Postals de primavera a les col·leccions del Museu Nacional

280

Redacció digital

L’arribada de la primavera després d’un llarg hivern és sempre un moment de nous començaments. En el transcurs de la història de l’art, els artistes han captat tots els elements vinculats a aquesta estació de l’any en què la bellesa de la natura brolla amb intensitat, però també ha inspirat connotacions simbòliques com les idees de renaixement o despertar de la vida i els desitjos.

El món reneix i així ho posa de manifest l’espectacle de la natura. Les fulles noves broten esplendoroses i es despleguen sobre els troncs pelats d’arbres i arbustos mentre les flors esclaten amb tot el seu color i presència. Les pluges d’abril reguen camps, prats i boscos, però també balcons i patis, preparant arbres, plantes i flors per al moment culminant de la floració. La llum canvia, el dia s’allarga i propicia nous colors i tonalitats oferint infinitat de possibilitats. Després de mesos de recolliment hivernal, el clima es torna benèvol i propici per a les activitats a l’aire lliure, com pícnics o berenars.

I, tal com vam fer a l’apunt dedicat a l’hivern, per celebrar l’arribada de la primavera climatològica us proposem un recorregut en línia per diverses obres de la col·lecció del museu que il·lustren aquestes estampes primaverals.

Al·legories

La representació de la primavera ha estat sempre vinculada a l’amor i la bellesa però també, amb un esperit més profà, als mesos de l’any com abril, el maig o el juny.

Genís Capdevila, Primavera, cap a 1910 / Joan Brull, Flors primerenques, cap a 1896 / Apel·les Fenosa, Flora, 1934 / Claudi Lorenzale, Al·legoria de la Primavera, cap a 1847 / Eusebi Arnau, La Primavera, primer quart del segle XX / Edward Penfield, Harper’s May, 1898 / Louis John Rhead, The Century Magazine for June, 1896 / Josep Lluís Pellicer, Al·legoria del mes de maig, 1882 / Anònim. Catalunya, Tauleta d’enteixinat amb al·legories dels treballs dels mesos de maig i juny, cap a 1300 / Modest Urgell, Abril, cap a 1878.

Les dones i la primavera

Des d’antic, la figura femenina jove s’ha associat a aquesta estació de l’any, com és el cas de Ceres (Demèter), deessa romana de l’agricultura i les collites. En grup o en solitari, nues o amb vestits primaverals, veiem les figures femenines que artistes d’arreu han imaginat ballant o collint flors, parlant-nos d’un renaixement i una bellesa propis de la primavera.

Anònim, Ceres, primera meitat del segle XVIII / Utagawa Kunisada (Toyokuni III), Namban joruri mitate, 1847-1848 / Antoni Serra, Josep Pey, Fàbrica de Porcellanes i Gres d’Art, Vas decorat amb figura femenina, cap a 1901-1907 / Koloman Moser, Dona collint flors, 1898 / Joaquim Sunyer, Nu (Primavera), 1919 / Ramon Martí i Alsina, La dona de les flors, cap a 1878-1882 / Leonardo Bistolfi, Première Exposition Internationale des Arts Décoratifs Modernes, 1902

Jocs florals

Molt particularment a casa nostra, amb la primavera arriben també els Jocs Florals, un certamen literari que, al llarg del temps, ha creat moltes imatges i representacions poètiques que han acompanyat l’obra d’escriptors i escriptores.

Ramon Casas, Jochs Florals de Barcelona. Festes del cinquantenari, 1908 / Alexandre de Riquer, Jochs Florals de Barcelona any 1901, 1901

Desglaç i final de l’hivern: plou i fa sol

Quan es desperta la primavera, amb la pujada de la temperatura els paisatges es transformen completament. La neu i el glaç d’alta muntanya van desapareixent per omplir els rius, i les pluges abunden i afavoreixen la verdor. En un mateix dia pot ploure, sortir el sol i calamarsejar, i fins i tot un arc de Sant Martí pot treure el cap. Tot, símbol i mostra d’aquesta transformació constant.

Darío de Regoyos, El xàfec. Badia de Santoña, 1900 / Darius Vilàs, Pirineu català, cap a 1933 / Antoni Fabrés, Temps de pluja, cap a 1910 / Josep Armet, Un país. Record dels Pirineus, 1866 / Marià Pidelaserra, Pirineu aragonès, 1942 / Francesc Vayreda, Vora riu, 1927 / Baldomer Galofre, Paisatge de primavera, cap a 1880-1886

Pobles, boscos i prats recuperen els tons més vius i conviden a viure’ls d’una manera plena i diferent. Les persones abandonen el recolliment de l’hivern i ocupen aquests espais, passejant-hi i jugant-hi. 

Joaquim Mir, La joia, cap a 1910 / Enric Galwey, Primavera, cap a 1907 / Baldomer Galofre, Primavera romana, cap a 1874-1884 / Joaquim Vayreda, Nens jugant (estudi), cap a 1889 / Francesc Vayreda, Paisatge de primavera, 1923 / Enric Galwey, Primavera, 1928

Les ciutats també canvien el paisatge amb l’esplendor dels arbres, i amb els balcons, els patis i les terrasses plens de llum i color. La vida interior emergeix i convida a llargues caminades.

Albert Ràfols Casamada, El balcó, 1947 / Francesc Miralles, Primavera, cap a 1896 / Arcadi Mas i Fondevila, Jardí (Vallcarca), cap a 1912 / Santiago Rusiñol, Pati blau, 1913 / Emili Bosch Roger, Primavera, 1953 / Santiago Rusiñol, Balcó amb flors i cortina, cap a 1880-1885 / Darío de Regoyos, Barcelona des de Vallvidrera, 1912 / Joaquim Vayreda, La terrassa, cap a 1891

Flora

No podem parlar de la primavera sense mencionar les flors. Els camps, els prats, els marges dels camins s’omplen de colors intensos i olors refrescants que arriben fins als gerros de les cases. Els arbres fruiters floreixen, presagiant els fruits que apareixeran a l’estiu.

Francesc Carrera Bou, Gerro amb flors, cap a 1922-1926 / Francesc Vayreda, Fruiters en flor, 1923 / Emília Coranty, Del meu jardí, cap a 1907 / Josep Mirabent, Gran gerro amb flors, cap a 1880-1888 / Joaquim Vayreda, Flors d’abril, 1881 / Hermen Anglada Camarasa, Florera, 1935 / Olga Sacharoff, Flors, cap a 1936 / Antoni Ollé, Els horts en primavera, 1950 / Antoni Fabrés, Transport d’ordi a Normandia, 1925 / Joaquim Vayreda, Primavera, cap a 1894 / Francesc Carrera Bou, Vehicle guarnit per a la Batalla de les flors (Barcelona), cap a 1922-1926 / Frederic Vidal, Porta vidriera de quatre batents, cap a 1900

Fauna

Els animals també són protagonistes d’aquesta estació: les orenetes i les cigonyes arriben per criar, volant en grans grups i, com les altres aus, comencen a construir els nius per a les cries en teulades i campanars.

Miquel Carbonell, El niu, cap a 1893 / Joaquim Renart, Tarja o sobreporta de la tintoreria Gallard, 1905 / Josep Maria Jujol, Moble auxiliar de despatx, 1910 / Marià Fortuny, Ocells i ànecs en un corral i estudi d’orenetes (anvers); Homes amb casaques (revers), cap a 1870-1872 / Alexandre de Riquer, Ocells (Primaveres), 1895 / Mestre de Santa Maria de Taüll, Paons abeurant-se d’un calze de Santa Maria de Taüll, cap a 1123 / Reial Fàbrica de Rozenburg, Vas decorat amb aus i flora, cap a 1898 / Ramon Martí i Alsina, Un ós dormint, cap a 1870-1880

Mentre l’os es desperta després d’una llarga hibernació, el paó desplega les ales de colors espectaculars i es dedica al festeig, i el conill s’aparella per criar.

Plein air

L’esclat de la primavera omple parcs i places, i la gespa s’omple de grups d’amics i famílies que gaudeixen del bon temps i els àpats a l’aire lliure. A qui no li agrada berenar assegut damunt l’herba?

Ricard Opisso, Home recollint un cigar de terra i Berenar a l’aire lliure (Promiscuacions i dejunis, III i IV respectivament), 1920 / Miquel Carbonell, Dinar al camp, cap a 1883-1885 / Santiago Rusiñol, Berenar a l’aire lliure, cap a 1887 / Francisco Iturrino, Dia de camp, cap a 1905-1911 / Josep Benlliure Gil, Al jardí, cap a 1880-1900 / Antoni Viladomat, La primavera, entre 1730-1755 / John Hassall, Little Bo-Peep, cap a 1893-1895 / Joan Colom Agustí, Una berenada, 1917 / Gaspar Homar, Berenar al camp, cap a 1905-1906 / Gaspar Homar, Tres dones collint fruita, cap a 1905-1906 / Gaspar Homar, Dones amb cistell de fruita sota un emparrat, cap a 1905-1906

La primavera la sang altera

I amb el despertar de la natura revifen totes les passions… Com diu la dita: “La primavera, la sang altera”, i és que amb l’arribada del bon temps tenim més ganes de veure’ns, de fer-nos amb els altres, de conèixer gent i també de festejar.

Pere Casas Abarca, Sueño de amor, cap a 1900 / Ismael Smith, Escena galant. Il·lustració satírica, 1911 / Ricard Opisso, Efectes primaverals, 1915 / Feliu Elias, La primavera i el pintor de Sant Lluc, 1909 / Marià Fortuny, Ventall amb escena galant, 1870 / Antoni Utrillo, Escena galant, cap a 1898 -1906 / Xavier Nogués, Ventall: L’amor, 1937-1938 / Ricard Opisso, La revetlla de Sant Joan, III (Estimant), 1921 / Francesc Carrera Bou, Escena galant en un jardí, cap a 1922-1926 / Josep Lluís Pellicer, Escena amorosa, 1881 / Ramon Martí i Alsina, Parella en actitud amorosa, cap a 1850 / Lluís Elias Bracons, Poeta naturista, 1918 / René Grégoire, Le baiser (El petó), 1910

I amb aquestes instantànies tan apassionades acabem el passeig per les postals més primaverals de la col·lecció i us emplacem al següent canvi d’estació per descobrir les imatges més estivals del Museu Nacional.

Redacció museu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.