Teresa González
Resumir o destacar el programa adreçat als centres escolars sense caure en el màrqueting educatiu no és fàcil. L’art com a eina per pensar el món, la creació artística que irromp a les aules i sacseja la pràctica docent, i la creació de comunitats són alguns dels objectius que estan en el rerefons del programa educatiu del Museu Nacional. Tot seguit presentem algunes propostes que conviden, a qui vulgui i segons el temps de què disposi, a acostar-se al museu a través de la mirada calidoscòpica que ens permet l’educació artística.
L’art per pensar el món
Algú s’ha plantejat mai mirar la col·lecció d’Art Modern en clau de dona o s’ha preguntat quin ha estat el paper dels artistes durant el conflicte de la Guerra Civil espanyola? Dues noves activitats escolars permeten contemplar la col·lecció des d’aquests punts de vista.
Dones i modernisme descobreix als i les alumnes el rol de la dona en la societat de finals del segle XIX, al mateix temps que la situa en el context artístic d’aquell moment.
De la mateixa manera que avui els artistes prenen consciència del seu paper fonamental en el rebuig a tota mena de conflictes, inclosos els bèl·lics, els artistes que els va tocar viure la Guerra Civil espanyola hi van prendre part de moltes diverses maneres. L’activitat Art i compromís, respostes a la Guerra Civil és una proposta que acompanya la mirada dels joves per un itinerari que els permet descobrir les múltiples respostes dels artistes al conflicte: la lluita al front, l’exili, el compromís amb la propaganda o la necessitat d’evasió d’una realitat tan difícil. I també plantejar-se una reflexió i dinamitzar el diàleg a l’entorn de les idees de justícia, compromís, pau.
El compromís amb el territori
Les propostes que configuren el programa educatiu prenen tota la seva força si a més es vinculen al territori i això és el que passarà amb una activitat que a partir d’aquest any es durà a terme al Museu Cau Ferrat de Sitges. Estem parlant de L’hora Blava. Conèixer Santiago Rusiñol. Sitges i el Cau Ferrat ens faran viure la figura de Santiago Rusiñol, recórrer els seus carrers i endinsar-nos en el que va ser casa seva per conèixer-ne la col·lecció i descobrir el personatge, l’artista i el literat. L’activitat acosta el personatge a les escoles del territori perquè el facin seu.
El procés de creació entra a l’aula
D’un artista, Santiago Rusiñol, que coneixem a través del seu llegat patrimonial, a una artista en actiu reconeguda internacionalment, Andrea Michaelsson (BTOY), que durant aquest curs escolar desenvoluparà un procés de creació al costat dels alumnes d’un institut de Barcelona. Estem parlant del programa Creadors en residència que en aquesta tercera edició, en la qual som mediadors, compta amb la participació de la muralista BTOY, que treballarà al costat dels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Domènec i Montaner. El procés de creació s’anirà desenvolupant al llarg del curs i es presentarà al públic durant el mes de maig del 2016.
Una comunitat d’aprenentatge entre l’escola i el museu
El programa educatiu també s’estén en el temps i crea comunitat: comunitat d’alumnes, docents i creadors; comunitat d’alumnes, claustre, famílies i institució cultural. Aquesta última és la que ha nascut del projecte Escoles Tàndem. És el tercer any que el museu i l’escola Miquel Bleach ens submergim en un teixit de relacions i accions que depassen el concepte més comercial de productivitat i consum del treball educatiu, per passar a prioritzar el temps pausat, el desenvolupament de complicitats i sinèrgies compartides. En aquest sentit, seguint els objectius consensuats amb l’escola, aquests anys de treball i diàleg estan servint per fer canvis metodològics i estructurals en les pràctiques docents. El desenvolupament del treball per projectes a partir de l’art, que aquest any se centra en la recerca de L’esport i els jocs olímpics, i la implementació de les estratègies de pensament visual són els més destacables.
Treball en xarxa i coneixement compartit
Comunitat, treball en xarxa, grups de treball que faciliten el desenvolupament del coneixement compartit i que posen en relació experiències. Aquest curs l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma proposa a sis museus d’art de la ciutat de Barcelona, entre els quals el nostre, desenvolupar un programa de tallers formatius en xarxa: Art, museus i escola. Creació i coneixement, que començaran el mes de febrer del 2016.
A més, estem en converses amb la Xarxa de recursos sobre educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat Edualter per tal de posar en comú el treball que hem dut a terme en el disseny de l’activitat Art i compromís. Volem iniciar possibles col·laboracions que tinguin en compte el patrimoni del museu com a recurs didàctic i formatiu per al desenvolupament de les competències de l’Educació per al Desenvolupament.
Tot això és el programa educatiu, però és molt més: emoció, complicitat, desvetllament, compromís, crítica…
Enllaços relacionats
Què hi fa un artista com tu, a un institut com aquest?
Educar a través de les arts. El repte del Tàndem de l’Escola Miquel Bleach i el Museu Nacional d’Art de Catalunya
Departament d’Accessibilitat i Inclusió
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful