Desenterrem la figura d’un sentinella en l’obra “Desert blanc” d’Antoni Fabrés

563
Mireia Campuzano, Núria Pedragosa i Carme Ramells

Amb motiu de l’exposició dedicada a l’artista Antoni Fabrés s’ha estudiat amb la tècnica de reflectografia infraroja la pintura Desert blanc. Aquesta obra ha format part d’una campanya de conservació-restauració que s’ha dut a terme amb l’esmentada finalitat.

Antoni Fabrés, Desert blanc, cap a 1901
Antoni Fabrés, Desert blanc, cap a 1901

Estudiant l’obra Desert blanc, de Fabrés

L’obra, realitzada cap a 1901 durant l’estada de l’artista a París, és un oli sobre tela de gran format (157 x 298 cm) en el qual Fabrés aplica la pintura combinant el pinzell i l’espàtula, amb seguretat i domini de la tècnica. Representa un paisatge naturalista, amb un enquadrament compositiu sorprenent, on l’amplitud del terra nevat i la base d’un arbre són els protagonistes.  

El detonant que ens porta a estudiar aquesta obra és una altra versió del mateix artista, propietat de la família Fabrés, on hi ha un soldat mort damunt la neu, al centre de la composició. Aquest altre quadre, de dimensions més reduïdes (60 x 110 cm), es titula Sentinella mort i aquí sí, el sentinella és al punt de mira de la pintura.

Antoni Fabrés, Sentinella mort. (Col·lecció Matilde Betti-Berutto)
Antoni Fabrés, Sentinella mort. (Col·lecció Matilde Betti-Berutto)

Connexions entre el Sentinella mort i Desert blanc

Tant en els dibuixos de Fabrés conservats al museu, com en els cinc àlbums del fons de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional, relatius a la seva obra pictòrica, no s’ha trobat cap apunt directament relacionat amb aquesta composició. Però sí que veiem reproduïdes algunes imatges que connecten amb les pintures en qüestió. En el primer àlbum hi ha un dibuix on es representa un personatge abatut que recorda el sentinella, amb la característica torsió del braç i el palmell de la mà cap amunt; i en el tercer àlbum, hi ha reproduïts paisatges amb alzines, de tronc semblant al nostre arbre inclinat. 

 Dibuix de l’àlbum núm. 1 del propi artista
Dibuix de l’àlbum núm. 1 del propi artista

Amb tots aquests indicis sembla lògic pensar que una anàlisi amb reflectografia infraroja, on es capturen les capes subjacents de l’obra, pot aportar dades sobre la connexió entre la pintura del Museu Nacional i la del Sentinella mort. Es tracta de desvetllar si el llenç pertanyent a la família de l’artista seria el preparatori de la pintura de grans dimensions, conservada al museu.

Reflectograma de Desert blanc

Moment de capturar el reflectograma de Desert blanc
Moment de capturar el reflectograma de Desert blanc

Certament, el reflectograma del Desert blanc posa de manifest la presència d’una figura jacent, situada  en el mateix lloc i en la mateixa posició que la representada en la pintura Sentinella mort. Gràcies al referent  que ens proporciona aquesta obra, es pot afirmar que la figura revelada en el reflectograma és la d’un soldat mort, amb una arma al davant  i una motxilla a l’esquena, tal i com es veu en el Sentinella mort. I, molt probablement, devia pertànyer a la infanteria francesa atès els colors blau, blanc i vermell de l’uniforme que  llueix en aquesta pintura.

 Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells
Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

La posició d’escorç del soldat recorda, indubtablement, alguns dibuixos de Marià Fortuny, com ara el Marroquí mort. Estudi per al quadre «La batalla de Tetuan» o Mort d’un soldat romà. La tècnica de reflectografia infraroja és una eina adequada per comprendre com ha estat realitzat el sentinella en l’obra Desert blanc. Fabrés seguia un mètode de treball tradicional mitjançant el qual encaixava amb línies fines de grafit o carbonet el perfil de les formes, com per exemple les que es localitzen en el contorn del barret i la part superior de la motxilla, i posteriorment, amb el pinzell, pintava pel damunt i les acabava de construir, definint-ne els detalls.

 Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells
Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

També la figura del soldat apareix clarament en la radiografia practicada sobre el llenç Desert Blanc

© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2019). Radiografia: Comella, Martí, Masalles
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2019). Radiografia: Comella, Martí, Masalles

Ara bé, l’examen amb radiació infraroja no només ha servit per corroborar la presència del soldat sinó que ens ha permès anar més enllà i identificar una inscripció a la banda dreta de la signatura ”A. Fabrés” on es llegeix: “Paris, en 1870.  / Centinela alerta! / (Guerra francoprusiana)”.

Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019). RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells
Desert blanc. © Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019). RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

D’origen, el més probable és que l’artista titulés l’obra de gran format com a  Centinela alerta! I hi anotés la cronologia i el lloc on se succeïren els fets bèl·lics. Res a veure amb el que acabaria essent una pintura de paisatge nevat titulada Desert blanc.

Una pintura de guerra transformada en una de paisatge

Amb tot el descrit fins ara es confirma la hipòtesi que sota les capes de pintura de Desert blanc s’amaga, en realitat,  la versió final i de gran format de la pintura Sentinella mort. El més lògic hagués estat que el pintor català usés una quadrícula per traslladar la composició preparatòria a un format més gran, però en el reflectograma això no es distingeix de manera clara. Únicament s’observen algunes línies de carbonet en tot el perímetre de la tela que delimiten la composició. És molt possible que l’artista, un cop tingués encaixat el dibuix, esborrés la suposada quadrícula.  

Cal esmentar que aquest modus operandi es repeteix en altres obres de Fabrés, en les quals sí s’observen línies de quadrícula. Per posar algun exemple, en la pintura Esclava en venda,propietat de la Diputació de Barcelona, la transparència de la capa pictòrica deixa entreveure la graella de línies; i en l’oli Repòs del guerrer, les línies entrecreuades queden al descobert atès que part de l’obra està inacabada.

Aitor Quiney, comissari de la mostra, ens fa notar en el catàleg  que “moltes de les obres de Fabrés porten un títol amb doble sentit”. Però és gràcies a la reflectografia infraroja que veiem com, en aquest cas, l’artista ha generat també, una doble temàtica: transforma una pintura de guerra en un paisatge inquietant. Desconeixem perquè fa aquests canvi però una fotografia antiga del seu últim taller a Roma ja ens mostra el llenç tal i com el coneixem avui.

Fotografia de l’Àlbum núm. 4
Fotografia de l’Àlbum núm. 4

Veient aquesta imatge, qui hauria sospitat que sota un desert blanc Fabrés enterraria un sentinella de la infanteria francesa, mort durant la guerra franco prussiana de 1870?

Núria Pedragosa, Carme Ramells i
Mireia Campuzano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.