Els rostres de la història del museu

753
Mireia Berenguer

És important no perdre de vista els orígens del museu i tenir present les persones que van contribuir a la seva creació. D’aquí la tasca que estem fent al museu de recollir les biografies dels personatges vinculats amb la història del museu i la formació de les seves col·leccions.

Hem iniciat aquest camí amb alguns dels col·leccionistes particulars, aquells homes que destinaren les seves fortunes a la compra d’art i que després, aquells mateixos tresors, ja fos mitjançant la donació o la venda, passaren a engrossir les col·leccions del museu. La idea, però, és seguir amb els directors, tècnics, historiadors, membres de la Junta de Museus, restauradors… En definitiva, es tracta de deixar constància de la feina feta per molts homes i dones que posaren el seu granet de sorra perquè el museu arribés on ho ha fet i que, per alguna raó o altra, el seu record ha quedat esvaït en el temps.

Documentant la història del Museu Nacional a través dels noms propis

El fitxer de la crònica biogràfica
El fitxer de la crònica biogràfica

El que ens servirà de base per esbrinar molts d’aquests noms, alguns d’ells oblidats, és la crònica biogràfica, arxiu conservat a la planta altell del museu.

Seccions dedicades als tractadistes d’art, col·leccionistes i arquitectes
Seccions dedicades als tractadistes d’art, col·leccionistes i arquitectes
Fitxa corresponent al repujador Pere Vallmajor
Fitxa corresponent al repujador Pere Vallmajor

El fitxer de la crònica biogràfica

Es tracta d’un fitxer d’autors, biogràfic i bibliogràfic, on apareixen molts dels artistes catalans i d’altres, dels quals el museu posseïa alguna obra. Està subdividit en diferents apartats, els més nombrosos dels quals són els dedicats als escultors, pintors, dibuixants, col·leccionistes, tractadistes d’art i arquitectes. En els dos darrers calaixos hi podem trobar reflectides una gran varietat de professions que, d’alguna manera o altra, intervenien en la vida diària del museu, com ara restauradors, jardiners, lacadors, mosaistes, vidriers, rellotgers, joiers, cartògrafs, decoradors, esmaltadors, enquadernadors o gravadors, entre d’altres.

Retrat fotogràfic del pintor francès Meissonier anterior a l’any 1891
Retrat fotogràfic del pintor francès Meissonier
anterior a l’any 1891

Tot això ve complementat amb retrats fotogràfics o inclús caricatures, dibuixos o retalls de diaris referents a aquests personatges i un resum biogràfic, on, en poques ratlles, es parla dels fets més essencials de la vida i de la professió de cadascun d’ells.

El pintor Joaquim Mir, sense data. Museu Nacional d'Art de Catalunya
El pintor Joaquim Mir, sense data. Museu Nacional d’Art de Catalunya

El fons inicial d’aquest fitxer, sobretot en l’aspecte iconogràfic, va ser un recull de fotografies emmagatzemades en els museus que depenien de la Junta de Museus,  nodrit fonamentalment per Joan Vidal i Ventosa, fotògraf de la casa, però també pels mateixos artistes; fotografies on apareixen els seus protagonistes en tots els vessants de la seva vida: l’artista treballant, en els seus esplais familiars… Fora d’això, inclús, d’alguns d’ells, es conserven fotografies de la seva infància o esqueles i fotografies en el llit de mort.

L’escultor Josep Clarà, treballant al seu taller, s/d
L’escultor Josep Clarà, treballant al seu taller, sense data. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Joan Vidal i Ventosa treballant al seu taller, nomenat “Guayaba”, l’any 1902 amb Joaquim Borralleres i Enric Jardí
Joan Vidal i Ventosa treballant al seu taller, nomenat “Guayaba”, l’any 1902 amb Joaquim Borralleres i Enric Jardí

Es desconeix qui va iniciar aquest recull biogràfic, però abans de la Guerra Civil ja comptava amb un fons prou important com perquè l’any 1936 Josep F. Ràfols li dediqués un article al Butlletí dels Museus, on n’explicava el funcionament i convidava artistes i investigadors a formar-ne part. D’aquest mateix arxiu beuria als anys 50 el Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, del mateix Ràfols.

Amb els anys, l’arxiu instal·lat a la Ciutadella va anar creixent amb nous autors. Quan molts d’ells s’inscrivien en algun concurs o exposició nacional se’ls hi obria fitxa, així com quan anaven al Museu d’Art Modern a fer còpies o estudis de les obres dels seus predecessors. Cap a la dècada dels anys 80 la tasca compiladora del fitxer es va anar apagant.

Fitxa d’una pintora pertanyent a l’Exposició Nacional de Belles Arts, a la tardor de l’any 1944
Fitxa d’una pintora pertanyent a l’Exposició Nacional de Belles Arts, a la tardor de l’any 1944

Enllaços relacionats

Col·leccionistes que han fet museus

Mireia Berenguer
Col·leccions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.