Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

ANDARTE, Ana María Marín Gálvez i Teresa González

Presentació de la maqueta tàctil.

Teresa González

Abans de donar veu a l’Ana Maria Marín i a Andarte, m’agradaria posar en context aquesta actuació fent una declaració d’intencions que defineixi el que és per a mi una societat inclusiva.

Al meu parer, una societat inclusiva és aquella que entén que la cultura és un dret fonamental de les persones i actua per assolir aquesta meta. En aquest sentit, quan parlem del dret a la cultura ens referim al dret a la participació en la vida cultural de totes les persones en igualtat de condicions, independentment de la seva situació personal, tant si aquesta és transitòria o no ho és. Per tant, una societat inclusiva l’entenc com aquella que actua per enderrocar les barreres, que poden ser de molts tipus (físiques, sensorials, intel·lectuals, econòmiques, emocionals, culturals, geogràfiques, de context vital…), que obstaculitzen l’accés a la cultura.

La nostra aposta per l’accessibilitat i la inclusió ve de lluny i s’ha anat consolidant gràcies al treball que estem duent a terme amb persones i col·lectius amb diversitat funcional, amb trastorn mental, diversitat cognitiva… la qual cosa ens ha permès assentar les bases i desenvolupar metodologies que garanteixin que el museu esdevingui un entorn cada cop menys excloent.

Ara, i gràcies a l’ajut europeu del programa Art per la Inclusió INTERREG-POCTEFA/ARTIS 2014-2020, el museu fa un pas més per garantir el dret a la participació cultural de les persones que tenen alguna discapacitat sensorial.

Presentació de la maqueta tàctil al Focus Grup de persones amb discapacitat sensorial de l’empresa Tactile. Foto: Marta Mérida

ANDARTE i Ana María Marín Gálvez

El maig de 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya va encarregar la confecció de la maqueta tàctil del seu edifici, el Palau Nacional, un projecte que figura entre els cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del Programa INTERREG-POCTEFA 2014-2020 (projecte ARTIS 358/19, d’art per a la inclusió social).

Entre les propostes per elaborar aquesta maqueta, la de l’escultora Ana María Marín Gálvez va ser la designada. L’artista, a més del treball com a escultora, gravadora i especialista en vidre, es dedica professionalment a la interpretació tàctil del patrimoni cultural, amb una trajectòria de més de quinze anys en el medi. Entre els seus treballs destaquen, per exemple, les maquetes tàctils del Palau Güell, la Pedrera, el Monestir de Pedralbes o el Science Museum de Londres, entre d’altres.

Ana Ma. Martín Gálvez treball en procés. ©Arnau Vilalta Marín

Sobre aquesta labor, Ana María Marín comenta: «L’escultura, com a objecte tridimensional, no només serveix per iniciar una activitat contemplativa, sinó que també resulta un objecte de coneixement empíric pel fet que es pot tocar, i ofereix la percepció de la forma, la textura i la temperatura tant a aquelles persones que no disposen del sentit de la vista com a les que volen experimentar el sentit del tacte complementant la informació visual, la qual cosa aporta també un valor inclusiu i pedagògic a cada experiència d’interpretació».

«El fet de treballar per a col·lectius com el de les persones invidents o amb altres discapacitats ens acosta a la resta de la ciutadania, que també poden gaudir en llibertat de tots els sentits. Tota societat que pensa i actua per a la inclusió dels seus ciutadans obté una qualitat de vida i un nivell sociocultural més ferms, definits i sostenibles que qui encara no ho fa», assegura Marín.

Per confegir la maqueta tàctil del Museu Nacional, Marín ha comptat amb la col·laboració del també artista Alireza Doustani Khazali, mestre artesà en marqueteria fina, docent i escultor en fusta amb més de quaranta anys d’experiència desenvolupada entre Espanya i l’Iran.  És membre de l’Honorable Confraria de Mestres Fusters de Barcelona i ha participat en diversos projectes per a la Generalitat de Catalunya.

Alireza Doustani Khazali treball en procés de la maqueta. ©Arxiu Ana Ma. Martín Gálvez

Entre les persones clau en la concreció d’aquest projecte, tant Ana María Martín com Alireza Doustani destaquen la participació de Xisca Rigo, tècnica d’accessibilitat des de la perspectiva de l’usuari. Rigo està vinculada a l’àmbit de l’accessibilitat cultural i és membre i secretària de l’Associació de Professionals de l’Accessibilitat Universal (ASEPAU). S’ha comptat també amb el suport de l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC), representada en aquest cas per Txell Aymerich.

Visita al taller d’Ana Maria Marín amb Xisca Rigo i Txell Aymerich consultores en accessibilitat sensorial. Foto: Teresa González

Alguns detalls sobre la confecció de la maqueta tàctil del Museu Nacional

Tal com ho explica Ana María Marín Gálvez, atorgar més accessibilitat als béns culturals és un treball que requereix dedicació, passió i coneixement. En el cas de la interpretació tàctil del patrimoni cal parar esment en com es trien els materials perquè responguin de la manera més fidel possible a la temperatura, la forma i la textura, per aproximar la persona amb alguna disfunció visual a l’objecte original amb l’objectiu que el comprengui.

Maqueta tàctil, treball en procés. ©Arnau Vilalta Marín

Perquè una persona invident pugui explorar una maqueta és idoni que aquesta no sigui més gran del que pot abastar amb els dos braços estesos: així es podrà fer una idea de la proporció del tot i les parts.

En aquest cas, la maqueta tàctil està feta a escala 1:168 i mesura 100 x 100 x 50 cm. Elaborada gairebé exclusivament en fusta de faig, es va tallar a mà amb serra de pèl i incorpora altres materials com ara vidre i terracota. Els detalls de les portes i finestres es van treballar amb marqueteria per ressaltar-ne els relleus.

Aquest article ha estat publicat al web de l’associació ANDARTE.