Conservar i restaurar en temps de guerra

1.434

Mireia Campuzano i Mireia Mestre

En breu finalitzarà l’exposició Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil, que ha fet valer la gestió que els responsables i tècnics del museu van dur a terme per salvar el patrimoni artístic català després del cop d’estat del 1936. Un període convuls en el qual no es va deixar de treballar per acomplir diferents objectius, entre d’altres la conservació i restauració de les obres d’art.

En aquest article volem posar nom als conservadors-restauradors d’aleshores i ampliar la informació sobre la tasca que van dur a terme durant els anys 1936-1939.

L’equip de conservadors-restauradors

Segons la documentació d’arxiu, poc abans de l’inici de la Guerra Civil el Servei de Restauració estava format per Manuel Grau i Mas, responsable del Servei de Restauració des de l’any 1931, Domènec Xarrié i Mirambell, contractat com a treballador de la Junta de Museus amb caràcter eventual l’any 1932, Anton Esteve Querol, que probablement s’afegí cap a l’any 1933, Jesús Arcas Porta, que s’incorporà com a ebenista l’any 1935, i Joaquim Pradell i Ventura, que va ingressar-hi a finals del 1935, amb només catorze anys, com a treballador provisional de la Junta. 

Manuel Grau i Mas / Domènec Xarrié i Mirambell /Anton Esteve Querol (a dalt) / Jesús Arcas Porta /  Joaquim Pradell i Ventura.

De les persones esmentades, Manuel Grau va tenir un paper rellevant perquè va ser el primer restaurador oficial en plantilla dels Museus d’Art de Barcelona i, sota la direcció de Joaquim Folch i Torres, va ser nomenat cap del Servei de Restauració l’any 1932. Cal recordar que, a iniciativa de Folch i Torres, la Junta de Museus oferí a Manuel Grau l’oportunitat de traslladar-se a Milà per aprendre la professió de restaurador d’obres d’art al taller del professor Mauro Pellicioli, de la Pinacoteca de Brera.

En tornar de l’estada com a pensionat, Grau va iniciar l’activitat com a conservador-restaurador al Palau de la Ciutadella i poc després es va crear el primer Servei de Restauració al nou museu del Palau Nacional, el Museu d’Art de Catalunya.

Manuel Grau i Domènec Xarrié intervenen en el Retaule de la Mare de Déu, de Jaume Serra. Arxiu fotogràfic dels Museus d’Art.

Ara bé, amb l’inici de la guerra l’activitat al Servei de Restauració va quedar parcialment aturada. A finals de setembre de 1936 les col·leccions d’art es van traslladar a l’església de Sant Esteve d’Olot, a Darnius i a Agullana, i al segon pis de la Casa Solà Morales d’Olot es van instal·lar la Comissaria General de Museus i l’equip tècnic. Excepte Joaquim Pradell, que va romandre a l’oficina de Museus a Barcelona, el personal de restauració també es va desplaçar a Olot per continuar les tasques de conservar i restaurar les col·leccions.

Trasllat d’obres des del museu fins a l’església de Sant Esteve d’Olot i la Casa Solà Morales (Olot). Arxiu fotogràfic dels Museus d’Art.

A Olot, les actuacions de salvament del patrimoni devien ser intenses, atès que, a més de la conservació de les col·leccions, l’equip de Manuel Grau va col·laborar en les tasques de preparació de les obres que havien de formar part de l’exposició L’art catalan du Xe au XVe siècle a París. Van participar en el trasllat de les obres des d’Olot fins a la ciutat francesa i van treballar en la instal·lació de les peces al Jeu de Paume i, posteriorment, al Palau de Maisons-Laffitte. 

Aquestes circumstàncies van fer que durant la guerra es mantingués una bona plantilla de personal dedicat a les actuacions de conservació i restauració. Així, en l’acta de la Comissaria General de Museus del 23 de març de 1938 consta que el Servei de Restauració, emmarcat dins la Secció de Museus, estava constituït per vuit tècnics.

En l’acta de la Comissaria General de Museus, del 23 de març del 1938, consta que el Servei de Restauració estava format per: Manuel Grau, Pau Prou, Josep Mosella, Domènec Xarrié, Jesús Arcas, Josep Altafaja, Antoni Esteve i Rufí Lobo.

Aquesta informació és interessant perquè s’hi reflecteix el nombre de restauradors, la descripció de les tasques que desenvolupaven i les remuneracions. En lloc d’informar sobre l’especialitat de restauració segons la matèria i tècnica dels objectes, les funcions es definien per oficis propis de l’època: dibuixant, emmotllador, pintor, fuster, argenter i daurador.

Què es va restaurar

És lògic pensar que el Servei de Restauració va treballar en les obres que es van presentar a l’exposicióL’art catalan du Xe au XVe siècle, tot i que no es conserva documentació sobre les intervencions que es van dur a terme. És molt probable que el context bèl·lic i els preparatius accelerats per a l’exposició de París comportessin una actuació ràpida que impedís documentar les actuacions i encara menys fotografiar-les.

Sortosament, es conserven almenys dues fotografies de l’espai de restauració a la Casa Solà Morales, ubicat en una sala amb alcova, que ens permeten obtenir informació sobre algunes de les intervencions que s’hi van dur a terme. A més, és clar, de l’article que va escriure Joaquim Pradell l’any 2008: Restauració d’una taula de Jaume Huguet: les escenes de l’Ascensió de Crist i la Dormició de la Mare de Déu del Retaule del Conestable, on descriu l’actuació de consolidació del suport del retaule que es va fer a Olot durant els anys 1937-1939. 

Justament, en una de les fotografies esmentades Manuel Grau i Jesús Arcas estan manipulant un serjant de biga per prémer els muntants i els travessers del bastigi d’una de les taules laterals del Retaule del Conestable. Així mateix, al costat esquerre de la imatge s’observa un empalmament de metxa oberta o de forquilla per construir el suport nou i dues cudornelles o cues d’oreneta sobrevolades pendents d’anivellar. Una documentació fotogràfica magnífica que corrobora l’article de Joaquim Pradell.

A l’esquerra, Manuel Grau i Jesús Arcas intervenen en el revers del Retaule del Conestable. Al fons, Josep Altafaja. A la dreta, un detall de les cudornelles. Fotografia: Joan Vidal i Ventosa

Respecte a l’altra fotografia conservada, la informació continua sent destacable. En primer terme, Domènec Xarrié treballa en una de les taules laterals del Retaule de sant Fabià, sant Sebastià i una santa màrtir (MNAC 14616-CJT) del Mestre dels Perea, de finals del segle XV o principi del XVI. Aquest retaule, que es conserva a les reserves del Museu Nacional, és un tríptic factici articulat, de dimensions considerables, provinent dels Jesuïtes de Sarrià. A la fotografia s’observa l’obra desmuntada amb dues taules recolzades a la paret, la central i la lateral esquerra, aquesta darrera dedicada al Judici de sant Sebastià; santa Bàrbara (MNAC 14616-001) i exposada a la mostra Museu en perill!

D’esquerra a dreta, Manuel Grau, Josep Altafaja i Domènec Xarrié. Fotografia: Joan Vidal i Ventosa. / Taula del Judici de sant Sebastià; santa Bàrbara (MNAC 14616-001) a la mostra Museu en perill! Fotografia: Marta Mèrida

Segons la documentació, aquest tríptic es va dipositar al museu a l’inici de 1936 i afortunadament se’n conserven diverses fotografies, sense data però amb inscripcions al revers, a llapis i en castellà, on consta l’estat de conservació abans de la restauració i la intervenció. Es tracta d’una documentació valuosa pel que fa al contingut i també pel fet que tenim a les mans un escrit original dels primers restauradors del museu en temps de la Guerra Civil. 

Anvers i revers de la fotografia de la taula central del Retaule de sant Fabià, sant Sebastià i una santa màrtir.

La fotografia queda completada amb Manuel Grau, al centre, intervenint amb lupa i bisturí una taula sense identificar, i Josep Altafaja examinant un Reliquiari atribuït a Juan Tol (MNAC 37766), d’argent daurat, actualment conservat a les reserves del Museu.

Josep Altafaja observant un Reliquiari de la col·lecció (MNAC 37766).

Tot i l’escassetat de documentació de les actuacions dutes a terme pel Servei de Restauració durant els anys 1936-1939, és evident que la seva implicació en la salvaguarda del patrimoni artístic català va ser de primer ordre. Com la majoria de professionals que havien vetllat per la protecció del patrimoni, Manuel Grau també va ser expedientat per tenir una “ideología política separatista y propagandista de las ideas rojo-separatistas”, i va rebre la sanció de “inhabilitación para el desempeño de puestos de mando o de confianza”. 

Finalment, a diferència de Joaquim Folch i Torres, no es va executar la sanció i Manuel Grau va seguir al capdavant del Servei de Restauració fins al març del 1960.

Mireia Campuzano and Mireia Mestre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.