El 2019 del Museu Nacional

1.245

Resum visual

Un any més, us presentem un recorregut visual per tot el que ha donat de si l’activitat del museu durant el 2019.

Amb la presentació de l’Estratègia i el Pla d’acció 2019-2022/2032, el museu ha reafirmat el seu compromís amb la planificació estratègica com a eina de treball central. Aquest document marc, aprovat pels òrgans de govern del Museu Nacional, defineix els cinc grans eixos d’acció dels propers anys: la dimensió social; els nous relats, el creixement i la difusió de la col·lecció; el coneixement, l’educació i les experiències; la rellevància i projecció, i la governança, l’organització i el finançament.

Amb aquest camí traçat cap al museu social, s’hi han representat noves mirades i nous relats amb diversos actors, per tal de seguir repensant i renovant el museu de manera continuada, i així afrontar i donar resposta als reptes que planteja un món globalitzat que evoluciona constantment.

Noves mirades, nous relats

Les exposicions temporals, les intervencions a sales o les noves mirades entorn a la col·lecció han estat un dels elements centrals de la programació d’aquest 2019.

Liberxina, pop i nous comportaments artístics. Una finestra a les propostes artístiques catalanes d’entre 1966 i 1971, l’emergència de l’art pop i la nova figuració, tot posant de manifest la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. L’exposició ha estat comissariada per Álex Mitrani i Imma Prieto.

Bermejo, el geni rebel del segle XV. Organitzada conjuntament entre el Museu Nacional i el Museo del Prado, amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell i comissariada per Joan Molina, aquesta mostra monogràfica renova la mirada sobre l’excepcional pintor, un geni amb una personalitat difícil, un artista rebel conscient del seu talent. Bermejo va ser creador d’un llenguatge propi marcat tant per l’originalitat a l’hora d’abordar les temàtiques religioses com per les composicions trencadores.

Oriol Maspons. La fotografia útil / 1949- 1995. El museu ha organitzat la primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons, comissariada per Cristina Zelich. Un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat.

Antoni Fabrés. Les sales d’art modern han acollit una extensa representació de l’obra de l’escultor i pintor amb la voluntat de recuperar-ne el llegat. Aitor Quiney ha estat el comissari de la mostra.

Gràcies a la col·laboració entre el museu i FICOMIC s’han pogut veure tres mostres en la línia que treballa el museu des del 2014 per tal de patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del museu per quedar-s’hi: El Víbora. Comix contracultural, Osamu Tezuka, el Déu del manga i Les noves aventures de Corto Maltés.

Habitación. L’Archivo F.X., les Chekas psicotècniques de Laurencic i la funció de l’art. A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’han exposat els treballs d’Archivo F. X. al voltant de les anomenades chekas psicotècniques d’Alphonse Laurencic.

Visites comentades en clau de gènere, Mirades insubmises: lectures de la col·lecció en clau LGTBI, Una gestió diferent del dolor i les trobades amb prescriptors (instagramers, tuitaires, bloggers) al voltant de les exposicions del museu ens han deixat testimoni de noves maneres de mirar i treballar la col·lecció, sempre amb la idea que nous públics que fins ara potser pensaven que el museu els era aliè, el sentin més a la vora.

RE POST modernismes. Els estudiants de l’Escola Joso han exposat una sèrie de treballs a partir de la relectura d’algunes obres des del present, jugant amb la idea del paral·lelisme entre els artistes que reinterpreten i ells mateixos, en diàleg amb la col·lecció d’Art Modern del Museu Nacional.

Pneumotòrax. Una perforació a l’arxiu-pulmó del Museu Nacional. Una proposta de l’artista i educador Jordi Ferreiro sobre la relació que té l’educació amb el museu a partir de la documentació que guarda el nostre arxiu.

#lacol·lecciócreix

ràcies a un acord amb la Fundació de la Junta de la Sagrada Família, s’ha dipositat al museu un conjunt d’elements procedents de la casa Milà dissenyats per Antoni Gaudí i renova per deu anys els acords de dipòsit i exposició ja existents, reforçant el paper del museu com a centre de referència per conèixer les creacions artístiques de l’arquitecte modernista.

A les sales de la col·lecció d’art modern s’ha pogut veure l’exposició Nuar l’espai. Donació Aurèlia Muñoz que permet copsar la qualitat i la diversitat de la tasca realitzada per l’artista durant els anys del naixement del llenguatge tèxtil contemporani amb motiu de l’ingrés d’una col·lecció d’obres tèxtils i sobre paper d’Aurèlia Muñoz.

#elmuseualmón

Un any més, el museu ha participat en exposicions nacionals i internacionals amb préstecs de diferents obres. És el cas d’Azul. El color del Modernismo, una coproducció entre el Museu Nacional i els Musées d’Art et d’Histoire de la Ville de Genève, celebrada a Caixaforum Sevilla.

Pati blau, Santiago Rusiñol, 1913. Temple a les nimfes, Joaquim Torres-García, cap a 1901-1911

Unes 60 obres del museu s’han pogut veure en cinc museus i galeries d’art del Japó amb motiu de l’exposició The city of artistic miracles sobre la Barcelona del modernisme, en la qual el museu ha col·laborat activament.

També s’han cedit 10 obres del fons del museu al Parlament de Catalunya per ser exposades als espais visitables del palau.

L’embarcador, Santiago Rusiñol, 1911. Meditació, Josep Clarà, 1929-1930. La dàrsena, Alexandre Coll, 1935.

Amb motiu de la mostra que el Museu dels Sants d’Olot dedica a l’escultor Ramon Amadeu, el museu ha ampliat el seu dipòsit amb quatre figures de l’artista.

Sant Bru, (1776), Sant Joan apòstol al peu de la creu (cap a 1809-1821), Santa Àgueda (cap a 1809-1821) i Sant Pere Nolasc (cap a 1809-1821).

Conservació, restauració i recerca

Els treballs per als préstecs, els dipòsits i les exposicions temporals han omplert els tallers de les diverses especialitats. La tasca d’investigació i restauració que el Museu Nacional ha dut a terme per a l’exposició Antoni Fabrés ha permès descobrir aspectes inèdits de la seva obra i que aquesta es pugui gaudir en tota la seva dimensió. S’ha treballat intensament sobre els dibuixos, les pintures sobre tela i sobre cartró, les escultures i el material gràfic que formen part del fons del museu i de la seva Biblioteca i s’han restaurat 105 de les obres exposades.

L’equip de Restauració del museu treballant en l’obra Desert blanc, d’Antoni Fabrés, 1901

El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha tingut una intensa activitat amb l’organització del XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó. Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla i del XXII Curs d’història monetària hispànica: la moneda a la Guerra Civil: art, disseny i propaganda.

Com a novetat, el Centre de Recerca del museu ha iniciat la publicació dels Arxius d’Art i ha impulsat les guies temàtiques elaborades per la Biblioteca Joaquim Folch i Torres. Ambdues iniciatives han estat molt ben rebudes i són el principi d’una gran tasca que tenim per davant: posar en valor els fons de l’Arxiu i de la Biblioteca del Museu Nacional.

Connectant amb els públics

El museu ha acollit la cerimònia-performance de Miralda Peccata mundi i s’ha pogut tornar a veure penjat a la Sala Oval el tapís-cobrellit amb l’Anyell de l’Apocalipsi trenta anys després.

La Sala Oval també ha acollit la instal·lació White Bouncy Castle, un objecte coreogràfic dissenyat pels ballarins i coreògrafs William Forsythe i Dana Caspersen.

Activitats i famílies

Destaquem la varietat d’activitats que s’han realitzat durant aquest any, adreçades al públic familiar: Què està passant aquí? Converses en família, Voliaines, Celebracions o Barcelona Dibuixa. Els cicles de cinema, teatre i concerts: Música per emmarcar, Cicle per Amor a les Arts, 7è Art: Cinema al museu, Projecte Bellesa. La teva bellesa . I altres activitats en què ha participat el museu com ara 48 hores open house, MASBEDO. Festival Loop o el Batman Day.

XIII edició de Construint a la Sala. Taller d’arquitectura per a nens i nenes

Accessibilitat, inclusió i sostenibilitat

Per cinquè any s’ha celebrat la Setmana Apropa Cultura amb l’objectiu de posar l’art a l’abast de tothom, aquest any dedicat al col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat dins del programa Art i Salut organitzat entre el museu i el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

En el seu compromís amb el medi ambient, el museu ha participat en la IV Marató d’Estalvi Energètic en la lluita contra la pobresa energètica. En aquesta línia el museu ha rebut la distinció “Compromís per la Sostenibilitat turística Barcelona #Biosphere“.

Responsabilitat Social. Amb la voluntat de fer efectiu un dels eixos principals del Pla d’acció i estratègia, l’#accessibilitat s’ha convertit en un element transversal de l’activitat del museu. En aquest sentit, destaquem la inclusió dels cursos de lectura fàcil en la formació per al personal. Continuem també amb els cursos enfocats al benestar dels treballadors amb l’Escola de comunicació afectiva, Mindfulness i ioga.

Digital

Aquest 2019 el museu ha donat un impuls a la publicació en línia de les obres de la col·lecció i les seves imatges per tal de fer-les accessibles. Enguany s’ha incrementat un 26’5% el nombre de registres de la col·lecció online fent accessible, entre d’altres, catàlegs complerts d’artistes, com el d’Antoni Fabrés, el d’Isidre Nonell i el d’Adolphe Hedwige Alphonse Delamare, entre d’altres.

Digitalització Maspons. En motiu de l’exposició retrospectiva sobre Oriol Maspons, el museu ha completat la digitalització de l’arxiu del dipòsit del fotògraf, així com els treballs d’inventari i conservació, gràcies al patrocini d’Agrolimen.


I fins aquí el resum visual del 2019. Aprofitem per agrair-vos a tots, lectors d’aquest blog, visitants del museu, participants a les activitats, usuaris del web i seguidors i prescriptors a les xarxes, la vostra interacció i us animem a seguir l’any vinent.

Tot l’equip del museu us desitgem un molt bon 2020 ple de cultura!


Fotografies: Marta Mèrida


Redacció museu

2 Comments

  • Gabriel ha dit:

    Magnífic resum!👏👏👏
    He trobat a faltar l’exposició de l’Associació de bibliòfils.
    La sala 59b de Modern és un bon racó per fer-hi exposicions temporals de petit format.
    Afegeixo tuit que vaig compartir per fer ressò d’aquesta exposició.
    https://twitter.com/gabrielbcolonia/status/1169274548191137792?s=19

    • Redacció museu ha dit:

      Moltes gràcies, Gabriel! AL tractar-se d’un resum no hem posat totes les coses que hem fet. Gràcies per fer difusió d’aquesta mostra. Salutacions

  • Respon a Gabriel Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.