Mireia Berenguer
L’escultura gòtica Mare de Déu de Sallent de Sanaüja, que avui forma part de la col·lecció del Museu Nacional, té al darrere una història curiosa.
Lluís Plandiura i Pou (1882-1956), un dels majors col·leccionistes d’art català, va reunir al llarg de la seva vida milers d’objectes artístics de totes les èpoques fins arribar a formar un autèntic museu a casa seva; un edifici de tres plantes, situat al barri barceloní de la Ribera just davant del mercat del Born. Aquest museu ple a vessar d’obres d’art, va haver de tancar les portes l’any 1932 quan, per resoldre problemes econòmics que havien afectat el seu negoci de colonials, Plandiura va vendre la col·lecció a la Junta de Museus.
Lluís Plandiura i Pou a la revista Catalunya artística (1903)
En tot cas, i contràriament al cànon que segueixen molts col·leccionistes d’art, gelosos de la seva intimitat, mentre el museu va romandre obert, Plandiura va voler fer de la seva col·lecció privada un museu públic. És per això que li plaïa obrir les portes de casa seva i convidar-hi tot aquell que se sentís atret per gaudir dels plaers que ofereix l’art durant una bona estona, però alhora també, obrir les portes a tots els que hi anaven per interessos professionals. Molts personatges il·lustres visitaren les seves col·leccions i sobre alguns d’ells hi ha anècdotes per explicar. Avui, però, en comentarem tan sols una.
Un dia una milionària nord-americana, el nom de la qual no coneixem amb certesa, va visitar la col·lecció de l’industrial acompanyada de Francesc Cambó, que en aquells moments ocupava el càrrec de ministre de finances. En passar per la sala on Plandiura exposava les talles gòtiques, va quedar embadalida davant d’una Verge amb l’Infant, del segle XIV. Es tractava ni més ni menys que de la Mare de Déu, procedent, segons la tradició, de Sallent de Sanaüja, al Solsonès.
Sala on Plandiura hi tenia exposada la Mare de Déu de Sallent, l’any 1926.Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Es tracta d’una talla en alabastre amb restes de policromia i daurat amb pa d’or, que avui en dia podem trobar exposada a la sala 20 de la col·lecció d’art gòtic. Aquesta representació de la Mare de Déu amb el Nen en braços és una de les obres escultòriques marianes més reeixides de la baixa edat mitjana a la col·lecció, atesa la seva bellesa i qualitat artística, a les quals se suma l’elegància. És una talla anàloga a una altra Mare de Déu, la de Boixadors, que es conserva al Museu Episcopal de Vic, de característiques estilístiques molt afins.
Mare de Déu de Sallent. Museu Nacional d’Art de Catalunya
La peça a la qual es refereix l’anècdota que expliquem havia estat adquirida pel col·leccionista barceloní el mes de juliol de l’any 1921, per mitjà d’un dels seus agents, Ignacio Pollak, un antiquari austríac amb qui Plandiura establí relacions comercials.
Tècnics procedint a inventariar els objectes de la sala del col·leccionista Plandiura. Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
L’escultura en qüestió va agradar tant a la senyora que no s’ho va rumiar dues vegades; va treure un llibre de xecs i hi va escriure: cent mil dòlars. El col·leccionista va respondre que ell no venia. La visitant va sortir d’aquella sala i va passejar per d’altres, i tot d’una, va tornar a treure el llibre de xecs i va anotar-hi: cent vint-i-cinc mil dòlars. Negativa terminant del col·leccionista i gentil desviament de la conversa. La milionària va arribar a pujar fins als cent cinquanta mil dòlars per la peça, pensant que Plandiura ara sí que se’n desprendria en veure aquella sucosa xifra. El col·leccionista català, però, va tornar a refusar l’oferta i l’adinerada amateur va estendre-li un xec en blanc: Plandiura, un cop més, va tornar a declinar. Al que no es va poder negar, aleshores, va ser a deixar-li contemplar la marededéu per última vegada; un prec desesperat de la riquíssima nord-americana, aquest cop, ja conformada.
Diuen que va estar-s’hi tota una hora!
Enllaços relacionats:
“L’obra d’un home sol”. La Col·lecció Plandiura. Mirador, 1932, p. 7.
“El Museu d’Art de Catalunya és obert”. La Rambla, 1934, p. 12
“L’escultura medieval en la col·lecció Plandiura”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 1933.
Altres maresdedéu gòtiques de la col·lecció del museu:
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mare de Déu. Cap a 1330-1340 Anònim. Catalunya.
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mare de Déu. Primera meitat del segle XIV. Anònim. França, París
Col·leccions
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] De medieval, destaquen els únics frontals “signats” que es conserven al museu: el Frontal d’altar de Gia i el Frontal d’altar de Cardet, ambdues obres de Iohannes, fetes en un taller de la Ribagorça. A tall de curiositat també una Mare de Déu que tant si com no una nord-americana volia comprar-li, tal com la mateixa Mireia Berenguer explica en un article. […]