L’elasticitat del treball en un museu: relat d’unes pràctiques

33
João Correia de Sá

El meu primer contacte amb l’art medieval català va tenir lloc el 2015, quan vaig triar fer un treball sobre les pintures murals de Sant Climent de Taüll, per a una assignatura d’art romànic. Recordo que en aquell moment em vaig sentir força fascinat per la riquesa estilística i iconogràfica del conjunt, així com pel fet que es conservés tan bé fins i tot en un espai que no li era “natural”.

Master of Taüll, Apse of Sant Climent de Taüll, around 1123

Master of Taüll, Apse of Sant Climent de Taüll, around 1123

Crec que en aquell moment es van obrir les finestres i vaig entendre que el meu camí havia de passar per l’edat mitjana. Des d’aleshores, he anat entenent més sobre aquests món fascinant, comprenent quin tipus d’objecte artístic m’agrada més estudiar i amb quina època em sento més còmode.

De Lisboa a Barcelona

Gràcies a un conveni entre la Universidade Nova de Lisboa i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el 2017 he tingut l’oportunitat de venir a fer pràctiques durant un any acadèmic. Vaig arribar de Lisboa i vaig trobar un territori que està vivint un període de convulsió política, però que manté un profund respecte i tradició en la preservació del seu patrimoni medieval.

El meu treball al Departament d’Art Gòtic

Dins el Departament d’Art Medieval, ben aviat em vaig adonar que hi havia marge per treballar a qualsevol àrea que em fos més còmoda, cosa que em va deixar molt satisfet. Encara que dividit entre art romànic i gòtic, al principi, aviat vaig comprendre que era l’art gòtic, i en particular les peces d’art funerari, amb allò que em sentia més realitzat professionalment.

Sales d'art gòtic del Museu Nacional

Sales d’art gòtic del Museu Nacional

Gothic Art rooms

_

Vaig treballar directament amb Cèsar Favà en tasques de documentació d’algunes de les peces d’art funerari, pertanyents a la col·lecció d’art gòtic. Sepulcres, ossaris, làpides i fragments de taula han estat algunes de les tipologies sobre les quals he pogut analitzar durant els meus nou mesos al Museu Nacional. També he tingut l’oportunitat de poder documentar altres tipus de peces, derivades del funcionament del museu i de les diferents sol·licituds a les quals està subjecte. Entre les peces que vaig poder documentar destaco els cinc sepulcres pertanyents a la família Téllez de Meneses, procedents de Matallana, ja que aquest conjunt s’aferma com un excel·lent exemple d’art funerari, dins la col·lecció d’art gòtic.

Grave of a nobleman of the Téllez de Meneses family

Aquest sepulcre, junt amb quatre més conservats al Museu Nacional, formava part del conjunt sepulcral dels Téllez de Meneses, al monestir cistercenc de Santa Maria de Matallana

Descobrir el treball a un museu

Per altra banda, he observat de prop com s’organitza la dinàmica interna d’un museu, el treball als diferents departaments i la manera com, directament o indirectament, s’acaben relacionant i influenciant. Per algú que, com jo, estava acostumat a l’estructura de l’acadèmia i al seu formalisme, el treball del museu acaba sent més elàstic, si així ho podem designar. La plasticitat que hi ha al conjunt de les tasques que atenyen un conservador és quelcom que no aprenem a les classes d’una universitat i consisteix en part del que pot ser la carrera d’un historiador de l’art.

La diferència entre el treball a les universitats i el treball dut a terme en un museu, que obeeix no només al mateix rigor que les primeres, sinó que ha de respondre a les necessitats del públic i de qui consumirà les obres que hi ha exposades. Per altra banda, la diversitat de departaments o àrees en les quals un historiador de l’art pot aplicar els seus coneixements i especialitzar-se, sense veure la Història de l’Art com una finalitat en si mateixa, i, finalment, els errors, que són part del treball i del procés de creixement, maduració i evolució de les institucions, així com de les persones que hi treballen.

Una experiència molt enriquidora

Com a totes les experiències, hi va haver moments de major o menor glòria. Algunes vegades em vaig preguntar si estava seguint el camí correcte, si estava prenent les opcions més encertades o fent els raonaments de la forma més correcta. Sempre que era necessari, em socorria amb la saviesa dels més grans, a la recerca d’una solució a les meves qüestions diverses. Crec que vaig sortir del museu més ric del que vaig entrar. Vaig veure i absorbir tot el que vaig poder, en el menor espai de temps possible.

Un altre fet molt curiós va ser l’associació automàtica que vaig començar a establir entre les obres que havia observat, sigui al Museu Nacional d’Art de Catalunya –o fora– amb les obres portugueses. És coneguda la relació entre els dos territoris i el fet de dur coneixements d’un altre context em va possibilitar poder estendre aquests ponts de manera més ràpida.

Venir de Lisboa a Barcelona va ser, tal vegada, una de les experiències més enriquidores que he tingut fins ara. No només canviar de país, sinó també poder desenvolupar competències en la meva àrea, en una important institució com el Museu Nacional, em van fer comprendre algunes coses.

Una oportunitat per als estudiants d’Història de l’Art

Crec, per tant, que per a tots els estudiants d’Història de l’Art i per als que pensen fer d’aquesta disciplina la seva vida, l’estada en un museu pot ser una gran plataforma d’aprenentatge. No només es “netegen” defectes i es guanya més agilitat, sinó que també és una excel·lent oportunitat d’aplicar els coneixements adquirits a les aules i que moltes vegades no arriben a sortir-ne. En termes humans, també és una experiència de valor, ja que es treballa gairebé sempre en equip, amb persones de backgrounds totalment diferents i que es troben inserits en una jerarquia, és cert, les opinions són escoltades i considerades en la majoria dels casos.

L’autor amb una reproducció fotogràfica de la taula central del Retaule dels sants Joans de Vinaixa, de Bernat Martorell

Vaig arribar al Museu Nacional d’Art de Catalunya el 29 de setembre i les meves pràctiques van finalitzar, coincidència o no, el 29 de juny. Guardaré molts ensenyaments, la meva retina guardarà la imatge de desenes d’obres d’art que he vist i sé que els coneixements que he adquirit em seran útils en el futur.

Al final, de què serveix formar professionals aptes per treballar en museu si no se’ls dona espai per experimentar aquesta mateixa pràctica en el context laboral?

Universitats i institucions culturals han d’estrènyer les seves relacions i aplicar programes amb pràctiques en context museològic que siguin la prova d’aquesta mateixa connexió. Així els cursos d’Història de l’Art tindrien una major aplicabilitat dels seus continguts, i una orientació més professional, una cosa que experiències com la que he tingut poden omplir.

João Correia de Sá
Història de l’art. Universidade Nova de Lisboa
Z_Estudiants en pràctiques de Postgraus i Màsters

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.