“Gòtic”, el còmic: el making of

915

El museu ha coeditat juntament amb Norma Editorial el còmic Gòtic, de l’escriptor Jorge Carrión i el dibuixant Sagar Fornies, en què exploren la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional. Jorge Carrión ens explica el procés de creació de la publicació. 

Còmic Gòtic, de Jorge Carrión i Sagar Fornies

Còmic Gòtic, de Jorge Carrión i Sagar Fornies

És difícil canviar d’hàbits, sobretot si t’han donat uns resultats acceptables. De manera que quan Pepe Serra, director del Museu Nacional, i Lluís Alabern, cap de mediació i programació cultural, ens van demanar que llegíssim la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional en clau de còmic, Sagar i jo vam tornar a quedar els divendres al matí, com havíem fet uns anys abans per entrevistar ferrovellers i seguir les rutes del metall per la nostra beneïda ciutat, és a dir, per anar trobant les històries, les dades i els espais que es convertirien en Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, una recerca periodística en vinyetes.

Esboç d'il·lustració per al còmic, de Sagar Fornies

Esboç d’il·lustració per al còmic, de Sagar Fornies

Aproximant-nos a la col·lecció d’art gòtic

Guiats per Lluís, per Cèsar Favà, conservador de la col·lecció d’art gòtic, o pel nostre compte, durant els divendres de diversos mesos ens vam anar familiaritzant amb aquests quadres, aquests fragments d’obres perdudes, aquestes estàtues i aquests retaules, fins entendre la seva lògica i el seu imaginari. Sobretot els dels retaules, que es troben alhora tan a prop i tan lluny de la historieta. Perquè, encara que també es narren en vinyetes, són religiosos, mitològics, monàrquics, jeràrquics, mentre que el còmic és un llenguatge irònic, modern, que no s’entén sense la premsa ni sense la massa, és a dir, sense la democràcia.

Sketch of a comic illustration of Sagar Fornies

Esboç d’il·lustració per al còmic, de Sagar Fornies

Aviat vam entendre que l’estratègia per aproximar-nos a aquest món no podia ser la mateixa que havíem seguit en el nostre primer còmic. Encara que era forta la temptació de prendre el camí del documental The National Gallery, l’obra mestra de Frederick Wiseman, de la mateixa manera que a Barcelona. Los vagabundos de la chatarra havíem agafat el testimoni de Joe Sacco, intuïm que el periodisme i el documental no eren les vies òptimes per arribar on volíem arribar. Havíem d’inventar la nostra pròpia ruta.

El nostre mètode de treball

Vam començar buscant els colors predominants de cada àmbit de la col·lecció per intentar copsar-los a través de l’aquarel·la.

Coberta del còmic Gòtic

Coberta del còmic Gòtic

Això ens va permetre dividir el futur llibre en quatre capítols. La decisió va anar generant conceptes, fils conductors i materials, sobretot a partir de la idea que els museus són màquines d’expropiar i d’ordenar, però també espais monstruosos on els imaginaris es barregen i on és possible rastrejar tant els estrats de l’horror com els de l’amor.

En renunciar al periodisme, renunciem a la narració i als personatges (també a nosaltres mateixos com a personatges, als nostres diàlegs).

Sketch of a comic illustration of Sagar Fornies

Esboç d’il·lustració per al còmic, de Sagar Fornies

El llibre es va convertir en un assaig creatiu, no limitat, per tant, al discurs reflexiu o analític, sinó obert a la poesia, a la fotografia, a la pantalla i al diàleg amb l’anacronisme perquè era important crear enllaços directes entre l’art gòtic, les icones i les tecnologies de la nostra època.

Assajar, convertir el llibre en laboratori, ens ha permès sintonitzar amb la idea de museu del segle xxi. Un espai també obert i en transformació.

Enllaços relacionats

Gòtic, de Jorge Carrión i Sagar Fornies

Còmic i museu, una història pendent

Ego sum lux comic

De vinyeta en vinyeta. Itinerari en clau de còmic per art modern

 

Jorge Carrión
Escriptor
Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.