Reinterpretant el romànic

458
Iker Spozio

Iker Spozio reinterpreta el romànic

L’artista d’origen italià, Iker Spozio, es va presentar al Museu Nacional com un apassionat de l’art i de la història antiga, i en especial de la pintura romànica, amb la qual té un vincle especial. Amb la intenció de reinterpretar i traslladar al seu propi estil les pintures romàniques conservades al museu, va dur a terme un període de residència per estudiar les obres al detall. Ara ens explica la seva experiència:

La meva primera vegada al Museu Nacional

Quan el matí d’un dia de principis d’octubre de 2018 em dirigia cap al tren que em portaria rumb a Barcelona, vaig veure la constel·lació d’Orió dibuixada al cel, clara i brillant com mai, vaig saber que el meu viatge començava sota una bona estrella.

Barcelona era el meu destí ja que en una galeria del Raval anava a tenir lloc una exposició de la meva obra, però un dels objectius principals del meu viatge era la visita, anhelada durant molt de temps, al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Sales d'art romànic

Sales d’art romànic

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fotos: Marta Mérida

Tanmateix, cap de les meves lectures prèvies m’havia preparat per a la sensació d’estupefacció que qualsevol visitant sent en franquejar les portes del Museu i endinsar-se en aquell món de somni com és la col·lecció d’art romànic del Museu Nacional.

Estupefacte davant del romànic

Milers d’ulls, ulls a rostres, ulls a ales, a palmells de mans, a cossos d’animal, m’observaven mentre somreia emocionat, gairebé incapaç d’assumir que tanta bellesa hagués pogut aplegar-se en un sol lloc.

Absis de Santa Maria d'Àneu, Mestre de Pedret, finals del segle XI-inicis del segle XII

Absis de Santa Maria d’Àneu, Mestre de Pedret, finals del segle XI – inicis del segle XII. Detall

Mentre avançava atordit per totes les meravelles que m’envoltaven, començava a forjar-se al meu cap un projecte que, gràcies a la col·laboració del Museu Nacional, avui s’està fent realitat.

Gradualment m’anava adonant que el vincle que sentia amb les obres romàniques del Museu Nacional anava més enllà del que pot néixer de la simple admiració per alguna cosa amb tanta bellesa.

El meu vincle amb el romànic

Abans de res, existia una qüestió de caràcter purament tècnic, donat que el meu treball es basa, des de fa anys, en materials i tècniques antigues, com les superfícies preparades amb caseïnat càlcic i el tremp d’ou, tècnica específica de la pintura medieval sobre taula.

En segon lloc, molts elements de la meva obra se semblen als que recorren en la pintura romànica catalana i en la romànica en general: la tendència a l’abstracció de la forma i el gust per la geometria; la divisió de la superfície segons patrons i mòduls regulars i harmònics; la creació de volums a partir de la gradació tonal del color; l’ús d’una paleta relativament reduïda i la combinació de colors contrastius entre si i, sovint, complementaris.

Mestre de Santa Maria de Taüll, Absis de Santa Maria de Taüll, cap a 1123

Mestre de Santa Maria de Taüll, Absis de Santa Maria de Taüll, cap a 1123

Finalment, un altre vincle, aquest de caràcter més emocional, consisteix en el fet que provinc d’una família, per part paterna, de llarga tradició en la realització de la pintura mural. El meu pare, sense anar més lluny, és un expert en el fresc i en tècniques de transferència de pintures murals sobre un nou suport i la seva posterior conservació.

El meu origen italià, llombard en concret i, en conseqüència, el mateix que el dels creadors del strappo dels frescos conservats en el Museu Nacional, és una més de les coincidències que em van arribar a motivar per dedicar-me a un projecte de reinterpretació personal de les pintures romàniques del Museu Nacional.

Sala d'art romànic del Museu Nacional

Sala d’art romànic del Museu Nacional. Foto: Marta Mérida

Un mes davant de les pintures romàniques

Un cop obtingut el permís per part de la direcció del Museu, el 13 de novembre de 2018, estava davant de la porta de l’entrada, llapis i quaderns en mà, llest i disposat a transcórrer un mes a les sales de la secció romànica, dibuixant quotidianament i a més no poder.

Va ser un mes molt intens. Els primers dies van estar marcats per l’estranya experiència d’estar envoltat de gent mentre treballava, cosa a la qual no estic acostumat, donat que sempre em dedico a la meva obra en absoluta soledat.

L'artista Iker Spozio davant una de les pintures murals romàniques de la col·lecció del museu

L’artista Iker Spozio davant una de les pintures murals romàniques de la col·lecció del museu. Foto: Marta Mérida

Però l’amabilitat i disponibilitat de tota la gent que treballa en el Museu Nacional i el respecte dels visitants van fer que aviat em sentís com en el meu propi estudi, i que les hores que transcorria en el museu es convertissin en la millor de les rutines.

A poc a poc vaig anar desenvolupant un estil de dibuix determinat pel context en què em trobava: per les obres que em servien d’inspiració, òbviament, però també per l’atmosfera i les peculiars condicions lumíniques que caracteritzen les sales. De vegades, estar submergit en la penombra afavoria deixar anar la meva imaginació, completant al meu gust, en un paper immers en l’ombra, imatges banyades en llum.

En les reserves del Museu Nacional

A les reserves del Museu Nacional. Foto: Marta Mérida

Reinterpretació del romànic

Inicialment la meva idea era la de traduir els elements figuratius de la pintura romànica al meu propi llenguatge, totalment abstracte, i el resultat del meu mes d’estada al Museu Nacional va ser una sèrie d’esbossos que efectivament accentuen la tendència a l’abstracció geomètrica ja present a les obres preses com a model: els dibuixos subratllen línies de construcció, forcen o creen correspondències, esborren ornaments, o afegeixen o resten plans.

L'artista treballant en una de les obres

L’artista treballant en una de les obres. Foto: Marta Mérida

Dibuix d'Iker Spozio

Dibuix d’Iker Spozio

No obstant això, al final i de forma sorprenent per a mi, els meus dibuixos van conservar la naturalesa més bàsica de les pintures originals que, en la majoria dels casos, es van mantenir força recognoscibles.

Moltes vegades vaig tenir la sensació de ser en una espècie de diàleg mut amb els pintors romànics, i a cada instant que vaig passar observant la seva obra vaig aprendre alguna cosa d’ells i de la seva visió de la realitat (o, millor, de múltiples realitats).

Collage amb alguns detalls dels dibuixos d'Iker Spozio

Collage dels dibuixos d’Iker Spozio

Collage amb alguns detalls dels dibuixos d'Iker Spozio

Collage dels dibuixos d’Iker Spozio

Ara, de tornada a l’estudi, em preparo pel necessari “labor limae”, és a dir, polir els dibuixos que vaig realitzar, revalorar-hi els elements positius i eliminar-ne els negatius. Després, em dedicaré a la fase final del meu projecte, que consisteix en la creació de quadres que siguin reflex de la meva pròpia sensibilitat i criteri i que, alhora, tant de bo puguin ser un digne homenatge a la meravellosa obra dels artistes que van deixar una petjada inesborrable a les terres de Catalunya fa gairebé 1.000 anys.

Esperem poder veure el resultat de tot aquest treball!

Enllaços relacionats

http://www.ikerspozio.net/

Iker Spozio a Instagram

Conversation pieces. Iker Spozio a la galeria Miscelanea

Curiositats de la col·lecció: Art Medieval

La cuina dels traspassos de pintura mural

Mirar de prop el Crist de Sant Climent de Taüll

Z_ Guest blogger

2 Comentaris

  • Gabriel Vilaginés
    21 de Febrer de 2019 - 5:52 pm | Enllaç permanent

    ´Molt interessant i sintetizada explicació d’en Iker Spozio (es nota que estem en l’epoca del twiter o… d’en Baltasar Gracian?).

    Jo també m’apunto a que poguem veure el resultat del seu treball. Els dibuixos que ens presenta auguren un treball que valdrà la pena “fer dialogar” amb els Mestres del Romànic.

    Que sigui aviat !!!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.