Francesc Pausas i Cuba

424

Sílvia Lanceta i Juli G. Pausas

Fa uns mesos, vam presentar en aquest blog la figura del pintor modernista català Francesc Pausas i Coll, i les obres que d’ell conserva el  Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El vam deixar vivint i treballant a Nova York. Ara el seguirem a l’Havana, ciutat des d’on li van fer nombrosos encàrrecs i on es va traslladar amb la seva família a principis dels anys 20.

El primer Pausas que es relaciona amb l’Havana

El primer quadre que vincula Pausas amb Cuba és el Retrat d’Orestes Ferrara, pintat a Nova York el 1914. Orestes Ferrara, advocat, periodista i polític influent en la vida pública cubana, va ser un gran admirador de Francesc Pausas i Coll.

Actualment, el retrat de Ferrara es troba a l’entrada del Museo Napoleónico de La Habana, antic palau Ferrara; l’únic quadre, que sapiguem, exposat al públic a l’illa antillana. Al costat del retrat, a la cartel·la es llegeix «F. Paiyas». Vam avisar el museu de l’errada el passat juliol 2019. 

Francesc Pausas, Retrat d’Orestes Ferrara, 1914

Una dècada prolífica en la pintura de Pausas (1919-1929)

El 1917, encara a Nova York, Pausas retrata el secretari d’Estat cubà, Aurelio Hevia. Tanmateix, va ser Josep Marimon i Juliach, president del Banco Español a l’illa de Cuba qui, impressionat pel prestigi de Pausas als Estats Units i per la qualitat dels seus olis, el convida a l’Havana. 

A finals de 1918, Pausas viatja per primera vegada a Cuba, on retratarà personalitats destacades del món polític i empresarial.  Aviat es va convertir en un pintor d’anomenada i els encàrrecs van ser tants que va tornar-hi l’hivern següent.

No coneixem amb exactitud l’any que la família Pausas Sampere es trasllada definitivament a l’Havana, però de ben segur va ser a principis de la dècada dels 20. Diríem que no més tard de 1923, si fem cas a les cartes que l’amic Ramon Vilaró li adreçava ja a aquesta ciutat; i al diari d’Anaïs Nin, en el qual l’escriptora, el 18 de juny de 1924 recorda que Maria Sampere li havia venut els mobles (suposem que els de la casa de Nova York per traslladar-se a viure a l’Havana).

Des d’un bon començament, Pausas es va vincular a la vida cultural i artística de la ciutat antillana. Es va fer soci de l’Asociación de pintores y escultores de l’Havana i va participar en els Salón de Bellas Artes de la ciutat de 1921, 1922 i 1928.

A l’agost de 1922 Pausas pinta uns quadres decoratius per a una de les  sales del Casino de la platja de Marianao, on havia instal·lat l’estudi i des d’on seguia dedicant-se al retrat. Malauradament el Casino ja no existeix i per tant no es poden veure els quadres que el decoraven.

L’èxit de l’exposició Pausas al convent de Santa Catalina

Al març de 1920, Pausas decora el rerecor de l’antic convent de santa Catalina, actualment desaparegut,  i exposa quaranta-set quadres. Entre ells, destaquem alguns dels que apareixen esmentats com els més importants al Diccionario de artistas plásticos de Cuba (A. Rodríguez Morey, 2013):  Primavera (retrat de Nena Conangla Tomás), Mi padre político (José Sampere), Retrato de la Sra de Marimón (Caridad Salas), Retrato de José Marimón, María Gay en Carmen, Retrato del Dr Julio de la Torre, Mi mujer, Auto-Retrato, Retrato del Coronel Hevia, Mi madre (Leonor Coll), Anocheciendo, Cabo de Creus, Lolita, Retrato de la Sra de Ferrara (Ma. Luisa Sánchez), Retrato del Sr. Bonet, Retrato de la Sra Duque i Apasionatta.

Es van editar vuit mil catàlegs de l’exposició, es van vendre molts dels quadres i la premsa cubana se’n va fer ressò. «L’èxit de l’exposició Pausas ha superat per tots conceptes al de les altres exhibicions artístiques efectuades a l’Havana. I aquesta afirmació la justifiquen tots els periòdics i revistes, per la unanimitat de criteri amb què han fet elogis entusiastes de l’art del nostre excel·lent pintor, un dels més notables que han passat per l’Havana, i el millor sens dubte, en el difícil gènere del retrat.» Així iniciava La Nova Catalunya de març de 1920 el reportatge dedicat a l’exposició; i continuava amb el resum dels comentaris fets en altres diaris cubans, com ara Heraldo de Cuba, Diario de la Marina, La Prensa, La Noche, El Mundo… 

El retrat de Maria Sampere, exposat a l’Havana

Mi Mujer, el retrat de Maria Sampere i Montseny, actualment exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya i del qual vam parlar a la primera part d’aquest article, també es va exposar al convent de Santa Catalina. Era la segona vegada que aquest retrat de 1911 s’exposava al públic. «En el retrato de su esposa, que aparece ataviada con traje y sombrero negro y destacándose en un fondo neutro, Pausas ha resuelto un difícil problema de técnica. Ese retrato es una verdadera maravilla,» Bohemia, 21 de marzo de 1920. La revista cubana descriu minuciosament la resta de retrats de l’exposició.

Retrat de Maria Sampere, dona del pintor, Francesc Pausas i Coll, 1911

També es parla d’aquest retrat a Vida Catalana, núm. 211 (l’Havana maig de 1920): «Entre aquests retrats i en els que sols ha volgut fer art per excel·lència, en sobresurten una pila que afirma la celebritat de què disfruta [SIC]. Aquell retolat “Mi mujer” per exemple, sols falta que se ni pagui una suma fabulosa perquè tingui la requesta d’un Rembrant, el que no veurà ell en vida, ni va gaudir de tal satisfacció l’immortal mestre holandès».

Pausas i el Centre Català de l’Havana

 Pausas va connectar amb el Centre Català de l’Havana i les activitats que organitzava. El 1924, l’artista es va encarregar, juntament amb el pintor Garcia Escarré i el moblista Anton Agramunt, de la decoració artística de la nova seu del centre, a l’antic palau Montalvo. Aquest mateix any, el centre celebra un banquet en homenatge a Pausas, als Jardins de la Tropical.

Membres del Centre Català de l’Havana, al casino de La Playa de Marianao (Havana). D’esquerra a dreta: Josep Pineda i Fargas, Francesc Molla i Presas, Francesc Pausas i Coll, Josep Conangla i Fontanilles, Pere Pons Cercós, Claudi Mimó i Caba, i Joaquim Muntal i Gramunt [Font: La Nova Catalunya, núm. 254, agost 1922].

Pausas va mantenir una relació estreta amb els catalans de l’Havana, especialment amb Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, 1875 – l’Havana, 1965), periodista destacat, un dels fundadors de La Nova Catalunya i redactor de la Constitució provisional de la República Catalana. I va pintar els retrats de Francesc Molla, ex-president del Centre Català (1922) i d’Eudald Romagosa, president d’honor de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. El  Retrat del Sr. Romagosa (1928), actualment, decora un dels despatxos de la seu actual de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya.

Retrat d’Eudald Romagona, Francesc Pausas, 1928

L’arxiu conserva, entre altres documents i publicacions,  La Nova Catalunya. Aquesta revista, de caràcter marcadament polític, permet endinsar-nos en un temps i en un espai que va viure Pausas. Un Pausas cosmopolita, com l’art que ell admirava i anhelava aconseguir. Aquest endinsar-nos en el seu moment potser ens ajuda a entendre un dels silencis dels que parlàvem a l’entrada Maria Sampere i Francesc Pausas al Museu Nacional d’Art de Catalunya .

Cent anys després

Són innombrables els quadres que Pausas va pintar a Cuba. Però de molts d’ells desconeixem on poden ser ara, perquè ha plogut molt des d’aleshores, fins i tot una revolució. Continuarem indagant per saber de quina paret pengen avui. Per exemple, on és Carnaval, una composició de grans dimensions on apareixen tres noies disfressades: una d’arlequí, una de xinesa i la tercera amb torera, asseguda en primer terme sobre un mantó de Manila?

Carnaval, de Francesc Pausas. Localització desconeguda

El 1947, Maria Sampere va regalar Carnaval a l’amic Conangla. Segons els seus descendents, el quadre es va quedar a l’illa, quan la família la va abandonar a finals dels 60. Potser algú llegirà aquestes línies i ens ho podrà fer saber.

Cent anys després, trobar vestigis testimonials del pas de Francesc Pausas per l’Havana – una dècada prolífica en la seva trajectòria artística- ha estat tot un repte, perquè sovint la Història esborra la Història que la precedeix. I potser això, explica un altre silenci.

Enllaços relacionats

Maria Sampere i Francesc Pausas al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Obres de Francesc Pausas al catàleg online del museu

Francesc Pausas Coll (1877-1944), pintor universal i desconegut

Sílvia Lanceta i Juli G. Pausas

Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.