Una sèrie inèdita del pintor Cajetan Roos (o Gaetano Rosa)

518
Joan Yeguas

El Museu Nacional d’Art de Catalunya custòdia un fons de quasi 1400 obres de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc, la majoria de les quals es troben als magatzems de reserva. Com altres institucions museístiques, un percentatge del total sol trobar-se en dipòsit a diferents entitats o organismes públics.

Cajetan Roos, La creació dels animals, cap a 1720
Cajetan Roos, La creació dels animals, cap a 1720
Cajetan Roos, Creació dels animals, 1718 (ubicació desconeguda)
Cajetan Roos, Creació dels animals, 1718 (ubicació desconeguda)

Un d’aquests casos es produeix al Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc, un espai proper a la seu del museu, construït també amb motiu de l’exposició universal de Barcelona de l’any 1929, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, aquí el Museu Nacional té en dipòsit vuitanta tres obres de diferents cronologies, entre les quals hi trobem una sèrie de sis pintures de gran format (127’5 x 181 cm). Es tracta d’obres de temàtica religiosa que representen episodis de l’Antic Testament, concretament dels llibres del Gènesi i de l’Èxode. En aquest cas, curiosament, superpoblats de paisatges i animals, cosa que els inclou dins la temàtica animalística, és a dir, la representació d’animals en un entorn natural.

Cajetan Roos, Eva tempta a Adam amb la poma, cap a 1720
Cajetan Roos, Eva tempta a Adam amb la poma, cap a 1720

Els episodis representats en les pintures de Cajetan Roos

Per ordre cronològic de la Bíblia, els episodis són:

  1. La creació dels animals, amb Déu Pare situat a la part central i elevada de la composició, sobre núvols, i una munió d’animals terrestres, marins i ocells;
  2. Eva tempta a Adam amb la poma,, envoltats de vegetació i fauna;
  3. Entrada dels animals a l’arca de Noè, un enorme reguitzell de bèsties fan cua per entrar a l’embarcació abans de l’arribada del Diluvi;
  4. El Diluvi universal, representació de la força de l’aigua, com arrossega tot allò que es troba pel davant;
  5. L’arca de Noè reposa al mont Ararat, moment en què s’atura el Diluvi i comencen a sortir els diferents animals de l’embarcació; i
  6. Moisès fa brollar l’aigua de la roca, únic relat que correspon al llibre de l’Èxode, quan el patriarca copeja la roca de Horeb, surt aigua, i diferents persones estaven recollint o bevent.

Identificant l’autor de les pintures

El conjunt de sis pintures va ingressar al museu l’any 1950, en concepte de llegat de Concepció Caritg i Figueras. Des d’un inici, les obres foren atribuïdes a un artista anomenat “La Rose” i datades en un genèric segle XVIII. Durant anys ens hem preguntat qui era aquest pintor amb cognom de fonètica francesa? Existeixen quadres de paisatges de Jean-Baptiste de La Rose (Marsella, 1612- Toló, 1687), i del seu fill Pascal de La Rose (Toló, 1665-1745) també paisatgista. Però l’estil de les obres de Barcelona no concorden gens ni mica amb aquests pintors francesos.

Cajetan Roos, Entrada dels animals a l’arca de Noè, cap a 1720
Cajetan Roos, Entrada dels animals a l’arca de Noè, cap a 1720

En canvi, la composició i la manera de fer s’escau perfectament amb l’obra de Cajetan Roos (Roma, 1690 – Viena, 1770), també conegut com a Gaetano De Rosa o, simplement, com Gaetano Rosa. Pintor d’ascendència germànica, nascut a Roma, fill i nét de pintors: el seu pare era Philip Peter Roos, també conegut com a Rosa da Tivoli, perquè entre 1684 i 1691 va viure a Tivoli, a 30 km i escaig de la ciutat eterna, on representava els paisatges, personatges i animals de la ruralia romana; el seu avi patern també era pintor, Johann Heinrich Roos (1631-1685); i el seu avi matern fou un pintor italià força reconegut, com Giacinto Brandi, membre de l’Acadèmia dels Virtuosos al Panteó i de l’Accademia di San Luca.

Cajetan Roos, El Diluvi Universal, cap a 1720
Cajetan Roos, El Diluvi universal, cap a 1720

El pare de Cajetan Roos, Philip Peter, està considerat com un dels pintor animalístics més prolífics d’Itàlia a la segona meitat del segle XVII, i un autor que va condicionar el gènere pastorívol del seu temps, ja que va influenciar sobre l’obra d’artistes posteriors, del segle XVIII, com Domenico Brandi, Alessio De Marchis, Andrea Locatelli, Francesco Londonio i altres pintors centreeuropeus que estaven a Roma. Cajetan va tenir un germà pintor, Jacob (1682-cap a 1730), i un fill també pintor, Joseph (1726-1805). Tota la família va pintar temes similars, inspirats en la natura, i firmaren quadres sovint com a “Rosa”, la variant italiana del cognom; potser una signatura es podia llegir antigament en algun dels quadres de la sèrie, cosa que podria explicar la primera atribució. Les obres de Cajetan es distingeixen de les del seu pare i germà per l’estil, i també per una major presència de paisatge. Els animals tenen protagonisme: ja sigui en primer pla, on tan ells com les figures humanes se’ls atorga molta plasticitat, amb un perfil molt lineal; en canvi, vistos en distància, es redueixen a taques esbossades amb poques pinzellades.

Cajetan Roos, L'arca de Noè reposa al mont Ararat, cap a 1720
Cajetan Roos, L’arca de Noè reposa al mont Ararat, cap a 1720

L’estil de Cajetan Roos

 Una de les obres que marca l’estil de Cajetan Roos és una Creació dels animals, d’ubicació ignota, signat i datat com a “Gaetano Rosa 1718” (citada per Bocchi, G i Bocchi, U, Pittori dei natura morta a Roma. Artista stranieri 1630-1750, Viadana, 2004, p. 283); d’aquesta escena n’hi ha una altra versió, venuda a Londres el 8 de desembre de 2016 (Bonhams, lot núm. 27), signada com a “Rosa F(ecit)”, i, al mateix temps, les dues tenen una composició molt similar a la pintura de la sèrie de Barcelona, fins i tot en la disposició dels arbres.

Família Roos, Entrada dels animals a l’arca de Noè, 1750 (subhastada a Sotheby’s Amsterdam el 2010); i Cajetan Ross, Entrada dels animals a l’arca de Noè (subhastada a Bonhams Londres el 2016)

Una altra composició que té molts versions conegudes és Entrada dels animals a l’arca de Noè: una primera, però de format més reduït (101 x 152’3 cm), licitada Nova York el 26 de gener de 2005 (Christie’s, lot núm. 297), i després venuda a París el 28 de juny de 2006 (Millon & Associés, lot núm. 33); una segona, signada i datada com a “M. Rosa / 1750”, oferta en subhasta a Amsterdam el 18 de maig de 2010 (Sotheby’s, lot núm. 28); una tercera, de gran format (123 x 176 cm), venuda a la citada subhasta Londres al 2016 (dins el mateix lot); i la de Barcelona, totes molts similars pel paisatge de fons i la posició de l’arca, però amb animals canviats de posició.

Cajetan Roos Moisès fa brollar l’aigua de roca, cap a 1720
Cajetan Roos, Moisès fa brollar l’aigua de la roca, cap a 1720

I, finalment, el Moisès que fa brollar l’aigua de la roca té una composició quasi idèntica en una pintura que fou subhastada a Roma el 6 de juny de 2002 (Finarte, lot núm. 660), mal identificada iconogràficament sota el títol Paisatge amb animals i pastors.

Cajetan Roos, Moisès fa brolla l'aigua de roca (subhastada a Finarte Roma el 2002)
Cajetan Ross, Moisès fa brollar l’aigua de la roca (subhastada a Finarte Roma el 2002)

Enllaços relacionats

Repensar la col·lecció: noves atribucions a Renaixement i Barroc

Una natura morta inèdita d’Antonio Ponce al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Joan Yeguas
Art del Renaixement i Barroc

One comment

  • Me encantan sus cuadros. Gracias por descubrirme este pintor.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.