Eduard Vallès
18 de novembre del 1939. Camp de la Bota, Barcelona
A tres quarts de sis del matí és afusellat al Camp de la Bota Lluís Serra Giribert (Manresa, 1903 – Barcelona, 1939), a l’edat de 36 anys. Havia nascut a Manresa i, en morir la seva mare durant el part, va ser adoptat per una família benestant d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). A l’escola del poble hi va conèixer Dolors Sancho, amb qui es va casar i va tenir dos fills, Lolita i Lluís. Amb la majoria d’edat es va traslladar al Prat de Llobregat per treballar a la Papelera Española, on va entrar en contacte amb el moviment sindical per acabar afiliant-se a la UGT i, empès pels esdeveniments polítics, al PSUC. Serra va ser elegit alcalde del Prat de Llobregat i en va dimitir per allistar-se voluntari al front, si bé posteriorment es va incorporar a l’aeròdrom de Reus. Un cop perduda la batalla de l’Ebre, li van proposar exiliar-se des de Reus, però va escollir quedar-se amb la seva família, confiant que no el podrien acusar de res que no fossin les seves idees. Calculava que li podia caure una condemna de 30 anys que quedaria reduïda a 10 o 12 anys, a tot estirar. Però, després d’un consell de guerra sumaríssim on se’l va acusar de “rebel·lió militar” —acusació que reberen milers de soldats—, fou condemnat a mort. Va ser afusellat després de tres mesos de tortura a La Model de Barcelona, i deixava la seva esposa Dolors i el seu fill Lluís de només 19 mesos, doncs la seva filla Lolita havia mort poc abans.
Lluís Serra Giribert, amb la gorra amb la insígnia de l’aviació, al Camp d’Aviació de Reus.
14 de setembre de 1936. Front de guerra, Granada
La jove Paulina Ódena García (Barcelona, 1911 – Granada, 1936), nascuda al passatge de Pellicer de Barcelona, s’allistà com a voluntària a la Guerra Civil, que l’enxampà a Andalusia”. Es va unir a una columna integrada, sobretot, per soldats de l’aviació procedents de la base aèria d’Armilla. Ódena, malgrat la seva joventut, estava plenament activa en política des de feia uns anys i era militant del partit comunista. Va prendre les armes durant l’aixecament de l’octubre del 1934 i, amb motiu de les eleccions generals del 1936 que guanyaria el Front Popular, acompanyà Dolores Ibárruri, La Pasionaria, en alguns mítings que donà per tot l’Estat.
Fitxa policial oberta a Lina Ódena durant la insurrecció de l’octubre del 1934.
Sembla que, durant els primers moments de la guerra, Ódena va acabar tenint un paper rellevant, i d’aquells dies es conserven algunes fotografies on se la veu vestida de miliciana, lluint al pit la insígnia de l’aviació.
Lina Ódena en dues fotografies fetes poc abans de la seva mort, entre juliol i setembre de 1936, amb la insígnia de l’aviació al pit.
Aleshores també treballava, en paral·lel, com a corresponsal del diari El Mundo Obrero, a causa de la seva proximitat amb el front de guerra. El 14 de setembre del 1936 —no feia ni dos mesos que havia començat la guerra—, quan circulava en cotxe a l’altura del pantà de Cubillas, prop de Granada, el seu xofer es va dirigir cap a un control de l’exèrcit. Quan estaven a punt de prendre-hi contacte es van adonar que eren soldats falangistes; fatalment havien errat el camí. Van intentar fugir, però era massa tard. En sentir-se a punt de ser apressada, i sabent perfectament què li esperava, la jove miliciana es va engegar un tret al cap. Tenia només 24 anys.
No va ser una mort ni molt menys anònima. El diari Ideal de Granada se’n va fer ressò de seguida, i fins i tot va publicar la fotografia del cotxe on viatjava la jove amb el rètol d’El Mundo Obrero i, al lateral, les inicials “U. H. P.” (sigla de l’expressió “Uníos hermanos proletarios”).
Cotxe on viatjava Lina Ódena poc abans de la seva mort. Fotografia del diari Ideal de Granada.
Però la projecció de la seva mort fou encara molt més potent: la seva condició de dona i jove morta en guerra va ser utilitzada com a element de propaganda. Es van fer targetes amb la seva efígie, calendaris i segells, i fins i tot es va crear una batalló integrat únicament per dones amb el nom de Batalló Lina Ódena. Però és menys conegut que la seva memòria va estar present ni més ni menys que al pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París del 1937, més conegut com Pavelló de la República. L’obra més icònica del pavelló fou sens dubte el Guernica de Picasso, al marge d’El segador de Miró (avui dia desaparegut), però també hi havia La Montserrat de Juli González, el mòbil Font de mercuri d’Alexander Calder i l’escultura de gran format El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella d’Alberto Sánchez.
La Montserrat, de Juli González, El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, d’Alberto i El segador, de Joan Miró. ©España. Ministerio de Cultura y Deporte. Centro Documental de la Memoria Histórica. PS-FOTOGRAFIAS, 42-13; 42-11; 42, 28; / Roness-Ruan. © Alberto Sánchez, VEGAP, Barcelona, 2022
Es coneix encara menys que també es van enviar centenars d’obres d’artistes menys coneguts, o directament inconeguts, que també van ser exposades, en general de qualitat molt desigual atesa la combinació de pressa i voluntarisme; en aquell context s’imposava donar una resposta amb ressò internacional per part del govern de la República. Entre aquest segon nivell d’obres s’hi va enviar un retrat a l’oli de Lina Ódena amb el seu mono de miliciana, empunyant una pistola, i hi era clarament visible la insígnia de l’aviació. L’obra apareix signada com “J. Pons” i forma part de les col·leccions del Museu Nacional.
J. Pons. Lina Ódena, 1937. Oli sobre tela, 100 × 75 cm. Procedent de l’Exposició Internacional de París, 1937. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
En aquesta dialèctica propaganda/contrapropaganda, al Pavelló de la República també s’hi van exposar diversos fotomurals realitzats per Josep Renau, un dels quals representava una miliciana en acció, també amb mono, probablement de l’edat de la mateixa Lina Ódena.
Fotomural del Pavelló de la República de París realitzat per Josep Renau amb la imatge d’una miliciana.
Per tant, la presència de la pintura de Lina Ódena al pavelló era del tot pertinent dins d’aquesta dinàmica, però és que la lectura de l’obra —i el seu marc, molt definitori— ho acaba de confirmar. El marc és auster, de color verdós, i en la part superior hi ha inscrit el nom de la miliciana en grans caràcters. No és a la part inferior en una petita placa, com es fa sovint, sinó que és deliberadament visible; en realitat, funciona a manera d’altar laic d’una jove màrtir que havia lluitat pel govern legítim contra l’aixecament militar. En aquesta pintura, el caràcter documental s’imposa sobre l’artístic, és una creació feta a correcuita amb un únic objectiu: ser exposada al Pavelló de la República. La iconografia remet a la cèlebre fotografia de Gerda Taro de la miliciana fent pràctiques de tir en una platja, en la qual s’hauria inspirat l’autor de l’obra.
Gerda Taro. Miliciana rebent instrucció a la platja, afores de Barcelona, 1936. Gift of Cornell and Edith Capa, 1986. International Center of Photography
Al fons, en ple camp de batalla, s’hi veu un soldat negre, segurament en referència a les tropes africanes que van lluitar al costat de Franco. Pel que fa al cromatisme, presenta uns colors d’allò més estridents, amb la jove molt ben abillada i lluint sabates de taló, de manera que des d’un punt de vista estètic s’apropa més a un cartell que no pas a una pintura convencional.
Quan l’obra tornà a Barcelona, després de ser exposada al pavelló, va quedar amagada a l’edifici del Palau Nacional —seu de l’actual Museu Nacional— durant gairebé cinc dècades, fins a l’any 1986, en què fou exposada amb motiu d’un parell d’exposicions temporals consecutives sobre el Pavelló de la República, una a Madrid i l’altra a Barcelona. L’any 2017 va ser escollida per l’artista Francesc Torres per figurar a l’extraordinària exposició La capsa entròpica, que es va celebrar al Museu Nacional, i va ser reproduïda en el catàleg homònim. L’any 2021 va ser exposada per primer cop de manera permanent a les sales d’art modern amb motiu de la reordenació i ampliació de les sales de Guerra Civil, on es troba actualment.
Fotografia de la sala d’art modern on s’exposa el retrat de Lina Ódena.
19 (?) de novembre del 1939. Presó La Model, Barcelona
La dona de Lluís Serra, Dolors, va anar-lo a veure a La Model el dia que li tocava visita, i es va trobar amb la tràgica notícia de veure el nom del seu marit a la temuda llista d’executats. Es va dirigir a recollir els efectes personals del seu marit —la majoria els havia repartit entre els companys de cel·la—, i trobà una carta de comiat adreçada a ella i al seu fill Lluís, on li demanava expressament que mai odiés els que l’havien mort. Amagada entre els plecs de la roba hi descobrí una targeta amb la imatge de la Lina Ódena amb la llegenda “Herois de la joventut” i l’himne de La Internacional en llengua catalana al revers. Aquesta targeta, però, li fou retornada amb una taca de sang —encara visible malgrat els anys— que no se sap a qui pertany.
Anvers i revers d’una targeta amb la imatge de Lina Ódena i el text de La Internacional en català. Col·lecció Lluís Serra Sancho
10 de setembre del 2021. El Prat de Llobregat
El seu fill Lluís, que ha guardat tota la vida aquest document, el 10 de setembre del 2021 va poder veure com s’inaugurava un passeig al Prat de Llobregat amb el nom del seu pare, “Passeig de Lluís Serra Giribert, alcalde republicà afusellat al Camp de la Bota”. En l’acte de descobriment de la placa, en un gest ple de simbolisme, Lluís Serra fill va lliurar a l’actual alcalde del Prat, Lluís Mijoler, la vara d’alcalde que havia estat del seu pare. Pel que fa a Lina Ódena, el seu cos va ser enterrat al cementiri de Granada, Patio de la Ermita, a la fosa 122, però amb el pas del temps no va ser reclamat per ningú i va acabar a l’ossari comú. Malgrat això, la seva memòria és molt present a la ciutat de Barcelona: no només duu el seu nom un Casal Popular (passatge de Batlló, 4 bis), sinó també uns jardins al carrer de Sardenya.
Art modern i contemporani
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful