Procés de restauració del Crist i la creu de Capdella/2

1.858

La intervenció que dona llum a una obra alterada per les vicissituds.

Anvers i revers del Crist i de la creu abans de la restauració. Fotografia: Jordi Calveras

A l’article publicat el 10 de juny d’enguany es feia referència a les antigues i múltiples restauracions prèvies a l’ingrés al Museu del Crist i la creu de Capdella. També es parlava de l’estudi i l’avaluació dels reaprofitaments de materials i d’elements de diverses procedències d’aquest conjunt, amb la intenció d’actualitzar-lo i adaptar-lo als nous gustos i usos litúrgics.

En aquest text farem referència al procés de conservació-restauració d’aquestes dues peces que es trobaven força malmeses, sobretot si ens referim al Crist, extremadament fràgil, degut a la seva antiguitat i a les modificacions i als processos d’envelliment dels materials els quals estaven en entorns que no van ser sempre els més òptims.

Assumir la restauració del Crist i la creu de Capdella ha suposat fer un estudi del conjunt de l’obra i plantejar una proposta d’intervenció que, forçosament, ha hagut de tenir en compte aspectes molt diversos. En un sentit s’han respectat les antigues restauracions i modificacions que formen part de la història de l’obra, canviant tan sols un encaix dels braços del Crist per poder recuperar l’original. També s’ha prioritzat la conservació de la peça realitzant una intensa intervenció de consolidació del suport del Crist per poder dur a terme tot el procés global de restauració. Finalment, s’ha tingut en compte que aquest conjunt, per la seva singularitat, quedarà exposat a les sales de la col·lecció permanent de romànic del Museu i, des d’aquesta perspectiva, s’ha volgut aconseguir un aspecte final harmònic, integrant-ne tots els elements del conjunt.

La creu

A l’article anterior ja vam explicar tota la informació que fa referència a l’estudi de les diferents policromies aplicades al llarg del temps per adaptar la peça al nou Crist i a les novetats estètiques requerides del moment. A continuació exposem un resum gràfic amb imatges virtuals.

Primera policromia amb la creu sense escapçar / Segona policromia. Imatges: Anna Carreras.

Policromies actuals del revers

Primera policromia / Segona policromia eliminada. Actualment queda visible la primera. Imatges: Anna Carreras.

La creu és de fusta conífera formada per un llarguer i un travesser encaixats a mitja mossa. Com s’ha dit anteriorment, la creu no és la originària del Crist, qüestió ratificada per l’informe de raigs X que confirma que no hi ha cap coincidència de les tiges de fusta originals que fixaven el Crist a la seva creu original romànica.

Entre altres indicis, la construcció de la creu ens ha deixat dues marques d’eina molt evidents: la primera es troba al perímetre de la creu i està formada per un conjunt d’incisions disposades en línia. És possible que les incisions s’hagin fet amb un enformador o bé amb una gúbia, el treball de la qual marcava el perímetre del rebaix. Aquest rebaix es feia amb l’aixa. La segona marca d’eina s’identifica com d’aixa i es localitza a tota la superfície del suport de l’anvers i del revers de la creu.

Actual revers, incisions en línia / Actual anvers. Fotografies: Anna Carreras.

Com ja hem esmentat, el revers actual conserva dues policromies i també dues capes de preparació. Prèviament a l’aplicació de la primera, més antiga, es va adherir un endrapat de tela de lli a les zones on podia existir una esquerda a la fusta del suport i possiblement a les zones de junta que uneixen el llarguer i el travesser de la creu. L’anvers actual conserva fragments de la policromia verda amb decoració vegetal groga i la seva capa de preparació, a la qual hem fet referència anteriorment.

Detalls de l’actual revers on s’observen les dues policromies i les dues capes de preparació. Fotografies: Anna Carreras.

En la següent imatge radiogràfica s’observa que els dos extrems del travesser han estat escapçats en els dos angles superiors. Aquesta mutilació possiblement es va fer perquè la creu encaixés en algun indret arquitectònic, suposadament dins de l’església de sant Vicenç de Capdella, d’on prové. En els requadres perfilats en negre també s’observen els tres empelts de fusta nova sense policromar que van refer els extrems del travesser i la part inferior del llarguer. Aquesta intervenció va ser posterior a l’any 1937, quan el conjunt provinent de la col·lecció Plandiura ja formava part del fons del Museu.

Imatge radiogràfica: Àngels Comella.

La següent fotografia, on s’observen el Crist i la creu participant en l’exposició d’art medieval català de l’any 1937 al castell de Maisons-Laffitte de París, ens ho confirma.

Exposició d’art medieval català de l’any 1937. Fotografia d’una de les sales del castell de Maisons-Laffitte, París. Fotografia de l’Arxiu Nacional de Catalunya (Fons de la Generalitat de Catalunya – Segona República), ANC1-1-T-7597.

En aquesta imatge radiogràfica s’observa que, en algun moment, els braços del travesser i del llarguer es van intentar tallar a la zona central de l’encaix de les dues fustes, sense finalitzar-ne el tall. La imatge identifica amb claredat per on van els talls del travesser i del llarguer, i la intervenció posterior, que, amb claus industrials, va reforçar i unir la zona serrada.

Detall de la creu. En vermell, els claus de forja; en color blau, els claus industrials; en verd, els orificis de les tiges no originals. Les fletxes negres marquen les línies per on s’ha intentat tallar. Imatge radiogràfica: Àngels Comella / Fotografia amb llum visible. Fotografia: Anna Carreras.

La restauració ha consistit bàsicament en una desinsectació per anòxia, seguida d’una neteja superficial de la policromia prèviament a la fixació dels aixecaments. La neteja dels empelts afegits, l’obturació dels orificis de xilòfag i, finalment, la reintegració pictòrica han finalitzat la intervenció.

Procés de neteja de l’empelt dret de la post del creuer / Procés de neteja de l’empelt del llarguer. Fotografies: Anna Carreras.

Actual anvers extrem superior del llarguer / Actual revers extrem dret del creuer. Fotografies: Anna Carreras.

Fotografies del procés de reintegració en el qual s’observa que la línia blanca marca la zona reintegrada / Procés d’obturació dels orificis de xilòfag. S’utilitza cera tenyida especial per a restauració. Fotografies: Anna Carreras.

El Crist

El Crist és de fusta de salze molt afectat per l’atac de xilòfags. Conserva restes escadusseres de policromia i de capa de preparació de diferents èpoques. A l’orella esquerra del Crist s’observa un petit fragment d’endrapat, possiblement original romànic. Cal recordar l’existència de l’empelt de fusta nova que es va adherir al revers del coll amb la intenció de canviar la inclinació del cap, una de les modificacions estètiques ja esmentades.

Detall de l’endrapat de l’orella i de l’empelt aplicat al revers del coll. Fotografies: Anna Carreras.

En verd clar, l’empelt nou; en blau clar, les tiges de fusta, i en blau fosc, els claus industrials. Imatge radiogràfica: Àngels Comella.

Consolidació del suport i obturació d’orificis

El Crist va patir un atac d’insectes xilòfags poc després de la seva construcció romànica. Aquest fet va malmetre, substancialment, la morfologia de la fusta i la va transformar en un material porós i fràgil. Abans de la desinsectació per anòxia es va consolidar el suport aplicant un “gota a gota” amb un producte consolidant que anava infiltrant-se lentament a tota la superfície del suport. Aquesta intervenció es va realitzar amb els braços desmuntats, des del revers de la peça i per impregnació, fet que va permetre que el suport agafés consistència. Un cop finalitzat aquest procés de consolidació, que va facilitar la manipulació de la peça, es va procedir a tapar tots els orificis de xilòfag i a reconstruir petites mancances de suport. Es va utilitzar un tipus de pols de fusta amb pigments i aglutinant que s’anava entonant en funció de la zona que s’havia de reintegrar. El procés va ser molt minuciós i es va realitzar utilitzant eines de precisió i també injectant el producte per arribar a les galeries més fondes.

Revers del peu esquerre. Fotografies de detall de l’estat de conservació del suport. Fotografies: Anna Carreras.

Procés d’obturació dels orificis. La zona inferior de l’empelt ja està finalitzada / Detall de la zona del ventre. Fotografies: Anna Carreras.

Fotografia de procés i final. Fotografies: Anna Carreras.

Tractament de l’empelt de la zona del ventre de Crist

Com ja s’havia comentat, un element singular del Crist és l’empelt de fusta ubicat a la zona del ventre i perizonium, que tapa una manca de suport. Era evident que aquest s’havia obert, i, tal com demostren les fotografies antigues, s’havia reubicat de manera errònia deixant els plecs de la roba del drap de puresa desplaçats. La restauració va consistir a separar aquesta peça i intentar emplaçar-la en el seu lloc d’origen, seguint la línia dels plecs. Finalment es va tancar tot el perímetre amb estuc i es va reintegrar cromàticament.

Fotografies d’abans i després de la intervenció. Fotografies: Anna Carreras.

Detalls de l’obertura de l’empelt amb l’encaix i del procés d’anivellament. Fotografies: Anna Carreras.

Reintegració cromàtica. Fotografies: Anna Carreras.

Reliquiari

Tal com s’observa a la següent fotografia del revers, el reliquiari —possiblement no original— tenia la tapa aguantada precàriament amb uns claus industrials, detall que ens informa que el receptacle es va obrir en època moderna i, segons la bibliografia consultada, quan era director del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’historiador de l’art Joan Ainaud de Lasarte. Aquesta singularitat va fer que calgués intervenir aquesta zona. En primer lloc, es va ordenar tot el contingut de restes òssies en bossetes de conservació segellades i es va deixar testimoni de la data d’aquesta intervenció. Prèviament, s’havia fet el tractament de consolidació i obturació d’orificis de la lipsanoteca.

Poc abans de finalitzar la restauració global del Crist es va plantejar la manera de reubicar la lipsanoteca en el seu receptacle amb tapa. La solució va consistir en la utilització d’una cinta de passamaneria, que és d’un color similar al del suport de fusta, i de velcro per subjectar-la. D’aquesta manera, es va impedir realitzar més intervenció damunt el suport de la fusta, que, com hem dit, està malmès.

Fotografies abans de la intervenció. Fotografies: Anna Carreras.

Fotografies de la intervenció i ordenació de les restes òssies. Fotografies: Anna Carreras.

Fotografies del procés de tancament del receptacle. Fotografies: Anna Carreras.

Intervenció en els encaixos dels braços

Els encaixos dels braços al tronc del cos estaven totalment deteriorats i havien perdut el volum i la rigidesa necessaris per sostenir-ne el pes. Una antiga intervenció de restauració va serrar els braços dels seus encaixos i va adherir un empelt amb fusta nova que feia la funció d’aguantar la horitzontalitat dels braços en creu del Crist. Amb l’actual intervenció, aquests empelts nous es van eliminar i es va recuperar l’encaix original.

Fotografia d’abans de la restauració. S’observen els nous empelts que es van eliminar per recuperar els encaixos corresponents a la posició original dels braços. Fotografia: Marta Mérida. / Negatiu en 3D del buit de l’encaix original.

Reproduir l’encaix original era factible, però no estabilitzava l’horitzontalitat dels braços a la creu, ja que la pròpia degradació de la fusta deixava un espai entre l’un i l’altre que calia omplir. El conservador-restaurador de suports, Pere de Llobet, va idear un sistema que, a còpia de realitzar motlles i contramotlles de la zona que s’havia d’intervenir, i amb la posterior impressió 3D del buit, es pogués a realitzar una peça de fusta de salze que encaixés perfectament a les espatlles del Crist. Així, es van aconseguir dos objectius: el primer, recuperar els encaixos originals i, el segon, que el nou sistema de presentació permetés, en cas necessari, desmuntar els braços sense malmetre’ls.

Fotografies del revers i de l’anvers de les espatlles. Fotografies: Anna Carreras.

Resultat final. Fotografies: Marc Vidal.

* El procés de conservació-restauració ha permès realitzar un estudi aprofundit de la història i del sistema constructiu d’aquestes peces. Agraïm als companys conservadors-restauradors de l’àrea que hagin estat amatents i ens hagin aconsellat mentre es duia a terme aquesta difícil restauració.

+ posts

Conservació Preventiva i Restauració

Anna Carreras
Conservació Preventiva i Restauració

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.