Una versió de Quentin Metsys al Museu Nacional d’Art de Catalunya

400
Joan Yeguas

A les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha obres poc conegudes pel públic i pels estudiosos d’història de l’art. Un exemple és l’obra Oratori (1525-1618). Es tracta d’un petit oratori de fusta amb incrustacions de marbre pòrfir i ònix, amb una taula central pintada. L’obra es va adquirir als hereus de Matías Muntadas l’any 1956.

Oratori, entre 1525-1618

La forma de l’oratori és la d’un retaule barroc. S’estructura a partir dels elements arquitectònics en miniatura. La pintura central, un oli sobre fusta de roure, està flanquejada per columnes sobre pedestals, rematada per un frontó triangular on hi ha pintada la figura del Pare Etern i l’Esperit Sant. A sota, hi trobem la predel·la, amb sant Bernat de Claravall, acompanyat de santa Magdalena i santa Isabel d’Hongria.

Aquestes pintures són sobre pedres incrustades a l’estructura arquitectònica. Als pedestals de les columnes apareixen escuts i una inscripció: I. BERNAR / DVS / CARDIALIS / TOLUS, que identifica Bernardo de Sandoval y Rojas, cardenal i arquebisbe de Toledo des del 23 de juny de 1599 fins el 7 de desembre de 1618, data de la seva mort. Clarament, el nom d’aquest comitent, és a dir, la persona que ha encarregat l’obra, es relaciona amb el sant Bernat representat a la predel·la.

Pedestral amb escut i inscripció

A la pintura central la protagonista és la Mare de Déu, representada de tres quarts, mentre sosté el Nen, assegut sobre el braç del tron, que li fa un petó. Amb l’altra mà, la Verge agafa unes cireres, asseguda en un tron ricament decorat. Maria vesteix de forma senzilla, amb una camisa i una túnica a sobre, i l’infant Jesús va completament despullat. De fons, a través d’una finestra, hi ha un paisatge amb vistes a un castell, un riu i vegetació. A primer terme, sobre un ampit, una natura morta amb fruites: un gotim raïm i una poma, símbols del vi de l’eucaristia i de la caiguda de l’Home, respectivament.

Gabinet de pintures de Cornelis van der Geest, Willem van Haecht , 1628

Aquesta taula és una versió en format reduït d’una pintura del flamenc Quentin Metsys, també referenciat com a Matsys, Massys o Matsijs. El model del qual parteix és una obra força coneguda, i sovint s’anomena com la Mare de Déu de les cireres; actualment no se’n coneix el parador, i es considera com a perduda. En concret, s’ha relacionat amb la que apareix al gabinet de pintures de Cornelis van der Geest, immortalitzat l’any 1628 en un quadre del pintor Willem van Haecht (ara conservat al Rubenshuis d’Anvers). La pintura s’acostuma a datar en la dècada dels anys 20 del segle XVI, en una etapa de maduresa de l’artista, quan les seves marededéus adquireixen un caràcter més humà, allunyades d’un to més deífic i intercessor, tot i ser una obra concebuda per a la devoció. Es creu que aquests canvis reflecteixen la influència de Leonardo da Vinci a la pintura flamenca, com també es manifesta en l’obra de Joos van Cleve. La forta connexió emocional entre la Mare de Déu i el Nen podria derivar de models vistos en algunes icones bizantines, transmesos a través l’obra de Dirk Bouts, i que Metsys usa en altres pintures seves com són la Mare de Déu de la mantega a la Gemäldegalerie de Berlín, o la Mare de Déu Rattier del Museu del Louvre.

D’aquesta composició se’n conserven diferents rèpliques i/o còpies, la majoria més grans. Els especialistes n’han comptat més d’una dotzena (vegeu el catàleg de L. Silver, The Painting of Quiten Massys with catalogue raisoné, Oxford, 1984, p. 230-231). Entre altres, podem esmentar-ne una que es troba a la Royal Picture Gallery Maurishuis de La Haia, prestat pel Rijksmuseum d’Amsterdam, amb unes dimensions de  75,4 x 62,9 cm, procedent de la col·lecció d’Albertina Agnes (1634-1696), princesa d’Orange-Nassau; una altra al John and Mable Ringling Museum of Art, a Sarasota (Florida, EUA); una altra subhastada a Christie’s el 6 de maig de 2009, amb unes dimensions de 84,5 x 64,8 cm; una altra de subhastada a Sotheby’s New York el 29 de gener de 2015 (no es va vendre), amb unes dimensions de 75,6 x 62,9 cm, procedent de la col·lecció del baró de Northbrook; un altre exemplar va ser subhastat a Christie’s el 9 de juliol de 2015, amb unes dimensions de 76 x 62,7 cm, procedent de la col·lecció del comte de Franqueville; així com una darrera en una col·lecció particular, de 82,5 x 65 cm, adjudicada a un seguidor de Metsys.

Cal adjudicar la taula de Barcelona a un seguidor de Quentin Metsys. Una obra que s’insereix en la problemàtica de les múltiples versions i còpies realitzades a pintures famoses, dins l’època en què aquesta fou concebuda. Es tracta de l’èxit d’un model, ja sigui per demanda de la clientela o per oferta dels tallers pictòrics (coneguda a través d’estampes, altres còpies o directament de l’original).  I també és interessant reflexionar sobre la construcció d’un oratori portàtil dins l’àmbit de la devoció privada, segurament per allotjar, protegir i realçar una taula pintada que Bernardo de Sandoval y Rojas tindria en alta estima.

Enllaços relacionats

Nova col·lecció de Renaixement i Barroc

Joan Yeguas
Art del Renaixement i Barroc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.