La cultura digital: entre tots la fem possible

627
Jaqueline Glarner

El 13 de juny de 2019 va tenir lloc una nova edició de la jornada ‘Intensiu Digital’, una iniciativa del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

la cultura digital
Foto: Marta Mérida

L’eix temàtic d’aquesta edició es centrava en el paper que juguen les iniciatives privades en la creació, gestió i difusió de col·leccions digitals.

Jornada Intensiu Digital 2019. Foto: @FBiD_UB 

Els organitzadors es van adreçar a tots els ens que tenen o poden tenir col·leccions digitals o bé projectes de cultura digital: biblioteques, museus, organitzacions, empreses i universitats. I aquesta diversitat també va quedar reflectida en els ponents de la jornada.

Tot seguit destaco els continguts que, per a mi, han estat els més rellevants:

El per què de tot plegat

Sembla que tothom ja té interioritzat la raó per la qual digitalitzem col·leccions o creem projectes de patrimoni digital. En la seva presentació, la Montse Gumà del Museu Nacional d’Art de Catalunya ens ho va resumir d’aquesta manera:

  • L’usuari virtual guanya cada cop més terreny i, per tant, més importància
  • Les col·leccions i la informació són accessibles a tothom d’arreu del món, i en tot moment
  • El coneixement es difon i la gent el comparteix com i amb qui vulgui: open content
Moment de la presentació de Montse Gumà del Museu Nacional. Foto: Laia Pérez

La digitalització de col·leccions, doncs, és tot una tasca nova que en els últims anys s’ha anat afegint a les tasques més tradicionals de conservació i difusió. Assumir-ho en temps de retallades permanents no és gens fàcil i requereix la recerca de socis nous.

La col·laboració amb el sector privat

Els projectes on s’impliquen actors privats no sempre són ben vistos. Hi ha molt sovint una preocupació al voltant d’una possible influència no desitjada per part del el sector privat, que pugui desvirtuar la visió que se’n té des de l’àmbit públic. També, sense dubte, casos negatius, però aquests no ens han de frenar a l’hora de valorar la col·laboració amb empreses privades.

la cultura digital
Foto: Marta Mérida

El cas de Google n’és un bon exemple. A la jornada es van presentar les participacions de la Biblioteca de Catalunya al projecte Google Llibres (Eugènia Serra) i la del Museu Nacional d’Art de Catalunya al Google Arts Project (Montse Gumà).

Per ambdues institucions, la seva participació en els projectes de Google els va representar:

  • una major visibilitat institucional,
  • una gran projecció internacional,
  • arribar a un nou públic i guanyar nous prescriptors,
  • treballar amb un soci tecnològic de primer ordre, i
  • un estalvi econòmic, ja que no s’hauria fet la digitalització dels seus fons o, en tot cas, hauria estat molt menor.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ja havia participat en diverses iniciatives de digitalització de col·leccions abans d’entrar al Google Arts Project. Google, en aquest cas, va afegir una nova dimensió per la gran quantitat d’obres digitalitzades i en termes de difusió.

Cal subratllar que el balanç d’aquestes col·laboracions és positiu, però que també generen reptes interns d’ordre tecnològic i d’organització.

Destacaria també que aquests projectes no s’haurien fet mai sense persones capaces d’entendre la gran oportunitat que representaven. Visió, determinació i perspicàcia són la base de qualsevol projecte, però més encara en el cas dels projectes digitals, ja que es caracteritzen pel fet de ser més innovadors.

Els ponents de la Jornada. Foto: Laia Pérez

Digital com a eina de transformació institucional

Els projectes digitals són també un repte a nivell d’organització interna:

  • són transversals i les persones implicades han d’aprendre a treballar fora dels compartiments estancs
  • en el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya, es va haver de subratllar la idea que els departaments de comunicació i públics també treballen sobre la col·lecció, i no només els restauradors i conservadors.
  • Requereixen coneixements diferents que molt sovint no hi són, però l’ampliació de la plantilla és complicada.

La importància de la difusió

El Museu Virtual de la Moda (Marta Sánchez), una iniciativa privada, és un exemple de col·lecció digital d’una temàtica concreta. Ofereix el gran avantatge d’agrupar i fer visible una col·lecció dispersa per diverses institucions arreu del territori.

Moment de la presentació de Marta Sánchez del Museu Virtual de la Moda. Foto: Laia Pérez

Crec que un dels reptes d’aquest museu virtual és el seguiment i, en especial, la difusió dels seus continguts. La digitalització n’és només el primer pas, cal fomentar activament la seva divulgació i interacció amb el públic per aprofitar-ne tot el potencial. El digital també pot agafar pols!

Patrimoni 100% privat

El Centro de Documentación Publicitaria (Sergio Rodríguez) és una iniciativa privada finançada exclusivament pels serveis que ofereix i pels seus patrocinadors.  Aquí la digitalització forma part del plantejament de base – o es fa de manera preventiva o bé per encàrrec del client. 

És un bon exemple de com la creació, la preservació i la difusió de patrimoni pot ser un negoci autosuficient. Tot un sector, en aquest cas el publicitari, veu la importància de la preservació del patrimoni, i està disposat a invertir-hi – interessant!

La quàdruple hèlix cultural

Molt més enllà de la digitalització de col·leccions trobem projectes d’innovació social digital, i aquí la Universitat Autònoma de Barcelona, a través de la Xarxa d’Humanitats Digitals (Oriol Vicente Campos), desenvolupa un paper clau.

És imprescindible implicar-hi tots els actors: l’administració, l’acadèmia, la indústria i la societat. Si a les universitats aquest tipus de col·laboracions és extensa, als museus i institucions de patrimoni cultural els costa molt més. Fa falta un canvi de mentalitat i el replantejament del seu encaix en sectors amb maneres diferents de treballar!

Cloenda de la jornada a càrrec de Lluis Anglada. Foto @NUBILUMsmartDOC

Les eines digitals del futur ja són aquí

Dos ponents (Marc Hernández Güell i Albert Sierra) van fer una mirada cap al futur, tot insistint que aquest futur, de fet, ja ha arribat. Els seus missatges claus van ser:

  • ens hem d’adaptar a les noves expectatives dels usuaris 
  • un ventall de nous paradigmes i escenaris s’està obrint
  • trobem el concepte digital en tots els àmbits: les col·leccions, la difusió, la museografia etc.
  • ens hem de posar les piles amb les noves tecnologies per tal de no perdre el tren: 3D, la intel·ligència artificial, les tecnologies immersives (realitat virtual i augmentada), o el big data
  • imprescindible la col·laboració amb les universitats, el sector privat i els usuaris

Això són unes pinzellades dels continguts exposats durant la jornada. Recomano repassar els tuits #intensiudigital i consultar totes les ponències.  Val molt la pena!

Jacqueline Glarner
Museòloga especialitzada en comunicació i membre de la Junta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.
Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.