Osamu Tezuka: gràcies pel manga!

257

Nacho Granero

El Museu Nacional d’Art de Catalunya celebra la seva bona sintonia amb el món de la vinyeta amb la nova exposició dedicada al gran Osamu Tezuka. Inaugurada durant l’última edició del Saló del Manga de Barcelona, la mostra ofereix un increïble passeig per les pàgines originals que van sortir dels llapis del mestre japonès. 

Osamu Tezuka © Tezuka Productions

Osamu Tezuka © Tezuka Productions

La producció d’Osamu Tezuka està inevitablement lligada al Japó contemporani. Quan comença a dibuixar de manera professional, el 1951, el país nipó està ocupat per l’exèrcit dels Estats Units, que exerceix una enorme força a un Japó en reconstrucció després de la devastació bèl·lica que va suposar la Segona Guerra Mundial per al país nipó. Osamu Tezuka va quedar fascinat amb les pel·lícules de Walt Disney, reconeixent que havia vist més de 50 vegades alguns dels seus títols. També arribaven còmics nord-americans a l’illa, com ara les aventures de Superman, un superheroi a qui també admirava el jove Tezuka.

La renovació del manga per Osamu Tezuka

Amb aquest substrat, Osamu Tezuka renova un gènere: el manga. Si bé el manga ja existia al Japó, estava més relacionat amb la il·lustració que amb explicar històries amb dibuixos. També hi havia tires de còmic al país nipó, però Tezuka els afegeix una nova manera d’explicar la narració, amb efectes presos directament del llenguatge cinematogràfic. Els plans, els zooms, el moviment entre les escenes: són elements que Osamu Tezuka inclou en les seves vinyetes per fascinar-nos amb les narratives. I va dibuixar a les figures ulls grans i brillants, que s’associen amb les companyies d’actrius femenines del Gran Teatre Takarazuka, a les quals la seva mare era molt aficionada.

Amb aquesta estètica, Tezuka va establir les bases per al manga i l’anime que reconeixem avui dia. El seu treball va ser venerat a partir de la generació posterior a la seva, la de milions de japonesos que van llegir les seves històries amb fruïció. Entre tots, els dibuixants van elaborar la seva producció a partir dels ensenyaments estètics i temàtics d’Osamu Tezuka, com veurem després de repassar la producció del mestre.

Les creacions d’Osamu Tezuka, el déu del manga

L’exposició del Museu Nacional mostra l’obra d’Osamu Tezuka de manera cronològica. Va començar sent un gran autor d’historieta infantil, i dibuixava aquelles tires que li haguessin agradat llegir de nen i adolescent, quan ell mateix creava obres per alimentar la seva imaginació. La seva primera gran obra, coneguda internacionalment com a Kimba, el león blanco (1950 – 1954), presenta una història que, irònicament, plagiaria Disney de manera descarada a la dècada de 1990: la influència de Tezuka es va materialitzar definitivament en l’estudi que tant va contribuir a la seva obra, i va tancar un cercle de creativitat.

Kimba, el león blanco, Osamu Tezuka © Tezuka Productions

Kimba, el león blanco, Osamu Tezuka © Tezuka Productions

 Kimba, el león blanco, Osamu Tezuka © Tezuka Productions Foto: Marta Mérida

Kimba, el león blanco, Osamu Tezuka © Tezuka Productions Foto: Marta Mérida

El Japó es va aixecar com a potència econòmica a partir dels anys 50. D’una banda, el desenvolupament editorial permetia la concentració de dibuixants a Tòquio, amb una nova generació d’artistes. De l’altra, la indústria local creix extraordinàriament, amb un gran protagonisme de la robotització. En aquest context, neix Astroboy (1952 – 1968), un nen-robot, que es va convertir en un autèntic fenomen de masses. Es tracta d’una obra de ciència-ficció on la lluita del bé i del mal es barreja amb l’humor i unes petites dosis de drama. El 1963 Astroboy va fer el salt a l’animació, primer al Japó, després a la resta del món.

Astroboy, Osamu Tezuka © Tezuka Productions Fotos: Marta Mérida

El cervell creatiu de Tezuka seguia anant més enllà: La princesa Caballero (1953 – 1956) presenta la Princesa Zafiro en una Europa medieval inventada. La seva família noble l’ha reconegut com un home, tot i que és una dona, amb l’objectiu que pugui vèncer la llei sàlica que impera al regne. La figura de la dona trenca tots els rols de gènere, els quals són molt més presents a la societat japonesa.

La princesa caballero, Osamu Tezuka © Tezuka Productions

La princesa caballero, Osamu Tezuka © Tezuka Productions

El manga creixia al Japó, i també ho feien els seus lectors. Tezuka va lluitar per ser reconegut com un autor innovador, que sap adaptar-se a un nou públic que no només és infantil. Així, apareixen títols que revisen la història: Fénix, Buda i Adolf. La primera es considera l’obra mestra de la seva producció. Són 12 volums, cada un ambientat en un període històric del Japó, des de la prehistòria fins al futur més llunyà. El nexe és la cerca de la immortalitat dels homes a través de la sang del Fènix, un ocell místic.

Dibuixos de Fénix i Buda, Osamu Tezuka © Tezuka Productions

A Adolf s’explica la convivència de dos nens que comparteixen aquest nom i que conviuen al Japó als anys 30: un d’ells pertany a una família jueva i l’altre és fill d’uns diplomàtics alemanys. Un tercer Adolf condicionarà, primer el seu pensament i després la seva actitud davant l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Aquesta magnífica obra va començar a publicar-se el 1982. Curiosament, dos anys abans, un altre autor, Art Spielman, iniciava una altra historieta on la Segona Guerra Mundial es veia a través dels ulls de personatges anònims que també lluitaven per sobreviure a les decisions dels dirigents nazis. Parlem de Maus, basada en fets reals.

El llegat d’Osamu Tezuka

Els dibuixos originals de les historietes d’Osamu Tezuka es poden gaudir fins el 6 de gener al Museu Nacional d’Art de Catalunya. S’hi explica com Tezuka és el gran responsable de construir un gènere del manga. I de portar aquesta mostra de la cultura pròpia del Japó contemporani a tot el món, de manera massiva, transcendint totes les fronteres, fins i tot abans que altres productes nipons tan internacionals com ara els vídeojocs, el karaoke, el sushi o el ramen.

Exposició Osamu Tezuka, el Déu del Manga al Museu Nacional d’Art de Catalunya Foto: Marta Mérida

Per assenyalar la grandiositat del llegat del déu del manga, només cal esmentar la història d’un creador magistral com és Miyazaki, fundador de l’Estudi Ghibli i responsable d’obres mestres com La princesa Mononoke o El Viatge de Chihiro. Miyazaki va afirmar que de jove havia copiat tant l’estil de Tezuka que va haver de destruir tota la seva obra primerenca. Tampoc Arale, la nena-robot del Doctor Slump, que va llençar a l’estrellat a Akira Toriyama, pare de Goku, no seria possible sense l’existència prèvia d’Astroboy. Igual que altres fenòmens del gènere de ciència-ficció, com el popular Mazinger Z, o els robots guiats per nens de la sèrie d’Evangelion.

Sense les creacions d’Osamu Tezuka, milions de nens i nenes no hauríem passat les tardes de la nostra infància en els mons de GokuCandy Candy o els Pokémon. I els adults no ens hauríem meravellat amb El meu veí TotoroAkiraYour Name o Full Metal Alchemist.

Gràcies pel manga, sensei Osamu Tezuka!

Enllaços relacionats

Pàgina web oficial d’Osamu Tezuka

Guia temàtica de l’exposició

Nacho Granero

Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.