Fundació Catalana Síndrome de Down, MagmaCultura, Teresa González, David Cabrera, Laura la Lueta, Alba Gimbert, Míriam Marín i Isabel Briz.
Una experiència de professionalització amb persones amb diversitat funcional en l’àmbit del Museu Nacional de Catalunya
Al post El Museu, viver multidisciplinari: un entorn on descobrir la meva professió (12 d’abril de 2018) ja introduíem la idea de la capacitat que tenen els museus per esdevenir centres professionalitzadors de primer ordre. D’ençà d’aquell article, el Museu Nacional ha fet un pas endavant en aquesta línia estratègica. La signatura, l’1 d’agost de 2019, d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) i MagmaCultura, ha permès que David Cabrera, com a auxiliar de museus titulat, hi hagi dut a terme les pràctiques durant quatre mesos (de novembre de 2019 a febrer de 2020).
L’experiència s’inscriu en el marc del desenvolupament del Pla d’accessibilitat i d’inclusió i de responsabilitat social del museu que, entre les seves polítiques inclusives, pretén fomentar l’accessibilitat als museus i al món de la cultura des dels àmbits formatiu, professional i laboral.
El Servei d’Inclusió Laboral «Col·labora» de la Fundació Catalana Síndrome de Down i el Curs d’Auxiliar de Museu a la Universitat Pompeu Fabra
El Servei «Col·labora» va proposar impartir el Curs d’Auxiliar de Museu amb la Universitat Pompeu Fabra per donar als nostres alumnes l’oportunitat de descobrir què és un museu i què significa esdevenir auxiliar de museus, amb la idea de desenvolupar les aptituds i actituds necessàries per desenvolupar aquesta feina satisfactòriament i potenciar l’autoconfiança i la inserció laboral.
Aquesta col·laboració permet, d’una banda, que professionals de la Universitat Pompeu Fabra utilitzin la seva experiència com a docents per introduir els alumnes en l’adquisició dels coneixements, les habilitats i les actituds necessaris per desenvolupar aquest lloc de treball i, de l’altra, proporciona a la Fundació sortides per als alumnes que segueixen un itinerari formatiu laboral que té a veure amb l’atenció al públic i les tasques d’auxiliar en diversos serveis.
FCSD
Un treball de col·laboració i responsabilitat compartida
Per a MagmaCultura ha estat una bona experiència. En primer lloc, els equips d’atenció al públic del Museu Nacional d’Art de Catalunya han treballat de costat amb persones amb diversitat funcional, i això ha millorat la seva relació i experiència en l’atenció a l’usuari. Així mateix, la resta del personal, especialment els caps d’equip i coordinadors, han tingut l’oportunitat d’integrar-los dins dels seus grups de treball i enriquir així la seva vivència personal i laboral.
MagmaCultura
Els estudiants d’Auxiliar de Museu de la FCSD visiten el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fotografia: Marta Mèrida
L’experiència de compartir el dia a dia amb el David Cabrera. Entrevista als treballadors i treballadores de MagmaCultura
Què t’ha aportat aquesta experiència com a professional i com a persona?
- Laura la Lueta Romero (coordinadora de servei)
Aquesta experiència m’ha aportat molt més del que esperava en un principi, tant en l’àmbit personal com professional. Mai no havia establert cap vincle amb una persona amb diversitat funcional. Quan vaig començar a pensar en l’arribada del David, em vaig adonar de la «por» que —des del meu desconeixement— em generava encarar aquest contacte i incloure en plantilla una persona que s’escapava dels paràmetres que jo sempre havia conegut.
Em preocupava organitzar-li tasques que no s’adaptessin prou bé a les seves necessitats; dir-li o fer alguna cosa que el pogués molestar, o que algú de l’equip pogués incomodar-lo amb la seva actitud. La veritat és que em vaig adonar ràpidament dels meus propis prejudicis. En David va trigar molt poc a integrar-se a l’equip i no només va desenvolupar amb èxit les tasques que li havíem encomanat, sinó que ens va demostrar que estava disposat a assumir-ne moltes més.
- Alba Gimbert Cervigon (informadora)
La meva experiència amb el David, tant en el pla professional com en el personal, ha estat molt gratificant. S’ha adaptat amb facilitat als ritmes de treball i, a més, ha estat molt eficient sempre que hem hagut d’organitzar o realitzar alguna tasca. El David és molt agradable i extravertit.
- Míriam Marín Fernández (informadora)
Com a professional no he tingut cap problema a l’hora de treballar amb el David. En tot moment ha estat un company més de l’equip, molt disposat a participar en les tasques d’atenció al públic.
Personalment, ha estat un plaer conèixer en David Cabrera. Ens ha aportat, a mi i als meus companys, la seva empatia, el seu somriure i una manera diferent de veure la vida, des del seu punt de vista. M’ha fet reflexionar sobre com la societat veu des d’un prisma distorsionat les persones tan vitals com ell.
- Isabel Briz Briz (control de sales)
El fet de treballar al costat d’una persona amb diversitat funcional m’ha fet veure’l amb normalitat, és a dir, com una persona capaç de fer les mateixes funcions que jo, i a qui he de tractar amb el mateix respecte que a la resta de companys.
Sense participar en aquesta experiència no hauria…
- Laura la Lueta Romero
Sense participar en aquesta experiència no hauria pres consciència del distanciament involuntari que prenia davant de persones amb discapacitats, i de les conseqüències socials que això ha pogut tenir. Un fet que, a partir d’ara i després d’haver conegut en David, espero poder identificar i desenvolupar.
- Alba Gimbert Cervigon
Sense participar en aquesta experiència no hauria pogut conèixer a una persona com el David, ni tampoc treure aquesta petita barrera que de vegades posem a l’hora de treballar amb persones amb síndrome de Down.
- Míriam Marín Fernández
Penso que sense participar en aquesta experiència no hauria conegut en David. Ens ha aportat un punt de saviesa i hem pogut conèixer la seva manera de veure la vida. Ha sigut una experiència molt gratificant.
- Isabel Briz Briz
Si no hagués participat en aquesta experiència m’hauria quedat amb la percepció errònia de la diversitat funcional i m’hauria perdut conèixer el David amb més profunditat.
Algun fet remarcable, alguna anècdota que vulguis destacar?
- Laura la Lueta Romero
Més que explicar una anècdota, m’agradaria destacar l’alegria de trobar-me amb membres de l’equip que han demostrat ganes i voluntat d’involucrar-se en l’experiència, i el gust de veure l’energia i la passió amb què el David treballa. Sense cap mena de dubte, ha estat una molt bona vivència.
- Alba Gimbert Cervigon
La cosa més destacable que recordo de treballar amb el David és la seva energia als matins. Sempre content de ser aquí i amb ganes de treballar. Això és positiu per a qualsevol equip. Era impossible no contagiar-se.
- Míriam Marín Fernández
És molt curiós com tractava els grups segons les tipologies i com s’adequava a cada nivell empatitzant amb ells, això no tothom ho sap fer. Em va sorprendre com estava atent en tot moment de les necessitats dels visitants.
Un dia que van venir un grup d’escolars molt petits hi va haver una anècdota divertida. Amb aquests grups fem servir el recurs d’un titella de nom Jeroni que els acompanya durant la visita. Per introduir els nens en el joc vaig dir «Oi David que en Jeroni ha dit que vindrien a veure’ns els nens de la classe dels lleons?», i ell va i respon «No». Això demostra que és una persona molt sincera i vam riure una bona estona. Els nens eren molt petits i no se’n van adonar.
Un altre dia em va avisar que un noi d’una escola portava un punter làser i gràcies a la seva atenció vam poder parlar amb la professora, que li va retirar.
En resum, ha estat una experiència fantàstica per a mi i m’alegro que persones com el David tinguin una oportunitat en el món laboral.
- Isabel Briz Briz
En David és un noi molt xerraire, però conscient de la seva diversitat intel·lectual. Un dia, érem a la porta d’accés de la col·lecció de romànic i un visitant li va parlar en anglès. Ell, amb molta tranquil·litat, li va dir que era millor que es dirigís a mi. Sabia que no podria contestar en anglès, i ho va gestionar amb molta naturalitat i simpatia.
He pogut fer d’auxiliar de museus! Entrevista a David Cabrera
Què t’ha aportat la teva estada com a auxiliar de museus al Servei d’Atenció al Públic?
M’ha aportat moltes coses. Per exemple, aprendre coses d’història, de cultura. M’ha donat tranquil·litat i l’oportunitat de parlar amb la gent. M’he sentit útil.
Sense participar en aquesta experiència no hauria…
Sense haver participat en aquesta experiència no hauria pogut demostrar el que vaig aprendre en el Curs d’Auxiliar de museus.
Algun fet remarcable, alguna anècdota que vulguis destacar?
Vaig reconèixer visitants del Brasil així que els vaig sentir parlar a recepció, i aleshores m’hi vaig dirigir a ells en portuguès. Em van somriure i em van parlar amb simpatia, preguntant en el seu idioma on eren les sales i les exposicions. Estaven contents que jo els parlés en portuguès.
Espontàniament, el David Cabrera ha volgut dir-nos que la valoració general de la seva estada és d’un 10.
Ara desitgem que trobi el seu camí per desenvolupar-se laboralment. Perquè això sigui possible, des del museu i en col·laboració amb les empreses que treballen amb nosaltres, continuarem insistint perquè persones que, com el David, estan interessades a posar en pràctica les seves enormes capacitats, puguin fer-ho.
Enllaços relacionats
El museu, viver multidisciplinari: un entorn on descobrir la meva professió
Apropa Cultura: museu inclusiu, museu unit
LECTURA FÀCIL: UN MUSEU PER A TOTS
Departament d’Accessibilitat i Inclusió
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful