El museu com a connector de públics i continguts

2.818
Conxa Rodà
Arribarà allò digital a tots els públics? Centre Georges Pompidou. Foto: Conxa Rodà

Arribarà el digital a tots els públics? Centre Georges Pompidou. Foto: Conxa Rodà.

Connectar les col·leccions amb el públic és la clau de la rendibilitat social dels museus avui. Els museus que millor sàpiguen establir múltiples connexions amb múltiples públics seran els que tinguin un major impacte social. Si haguéssim de resumir en una sola paraula el concepte de museu, crec que una de molt adequada és la de CONNECTOR.

© Conxa Rodà, 2014.

Precisament “Museus: Les Col·leccions creen connexions” és el tema proposat per l’ICOM (Consell Internacional de Museus) per a l’edició del Dia Internacional dels Museus 2014.

El museu està evolucionant cap a ser un lloc de trobada, centre de creació, d’experiències, de participació, és a dir, de connexió –entre les col·leccions i els visitants, i entre els visitants mateixos–. El museu ha de saber connectar les col·leccions, el coneixement i el públic de manera que es generin experiències de qualitat.

Per a què ens interessa connectar les col·leccions amb el públic? Doncs, a més de per complir amb la missió del museu, per fer les col·leccions més accessibles, millorar l’experiència de la visita, atreure nous públics, donar visibilitat al treball científic i crear comunitat, entre altres bones raons. Algunes preguntes que cal formular-nos: facilitem als visitants el context i les claus d’interpretació amb museografia interactiva? o seguim simplement exposant obres una al costat de l’altra?, tenim les nostres col·leccions digitalitzades, ben documentades i nodrides de metadades?, connectem bé l’experiència online amb la visita física al museu? o segueixen sent dos mons paral·lels? De com actuem dependrà en bona mesura que es produeixi una connexió entre els nostres continguts i el públic o, al contrari, una desconnexió: “no m’interessa”, “no s’entén”, “no és un lloc per a mi”.

Web, col·lecció online, arxius digitals, xarxes socials, museografia interactiva, aplicacions per a mòbils, gamificació, impressió 3D i moltes altres vies i suports digitals formen part habitual avui dia de les tasques de gestió i difusió als museus.

La tecnologia, és disruptiva o aliada?

Sobretot als museus d’art preocupa la qüestió de si la tecnologia distraurà de la contemplació de les obres. Al meu entendre, la pregunta que cal plantejar-se no és si introduïm la tecnologia al museu, sinó com utilitzar mètodes digitals per aprofundir en la implicació amb l’art i els processos creatius. No es tracta de competir sinó de complementar, d’enriquir. Aplicada en la seva justa mesura és un recurs excel·lent per oferir context, comparatives, referències. Estem immersos en una cultura extremadament visual, i això és una oportunitat magnífica per als museus d’art.

Però encara queda molt per fer. Segons les dades d’un estudi recent sobre webs de museus d’art contemporani a Espanya, encara un 19’3% no disposen de web, només un 29’3% permeten compartir continguts amb altres usuaris i únicament un 12% incorporen contingut educatiu.

Xarxes socials, blogs i mòbils: establint connexions

No sabem com evolucionaran les xarxes socials, però avui per avui és important ser actius allà on hi ha els usuaris, és a dir, anar a la recerca dels visitants a les xarxes. Com diu el meu bon amic Samuel Bausson del Muséum de Toulouse: cal sortir de la “lògica de vitrina” per anar a una “lògica relacional”.

Però, estem aprofitant bé les plataformes socials?, utilitzem les xarxes com a plataformes de conversa i interacció amb els usuaris del museu? o encara som massa emissors i anunciadors del que fem?

El blog ajuda a construir connexions amb la comunitat, amb altres museus i entre el personal mateix. Per a mi el blog és una eina essencial en l’estratègia de comunicació perquè permet una aproximació més personal al dia a dia del museu, donar a conèixer la cara més oculta dels processos de treball, oferir una veu plural. No obstant això, el percentatge de museus amb blog al nostre país és encara limitat.

El mòbil és ubic i constant. El tenim sempre a l’abast. Hem de fer que els nostres continguts siguin “amables” per a pantalla petita, rellevants, contextuals. Dada significativa: Espanya és un dels països europeus amb més penetració d’smartphones. La mitjana d’apps instal·lades per usuari és de 19 (de les quals 8 són de pagament). Malgrat això, museus espanyols amb apps: 1’8%! Hi ha tot un filó per explorar i explotar.

Visitant fotografiant una obra d'Antoni Caba.

Visitant fotografiant una obra d’Antoni Caba.

Encara que segur que, abans de fer aplicacions, la prioritat és fer que els webs de museus estiguin ben adaptats a mòbils (disseny adaptatiu, RWD), no només en formatat de pantalla sinó en velocitat de càrrega d’imatges i en arquitectura de navegació.

Un exemple excel·lent de com connectar les col·leccions amb el públic via mòbil el tenim a l’app Miradas cruzadas del Museo Thyssen. Cada mirada descobreix un món de secrets i de relacions entre obres: què tenen a veure l’obra de Dürer amb la de Kokoschka, la de Hopper amb la d’Amorosi, la de Lucian Freud amb la de Watteau?

Col·leccions més properes

Un poderós instrument de connexió són les col·leccions online. No cal esperar a tenir tota la col·lecció perfectament documentada per publicar-la. Això pot ser una tasca d’anys i, mentrestant, el nostre fons serà inaccessible. M’agradaria destacar la tasca pionera del V&A, que van decidir publicar sencera la seva col·lecció, tot especificant els registres que mancaven de completar o revisar, i fins i tot convidaven l’usuari a col·laborar en el retoc d’imatges o a millorar el motor de recerca de la col·lecció. Un altre exemple, molt espectacular, el tenim a la Collection Wall del Cleveland Art Museum i, recentment, l’exemple més cèlebre a Europa potser hagi estat el del Rijksmuseum d’Amsterdam, que no només ha posat a disposició milers d’obres en resolució altíssima sinó que ha obert el que anomenen el Rijksstudio on conviden els usuaris a “apropiar-se” de les obres i fer-ne les seves pròpies creacions.

Plataformes col·laboratives: connexió global

Queda clar que no podem només esperar que els usuaris vinguin al nostre museu o visitin els nostres webs, cal sortir i diversificar la nostra presència a com més plataformes i xarxes millor si realment volem connectar amb el públic. Tres plataformes externes potents per connectar les col·leccions són: Google Art Project, plataforma online amb 30.000 obres d’art de museus d’arreu del món, en alta resolució i moltes funcionalitats; Europeana, repositori de patrimoni europeu que aplega ja més de 30 milions d’objectes entre museus i biblioteques, i també per establir connexions resulta ja imprescindible tenir una bona presència a Viquipèdia, l’enciclopèdia més consultada del món, ergo, ens interessa que el nostre contingut, les nostres col·leccions siguin a Viquipèdia i amb la màxima qualitat.

Museu Nacional d’Art de Catalunya_Google Art Project. Frontal Seu d’Urgell, s. XII

Museu Nacional d’Art de Catalunya. Google Art Project. Frontal de la Seu d’Urgell, segle XII.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya som presents i actius a les tres. Aquesta, creiem, és una estratègia digital que cal potenciar.

Què fa falta per connectar les audiències amb el contingut?

Estratègia, mediació, un bon programa d’activitats tant científiques com de divulgació, xarxes, estudis de públic, organització interna transversal de treball col·laboratiu i, sobretot, una mentalitat oberta: oberta al canvi, oberta a copsar els interessos del públic, oberta a explorar noves vies de connexió amb aquest públic. Un moment apassionant, sense dubte.

 
Coneixeu iniciatives digitals “connectores” de museus que vulgueu compartir?

Enllaços relacionats:

Museo Conector (ppt)
Entrevista “La dimensión digital en los museos”

Conxa Rodà
Estratègia i Transformació Digital

14 Comentaris

  • Jordi
    17 de maig de 2014 - 3:37 pm | Enllaç permanent

    Molt bon article i ben trobada la formulació d museu-connector. Molts museus, però no semblen preocupar-se (ocupar-se) gaire dels visitants i no “connecten” gens. Enhorabona al vostre museu per aquest blog q és una bona manera de connectar!
    I un suggeriment: per quan una trobada de bloguers?

  • 17 de maig de 2014 - 5:50 pm | Enllaç permanent

    Moltes gràcies, Jordi. Sí, estic convençuda que connectar és la clau!
    Gràcies també en nom de l’equip`del museu pel que dius del blog. És un esforç editorial però estem convençuts que val molt la pena. Pel que fa a la trobada de bloguers, la tenim “in mente”, ara mateix tenim molts projectes en marxa alhora i anem fent. Fins aviat!
    Ah, si véns aquest vespre, el museu és obert i ple d’activitat fins la 1 matinada per la Nit dels museus #bcnésmuseu

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Estratègia de continguts als museus_#ConfabEU

  • Arturo Godó
    16 d'octubre de 2014 - 12:22 pm | Enllaç permanent

    Buenas tardes,

    Estaba leyendo ” estratègia de continguts als museus” y ahora ” el museu com a connector de públics i continguts” y son dos artículos muy interesantes de la señora Roda. Por otra parte yo sigo el blog y la web del MNAC desde hace un tiempo , han mejorado mucho y están haciendo un trabajo y un progreso excelente hacia un museo más accesible y pedagógico a nivel web.

    Por otra parte me gustaría resaltar que cuando veo obras en las fichas técnicas de la página no sale ninguna explicación del autor ni de la obra y seguramente es un trabajo muy arduo de dar contenido , pero creo que daría un plus a la página muy interesante.

    Muchas felicidades por los progresos que estáis haciendo y por la nueva reordenación del arte moderno.

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » 15 tendències tecnològiques als museus el 2015 /1

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Tendències tecnològiques més enllà de 2015 / 3

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » #MuseumWeek 2015: claus dels nostres continguts

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Els 5 posts més llegits durant el primer any del blog

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Què ens depara el futur als museus? Idees de #MuseumNext

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Conversant amb Sree, cap de Digital del Metropolitan Museum of Art

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Formació de museus amb la universitat Johns Hopkins

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Museums training with the Johns Hopkins University

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » El poder connector del nou web del Museo del Prado

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Tenim una estratègia de continguts als museus? Ens cal?

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.