Anna Carreras i Àngels Comella
El Frontal de sant Pere de Boí tal com es conserva actualment.
És difícil imaginar, avui, com era una obra d’art clàssica o medieval acabada de fer. Només cal pensar en la polèmica que va suscitar la neteja de les pintures de la Capella Sixtina, que va permetre de veure els colors propis de la pintura de Miquel Àngel o bé la sorpresa que suposaria veure un Partenó, una Venus de Milo o un claustre romànic amb totes les seves policromies originals.
Un exemple d’això és el del Frontal de sant Pere de Boí, del taller de la Ribagorça de mitjan del segle XIII, que forma part de la Col·lecció d’Art Romànic del museu. La imatge central representa sant Pere vestit com a bisbe, amb bàcul i mitra, envoltat de quatre escenes de la vida del sant. Aquesta obra actualment ofereix una imatge molt diferent a la que tenia d’origen.
Preservar, mantenir i estudiar l’obra d’art són les tasques més importants del conservador-restaurador. L’acció del pas del temps, l’envelliment i la transformació dels materials constitutius de l’obra, les condicions mediambientals i la mà de l’home són factors que poden ocasionar, en alguns casos, alteracions que produeixen una lectura de l’obra que no és fidel a l’origen, tot creant al llarg del temps interpretacions errònies.
Per a nosaltres, els estudis científics (reflectografia d’infraroig, llum ultraviolada, raigs X i les anàlisis de pigments) són eines fonamentals per aprofundir i corregir aquestes interpretacions desafortunades del passat.
En aquest cas, la imatge radiogràfica ha estat l’eina fonamental per conèixer, fins al mínim detall, els aspectes constructius de l’obra i que no es perceben de cap altra manera.
Quin va ser el procés de creació del suport?
Imatge general amb raigs X.
■ Anàlisi del suport
Observant la imatge radiogràfica veiem que la taula esta formada per quatre posts o taulons horitzontals de fusta, unides per unes tiges internes. Es detecten petits llistons de fusta, anomenats capiamples, que s’encaixaven en la línia d’unió de les posts i servien com a junta de dilatació del suport. Posteriorment es clavaven amb claus de forja quatre travessers que feien la funció d’emmarcament.
Esquema de la composició del frontal.
Un altre element visible amb raigs X i que també pertany al moment de la construcció de la taula són fragments de tela adherits a les juntes d’unió entre les posts i els travessers, abans d’aplicar-hi la capa de preparació. Aquest procediment, que els restauradors anomenem endrapat, tenia l’objectiu d’homogeneïtzar la superfície i reforçar la unió dels diferents elements de fusta per preservar-los de moviments posteriors.
La imatge dels claus de forja en l’emmarcament perimetral ens confirma que és original. Els claus, assenyalats en vermell, es troben sota la tela de l’endrapat.
■ Anàlisi de la capa pictòrica
Posteriorment a l’endrapat, s’aplicaven diverses capes de preparació elaborades amb cola animal i guix sobre les quals, a continuació, es realitzaven les incisions. Fins aquí, es podria considerar que la construcció del suport de l’obra s’havia acabat i començava la fase més creativa de l’artista.
Les incisions corresponen a un dibuix preparatori que servia per encaixar la distribució de les diferents escenes. Es realitzaven amb un estri punxegut que incidia directament damunt la capa de preparació.
Finalitzat el dibuix per incisió s’iniciava la fase decorativa de l’aplicació de l’estuc en relleu, molt diluït amb pinzell o amb una mànega pastissera.
Les anàlisis químiques ens confirmen la presència de restes d’estany damunt d’aquests estucs en relleu. Quin sentit tenia? Què hi feia l’estany aquí?
Al segle XIII, en el moment que es va policromar el frontal, tant l’artista com el comitent tenien interès que semblés un moble d’orfebreria on l’or, símbol de riquesa, era important que hi fos present.
Com aconseguien crear la brillantor de l’or? Damunt dels estucs en relleu es van aplicar fulls d’estany que posteriorment es van tenyir amb un vernís grogós. Aquest procés s’anomena colradura.
Sovint ens trobem que, amb el pas del temps, la làmina l’estany s’oxida, s’ennegreix i acaba desintegrant-se i desapareix, el que transforma irreversiblement la imatge original de l’obra.
T’imagines com veien el frontal els ciutadans de l’època?
Els fons amb estany colrats del Frontal de sant Pere de Boí s’han deteriorat de tal manera que el que tenia un aspecte daurat, hores d’ara, és fosc i marró. Amb la utilització d’un programa informàtic de tractament de la imatge, ens ha estat possible fer una reproducció virtual aproximada de com seria l’obra originalment. Aquesta nova imatge amb el fons daurat sorprèn i contrasta amb el que estem acostumats a veure en peces d’aquesta època.
Imatge virtual del Frontal de sant Pere de Boí.
La confluència dels estudis científics, de les anàlisis químiques, de l’aplicació de sistemes informàtics i de la capacitat d’interpretar del conservador-restaurador fan possible que els estudis de les peces del nostre patrimoni cada dia siguin més amplis i rigorosos. L’estudi d’aquest cas s’emmarca dins d’un projecte de recerca que estem duent a terme sobre el conjunt de frontals del Taller de la Ribagorça.
Anna Carreras i
Conservació-restauració
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
Gràcies per aquestes explicacions tan interessants.
Dona gust llegir-ho i poder saber tantes coses que,de no ser per vosaltres, desconeixeríem.
Feu una feina preciosa els que us dediqueu a la restauració!!