Rrose Sélavy al Pirineu submarí

1.773
Joan Casellas

Rrose Sélavy al Pirineu submarí és una performance-conferència que es va presentar de forma “estereoscòpica” al MNAC i al número 500 de la revista L’AVENÇ el 26 de març de 2023, amb una sincronia quasi màgica. Es tracta d’una obra híbrida que uneix en un sol “farcell comunicatiu” fotografia, performance, instal·lació i recerca històrica, dita de viva veu i per escrit, amb diferències formals pròpies de cada mitjà.

LA FOTO

La foto-acció Amb Marcel Duchamp a l’absis del Burgal serveix de sinopsi promocional del projecte Rrose Sélavy al Pirineu submarí al web del MNAC. El punt de partida d’aquesta foto-acció és un document fotogràfic inèdit de la col·lecció del museu: una fotografia de Maspons + Ubiña de finals dels anys 50 que presenta Marcel Duchamp posant a l’absis romànic del Burgal.

Marcel Duchamp al Museu d'Art de Catalunya (Barcelona)

Marcel Duchamp al Museu d’Art de Catalunya (Barcelona). Oriol Maspons, Julio Ubiña, cap a 1960. © Oriol Maspons, Vegap, Barcelona, 2023. ©Succesion Marcel Duchamp/Vegap et ADAGP, París, 2023

La idea d’aquesta foto-acció és crear una situació paradoxal. Visitar el mateix espai de la fotografia de Maspons + Ubiña (l’absis del Burgal), equipat amb una pancarta que sosté l’ampliació escala 1/1 del rostre de Duchamp dins la fotografia de Maspons + Ubiña i un fragment de la pintura romànica, que actua com una peça de puzle, que, en encaixar dins l’espai real, uneix dos moments separats per més de 63 anys. Una mena de proto-selfie trans-temporal.

Amb Marcel Duchamp al MNAC. Foto: Casellas + Alabern Arxiu Aire, 2023. A partir d’un retrat de Marcel Duchamp a l’absis del Burgal realitzat per Maspons+Ubiña. © Oriol Maspons, Vegap, Barcelona, 2023. ©Succesion Marcel Duchamp/Vegap et ADAGP, París, 2023

Amb Marcel Duchamp al MNAC © Casellas + Alabern Arxiu Aire, 2023. A partir d’un retrat de Marcel Duchamp a l’absis del Burgal realitzat per Maspons+Ubiña. © Oriol Maspons, Vegap, Barcelona, 2023. ©Succesion Marcel Duchamp/Vegap et ADAGP, París, 2023

Aquesta imatge enquadra perfectament la meva recerca, basada en estudiar la relació personal i artística de Duchamp amb Catalunya a partir d’un seguit de fotos històriques que Duchamp propicia, encarrega o fa personalment.

LA PERFORMANCE-LA INSTAL·LACIÓ

Performance a la Sala Oval

Procuro transitar al límit de la fragilitat, la monumentalitat de l’espai de la Sala Oval. Amb la geometria de les escales de l’atri i la línia de cordill, d’extrem a extrem d’un cantó de l’òval de la sala, on el retrat-pancarta de Duchamp fa funambulisme i alhora de puntal, en l’encreuament de les línies del cordill i el diàmetre llarg de la sala. En aquest estenedor penjo diversos documents: L’Enigma Man Ray, Qué mira Duchamp a la Caula?, (1) la foto completa de Duchamp a l’absis del Burgal de Maspons + Ubiña, un dibuix del nus mariner gassa de mà (amb què he lligat el cordill als extrems de la sala)  i objectes que fan referència a la recerca, com ara una línia corba, feta amb una barra d’alumini, que projecta en 3D el disparador de cable neumàtic que Duchamp va usar per fer la fotografia al Cap de Creus l’any 1933, la tela quadriculada del farcell que uso per transportar totes les andròmines de l’acció -referència al joc d’escacs-, omnipresent en la vida de Duchamp, l’ornamentació medieval i en les especulacions cabalístiques i alquímiques que Duchamp practicava de forma intuïtiva, (2) i una referència sense solució de continuïtat a Remedios Varo. (3)

El vídeo deixa constància de tots els detalls. Un fet menys “visible” és la banda sonora. Els xiulets, la vibració de la corda, els sorolls de les andròmines en dispersió i muntatge, frases precises: Cal mirar però no a simple vista (en relació amb el readymade Un soroll secret de 1921, indicat pel cabdell de cordill), i forat de precisió, en referència al punt d’unió entre la roda i el tamboret de cuina del primer readymade de 1913 que aquí es fa present amb una rèplica mutant (4) amb la pala de neu i els totxos d’Étant donnés, riures espontanis i els sons de la roda-arpa amb la carta del rei de bastos i les ungles de la meva mà. Al terra, un desori de vetes de senyera, la bossa de plàstic verda, ferros diversos, pinces de roba i el cap gros de Marcel Duchamp fet per Ventura & Hosta per a la darrera Muga Caula, l’any 2019 www.lamugacaula.cat.

LA RECERCA

Presento diverses novetats ordenades en set contes verídics: El joc del cable i la taula: Mary, Man i Rrose al voltant d’un joc fotogràfic d’atzar amb fotos inèdites de Man Ray i Duchamp; Un campanar romànic perdut a la via del tren, on localitzo correctament una fotografia de Man Ray i el seu trajecte a Cadaqués l’any 1933; La lluna negre de la Caula, on analitzo una fotografia de Man Ray del salt d’aigua de la Caula, lloc predilecte de Duchamp a l’Empord; l’Enigma Man Ray, on presento una fotografia inèdita de Man Ray on es detalla, l’any 1952, l’obra secreta de Duchamp Étant donnés (1946-1966); Les coses són el que semblen segons el que saps d’elles, on analitzo la forma de fer de Duchamp a la manera d’un mag il·lusionista, amb la coberta Le surrealisme même, de 1956 com a exemple; La Gioconda bigotuda de Cadaqués, on analitzo aquesta rèplica quasi desconeguda, (5) realitzada a Cadaqués l’any 1958, i llisto per primer cop les 18 versions fetes per Duchamp de 1919 a 1967, i Duchamp romànic, on presento i analitzo, de forma més aviat poètica, la fotografia inèdita de Maspons + Ubiña que retrata Duchamp a l’absis del Burgal.

Conferència Joan Casellas

La conferència està dita, escrita i gravada en dos vídeos, un al qual es pot accedir a través d’un QR en les pàgines de L’AVENÇ i l’altre que documenta la performance-conferència en el web del MNAC. Una imatge icònica; el salt d’aigua de la Caula exhalant vapor. Una afirmació: l’obra de Marcel Duchamp està sota el signe de l’art rococó i una frase poètica: els branquillons d’olivera de la llera del riu Muga al punt de l’aiguabarreig del torrent de la Caula com a element purificador i conductor. Com a introducció fotogràfica, la foto-acció Amb Marcel Duchamp a l’absis del Burgal  i un passi ultra ràpid del monogràfic de retrats de Catalunya Saluda Duchamp, publicat al núm. 196 de la revista Bonart, ja que aquesta és la clau: Catalunya-Duchamp!

1 Aquest text no forma part de la conferència. El vaig presentar de viva veu en una conferència a la Universitat de Girona el 13 de maig de 2019 i en vaig publicar una plaquette, en la darrera edició de la Muga Caula, el setembre de 2019. Posteriorment he retirar l’edició per fer-hi algunes esmenes en el text. El que vaig penjar aquí va ser la part visual que ja ho explica tot.

2 Això ho explica Arturo Schwarz en les obres completes i ho matisa Duchamp a Pierre Cabanne. Jo sols ho apunto visualment.

3 Amb aquesta tela he dut a terme diverses accions relacionades tant amb Duchamp com amb Remedios Varo.

4 Aquesta escultura-conferència; VSMDPF creada l’any 2015, uneix dos readymades de Duchamp; la roda de 1913 i la Pala de neu de 1915 amb els dos tipus de totxos que va usar Duchamp per Étant donnés (1946-1966) el totxo català i l’anglès.

5 L’any 1984 va ser exposada a la fundació Miró de Barcelona en l’exposició Duchamp, però no va ser publicada fins l’any 2017 al catàleg de l’exposició Dalí & Duchamp a la Royal Academy de Londres, amb una reproducció de 11×7 cm. Ara la presento en context a les altres versions i publicada a tota plana a l’Avenç a 24 x 15 cm.

+ posts

Investigador i artista

Joan Casellas
Investigador i artista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.