Arran de l’exposició Antoni Fabrés al Museu Nacional

714
Eduard Vallès

L’exposició dedicada a Antoni Fabrés per al Museu Nacional ha suposat una novetat en diferents aspectes. El més rellevant és el fet que sigui la primera exposició monogràfica dedicada a Catalunya a aquest artista.

L’anterior havia tingut lloc a un dels països on treballà Fabrés, a Mèxic, on fou director de l’Acadèmia i professor d’alguns dels grans artistes mexicans del segle XX. Per exemple, a l’exposició del Museu Nacional es pot admirar un retrat d’un joveníssim Diego Rivera, realitzat per Fabrés quan era professor seu.

Antoni Fabrés, Retrat del pintor Diego Rivera, cap a 1904
Antoni Fabrés, Retrat del pintor Diego Rivera, cap a 1904

Aquella mostra mexicana sobre Fabrés va tenir lloc l’any 1994 al Museo de San Carlos de Ciutat de Mèxic, amb el títol Fabrés y su tiempo. 1854-1938, amb presència d’obres en préstec del Museu Nacional. Se n’edità un catàleg que, juntament amb el llibre Fabrés, del professor Salvador Moreno (1981), també publicat a Mèxic, eren, fins a la completa monografia editada ara pel Museu Nacional, algunes de les referències bibliogràfiques més importants sobre aquest artista.

Una exposició i una monografia actualitzada i coral per a Antoni Fabrés

Antoni Fabrés i Costa. De la glòria a l’oblit, títol homònim de l’exposició al Museu Nacional, i de la monografia editada, ha estat comissariada per Aitor Quiney. La monografia, de 285 pàgines, compta amb textos del mateix comissari i col·laboracions de Francesc Fontbona, Francesc Quílez, Josep M. Domingo, Rosa Cabré i Carles Roig.

L’exposició dóna una perspectiva ampla de la vida i obra d’aquest artista, el qual, almenys pel que fa al gran públic, no era gaire conegut.

En aquest sentit ha servit per avançar en el coneixement de la seva biografia ─molt rica a causa de les diferents ciutats on visqué: Roma, Barcelona, Ciutat de Mèxic i París─, i també  en l’anàlisi de la seva producció artística, certament eclèctica i difícil d’encaixar en qualsevol corrent artístic i allunyada de les propostes d’avantguarda.

El seu primer viatge a Roma, enlluernat per l’obra de Fortuny, sens dubte repercutí en la seva obra de tall orientalista. Però l’ombra fortunyiana també es pot advertir, possiblement, en l’estètica dels seus tallers, carregats de tota mena d’objectes d’allò més singulars, a la manera de les wunderkammer o gabinets de curiositats del passat que mostraven el microcosmos del col·leccionista, alhora que anticipaven la futura museografia.

El taller com a metonímia de l’artista, en el cas de Fabrés estem sens dubte davant d’un dels casos més singulars dins de la història de l’art català. Francesc Quílez, coordinador de Col·leccions del Museu Nacional, incideix en aquest aspecte en un documentat article, a la monografia de l’exposició, sobre els tallers de Fabrés.

Aquesta és una de les exposicions que el museu dedica a artistes que, si bé no són desconeguts, no han estats exposats  antològicament a Catalunya o bé no tenen encara una monografia. Aquest és el cas de les publicacions dedicades a artistes com Pere Torné Esquius o Ramon Pichot, per citar-ne d’altres de la mateixa col·lecció. Aquestes exposicions, per definició, impliquen sempre un procés de revisió de la vida i obra de l’artista, i tot sovint s’alteren atribucions, es modifiquen dades biogràfiques, en definitiva, s’avança en el seu estudi que, per definició, no es tanca mai, ans al contrari, la filosofia d’aquestes exposicions i les seves publicacions són de punt de partida per a futurs estudis.

A la recerca d’una identitat

Això ha passat amb un dels retrats de Fabrés presents a l’exposició, un oli sobre tela de gran format del Museu Nacional. Durant anys s’havia identificat el retratat com el pintor tortosí Antoni Casanova Estorach.

 Antoni Fabrés. Esbós per a un retrat de Francesc Casanovas i Gorchs, 1892-1895
Antoni Fabrés. Esbós per a un retrat de Francesc Casanovas i Gorchs, 1892-1895

Durant la recerca de l’exposició el comissari Aitor Quiney l’identificà correctament. En realitat es tracta del pintor —i moltes coses més— Francesc Casanovas Gorchs.

Francesc Casanovas Gorchs, Autoretrat, 1878. Biblioteca de Catalunya
Francesc Casanovas Gorchs, Autoretrat, 1878. Biblioteca de Catalunya

Més enllà que el personatge físicament  no s’assembla a Casanova Estorach, el cert és que no hi ha cap evidència que tots dos artistes s’haguessin conegut. Per contra, Casanovas Gorchs tingué una relació molt estreta amb Fabrés, per exemple durant els anys en què aquest va viure a Roma. Durant aquella estada, l’any 1880, Casanovas Gorchs realitzà algun retrat de Fabrés on el caça pintant, concretament un apunt a llapis propietat de la Biblioteca de Catalunya.

Francesc Casanovas, Antoni Fabrés, 1880. Biblioteca de Catalunya
Francesc Casanovas, Antoni Fabrés, 1880. Biblioteca de Catalunya

Fabrés, al seu torn, li féu el retrat comentat anteriorment, molt impactant en tant que es tracta d’una tela de gran format, de la qual l’artista només aprofita una part de la meitat superior per pintar el rostre del seu amic. El cos queda lleugerament esbossat i tota la resta de la tela, completament en blanc. Un cop identificat correctament el retratat, cal preguntar-se: qui és Francesc Casanovas Gorchs? Se’n conserven obres seves al Museu Nacional? Ha estat retratat per algun altre artista, al marge del retrat de Fabrés?

Francesc Casanovas Gorchs: pintor, comediògraf i cantant d’òpera

Certament és un personatge poc conegut com a artista però, en realitat, estem davant d’algú amb interessos molt més amplis. La seva biografia no és gaire coneguda, però es coneixen algunes dades que ens presenten un personatge d’allò més interessant.

Casanovas Gorchs, a més de pintor fou il·lustrador, crític d’art, cantant d’òpera, director artístic i empresari teatral. Estem parlant d’una personalitat amb interessos i registres molt diversos, un cas singular no tant per aquesta diversitat sinó per que són activitats que, tot i que se’n coneixen casos, per definició no acostumen a combinar-se.

Es formà a la Llotja, almenys durant el període 1871-1872 i inicià una carrera pictòrica, si bé durant uns anys cantà òpera en companyies italianes i fins i tot estrenà comèdies. Per exemple, el mateix any que estrenà una de les seves comèdies, Mala jugada (1891), participà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona de 1891 amb tres obres.

També sabem que va fer d’il·lustrador en algunes publicacions i va exercir de crític d’art en revistes com Álbum Salón o el diari La Publicidad. Precisament a Álbum Salón, concretament l’any 1900, publicà una petita biografia sobre el seu amic Fabrés. També deixà algunes publicacions sobre temes artístics, com ara un llibre sobre la Catedral de Palma de Mallorca publicat l’any 1898, amb il·lustracions del mateix Casanovas i, novament, de Fabrés. Casanovas Gorchs fins i tot va arribar a cantar al Liceu i, segons Ràfols, en va arribar a ser director artístic, si bé en aquesta institució sembla que també féu altres tasques, fins i tot en fou empresari titular, segons Francesc Fontbona. Va menar una carrera de pintor certament irregular, si bé exposà en diferents mostres individuals i col·lectives, per exemple participà diversos anys en exposicions individuals  a la Sala Parés.

Francesc Casanovas i Gorchs. Autoretrat, 1910
Francesc Casanovas i Gorchs. Autoretrat, 1910

El Museu Nacional compta amb quatre obres seves al seu fons, un dibuix i tres olis, un d’ells un autoretrat del 1910. Es tracta d’un oli sobre tela, donació del mateix artista, que fou exposat amb motiu de l’exposició Els autoretrats del Museu d’Art Modern, que tingué lloc a la seu de la Ciutadella l’any 1983.

Casanovas Gorchs també forma part de les personalitats retratades per Ramon Casas en la seva cèlebre galeria iconogràfica, un dibuix que combina carbonet, guaix, pastel i tinta amb el seu clàssic polvoritzat. Casanovas Gorchs apareix de cos sencer, amb barret fort, i llegint el que sembla un diari, en un dibuix propietat del Museu Nacional. El dibuix hauria estat exposat a l’exposició Casas a la Sala Parés l’any 1899 i, posteriorment, hauria entrat als museus municipals a través de la gran donació de Casas del 1909.

Ramon Casas, Retrat de Francesc Casanovas i Gorchs
Ramon Casas, Retrat de Francesc Casanovas i Gorchs, cap a 1897-1899

Casanovas Gorchs també fou retratat per altres artistes, entre ells Joaquim Renart, amb qui va treballar al Taller Renart d’arts sumptuàries. Precisament Renart, entre d’altres,  féu el retrat de Casanovas Gorchs en el seu llit de mort, l’any 1921, que forma part d’un dels quaderns de dibuix de Renart que també es conserven a la Biblioteca de Catalunya

Joaquim Renart, El Sr. Casanovas ha acabat de sofrir, 1921. Biblioteca de Catalunya

Alguns dels dibuixos de Casanovas Gorchs de la Biblioteca de Catalunya, juntament amb un fantàstic quadern d’apunts que prengué quan cantava òpera per Itàlia, foren exposats l’any 1982 a la mateixa biblioteca. Fou amb motiu d’una exposició comissariada per  Francesc Fontbona, en què  es van exposar un centenar de dibuixos i litografies que es conserven en aquesta institució. Amb motiu d’aquella exposició, s’edità un catàleg amb les fitxes tècniques d’un centenar d’obres i algunes il·lustracions, així com una biografia de Casanovas Gorchs realitzada pel mateix Fontbona, una primera biografia però la més completa que es coneix d’ell. Aquesta publicació ens dóna notícia sobre una de les personalitats més interessants del panorama artístic català, entès el terme “artístic” en la seva accepció més oberta.

Enllaços relacionats

Antoni Fabrés. De la glòria a l’oblit Catàleg de l’exposició

Torné Esquius, un artista desplaçat dels cànons oficials

Francesc Casanovas. Biblioteca de Catalunya

Eduard Vallès
Art modern i contemporani

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.