Una natura morta inèdita d’Antonio Ponce al Museu Nacional d’Art de Catalunya

944
Joan Yeguas

Al fons de reserva del Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha obres poc conegudes pel públic i pels estudiosos de la història de l’art. N’és un exemple l’obra Natura morta, d’Antonio Ponce, un oli sobre tela (38 x 55 cm) ingressat l’any 1962 gràcies al llegat de Domènec Teixidó i Casablancas que fins fa poc estava en dipòsit a la seu dels Amics dels Museus de Catalunya, al Palau de la Virreina de Barcelona. A la part inferior dreta hi ha anotat el número 302, segurament una referència antiga d’inventari d’alguna col·lecció prèvia que desconeixem.

Anònim, Natura morta, entre 1635-1675
Antonio Ponce, Natura morta, entre 1635-1640

Al quadre es poden observar diversos objectes representants. A la part esquerra de la composició trobem un plat damunt del qual hi ha dos dolços, un de sencer i un altre fragmentari, anomenats pinyonades, una mena de massapans fets amb pinyons que avui potser anomenaríem panellets. Els acompanya una gerra plena de líquid transparent que cal identificar com a aiguardent. A la part central de la composició, en un segon pla, hi ha aigua perfumada dins d’un recipient de terrissa —un búcar, en espanyol búcaro o  barros de las Indias— de color roig, que habitualment s’associa a la terrissa de Tonalá, a prop de Guadalajara, Mèxic. Troballes arqueològiques han revelat que aquest tipus de ceràmica també s’elaborava a Panamà i Xile, i que una variant peninsular es produïa als tallers de Salvatierra de los Barros, Extremadura. Finalment, a la part dreta de la composició hi trobem una copa de plata —en espanyol, un bernegal—, de boca ampla i figura ondada que s’usava per beure a les cases nobles a l’època dels Àustries. En aquest cas servia per degustar l’aiguardent de la gerra situada al costat juntament amb els dolços.

La tipologia de l’obra recorda el fragment d’una composició formada per una luxosa taula amb aliments preparada per rebre convidats, allò que s’anomena una taula parada —en espanyol, mesa puesta , i que podem trobar a la pintura holandesa i espanyola del segle xvii. Un exemple en seria l’obra Natura morta amb taula parada, elaborada cap al 1620 per Juan van der Hamen (Madrid, 1596-1631), que es pot veure actualment a les sales permanents del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Totes dues van ingressar al museu com a llegat de Domènec Teixidó i Casablancas.

 

Juan van der Hamen, Natura morta amb taula parada, cap a 1620

La pintura que ara analitzem, Natura morta, va aparèixer esmentada per primera vegada l’any 1947, concretament dins del catàleg Floreros y bodegones. Cuadros de colecciones barcelonesas III, i es va adjudicar a la mà de Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, 1598 – Madrid, 1664). Posteriorment, amb motiu d’una exposició celebrada l’any 1963 a Barcelona dedicada als llegats i donatius fets al museu des del 1952, apareix registrada com a pintura d’autoria anònima. Recentment, segons altres indicis estilístics que després explicarem en detall, la natura morta en qüestió s’ha atribuït al pintor Antonio Ponce (Valladolid, c. 1608 – Madrid, c. 1667), familiar polític i deixeble del citat Van der Hamen, ambdós especialistes en natures mortes per als membres de la cort de Madrid durant la primera meitat del segle xvii.

Al contrari del que feien els pintors holandesos, que presentaven les taules parades amb un desordre calculat, cosa que accentuava la sensació de consum i opulència, Van der Hamen i els seus seguidors mostren aliments i objectes dispars amb un ordre calibrat i escrupolós, un aspecte que atorga a les composicions una simetria i alineació exagerades però força característiques de la pintura espanyola de bodegons d’abans de 1640.

En aquest cas, el plat de les pinyonades i la gerra d’aiguardent ens remet a una composició feta per Antonio Ponce mateix. En concret, es tracta d’una lleugera variant de l’obra Cistella de dolços, pot de mel, recipients de vidre i xocolatera (102 x 156 cm), datada entre 1635 i 1640, conservada al Museu Maricel de Sitges  i donada per Jesús Pérez-Rosales l’any 1970. La pintura de Sitges és la suma de més elements, molts dels quals es poden observar en diferents obres de Juan van der Hamen, i que el seu deixeble va reproduir o imitar literalment en diverses ocasions. Antonio Ponce era un pintor hàbil, que havia après a combinar els diferents objectes que integraven aquest tipus de composicions. En relació amb l’obra estudiada, el plat i la gerra són els mateixos, però les pinyonades estan invertides respecte al quadre de Sitges, és a dir, la sencera es troba a la part dreta i l’altra a l’esquerra.

Antonio Ponce, Cistella de dolços, pot de mel, recipients de vidre i xocolatera, 1635-1640
Comparació del detall de l’obra de Sitges amb l’obra del Museu Nacional

El nombre de natures mortes dins de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional és de vint-i-vuit pintures, setze de les quals són del segle xvii i tretze es poden etiquetar com a Segle d’Or espanyol. Per tant, aquest interessant bodegó emergeix per aportar qualitat artística al fons en varietat de tipologies i subgèneres —caldria catalogar-lo dins de l’apartat dels dolços i la pastisseria— i per millorar la visió panoràmica sobre la pintura d’aquella època.

La pintura de dolços constitueix un subgènere dins les natures mortes amb menjar. Es tractava de seleccionar objectes i aliments propis per a un berenar o un petit refrigeri, un artifici perfecte i una invitació per tastar la gran varietat de llaminadures existents, sempre acompanyades per begudes aromatitzades o alcohòliques. En aquesta ocasió mostrem algunes obres de Juan Van der Hamen on podem trobar paral·lels per comparar, ja sigui quant als dolços (com la pinyonada de la col·lecció particular) o a objectes (com el bernegal del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid).

Bodegons de temàtica dolços i pastisseria

La pintura de dolços constitueix un subgènere dins les natures mortes amb menjar. Es tractava de seleccionar objectes i aliments propis per a un berenar o un petit refrigeri. Un artifici perfecte i una invitació per tastar la gran varietat de llaminadures existents, sempre acompanyades per begudes aromatitzades o alcohòliques. En aquest cas, ho il·lustrem amb algunes obres de Juan Van der Hamen on podem trobar paral·lels per comparar, ja sigui a nivell de dolços (com la “pinyonada” de col·lecció particular) o d’objectes (com el “bernegal” del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid).

Antonio Ponce, col·lecció particular
Juan van der Hamen, col·lecció particular
Juan van der Hamen, Natura morta amb vaixella i dolços, c.1627. Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid.

Enllaços relacionats

Nova presentació de Renaixement i Barroc

La peça del mes de desembre 2019. Museus de Sitges  ‘Cistelles amb fruita, plat i caderneres’ i ‘Cistella de dolços, pot de mel, recipients de vidre i xocolatera’ – Joan Yeguas

Joan Yeguas
Art del Renaixement i Barroc

One comment

  • Daniel Vilarrúbias ha dit:

    L’enhorabona al responsable de la secció. L’obra és magnífica i esdevé una mostra de com un ull entrenat pot revaloritzar i activar la reserva d’una institució d’aquestes dimensions.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.