Croquis inconcret. Un projecte de dibuix contemporani a l’espai educArt amb l’excusa de Fortuny

462
Èlia Llach
Croquis inconcret, projecte d'Èlia Llach al Museu Nacional
Croquis inconcret, projecte d’Èlia Llach al Museu Nacional

Per preparar aquest projecte, l’artista Èlia Llach (Barcelona, 1976) va consultar diverses vegades el fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu. Allò que més li va cridar l’atenció van ser uns dibuixos del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 –Roma, 1874) classificats com a Croquis inconcrets, un títol aparentment contradictori que fa referència a esbossos difícils d’identificar.

Croquis inconcret a l'espai educArt
Croquis inconcret a l’espai educArt

La naturalesa d’aquestes obres va connectar directament amb les inquietuds de l’artista i amb la seva pràctica del dibuix, materialitzada a l’Espai EducArt en una obra de gran format on pensament, paraula i traç es barregen.

El gest de l’Èlia Llach arriba fins a la col·lecció del Museu: a la Col·lecció d’Art Modern (sala 51) , l’artista ens va demanar de girar un dibuix de Fortuny per mostrar el croquis inconcret del seu revers; un dors que mai no està a la vista del públic i que ara es pot contemplar.

Marià Fortuny, Paisatge rocós (anvers)/ Croquis inconcret (revers), cap a 1860-1862
Marià Fortuny, Paisatge rocós (anvers)/ Croquis inconcret (revers), cap a 1860-1862

Dins l’espai educArt s’hi desplega un dibuix on el gest de l’Èlia es desferma i es celebra en quatre papers de gran format. L’acompanyen un poema de Wallace Stevens, un text de María Zambrano i una sèrie de reproduccions de Croquis inconcrets de Marià Fortuny, junt amb un text manuscrit de la mateixa artista, unes notes que posen paraules al seu treball, a les seves reflexions, i que reproduïm aquí.

El dibuix de Marià Fortuny als tallers de restauració del museu, preparat per ser girat
El dibuix de Marià Fortuny als tallers de restauració del museu, preparat per ser girat
Espai educArt amb la instal·lació d'Èlia Llach
Espai educArt amb la instal·lació d’Èlia Llach

Croquis inconcret, d’Èlia Llach es pot veure a l’Espai educArt del Museu Nacional fins al 10 de gener de 2021.

Croquis inconcret. Quadern de Notes 

 (…) Caiem en el parany en què mirar és una acció dels ulls que verifiquen entre allò real o la seva aparença: potser he de dibuixar sense importar quina paraula, quina imatge o quin lloc. Dibuixo. 

He tancat els ulls i he aguantat la respiració fins que ja no he pogut més. Obrir de cop els ulls a la vegada que de cop ben fort respiro, com si descobrís de nou. Dibuixo. 

Ens hem acostumat massa aviat als grans titulars i ni tan sols en dubtem. Ni la nostra mà s’atreveix a tocar-los. Dibuixo. 

Quina és la inquietud del dibuix i de la imatge. Quina imatge?  És la imatge la semblança o l’aparença a alguna cosa? Ja fa dies que li dono voltes al latent. Sembla que sobrevoli, temptant-me, a vegades més a prop que d’altres. La imatge latent és aquella que espera ser revelada. El dibuix també espera a ser revelat. Com passar de la imatge latent a la imatge visible? Podria ser una pregunta trampa. Mai no havia sentit tan pròxima la ventura de la imatge. Dibuixo.

Sóc incapaç de complir el que hauria de veure. En cas de ser alguna cosa coneguda sembla que estigui fora de lloc. Les línies, les marques, es dibuixen sobre el lloc inexistent d’un paper en blanc on el gest s’obre sense importar encara el sentit. Allò que busquem ha desaparegut. Allò que busquem es riu de nosaltres. Dibuixo. 

En el seu desafiament … Dibuixar és actuar quan el desig passa a l’acció? Dibuixar és allò que succeeix? Dibuixo. 

Hauríem de tornar el gest al que és del gest i oblidar-nos de les paraules. Ens demanem paraules. No tinc paraules. Dibuixo. 

Em fascinen les imatges que desapareixen, les que davant meu s’esborren, les que deixen algun rastre. Per què no deixem que s’esborrin les imatges que volen desaparèixer? Hauríem de deixar que marxessin. El gest a vegades s’anuncia esborrant-se. Dibuixo. 

Croquis, del francès: dibuix ràpid que descriu els elements essencials del tema o el motiu. La paraula croquis va tenir un pic puntual d’ús els anys 1809, 1871, 1907 i 1933, coincidint a prop en el temps amb diferents guerres. Després i fins ara va cap a caiguda tot i que remunta. Dibuixo. 

Potser si posem nom a les coses és més difícil perdre-les però potser és un error donar a la imatge un nom concret. Dibuixar sobre un paper en blanc, no és, doncs, un gest d’apertura? Dibuixo.  

Quina és la pregunta sobre aquests dibuixos? Què són o quin és el seu desafiament? Les paraules són intromissions al gest. Les paraules no serveixen perquè el dibuix només és quan encara res ha pres sentit. Dibuixo. 

Intentar dibuixar conquerint allò desconegut. Traç a traç, despullant-me de paraules. Els pensaments s’acumulen quan deixo de dibuixar. Els pensaments volen ser paraules, però dibuixar demana continuar sense ser interrompuda com caçadora que persegueix la presa sense seguir cap camí concret. I si dibuixar fos tan sols sortir a caçar? Imagino ara els ocells tornant silenciosament als arbres. Dibuixo. 

Haig de parlar realment de dibuix? Haig de tenir en compte des d’allà on mirem? Mai els grans dibuixos es fan de memòria. Dibuixo. 

Anar i venir d’un dibuix a un altre. Hi ha alguna cosa que se m’escapa definitivament como qui taral·leja una cançó que no acaba de conèixer. Dibuixo. 

Sense referència, la memòria  falla. “Mas luego bajan  las alas ciegas de la noche, caen y pesan, siendo alas, sobre el que vive anclado a tierra”, diu María Zambrano. Dibuixo. 

Dibuixo sense arribar a conclusions en un inútil intent per recordar què podria ser això que no recordo. Dibuixo. 

“La realidad es un vacío”, diu Wallace Stevens.

Dibuixo.

(…)

Croquis inconcret. Relació d’obres exposades a l’espai EducArt

Croquis inconcret. Tècnica mixta sobre paper. 5,60m x 2’40 m

Quadern de notes. Políptic.  2,94 m x 0’30 m (Reproduccions de dibuixos de Marià Fortuny titulats “Croquis Inconcret”. Mides variables)

La visión – La llama. Capítol del llibre “Claros del Bosque” de María Zambrano. Mercedes Gómez Blesa, Ed. Ediciones Cátedra. Madrid, 2011

Descripció sense lloc. Políptic. Impresió del poema de Wallace Stevens titulat Descripció sense lloc (Description Without Place). Traducció de D. Sam Abrams a partir del llibre “The Collected Poems of Wallace Stevens. Corrected Edition”.  John N. Serio and Chris Beyers, Ed. Vintage Books. New York, 2015

Èlia Llach
Artista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.