Esther Fuertes
L’any que acabem de tancar marca la fita de tres anys de col·laboració intensa del museu amb l’Escola Miquel Bleach en el marc del programa Escoles Tàndem. Durant aquest temps hem treballat perquè l’art i el patrimoni esdevinguin rellevants en la formació dels mestres i en l’educació dels alumnes i les famílies d’aquesta escola.
A través d’aquest projecte hem tingut la sensació que el museu ha estat una mica més la casa comuna. Un espai acollidor on tothom independentment de la seva cultura i condició es pot sentir benvingut i representat perquè pot establir algun vincle personal amb allò que es mostra. Acompanyar i mediar des del museu les converses que l’art ha provocat: entre els artistes i aquesta realitat educativa, entre els nens i les nenes i les obres d’art, entre els mestres, els alumnes i les seves famílies… ha estat un privilegi i un gran aprenentatge. La lliçó parla del respecte a la llibertat de mirar i de triar dels visitants i del poder mediador dels propis públics. De transformar la trobada entre les obres i les persones. Del discurs unidireccional d’expert que exclou els que tenen menys coneixement, a espais de diàleg amb tempos adequats per sentir i compartir allò que ens commou, sense restriccions. De reivindicar el fer, la pràctica de la creació artística amb la seva diversitat de llenguatges, a les sales del museu per a tothom. En definitiva, parla del museu com un lloc de freqüentació natural dels ciutadans perquè com la casa comuna o la plaça és un espai on compartim significats sobre qui som i volem ser com a societat.
 |  |
El nostre objectiu, com vàrem explicar en aquest blog a Educar a través de les arts, ha estat millorar la qualitat i el resultat dels aprenentatges i posar el museu a disposició per oferir un espai d’oportunitats per a la participació, la inclusió i la justícia social. Aquests drets fonamentals dels ciutadans en relació amb l’educació i l’accés a la cultura s’han omplert de significat a través d’accions que hem creat en col·laboració. Tàndem és una creació conjunta que sorgeix del desig d’aquest centre educatiu d’utilitzar el projecte com una eina de transformació cap a un nou model d’escola.
Fem memòria
A l’inici d’aquesta aventura, el 2013, l’Escola Miquel Bleach, una escola d’infantil i primària del nostre districte de Sants-Montjuïc, tenia una matrícula molt baixa. Sense associació de pares i mares, la participació de les famílies, en un 98% immigrants en situació desafavorida, era molt escassa. Era un centre poc valorat per l’entorn social que havia passat de ser “l’escola dels gitanos” a ser “l’escola dels immigrants”. Oferia un ensenyament tradicional on l’alumne no participava en els espais de presa de decisions. Els mestres no tenien formació artística específica. Pel que fa als alumnes, l’adquisició de la llengua vehicular era una de les principals problemàtiques. L’equip directiu, amb visió i capacitat per liderar el canvi, va engegar aquest projecte amb il·lusió i compromís. Escoltar activament, vetllar per la cohesió del claustre i trobar un ritme adequat van ser fonamentals per superar les dificultats.
Per al museu, aquest projecte donava contingut a la seva missió social. A més a més d’establir una aliança de llarg recorregut amb una escola de l’entorn, feia possible treballar amb el col·lectiu de famílies immigrants que normalment no visiten el museu. Els dubtes inicials que ens plantejava dedicar tant d’esforç i tant de temps a una sola escola es van anar mitigant pel fet de poder participar en un procés de transformació amb la comunitat i a la vegada poder fer recerca sobre el potencial educatiu de l’art tant a l’escola com al museu.
 |  |
Àrees d’influència del projecte
Durant aquests tres anys, el projecte, que havia de ser sostenible, s’ha desenvolupat en les següents àrees:
–la formació del professorat ha consistit en pràctica artística, visites a museus, la introducció del treball per projectes tot donant un paper protagonista a l’art i la implementació de les estratègies de pensament visual (VTS) a les aules.
 |  |
–l’organització de centre s’ha estructurat a partir del segon any a l’entorn dels projectes d’aula, transversals i comunitaris al voltant d’un tema anual triat pels alumnes.
 |  |
–l’acció comunitària s’ha centrat en la creació d’esdeveniments al voltant del projecte en curs per compartir amb les famílies i en la creació de xarxes de col·laboradors amb museus, centres patrimonials, artistes i entitats del barri.
 |  |  |
–la comunicació del projecte: per tal de poder compartir amb la comunitat els aprenentatges que s’han anat generant vàrem crear el blog Creixem amb l’art i la revista anual del mateix nom.
 |  |
Com han influenciat aquestes accions sobre la comunitat educativa i el museu?
Sobre el professorat
A través de la formació, els docents han anat enriquint el seu bagatge personal entorn de l’art i el paper que pot tenir en l’educació dels seus alumnes. Malgrat el ritme fort, la complexitat del projecte i la inestabilitat de la plantilla, en aquests tres anys el claustre ha guanyat en autonomia i en capacitat per reflexionar sobre les seves pròpies pràctiques. A través de l’acompanyament que hem fet, l’experimentació artística, la pluralitat d’enfocaments i el diàleg estan avui més presents a les aules. Després de tres anys, els docents són capaços d’identificar socis culturals en el territori per col·laborar en els projectes. El museu continua donant suport a la formació del professorat i assessora puntualment l’equip en els projectes transversals. En aquest moment hi ha un claustre motivat i compromès amb el nou model d’escola.
L’Escola Miquel Bleach va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Educació el 2015.
En l’alumnat i les seves famílies
Arran del projecte l’escola ha augmentat la seva matrícula. La participació de les famílies ha crescut any rere any i és avui d’un 70%. En el nou model d’escola es treballa per projectes on l’art té un paper essencial tant pel que fa a la recerca sobre qualsevol tema com pel que fa a desenvolupar l’expressió de l’alumnat. Enguany la pràctica sistemàtica de les Estratègies de Pensament Visual (VTS) s’ha estès a tots els grups de l’escola i els mestres més formats apadrinen les pràctiques dels que comencen. Gràcies a aquesta metodologia hem aconseguit millorar la cohesió de grup, la capacitat comunicativa, l’autoestima i l’esperit crític de l’alumnat. Dins el programa de VTS, una de les sessions es fa amb les obres en directe a les sales del museu. Els alumnes més grans participen a la comissió Tàndem, un dels òrgans de presa de decisions sobre els projectes que afecten tota l’escola.
En el museu
Gràcies a aquest projecte tenim un coneixement més profund del món de l’escola. A través de la mirada dels alumnes dintre de cadascun dels projectes (bestiaris, cuines, l’esport i els Jocs Olímpics…) hem construït noves maneres de mirar les col·leccions. La detecció de les necessitats formatives del professorat pel que fa a l’educació artística ha fet que ens replantegem el paper del museu en la formació dels mestres. Els bons resultats obtinguts amb la pràctica sistemàtica del VTS en aquest context de màxima diversitat ha fet que estem estudiant quin pot ser-ne l’ús a les sales del museu. Hem augmentat la col·laboració amb altres institucions culturals i hem contribuït a crear xarxa al barri. Coneixem una mica més les famílies immigrants.
 |  |
Tàndem, art a l’escola: l’esperit de tres anys de tàndem en un documental
Quan vàrem pensar de quina manera podíem documentar i comunicar aquesta experiència, la idea de fer una pel·lícula ens va resultar molt suggeridora. Una bona manera de reivindicar el valor de l’art en l’educació era fer-ho a través de la mirada de dos creadors: el cineasta Daniel Lacasa i el compositor Sergio Gutiérrez. Així va néixer el documental Tàndem, art a l’escola [tràiler,1’54 min], que hem presentat aquest febrer a l’auditori de la Pedrera.
 |  |
La pel·lícula, amb la mirada i la veu dels infants com a protagonistes, mostra amb sensibilitat la capacitat de l’art per connectar-nos amb nosaltres mateixos i per generar converses i experiències de vida amb els altres. En paraules del seu director “Tàndem, art a l’escola és un homenatge a la trobada entre art i educació, al seu potencial per fer repensar-nos i créixer millor individualment i col·lectivament. És un retrat col·lectiu de la quotidianitat d’una escola en la qual s’amplien les possibilitats d’exercitar l’esperit crític, la sensibilitat i l’empatia”.
Tràiler,1’54 min
No us el perdeu!
Des del museu volem agrair molt especialment la visió, l’energia i el lideratge de la directora de l’escola Miquel Bleach, Pilar Ugidos, així com la implicació de tot l’equip docent. Agraïm també el suport de la Fundació Catalunya-La Pedrera que ha fet viable el projecte al llarg dels tres anys. I el nostre agraïment més efusiu als nens i les nenes que, juntament amb les seves famílies, han viscut i participat intensament en aquesta nova manera d’aproximar-se a l’art. Una experiència col·lectiva de la qual tots hem après molt.
Enllaços relacionats
Tàndem Art a l’escola, vídeo 24’45 min
Revista Creixem amb l’Art 2016 (pdf, 64’MB). Revista de 2015 (pdf, 14’8Mb)
Estratègies de Pensament Visual VTS
Departament d'Activitats i Eduacació
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
5 Comments
Com a mestra de l’escola Miquel Bleach, només puc donar les gràcies per haver tingut l’oportunitat de participar en tot aquest procés. Amb l’ajuda de formadors com Esther Fuertes he pogut créixer com a mestra. Llegint aquest article he recordat tots els moments viscuts amb els meus alumnes i les bones experiències compartides. Tant el documental com aquest article són el reflex de moltes hores de feina i d’implicació per part de tota la comunitat educativa.
[…] Mireu l’Article! […]
[…] Mireu l’Article! […]
Mar el teu testimoni em fa pensar que el lema que ens ha acompanyat en el projecte durant aquest temps: Creixem amb l’art! ,s’ha complert d’alguna manera en molts de nosaltres. Hem sigut capaços de sortir de la zona de confort per llençar nos a l’aventura de repensar l’educació dels nens i nenes d’aquesta escola. Qüestionar-nos , replantejar processos, redescobrir el sentit i el valor del que fem i el que aportem als altres és una manera de créixer. De la mà de l’art… alguns canvis ja s’han produït. Sensibilitat, esperit crític, implicació, generositat i voluntat d’aprendre cada dia són imprescindibles per un bon equip d’educadors tan a l’escola com al museu . Continuem !!!
Enhorabona per la feina i per contribuir a que els pals de cec que sovint donem en l’educació es converteixin en pals de llum, d’ il·lusió i esperança.