Pandèmia, museus i persones grans

630
Teresa González

Després d’un any i mig des de l’inici de la pandèmia el març del 2020, podem explicar-vos quines iniciatives ha dut a terme el museu per a les persones més vulnerables i que han viscut amb més dificultats situacions d’aïllament i de desconnexió amb l’entorn i la vida.

Un projecte en suspens per la pandèmia

Material creat per l’Agència de Salut Pública de BCN per al projecte Art Gran

Material creat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona per al projecte Art Gran

En primer lloc hem de mirar enrere i contextualitzar tota la feina que hem estat desenvolupant durant aquest temps, que no parteix del no-res. A finals del 2018, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, més concretament la Rosa Puigpinós des del Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció, va contactar amb una sèrie de museus i centres culturals (Museu Picasso, CCCB, CaixaForum, Recinte Modernista Sant Pau i Museu Nacional d’Art de Catalunya) per proposar-nos formar part d’un grup de recerca i intervenció que fes evident com les arts poden ser una bona eina per a l’apoderament, per treballar per a l’envelliment actiu i per combatre la solitud no volguda de la gent gran.

Durant tot un any, els participants en aquest grup vam elaborar un protocol d’actuació, «Art gran», on es recullia una sèrie de propostes d’intervenció que les persones escollides de tres districtes de Barcelona (Horta-Guinardó, Gràcia i Nou Barris) durien a terme en cadascuna de les entitats a partir del març del 2020, just quan es va declarar la pandèmia. El projecte va quedar en suspens aleshores i recentment, amb la millora de la situació sanitària, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha tornat a contactar amb nosaltres per reprendre el projecte, cosa que segurament farem en la primavera del 2022.

Una crida d’emergència

D’altra banda, a finals de juliol del 2020, ja en plena pandèmia, des d’Apropa Cultura van contactar amb el Museu Nacional i el CCCB i ens van explicar que des de l’Institut Municipal de Serveis Socials els havien demanat de fer una actuació d’emergència a les residències de l’Ajuntament de Barcelona que ajudés, principalment, a pujar l’estat d’ànim dels residents, treballar l’aspecte cognitiu i mantenir les relacions interpersonals entre les persones grans.

Després de l’experiència en línia desenvolupada durant l’agost del 2020 amb la musicoterapeuta Mònica de Castro, amb resultats molt positius, Apropa Cultura ens va proposar a les dues institucions expandir l’experiència a partir de les arts plàstiques. Cadascuna va plantejar una proposta d’intervenció amb l’objectiu fonamental de pal·liar, en la mesura del possible, la situació de desconnexió, aïllament i manca d’interacció social que afectava de manera molt preocupant l’estat emocional de les persones grans.

Donar raons per a l’esperança

Converses en línia entre el sector social i el sector cultural

També durant la pandèmia el museu va participar en Donar raons per a l’esperança, unes converses amb entitats socials que pretenien prendre el pols de com s’estava vivint la situació d’emergència sanitària entre les persones més vulnerables i preguntar de quina manera els equipaments culturals podien col·laborar per fer més suportable la situació. Entre molts dels temes que es van tractar durant les trobades, i com a demanda d’algunes representants de les residències de persones grans, es va plantejar la possibilitat que les entitats patrimonials es desplacessin als centres de gent gran per portar l’activitat cultural a les residències. D’aquesta demanda, coincidint amb la que en el seu moment va fer l’Ajuntament de Barcelona, va sorgir la iniciativa, coordinada des d’Apropa Cultura, El museu s’Apropa.

El museu es desplaça a les residències

Gemma Reguant a la Residència Fort Pienc                     Mónica Perez (Fragment) a la Residència l’Onada

A partir d’aquesta idea, el museu va preparar dues activitats que, a mitjan octubre del 2020, es van iniciar de manera presencial a les quatre residències de gent gran de l’Ajuntament de Barcelona (Fort Pienc, Layret, L’Onada i Josep Miracle). Les dues activitats van ser Respirar quadres i Relats compartits.

Respirar quadres va consistir en quatre sessions repartides al llarg del darrer trimestre del 2020.  Acompanyades per Gemma Reguant, experta en veu i respiració, i a partir d’una selecció d’obres del museu, es plantejava desvetllar la consciència plena i la memòria sensorial en les persones participants amb l’objectiu fonamental d’aportar-los beneficis de salut i benestar. El programa de les sessions tenia com a punts forts a assolir:

  • Elevar l’estat d’ànim i el benestar emocional.
  • Desvetllar la sensorialitat i disminuir l’estrès.
  • Potenciar la calma a través de la respiració.
  • Desenvolupar la curiositat i la memòria a través de la mirada atenta.

De totes les sessions es va fer un seguiment i una avaluació que es pot consultar al Departament d’Accessibilitat del museu.

Relats compartits va ser una proposta nova que es va desenvolupar del gener al juliol de 2021, també a les residències, dirigida per dues mediadores del museu expertes a treballar amb gent gran. En cadascuna de les quatre sessions per residència, es plantejava un tema de conversa diferent. A partir d’una selecció d’obres del museu, es van compartir relats entorn de temes del seu interès: el museu i el barri, els oficis i el treball, el temps d’oci, etc.

En aquesta proposta es van aplicar metodologies i estratègies d’activació cognitiva i sensorial que implicaven plantejar preguntes creatives que estimulessin un diàleg que facilités el pensament positiu. Més enllà de treballar a partir dels records, aquesta conversa havia d’afavorir el desenvolupament de la imaginació fent servir imatges, objectes, paraules, música i sons, gestos i moviment.

Entrem a les cases i als casals de gent gran

Sessions telemàtiques de la Fundació Tàpies i del Museu Nacional d’Art de Catalunya a través de la xarxa de Vincles BCN i  els casals de la gent gran de l’Ajuntament de Barcelona.

Simultàniament a les activitats de les residències de gent gran, la Taula de treball sobre Museus i Accessibilitat, de la qual el museu forma part, també es va posar en marxa per oferir un programa d’activitats per a gent gran a través de la xarxa Vincles BCN i els casals de gent gran. Aquesta vegada, a més del Museu Nacional també hi van participar el Museu del Ferrocarril de Catalunya, el Palau Güell, el Museu Marítim de Barcelona, el Recinte Modernista Sant Pau, la Fundació Tàpies, la Fundació Miró, la Xarxa de Museus Locals, el Museu Episcopal de Vic, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els Museus d’Esplugues de Llobregat i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

Totes vam oferir activitats molt diverses en les quals els usuaris de la xarxa Vincles BCN podien participar des de casa fent servir una tauleta que proporciona l’Ajuntament de Barcelona. Les sessions es van dur a terme els dimecres d’11 a 12 h des del 3 de març fins al 9 de juny de 2021.

El programa va demostrar que el treball en xarxa entre les institucions culturals i l’Administració, i l’ús de les tecnologies, faciliten la connexió i la interrelació entre persones, com queda recollit en la valoració que va fer la coordinadora de Vincles BCN: “El cicle ha despertat interès per la cultura. Moltes d’aquestes persones no havien fet mai activitats culturals. També han manifestat que estan contentes perquè l’activitat ha servit per passar una bona estona en aquests moments tan durs de la pandèmia i han conegut gent nova, amb qui ara parlen i estan establint vincles nous”.

La representant de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona va remarcar: “El servei Vincles BCN treballa la soledat. No només el fet de viure sol, sinó el fet de sentir-se sol. Per això aquesta activitat ha estat tan positiva, té un impacte emocional molt important, ja que els permet sentir-se acompanyats, conèixer altres persones i aprendre de la cultura”.

Es van inscriure 132 persones en el programa, de les quals finalment 96 van participar-hi.

Per fi podem sortir!

Visita de la Residència Josep Miracle el Dia Internacional dels Museus

Amb tot, la situació sanitària va anar millorant i les mesures restrictives es van anar alleugerint a les residències, cosa que va facilitar que la gent gran sortís per gaudir d’un dia especial participant en activitats als museus i centres culturals.

Aprofitant l’avinentesa, el Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya per al Dia Internacional dels Museus (18 de maig) va plantejar la iniciativa Donem la benvinguda a la gent gran, que incentivava que els museus convidessin algun centre de dia i/o residència de gent gran a participar de manera presencial en alguna activitat. En el nostre cas vam convidar les quatre residències municipals de Barcelona, i va ser la Residència Josep Miracle la que es va atrevir a fer-nos una visita. La cara de sorpresa davant de l’obra d’un dels usuaris crec que ho diu tot, va ser un dia de celebració de la vida.       

Quin és el futur?

Més d’un any de pandèmia ens ha posat davant dels ulls un dels col·lectius de persones més vulnerables i ens ha reafirmat en allò que moltes de nosaltres intuíem o sabíem, que l’art i la cultura poden arribar a ser un actiu de salut de primer ordre.

Com ja s’està desenvolupant en molts països, cada cop són més presents, també a Catalunya, els programes dedicats a la salut i el benestar de les persones. N’és un exemple paradigmàtic el treball que està duent a terme la Comissió de Museus i Salut, que lidera el Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la qual formen part alguns museus de la Xarxa de Museus d’Art, el Museu de la Immigració, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Apropa Cultura i l’Arts in Health International Foundation.

I com ho demostren aquesta comissió, o la Taula de Museus i Accessibilitat, o la xarxa constituïda per entitats culturals i entitats socials Apropa Cultura, el futur passa sobretot per treballar en xarxa, ja que permet posar en comú les experiències i els aprenentatges des de tots els àmbits: el cultural, el sanitari, i el social. El futur passa també per involucrar les universitats i l’administració pública (sigui quina sigui), amb el suport de la iniciativa privada i perquè les institucions culturals incorporin els programes de salut i benestar en els seus plans estratègics, per, en definitiva, deixar els personalismes i treballar totes juntes per la salut i el bé comú.

Teresa González
Departament d’Accessibilitat i Inclusió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.