Esther Fuertes i Sandra Figueras
Estrenem programa educatiu!
El lema i la imatge que encapçalen aquest text defineixen molt bé l’esperit del nou programa educatiu destinat als centres educatius. D’una banda un tret identitari de la nostra col·lecció: la possibilitat de capbussar-nos en el passat i revisar el que hem estat com a individus i com a societat al llarg de 1000 anys d’història. De l’altra, la inevitable contemporaneïtat de la nostra mirada, contemplem el passat des de qui som avui. Els problemes del nostre temps ens incumbeixen a tots: la nostra proposta és que l’art pot ser un bon mitjà per explorar-los i el museu, un espai acollidor per obrir el diàleg i generar converses.
Sessió de Visual Thinking Strategies (VTS) amb alumnat i famílies de l’Institut escola Arts a les sales de la col·lecció d’art modern
I és que un dels efectes més importants de la pandèmia ha estat evidenciar de cop allò que és realment important i urgent. En el cas dels museus, ens ha fet replantejar quina és la nostra raó de ser i com podem ser més útils al conjunt de la societat i, especialment, a la comunitat educativa. D’aquest desig va sorgir la consulta que vam fer a l’inici del curs passat i que ens va donar pistes sobre les necessitats dels centres educatius. En aquest nou programa educatiu hem intentat donar resposta a algunes de les inquietuds expressades i també establir nous vincles entre el món de l’escola i el museu.
Ens han inspirat
Totes les educadores, tant a l’escola com als museus, han posat al servei de l’educació la capacitat d’aprenentatge continu, enfrontant el dia a dia amb coratge, responsabilitat i creativitat malgrat les dificultats. Ha estat un curs intensiu de resiliència en el qual estem creixent com a persones i com a professionals.
L’equip docent de l’Escola M Jacint Verdaguer durant una sessió de dibuix a les sales de la col·lecció d’art romànic i sessió amb el professorat del curs d’estiu “Art i Compromís”
La pensadora i assagista Marina Garcés defineix l’educació emancipadora com “aquella que té com a horitzó fer possible que cadascú pugui ser capaç de pensar per ell mateix, amb els altres, els problemes del seu propi temps” (Escola d’Aprenents, 2020).
La seva reflexió ens ha fet preguntar què podem fer perquè el museu sigui un agent educatiu “emancipador” i com es pot implementar en el nou programa educatiu, i n’han sorgit algunes idees:
- Facilitar espais per pensar i dialogar conjuntament amb els visitants, tant en les activitats que proposem com en els continguts que elaborem.
- Prioritzar l’ús els objectes patrimonials per il·lustrar, problematitzar i qüestionar temes d’interès social a escala local i global, per davant dels relats acadèmics.
- Proporcionar eines per aprendre a mirar i a fer-se preguntes a través de l’art.
- Practicar amb metodologies inclusives capaces d’incorporar la diversitat de tota mena com a enriquiment.
- Cultivar una relació amb la comunitat educativa marcada per la col·laboració, la cocreació i el coneixement compartit.
- Experimentar amb el professorat les possibilitats del museu com a espai d’aprenentatge expandit més enllà de les aules.
Rescatem també dues idees de Marina Subirats, sociòloga, política i filòsofa, exposades a la taula rodona Repensar l’educació als museus, organitzada pel Museu Marítim de Barcelona. D’una banda, exposa la necessitat de teixir vincles i emocions duradores no només entre objectes patrimonials i els visitants, sinó entre tots els agents que participem a la tasca educativa, l’escola i el museu. De l’altra, i després de constatar la manca de patrimoni ètic que la pandèmia ha posat de manifest, planteja l’oportunitat que suposa per als museus i els llocs de patrimoni el fet de participar en la reconstrucció d’una ètica del nostre temps, basada en la igualtat i no en la jerarquia del gènere, del color de la pell o de la classe social, entre d’altres. Entrenar la mirada crítica per trencar els relats hegemònics que han construït tradicionalment el discurs del museu i crear-ne de nous.
L’educació per al desenvolupament entra al museu
Les reflexions que acabem de plantejar ens suggereixen que per tal d’afrontar els problemes i reptes de la societat del present i també els d’un futur incert, ens calen eines com la reflexió, l’anàlisi crítica i la capacitat creativa, que ens permetran construir i imaginar altres realitats.
Alumnes de l’Institut Vall d’Hebron presentant els seus projectes de reparació en el context del programa Creadors En Residència i alumna de l’Institut Escola Arts, visitant el projecte “Vol interior”
És en aquest sentit que l’art del present i el de les societats que ens han precedit és més útil que mai, perquè ens pot donar testimoni dels conflictes i desavantatges del passat i a la vegada donar pistes de com avançar en aquest territori d’incerteses.
Per això, des de fa uns anys hem apostat per unes línies de treball que incloguin l’educació per al desenvolupament i l’enfocament competencial, i hem buscat la complicitat d’organitzacions i especialistes que ja treballen en aquest àmbit. En la recent publicació Competències per transformar el món (Clara Massip [coord.], Cécile Barbeito, Àlex Egea, Mariano Flores, 2018) es defineix així:
“L’educació per al desenvolupament d’avui […] pot ser el catalitzador de la formació d’una ciutadania crítica i solidària, capaç de mirar l’horitzó d’un futur incert, que ens fa reconèixer les nostres interdependències i vulnerabilitats, però que al mateix temps ajuda i ofereix eines per analitzar, valorar i construir alternatives viables basades en relacions humanes justes i respectuoses amb la dignitat de les persones.” (Pàg. 18)
Els diversos eixos i metodologies d’aquest tipus d’educació (gènere, cultura de pau, drets humans, economia i solidaritat, medi ambient, interculturalitat) han entrat de ple en algunes de les noves activitats del programa educatiu i també han format part dels criteris per a renovar-ne d’altres:
- Art i Compromís durant la Guerra Civil, una perspectiva des de la cultura de pau. Reflexionar i dialogar sobre el conflicte i la idea de pau a partir de la resposta dels artistes i les obres que van generar durant el període de la Guerra Civil espanyola.
- Pintors amb ofici. Del taller medieval al present. Descobrir les tècniques i el paper dels pintors i els tallers en època medieval comparant la producció artesanal de l’època amb la producció industrial d’objectes d’avui dia, per reflexionar sobre temes com el consum o la sostenibilitat.
- Art al rebost. Descobrir els aliments que es consumien fa més de tres-cents anys per reflexionar sobre com mengem nosaltres avui i parlar de temes com la proximitat, els llocs on comprem i com cuidem el planeta amb la nostra alimentació.
- Mirades insubmises. Pensar la diversitat sexual i el desig a través de l’art. Les obres d’art serveixen per desmuntar i replantejar els arquetips de gènere des d’una perspectiva feminista i LGTBQ+.
- Dones havíeu de ser! Desmuntem els estereotips de gènere a través de la col·lecció. Una lectura en clau feminista de la col·lecció que explora els mecanismes artístics i polítics que han articulat sovint l’oblit de la presència de les dones.
Altres novetats del programa, recuperant la presencialitat
Una de les novetats importants és la represa de les activitats de taller amb totes les garanties sanitàries, després d’un curs molt complicat en què hem hagut de reconvertir tot el programa en funció de les restriccions de la pandèmia. Val la pena afegir que l’aposta ferma de la direcció del museu per mantenir l’activitat educativa durant el confinament, ha comportat que l’equip d’educadores del Museu Nacional hagi estat un dels pocs del país que s’ha mantingut en actiu en els dies més durs de la pandèmia.
Alumnes de casal durant el taller “T’has retratat” i “El ball de bestiari” als espais de taller del museu
Un altre aspecte derivat del confinament i de la situació de pandèmia amb la qual encara convivim ha estat la necessitat de presencialitat, de trobar-nos i de relacionar-nos més enllà de les pantalles: la urgència de “fer” en entorns reals, de tocar les coses, de tornar als espais que ens nodreixen d’alguna manera. El museu té un paper rellevant en aquest sentit, és un lloc ple de referents, d’espais de tranquil·litat i de possibilitats per al diàleg i la contemplació.
Alumne de l’Institut Escola Arts i alumnes de l’Institut Maria Espinalt a les sales i a les reserves del museu
Aquest temps de treball i reflexió ha fet possible renovar el programa educatiu, del qual us volem destacar:
- El programa de selectivitat incorpora noves dinàmiques als itineraris presencials, un itinerari virtual i l’activitat en línia Fem un zoom a les obres de selectivitat, una conversa en profunditat sobre una obra per entrenar la mirada dels estudiants.
- L’activitat Els espais de reserva. El museu mai vist us proposa accedir a espais poc coneguts del museu i descobrir les relacions entre l’art i la ciència de la conservació.
- L’exposició temporal Gaudí i la idea de ciutat serà una ocasió única per revisar l’arquitectura d’Antoni Gaudí i el seu impacte en la ciutat de Barcelona i en el nostre imaginari, i anirà acompanyada d’un programa per a diferents nivells educatius.
- El nou programa El museu dibuixat convida a aturar-se a mirar. Entenem el dibuix com una eina privilegiada per a l’observació i gaudi de l’art, com un llenguatge al qual totes les persones podem accedir, encara que de vegades sembli oblidat o estigui adormit. Proposem eixamplar i aprofundir la mirada pròpia del museu i les seves obres a través de l’eina del dibuix.
Alumnat de l’Institut Escola Arts i l’escola M Jacint Verdaguer durant les proves pilot el programa “El museu dibuixat”
El programa educatiu té la voluntat d’anar creixent oferint espais de formació per al professorat que puguin reconnectar-lo amb aquesta disciplina entesa com a eina de recerca, observació i creativitat.
Ampliem els vincles: més projectes museu-escola
Durant el curs 2021-2022 donem continuïtat a programes com Creadors EN RESiDÈNCIA, que aquest any convida al col·lectiu Sitesize a treballar amb l’alumnat de l’Institut poeta Maragall de Barcelona o el programa l’Art de parlar, al qual s’incorporen deu centres de formació d’adults. També engeguem nous projectes de llarg recorregut amb centres educatius de proximitat, com Connectades, amb quatre escoles veïnes del museu, o Gresol Cultural, que posa en contacte i acompanya processos compartits entre escoles i entitats del Poble-sec.
Alumnat de l’escola M Jacint Verdaguer fent una pràctica de dibuix a l’escola abans de la visita al museu
Gràcies per la vostra complicitat. Esperem que el que hem preparat us interessi i us sigui útil. Molt bon inici de curs!
Enllaços relacionats
Sandra Figueras
i
Departament d'Activitats i Eduacació
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful