La col·lecció de dibuixos d’Apel·les Mestres: un fons per descobrir

484
Mercè Saura i Francesc Quílez

El Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional conserva en els seus fons més de quatre mil dibuixos de l’artista Apel·les Mestres Oñós (Barcelona, 1854-1936), dels quaranta mil que el mateix artista diu que va fer al llarg de la seva vida. Des de fa ja un parell d’anys, el Gabinet treballa en l’objectiu de donar visibilitat a aquest amplíssim fons de dibuixos i posar a l’abast de tots els públics aquest gran actiu patrimonial, procedent en la seva major part de la donació que l’artista va fer l’any 1934 i del seu llegat, ingressat el 1951.

Apel·les Mestres treballant al seu estudi, al Passatge Permanyer, núm. 14
Apel·les Mestres treballant al seu estudi, al Passatge Permanyer, núm. 14

En termes quantitatius, després de la col·lecció Agell, formada per més de 15.000 obres, el fons Apel·les Mestres és un dels conjunts patrimonials més importants de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats. Aquesta xifra palesa la fecunditat creativa d’un artista versàtil i polièdric, capaç de desplegar una intensa activitat en diferents disciplines. És, la seva, una poètica connotada d’una aroma decimonònica, atès que els seus interessos cavalquen entre la novel·la romàntica, tant la culta, com les populars novel·les per entregues, el costumisme, la recuperació del patrimoni català medieval o el conreu d’un col·leccionisme que entronca amb un model d’època.  Al capdavall, aquest eclecticisme visual, ple d’hibridacions,  cristal·litza en un model que trenca amb la jerarquia dels gèneres i opta per jugar amb el factor de la permeabilitat artística, de les tradicions.

De la mateixa manera, no dubta a incorporar la ficció literària, o fins i tot el teatre,  com a ingredient de la seva estètica i fa l’ullet a les llegendes, mites, narracions, contes i tot tipus de relats que nodreixen l’imaginari popular. Tanmateix, aquests aspectes no rebaixen el valor d’una aportació original que ha sabut transcendir la temporalitat històrica per esdevenir una proposta suggeridora, original, en la qual la cultura popular, com a contrapunt a l’elitisme burgès, hi té un protagonisme molt destacat i que no fa cap distinció entre alta i baixa cultura.

El Museu de les Arts Escèniques conserva un conjunt de dibuixos –la majoria d’ells models de figurins- que palesen la participació de Mestres en la composició d’escenografies teatrals, entre les quals sobresurt la intervenció en l’obra Clorinda (1881) del compositor Nicolau Manent (Maó, 1827- Barcelona, 1887).

Precisament, Mestres beu en les fonts de la tradició popular i, amb una fina ironia, com un tret característic dels autors desclassats i bohemis, capgira els convencionalismes socials i es prefigura com un artista heterodox que inaugura un corrent subterrani, sovint transgressor i irreverent, que es consolidarà amb l’aparició de la modernitat, vinculat a la inauguració de la taberna dels Quatre Gats, considerat el gran episodi fundacional d’aquestes noves tendències. Tots aquests aspectes subratllen la seva condició d’artista inclassificable.

Ramon Casas, Retrat d’Apel·les Mestres, cap a 1897-1899

Aquesta pulsió irrefrenable explica la seva atracció pels nous medis de representació artística, com va ser el cas del cartellisme, un gènere del qual, juntament amb Josep Lluís Pellicer (Barcelona, 1842-1901), es pot considerar Mestres com un dels seus precursors. Els seus quaderns de dibuixos, dels quals la col·lecció del Museu Nacional en conserva un nombre important, reflecteixen l’interès per una pràctica, de la qual ell es proclama un gran entusiasta. La prova és que en una d’aquestes pàgines trobem referències, convertides en esbossos preliminars, de la seva participació en el concurs públic que va convocar la marca de cigarretes París, els anys 1900 i 1901. Al costat dels que va promoure l’Anís del Mono, o l’empresa de cava Codorniu, el concurs va esdevenir una de les iniciatives de promoció artística més importants de l’època.

Des de la ciutat de Buenos Aires, el seu lloc de residència, l’industrial Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 1864- Barcelona, 1946) va convocar un certamen destinat a promocionar la imatge de la marca de tabacs, Cigarrillos París, que Malagrida s’ocupava de manufacturar. El segon concurs, convocat el 1901, ja va tenir un abast internacional i, com és conegut, el guanyador va ser el cartellista italià Aleardo Villa (Ravello, 1865- Milà, 1906).

Un dels fruits del treball que hem estat realitzant és haver pogut confirmar que un, o potser tots dos, dels dibuixos preparatoris, de gran format, que, d’aquest concurs conserva la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats, va ser realitzat per Apel·les Mestres. Estem parlant dels dibuixos Estudi per a cartell “Los Cigarrillos Paris”, que el seu autor va presentar amb els lemes respectius Et Voilà! i, Cleòpatra i Marc Antoni. A la part superior esquerra és visible l’etiqueta amb la numeració del concurs correlativa, 376 el primer i 375 el segon.

Estudi per a cartell “Los Cigarrillos Paris”, cap a 1901; i Estudi per al cartell «Los cigarrillos París» (Marc Antoni i Cleòpatra), cap a 1900. Ambdós dibuixos preparatoris per als cartells de Los Cigarrillos París.

Pel que fa al primer no hi ha dubte de quina és la seva autoria, perquè Mestres va fer un dibuix, datat el 26 de juliol de 1901, que ja presenta la mateixa disposició compositiva i que forma part d’un dels quaderns conservats al Gabinet de Dibuixos i Gravats.

Apel·les Mestres, Dibuix preparatori per al cartell «Los Cigarrillos Paris son los mejores», 1901

En el cas del segon, especulem amb la possibilitat que també pogués tractar-se d’una realització del mateix autor, atès que les característiques de la cal·ligrafia de la lletra de totes dues obres és gairebé idèntica, amb la qual cosa ens atrevim a proposar, com a hipòtesi plausible, que siguin una producció d’un únic autor. El fet que la seva forma d’ingrés a la col·lecció fos la mateixa i que tots dos, fins ara, havien estat considerats creacions anònimes, contribueix a donar suport a aquesta suposició.

En una de les imatges fotogràfiques conservades, la que correspon a una de les sales en les quals es van exposar els originals que els artistes havien presentat, es pot apreciar la presència d’un dels cartells fets per Apel·les Mestres i que forma part de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats.

Apel·les Mestres i la seva contribució a la història del dibuix català

La tasca desenvolupada ens ha permès endinsar-nos en el coneixement d’una figura molt singular i també ens ha ajudat a posar en valor la seva contribució a la història del dibuix català.

Apel·les Mestres va néixer a Barcelona el 1854 en el si d’una família culta. El pare, Josep Oriol Mestres (1815-1895), va ser un reputat arquitecte. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona amb grans artistes, dels quals el Gabinet també conserva alguns dibuixos, com ara Antoni Caba (57 dibuixos), Claudi Lorenzale (816 dibuixos) i Lluís Rigalt (264 dibuixos), entre d’altres.

Cap als 20 anys, va iniciar la seva activitat com a dibuixant d’il·lustració, el podem veure treballant per 20 o 30 rals al setmanari La Campana de Gràcia, transformat després del seu tancament en l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions d’humor satíric i crítica social de gran rellevància en el món periodístic. En aquest sentit hem trobat una quantitat força interessant de dibuixos publicats per a totes dues revistes, des de capçaleres, almanacs o composició d’escenes variades amb la representació de personatges d’actualitat, als quals sempre va saber donar molta vivacitat, envoltats de motius còmics i satírics que van demostrar la seva gran habilitat, tant en el traç com en els textos, plens d’una gran finor i subtilesa que revela la seva manera de fer culta i educada.

Apel·les Mestres, Croquis per a la Campana de Gràcia. Poch a poch se va lluny., 1881
Apel·les Mestres, Croquis per a la Campana de Gràcia. Poch a poch se va lluny., 1881

Apel·les Mestres, il·lustrador editorial

En el transcurs de la revisió dels dibuixos d’Apel·les Mestres hem pogut comprovar que en la seva faceta d’il·lustrador atenia multitud d’encàrrecs editorials. A part de les quantioses il·lustracions per a revistes i setmanaris també té milers de dibuixos -alguns de publicats i d’altres inèdits- d’obres literàries de narrativa i de poesia, així com de contes infantils.

En aquest sentit, cal destacar l’existència d’un àlbum amb 28 dibuixos per il·lustrar l’obra El Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes (Alcalá de Henares, 1547- Madrid, 1616), que se li va encarregar l’any 1879. Per acomplir amb aquest encàrrec de l’editor Joan Aleu i Fugarull (1845-1923), Mestres va realitzar un llarg viatge per conèixer les terres de la Manxa, viatge durant el qual va omplir un àlbum d’abundants dibuixos per a la que serà la seva primera gran obra d’envergadura. Per il·lustrar el mateix autor, Cervantes, es conserva una carpeta amb els dibuixos destinats a l’obra Rinconete i Cortadillo, datats el 1882.

Altres encàrrecs d’obres com ara il·lustrar el El Lazarillo de Tormes (obra anònima) realitzat el 1882, La dama de les camèlies, d’Alexandre Dumas, fill (Paris, 1824- Marly-le Roi, 1895) al voltant de 1880, La mort i el diable, del seu amic Pompeu Gener (Barcelona, 1846-1920) (realitzats entre 1881-1884), El sabor de la tierruca, de José María de Pereda (Polanco, 1833- Santander, 1906), (cap a 1881) o la sèrie de contes de Charles Perrault (París, 1628- 1703), entre d’altres, no falten en el seu repertori.

Apel·les Mestres, Estudi per a il·lustració “La dama de las Camelias”, 1880
Apel·les Mestres, Estudi per a il·lustració “La dama de las Camelias, 1880


Fem un esment especial a l’obra dels Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843- Madrid, 1920) i a la col·laboració d’Apel·les Mestres com a dibuixant, de la qual podem trobar documentació epistolar entre l’artista i el literat que data des del 1882 fins al 1905, tant a la Casa Museo de Benito Pérez Galdós, a Las Palmas, com en el fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.  En relació amb les reunions de treball que devien sorgir per a l’execució d’aquesta magna obra, existeix la curiositat d’un dibuix que Apel·les Mestres estava fent en el moment que la visita de Galdós el va interrompre. Així ho deixa anotat l’artista en el propi dibuix amb una inscripció a la part superior dreta que diu: «Sesión interrumpida por la visita de D[on]. B[enito]. Pérez Galdós» amb la particularitat que aquest dibuix està datat el 12 de juliol de 1882. Per tant, podem concloure que aquest dia el dibuixant va rebre la visita del literat a casa seva.

Quant al dibuix que estava fent en aquell moment es tracta d’un estudi de figures, del qual és fa difícil saber a quin episodi es deuria correspondre.

Apel·les Mestres, Estudi de figures, 1882
Apel·les Mestres, Estudi de figures, 1882

Apel·les Mestres, també escriptor

Si bé és cert que en el camp de les arts excel·lí com a dibuixant, Apel·les Mestres, home polifacètic i versàtil, també va escriure relats i poemes que ell mateix va il·lustrar. El 1882, publica una sèrie d’històries que anomena Cuentos vivos, amb una concepció original per al seu temps en el panorama de la literatura infantil i juvenil, i amb dibuixos que contenen una intensa expressivitat en historietes com són El conde Tal (realitzats entre 1877-1881), La sonda (dibuixats cap a 1879-1881) o Cuatro hombres y un cabo (del 1881). 

Una altra obra que no podem ometre és el poema de Liliana, aparegut el mes de desembre de 1907, que manifesta l’amor per la natura que sentia Apel·les. Un text poètic, de marcat sentit panteista, decorat per a les seves pròpies il·lustracions que representen un món fantàstic ple de gnoms, sílfides i altres éssers del bosc, de les quals s’han revisat uns 76 dibuixos de magnífica execució. Sobre el tema, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va fer una exposició l’any 2005, que va ser comissariada per Cecilia Vidal.

Mestres havia descobert el món de l’estampa japonesa que s’havia donat a conèixer a partir de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. La fascinació pel món oriental li va deixar una clara influència en les estilitzacions i detalls japonitzants  ja palesos a Liliana i que també trobem en els dibuixos per a les edicions d’Idil·lis (cap a 1883-1890), o Balades (realitzats entre 1882-1900),  entre altres. Aquest entusiasme pel japonisme el va portar a col·leccionar llibres d’estampes (alguns conservats a la biblioteca del museu) i gravats dels quals el Gabinet de Dibuixos i Gravats conserva 23.

Yoshiiku Utagawa, Cortesana, 1860
Yoshiiku Utagawa, Cortesana, 1860

La llista d’obres literàries que va publicar és molt extensa i no podem fer esment de tot, però, acabarem recordant la que dedica al seu amic Alexandre de Riquer (Calaf, 1856- Palma, 1920) el 1908 amb il·lustracions pròpies «La llegenda poemàtica. La Perera» de tema medieval escrit en prosa. Els dibuixos estan datats entre 1907-1908 tot i que cal tenir en compte que Apel·les Mestres en aquests moments ja havia perdut gran part de la vista, procés que havia començat a principis de segle.  

Dibuix En Riquer i els meus peus (045347-004, àlbum K). Caixa d’àlbums, encara pendent de revisar
Dibuix En Riquer i els meus peus (045347-004, àlbum K). Caixa d’àlbums, encara pendent de revisar.

El fons d’Apel·les Mestres del Museu Nacional, aviat consultable

Davant la ingent obra gràfica d’Apel·les Mestres que es conserva al Gabinet de Dibuixos i Gravats, ens apropem al final d’un llarg trajecte que estem a punt de completar, amb la revisió, recerca documental i validació de les fitxes de tots els dibuixos, per donar sortida a la col·lecció mitjançant la seva visualització online i que aquest fons pugui ser consultable.

Imatges de la reserva on es conserven dibuixos d’Apel·les Mestres

Poder posar a l’abast de tothom un conjunt d’aquestes característiques suposarà la culminació d’un llarg procés de treball i contribuirà a difondre un dels repertoris visuals més desconeguts de tots els que conserva el Gabinet de Dibuixos i Gravats.

Enllaços relacionats

Revista Ilustrada del Gran Concurso Universal de Carteles y Segundo de la Serie de los Cigarrillos Paris, Buenos Aires, 1 de gener de 1902 (Fig. Pàg. 22)

Los Cigarrillos Paris. Els Concursos de Cartells del Cigarrillos Paris 1900-1901, Olot, 1995

Meritxell Cano i Ció: Apel·les Mestres (1854-1936), artista i col·leccionista polifacètic. Universitat Autònoma de Barcelona, 2019 (Tesi doctoral)

Escenaris de creació: el taller dels artistes /1

El món fantàstic japonès a les col·leccions del Museu Nacional

Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular

Francesc Quílez
i
Mercè Saura
Gabinet de Dibuixos i Gravats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.