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

Escenaris de creació: el taller dels artistes /1

Francesc Quílez En el decurs del segle XIX, el tradicional lloc de treball dels artistes es transformà en un motiu d’interès per a la pràctica artística de l’època, adquirint una dimensió escenogràfica que fins llavors no havia estat explorada. De fet, la visió del taller ja havia protagonitzat alguns dels episodis creatius més destacats de…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

El procés de restauració-conservació de la santa Lliberada d’Andreu Sala

Àngels Comella Joan Yeguas, conservador de la col·lecció d’Art del Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, ha exposat en un post anterior l’interès historicoartístic d’aquesta magnífica talla policromada datada cap al 1689. Ara ens referirem al procés de restauració-conservació al qual ha estat sotmesa, i que ha permès corroborar que es tracta…

Llegir més»
Autor: Àngels Comella

La fotografia no va ser cap excepció. Fotògrafes a la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Magda Juandó Com és sabut, la cèlebre pregunta de la historiadora nord-americana Linda Nochlin “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?“ (1971) i el seu qüestionament de conceptes preconcebuts per la historiografia tradicional van obrir camins que han derivat en un lent reconeixement de les artistes en general i les fotògrafes en particular….

Llegir més»
Autor: Magda Juandó

Diari de barris. La fotografia als instituts

adolescents i fotografia

Eugenia Ortiz i Món Casas Arran de l’exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya “Oriol Maspons: La fotografia útil 1949/1945“, des de CliCme hem dissenyat un projecte educatiu fotogràfic de la mà del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. Es tracta d’un projecte transversal de fotografia amb alumnes…

Llegir més»
Autor: Eugenia Ortiz

Els secrets de la tercera cara de la moneda

canto moneda

Albert Estrada-Rius Parlar de les dues cares de la moneda és una frase feta corrent que oblida que existeix una tercera cara amb nom propi: el cantell. Podria ser definit com el contorn exterior i lateral que delimita i envolta les dues cares –anvers i revers– d’una moneda o d’una medalla. Es tracta d’una part…

Llegir més»
Autor: Albert Estrada-Rius

Adaptar-nos a una nova realitat: el teletreball

teletreball avantatges i inconvenients

Cristina Riera Fa quatre mesos ningú no s’imaginava que la nostra vida canviaria tant com ho ha fet a causa de la pandèmia provocada pel coronavirus. Feia temps que se sentia parlar del teletreball i, si bé és cert que les empreses privades havien avançat força en aquest terreny, l’administració pública no gaire. Però a…

Llegir més»
Autor: Cristina Riera

Croquis inconcret. Un projecte de dibuix contemporani a l’espai educArt amb l’excusa de Fortuny

Croquis inconcret Èlia Llach

Èlia Llach Per preparar aquest projecte, l’artista Èlia Llach (Barcelona, 1976) va consultar diverses vegades el fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu. Allò que més li va cridar l’atenció van ser uns dibuixos del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 –Roma, 1874) classificats com a Croquis inconcrets, un títol aparentment contradictori que fa…

Llegir més»
Autor: Èlia Llach