130è aniversari de l‘arribada de Torres-García a Barcelona (1892-2022): Torres-García a les col·leccions del Museu Nacional/2

2.629

Eduard Vallès

Aquest text és la continuació de l’article immediatament precedent del blog, que tracta sobre la col·lecció d’obres de l’artista Joaquim Torres-García del Museu Nacional. Enguany es compleix el 130è aniversari de l’arribada i establiment de l’artista uruguaià a Barcelona, ciutat on va residir —i on es va formar com a artista— durant gairebé tres dècades. El text analitza sumàriament les obres de Torres-García a partir d’un criteri cronològic amb l’objectiu d’establir un cert correlat vital. En la primera part del text es feia referència als seus inicis com a artista a Barcelona pertanyents al període de formació sota l’ègida del Modernisme i, posteriorment, s’analitzava el seu període neoclàssic. La segona i definitiva part del text segueix a continuació.

Obres de Joaquim Torres-García a les sala 72 d’Art Modern del Museu Nacional.

Programes decoratius destruïts i estroncats
Com a testimoni indirecte de la pintura al fresc destaca una composició de caràcter religiós de l’any 1908. Es tracta d’un esbós a l’oli que va pintar amb motiu de l’encàrrec de decorar la capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, concretament un total de sis grans pintures.

Joaquim Torres-García. Projecte de decoració mural de la capella del Santíssim Sacrament de la parròquia barcelonina de Sant Agustí. 1908. Oli sobre tela. 36,5 x 70 cm

Dissortadament, aquest conjunt fou destruït, com tants altres de caràcter religiós, tot just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936. Gràcies a aquest esbós, a diverses fotografies i al testimoni mateix de l’artista, tenim una idea del conjunt i sabem, per exemple, que les pintures seguien models processionals i representaven escenes com la institució de l’eucaristia o el viàtic, i fins i tot l’artista apareixia autoretratat en una de les composicions. Com a curiositat d’aquesta obra cal destacar la dedicatòria, ni més ni menys, que a Enric Prat de la Riba qui, com a president de la Mancomunitat de Catalunya, li encarregà la decoració del Saló de Sant Jordi de l’actual Palau de la Generalitat: “A D. Enrich Prat de la Riba / Cordialment / J. Torres García”. Aquesta obra és un dipòsit de la Generalitat de la dació Prat de la Riba Aymamí (2000).


Des de l’any 1913 treballà en els murals del Saló de Sant Jordi d’acord amb un programa decoratiu molt pensat i treballat per Torres-García, però el projecte quedà estroncat arran de la mort de Prat de la Riba l’any 1917. L’any següent Josep Puig i Cadafalch, el seu successor, decidí donar per acabat el projecte que havia ocupat l’artista durant aproximadament un lustre, amb el consegüent daltabaix que li suposà, sobretot d’ordre anímic. Precisament d’aquell període, cap al final de la dècada de 1920, data un altre parell d’obres de les col·leccions del museu. Destaquem l’únic autoretrat de la col·lecció, una tinta sobre paper de cap a l’any 1917 del Gabinet de Dibuixos i Gravats procedent del Llegat Rossend Partagàs (1945).

Joaquim Torres-García. Autoretrat. Cap a 1917. Tinta a la ploma sobre paper. 8,7×7,6cm

En aquest retrat a tinta, esquemàtic, Torres-García es representa visiblement envellit, una circumstància que no es pot deslligar d’una situació que l’havia colpit amb força.


De l’ordenació rural a la ciutat industrial
Però l’obra més rellevant és Ciutat, un oli sobre cartró elaborat el 1918 i adquirit aquell mateix any. Aquesta obra pertany a un moment clau en la seva carrera, amb un gir en clau avantguardista, més en consonància amb propostes coetànies més modernes. La seva obra evoluciona des d’uns codis visuals clàssics —generalment rurals i arcàdics— cap a uns altres d’obertament urbans i industrials. La ciutat com a espai dinàmic i canviant esdevé motiu de les seves creacions, i en aquesta pintura mostra el port de Barcelona en una visió frontal amb diverses escenes que es produeixen alhora però en un mateix espai, encara sense l’atreviment dels plans fragmentats i simultanis que veurem també en la seva obra.

Joaquim Torres-García. Ciutat. Cap a 1918. Oli sobre cartró. 52 x 72,2 cm


Totes les pintures comentades fins ara tenen com a comú denominador que es van elaborar a Catalunya, on residí aproximadament la meitat de la seva carrera artística. Les tres peces finals pertanyen a períodes posteriors a aquesta estada, i alhora també responen a registres completament allunyats entre ells. De mitjan anys vint data la fusta Construcció arquitectònica amb figures, una obra en dipòsit des de l’any 2004 pertanyent a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Es tracta de l’única fusta d’aquest artista exposada a les sales del museu, on replica amb un nou material, la fusta, els models clàssics que van protagonitzar la seva obra de principis del segle XX. En aquest cas es tracta de pintura al tremp sobre fusta, un altre element que singularitza aquesta peça.

Joaquim Torres-García. Construcció arquitectònica amb figures. 1925 o primera meitat de 1926. Tremp sobre fusta. 50x 52cm.


Aproximadament del mateix període data l’oli Espanyola, un dipòsit de la Generalitat de Catalunya procedent de la Col·lecció Riera (1995). És una pintura fosca, en la línia de molts retrats que va pintar durant la seva maduresa, de tonalitats normalment negres i marrons, tot sovint representant rostres deformats o allargassats, o bé composicions de ressonàncies primitivistes. En aquest cas som davant d’una figura femenina amb ornamentació folklòrica, un ventall i una mantellina, una iconografia no gaire habitual en la producció de Torres-García.

Joaquim Torres-García. Espanyola. 1926. Oli sobre tela. 46x56cm.


L’obra més tardana de la col·lecció és una pintura de l’any 1939 que ja va dur a terme a l’Uruguai. Torres-García hi havia tornat l’any 1934, on el van rebre amb tots els honors i el van tractar com una autèntica institució. L’obra forma part de la Col·lecció Nacional d’Art —un dipòsit de la Generalitat de Catalunya (1995)— i representa un tren sobre un pont, amb la seva clàssica fragmentació i de gran força cromàtica. El títol de l’obra, ben eloqüent, destaca en color blanc sobre el negre de la locomotora: Uruguay. El tren de Torres-García s’aproximava al final, i seria en aquest mateix país on moriria l’any 1949, només deu anys després d’acabar aquesta obra.

Joaquim Torres-García. Uruguay. 1939. Oli sobre tela. 46,6x64cm.

+ posts

Art modern i contemporani

Eduard Vallès
Art modern i contemporani

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.