Cèsar Favà
La Decapitació de sant Baldiri de Lluís Dalmau, originària de Sant Boi de Llobregat, va ser subhastada el passat 31 de maig, i va ser adquirida per al museu gràcies al finançament de la Fundación Palarq. Des d’aquesta setmana i coincidint amb La Nit del Museu Nacional 2017, s’exposa a la sala 17 de la col·lecció d’art gòtic, temporalment fins el 30 de juliol.
Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445
La taula de la Mare de Déu dels Consellers, signada per Lluís Dalmau, ha estat, des d’antic, una de les icones de la col·lecció d’art gòtic del museu i una de les obres més rellevants de la pintura catalana d’aquest període. Durant molt de temps aquesta va ser l’única producció unànimement reconeguda d’un artista que va ser pintor reial d’Alfons el Magnànim (1416-1458) i que viatjà a Flandes (1431), un dels principals centres d’avantguarda del moment, per ordre seva.
La recerca va seguir i a la dècada de 1960 Joan Ainaud, aleshores director general dels Museus d’Art de Barcelona, va treure a la llum una altra obra documentada del pintor: la taula central de l’antic retaule major de l’església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat, la qual havia romàs oculta sota una repintada posterior. La restauració de la peça al taller de l’aleshores Museu d’Art de Catalunya va permetre de recuperar la fesomia original d’aquesta bella imatge del sant de Nimes, encara avui conservada en el temple setcentista que té dedicat a la vila llobregatenca.
Lluís Dalmau, Sant Baldiri, 1448. Església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat. Foto: Mérida/Sagristà/Calveras
Per a la descoberta de la segona pintura documentada de Dalmau fou decisiva una troballa anterior de Josep Maria Madurell, historiador de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, publicada l’any 1945. Em refereixo al document notarial que informava que, el 15 de setembre de 1448, anys després d’haver enllestit el referit i cèlebre encàrrec per a la casa de la ciutat de Barcelona, aquest artífex es comprometia a realitzar la part pictòrica del retaule de Sant Boi de Llobregat. També que dos dies abans se n’havia encarregat ja la fusteria.
En l’actualitat, l’antic retaule santboià continua sent l’única producció documentada de Dalmau coneguda, més enllà de la part preservada del retaule de la capella consistorial barcelonina. Tanmateix, d’aleshores ençà nous treballs han reportat un major coneixement d’aquest conjunt i de les circumstàncies que n’envoltaren la materialització. Així, ara sabem, entre altres, que la seva obra va ser desmembrada arran de l’erecció d’un nou moble barroc, contractat el 1688 a l’escultor Miquel Gra i més adient a les noves modes. O, el que és més transcendent encara: que han perviscut altres taules que van formar part del mateix retaule.
Lluís Dalmau, Judici de sant Baldiri, 1448. Col·lecció Gerstenmaier
Una d’elles, advertida per José Gómez i publicada per Francesc Ruiz l’any 2005, és la del Judici de sant Baldiri conservada a la col·lecció Gerstenmaier, de Madrid. L’altra, la que ara ens interessa, és la Decapitació de sant Baldiri que, havent estat propietat de la nissaga del conseller en cap de Barcelona el 1714, Rafael Casanova, va formar part de la col·lecció Barraquer de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i just acaba d’ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’única institució museística amb obra del pintor.
Lluís Dalmau, Decapitació de sant Baldiri, 1448
Aquesta pintura va ser publicada por primer cop per Chandler Rathfon Post, l’any 1938. Aleshores, però, va ser identificada genèricament com la degollació d’un diaca i va ser adscrita hipotèticament al pintor Pau Vergós. La seva atribució a Lluís Dalmau i la seva vinculació al retaule major de Sant Boi de Llobregat no es va defensar fins molts anys després, el 1997, gràcies a les recerques de Francesc Ruiz, que és l’historiador que més ha treballat el tema.
El plantejament compositiu de la taula, dividida en tres nivells narratius superposats, presenta el martiri del sant, que s’acaba de produir, tot incloent una clara al·lusió al seu poder taumatúrgic. Al mig del superior sobresurt el cabdill pagà, que ostenta ceptre i corona i abillat amb riques robes ornades d’ermini, que ha presidit l’execució assegut sobre un tron petri, flanquejat pels seus sequaços a dreta i esquerra.
Lluís Dalmau, Decapitació de sant Baldiri, 1448. Detall
Al centre del nivell intermedi hi ha el cos sense vida del màrtir, encara sagnant, que apareix amb les mans lligades a l’esquena i vestint una casulla brocada tant luxosa com anacrònica. Al seu costat esquerre destaca la magnífica figura pensarosa del seu botxí, que posa elegantment subjectant la destral del crim amb una mà. Val a dir que, comparativament amb altres imatges de saigs, el pintor no ha estat especialment descarnat amb el personatge, malgrat el rostre de trets grotescos i l’abillament groc que tradicionalment arrossega connotacions negatives. Al seu costat dret, un vell coix avança cap al primer terme amb l’ajuda d’unes crosses.
Lluís Dalmau, Decapitació de sant Baldiri, 1448. Detalls
Finalment, al voltant del cap nimbat del sant, en el nivell inferior, hi ha dos personatges que, juntament amb el ranc, remarquen la capacitat del sant per obrar miracles: hi distingim les tres fonts que, segons la tradició, van brollar arran del seu triple impacte sobre el terra. Hi acudeixen tres personatges amb l’esperança de ser guarits: un coix, un pelegrí ferit que llueix un barret amb tres esportelles o ensenyes de peregrinació i un cec que es posa algunes gotes d’aigua als ulls.
Lluís Dalmau, Decapitació de sant Baldiri, 1448. Detall
L’episodi representat indica que la taula devia ser una de les que tancaven el cicle de Sant Boi i, de la manca d’encaixos a part baixa del revers, hom pot deduir que devia ocupar un pis inferior dins del conjunt. Com la taula de Sant Boi de Llobregat, la nova adquisició del Museu Nacional va ser serrada per la part superior, segurament coincidint amb l’espai originalment reservat a les traceries, i va patir refeccions posteriors considerables. Sortosament, l’obra va ser restaurada l’any 1977 per Joaquim Pradell, cap de restauració del Museu d’Art de Catalunya, que amb gran mestria va saber recuperar l’esplendor de la pintura de Dalmau.
Enllaços relacionats
Prodigis de la col·lecció, Cèsar Favà
Ruiz i Quesada, F., «Una nova taula documentada de Lluís Dalmau, d’origen santboià», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XI (1997), p. 113-127.
Ruiz i Quesada, F., «La taula de la mort de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau: confirmació de l’autoria i de l’origen santboià de l’obra», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XIV (2000), p. 135-149.
Ruiz i Quesada, F., «Lluís Dalmau», Sureda i Pons, J. (ed.), Pintura III. Darreres manifestacions, Barcelona, 2006, p. 51-67.
Àrea d’Art Medieval
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] d’actualitat, un dels articles més vistos del blog és el que dona notícia de l’adquisició, gràcies al finançament de la Fundació […]
[…] Museu Nacional ha adquirit la taula Decapitació de sant Baldiri, de Lluís Dalmau, gràcies al finançament de la Fundació Palarq. Procedent de l’antic retaule […]