Maria Sampere i Francesc Pausas al Museu Nacional d’Art de Catalunya

916
Sílvia Lanceta

Sorprèn, si més no una mica, que després de la fascinació que causa aquest retrat de dona no sapiguem gairebé res de l’autor del quadre, Francesc Pausas i Coll.

La dona del retrat, que apareix d’entre la foscor amb somriure tancat, inquietant i cella desafiadora, és Maria Sampere i Montseny. D’ella, tot i ser el motor emocional del quadre, en sabem menys. El 1946, Maria Sampere, aleshores vídua de l’artista, va donar l’obra al museu.

Francesc Pausas i Coll, Retrat de Maria Sampere, dona del pintor, 1911
Francesc Pausas i Coll, Retrat de Maria Sampere, dona del pintor, 1911

Després d’aquest retrat de 1911, Maria va ser dibuixada, pintada, estimada i amada per Pausas, com ella li deia, fins al juliol de 1944, quan l’autor del quadre va morir. Pausas no va suportar un dia més la mort inesperada i abrupta del seu únic fill. El cor se li va infartar de tanta pena. La mà dreta encara va trigar uns segons a deixar anar el llapis, que esbossava la nuesa d’una dona, tot elogiant la lentitud i les ganes d’aprendre de sempre. La dona nua esbossa un somriure ample i obert.

Tot i que no sabem el dia exacte de la seva mort, algunes referències suggereixen que va ser el 19 de juliol. El mateix dia, el mateix mes, vuit anys després que el seu amic Apel·les Mestres, a qui va retratar el 1934, en homenatge al vuitantè aniversari de l’amic dels infants, de les flors i dels ocells.

Francesc Pausas, artista perseverant

Pausas era i va ser pintor. Pintava per viure, per treballar, per desconnectar, per estimar, per oblidar, per escoltar… Va néixer amb un llapis sota el braç, en una Barcelona que s’expandia i es renovava de baix a dalt, i d’esquerra a dreta. El 21 d’abril de 1877.

Abans dels deu anys estava matriculat a l’Escola de Belles Arts, abans dels quinze va ser alumne de Sorolla i als disset presentava Un artista a la Segona Exposició General de Belles Arts, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Aleshores, el jove pintor ja era soci del Cercle Artístic de Barcelona. Poc després, també formaria part del de Sant Lluc. En aquestes entitats, va iniciar la seva carrera professional al costat d’artistes polifacètics com són Isidre Nonell, Lluís Graner, Ramon Casas, Enric Clarasó, Santiago Rusiñol, Enric Galwey, Pau Audouard, Joan Llimona…, per anomenar-ne alguns.

La discreció i la modèstia, que avui ja no cotitzen en borsa, van acompanyar sempre la vida d’en Pausas. Reflexiu, perseverant i artista, en totes les seves accepcions, Pausas va travar amistat amb personalitats eminents, tanmateix poc reconegudes. Amb l’amic Ramon Vilaró va mantenir una relació d’aquelles que aguanten discrepàncies polítiques. Amb Miquel Llobet, confidències a Barcelona, a Nova York i, una altra vegada, a Barcelona. I amb Manuel Clausells, activista de la cultura catalana, va compartir escala, amistats i converses mentre dibuixava Les nenes Clausells.

El període a Nova York de Pausas: reputació i prestigi

Però tornem a 1911. Retrat de dona s’exposa a la National Academy of Design de Nova York, ciutat on Pausas va residir a partir del 1906 i fins a la dècada del 1920. La crítica de l’exposició anual a l’
American Art News diu «un treball sorprenent (…) en l’audàcia del dibuix, i en la vida i l’acció de la figura. Això hauria de portar-li una merescuda reputació a l’artista». En queda constància també en una inscripció al revers de la tela on es llegeix «Miss. M. Sampere [sic] Montseny/New York/National Academy of Design/-1911-/F. Pausas».

Francesc Pausas i família, La Havana, 1927
Francesc Pausas i família, l’Havana, 1927

I sí, Pausas gaudeix de reputació, traduïda en prestigi i diners, durant més de vint anys, principalment a Nord-Amèrica i Cuba. La dona del retrat, Maria Sampere i Montseny li va obrir la porta al món de la música, a Nova York. Emmy Destinn, Lucrezia Bori, Dinah Gilly, Tamaki Miura, Maria Gay… continuen cantant òpera en les teles de Pausas. Celebritats del món de la política i de l’art en general, del primer quart del segle XX, van ser immortalitzades en els olis de Pausas. De ben segur que, avui, descansen en col·leccions privades.

Producció artística de Francesc Pausas

Actualment només es pot gaudir de tres obres exposades al públic. Del Retrat de Thomas Ustick Walter (1925), arquitecte del Capitoli d’EUA, al mateix edifici de Washington. Al Grohmann Museum de Milwaukee (Wisconsin), d’una de les obres més carismàtiques de Pausas, Brooklyn Galvanizing shop. El museu més important dedicat al món del treball la va comprar per 40.000 € el 2006. A Europa, el reconeixement artístic de Pausas només el trobem al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que, des del 2014, exposa Retrat de Maria Sampere, dona de l’artista a la sala dedicada al Retrat burgès de la col·lecció d’art modern (sala 45).

A més, el museu en conserva dos olis més -els retrats d’Enriqueta Corominas Cots i d’Eugènia Ordeig-, i tres dibuixos –Retrat de nena, Retrat de Carlos Enrique Ordeig i un altre Retrat d’Eugènia Ordeig-. Ens encantaria que aquestes obres fossin aviat exposades al públic, així com el quadre Tomas Moran’s studio (1911), de la col·lecció del Banc de Sabadell.

Pausas, un artista poc reconegut

La majoria d’obres de Pausas, que podeu veure al web Francesc Pausas Coll (1877-1944), pintor universal i desconegut, realitzat gràcies a la persistència d’un dels seus rebesnebots, l’ecòleg Juli G. Pausas, es troben en cases particulars de familiars i de descendents d’amistats del pintor. Perquè ,a casa seva, el prestigi el va començar a tastar en temps de la República. Es va esborrar al final de la maleïda Guerra Incivil. I l’inici de la postguerra no li va donar l’oportunitat de redibuixar-lo.

lvia Lanceta, autora del blog, amb Juli G. Pausas
Silvia Lanceta, autora d’aquest article, amb Juli G. Pausas

Actualment, es coneix poc més que el seu nom, Francesc Pausas i Coll, reconegut discretament en alguns dels voluminosos llibres de pintura modernista, com la recent obra dirigida per Francesc Fontbona Pintura modernista el 2016, i els anys entre parèntesi que emmarquen la seva vida (Barcelona, 1877-1944). Però el que ens interessa no és pas el marc, sinó el guionet que conté el que va viure i pintar. Per això, continuem investigant per engrandir aquest minúscul guionet, fins que la retina enfoqui el retrat a l’oli dels seus seixanta-set anys.

En una altra ocasió, si ens ho permeteu, us parlarem dels silencis que expliquen tantes coses d’en Pausas.

Enllaços relacionats

Francesc Pausas Coll (1877-1944), pintor universal i desconegut

El modernismo en España, 1969, catàleg de l’exposició

Sílvia Lanceta i Sans
Z_ Guest blogger

4 Comentaris

  • Pingback: j.g. pausas' blog » Francesc Pausas

  • Maria Luisa Peris Rodriguez
    22 de Maig de 2019 - 8:53 am | Enllaç permanent

    Molt interessant aquest text sobre Francesc Pausas, del que només coneixia el Retrat de Maria Sampere, perquè és d’aquell quadres que recordes sempre des de la primera vegada que els veus, tot i que havia oblidat el nom de l’artista.
    Em quedo amb ganes de saber-ne molt més sobre l’autor.

    • Redacció museu
      27 de Maig de 2019 - 9:49 am | Enllaç permanent

      Esperem en un futur proper publicar un altre article sobre l’autor. Moltes gràcies pel teu comentari, Maria Luisa!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.