Balma Badal
Ser Amic del Museu Nacional és un privilegi, entre moltes altres coses, perquè et dona la possibilitat d’apropar-te a la col·lecció del museu des de punts de vista molt diversos que permeten, a la vegada, orientar la mirada cap a diferents temàtiques.
El fil conductor d’una de les darreres visites que hem fet a les sales del museu ens ha permès posar el focus d’atenció en el mobiliari i els interiors domèstics de l’art gòtic. Acompanyats de Mónica Piera Miquel, la presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, hem observat de ben a prop els béns mobles, els teixits i els objectes d’ús habitual que ens donen informació sobre la vida quotidiana d’un segment social determinat.
Les obres que hem observat al llarg del recorregut han posat de manifest que l’art gòtic representava amb detall i delicadesa com d’important i valuós era el mobiliari en el dia a dia de la seva societat.
Arquetes o capses amatòries
Comencem la visita fixant-nos en els primers objectes que hi trobem: les arquetes o capses amatòries, com la Capseta amatòria amb dama i unicorn, del segle XV. Aquestes arquetes són recipients normalment rectangulars i de petites dimensions que, com el seu nom indica, els promesos oferien com a regal d’amor a les seves futures mullers perquè les utilitzessin per a guardar-hi objectes personals. En alguns casos, aquests recipients van ser usats posteriorment com a reliquiaris, fet que ens ha permès conservar-los. En consonància amb la seva finalitat -com a regal de prometatge o de galanteig- les capsetes amatòries estaven decorades exteriorment amb escenes de caràcter profà, sovint vinculades d’alguna manera a l’amor, la parella i les escenes cavalleresques.
El mateix concepte d’arqueta, de recipient que guarda alguna cosa de valor, es relaciona amb la virginitat de la dona. Segons el codi de l’amor cortès, la dama és qui decidirà si hi accedeix o no al galanteig.
Anònim, Capseta amatòria amb dama i unicorn, segle XV. Os i fusta amb guarniments metàl·lics i tafilet.
La caixa
Seguim avançant per les sales del museu i un element ens crida l’atenció, és similar a l’arqueta però de mida més gran: la caixa. Aquest objecte –avantpassat del que avui anomenaríem maletes i armaris- ha estat utilitzat des de les primeres societats nòmades fins ben bé el segle XVIII. De fet, Mónica Piera ens comenta que li sorprèn aquest ús tan constant i prolongat en el temps, ja que als segles XVI i XVII hi ha molta diversitat d’objectes mobles per a molts usos molt diversos i específics. No obstant, la roba i les propietats personals es van seguir guardant en una caixa.
Un possible motiu és, segurament, que feia molt més fàcil el transport. El contingut que s’hi guardava quedava ben assentat a la part inferior, no es movia i quedava protegit per una tapa. No obstant això, també hi ha una raó simbòlica i emocional que justifica el seu ús prolongat: moltes caixes s’heretaven i formaven part del dot. Moltes tenien, a més, una simbologia tan potent que deixava en un segon lloc la funció de l’objecte. Era molt més important que la caixa identifiqués a la persona a qui pertanyia.
Una variant molt coneguda són les caixes de les núvies, com la Caixa de núvia amb l’Anunciació (segon quart del segle XVI) que hi ha al Museu Nacional. Aquesta modalitat ha tingut més rellevància internacional i ha estat reconeguda des del segle XV arreu del món.
En aquestes caixes, que poden variar de model en funció del nivell social de la persona propietària i, per tant, tenir més o menys calaixos o estar decorades d’una manera més o menys rica, sovint s’hi representa la mare de Déu com a al·legoria del model de dona.
Simbologia i usos multifuncionals
Més enllà de les arquetes i caixes, al llarg del recorregut els Amics tenim ocasió de fixar-nos en altres aspectes al voltant dels interiors domèstics gòtics.
Ens crida l’atenció la importància que es dona durant l’edat mitjana al fet que un moble pugui tenir diferents usos: observem caixes que s’utilitzen com a seients o bases per als llits, escriptoris que s’utilitzen per a emmagatzemar llibres i per a escriure, etc.
Ens sorprèn, també, la simbologia dels objectes i la seva participació en l’estructuració jeràrquica de la societat, com passa, per exemple, amb els mobles que s’utilitzen per a seure. Veiem que el seient individual de l’època medieval i fins al segle XVIII és l’element que millor marca l’estatus social. Qui seu de manera diferent als altres, és únic i és qui té el poder. És per aquest motiu que al seient tampoc no se li demana que sigui confortable, simbòlicament, ningú se sent confortable en una posició de responsabilitat.
- Anònim, Anunciació, cap a 1410-1430
- Taller de Pere Garcia de Benavarri, Naixement de la Mare de Déu, cap a 1475
Amb aquestes reflexions tanquem una nova aproximació a la col·lecció del Museu Nacional, que ens ha permès fixar-nos en detalls que a molts ens havien passat per alt en visites anteriors. Tota una descoberta!
Enllaços relacionats
- Associació per a l’estudi del moble
- Eva Pascual Miró, L’Art Gòtic a Catalunya. Arts de l’Objecte: El Moble, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2008.
- Catàleg del moble. Edat mitjana, segles XIV-XI. Fons del Museu Frederic Marés / 6.1. Ajuntament de Barcelona. Format digital.
Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful