Sant Romà de les Bons és una petita i preciosa església ubicada a Encamp, Andorra. Volem compartir amb vosaltres el procés de restauració dels dos fragments de pintura mural romànica, arrencada a strappo i traspassada, que procedeixen d’aquest indret i que conserva el Museu Nacional d’Art de Catalunya des que van ingressar, l’any 1932, amb la col·lecció Plandiura. Lluís Plandiura els va comprar al comerciant d’art Bardolet i l’any 1934 van ser exposats per primera vegada.
A partir de setembre de 2014 tindrà lloc a Andorra l’exposició Benvinguts a casa vostra a la qual el Museu Nacional prestarà aquestes dues pintures entre altres obres.
L’arrencament
Probablement el restaurador italià Arturo Cividini va ser la persona que va arrencar aquestes pintures de l’absis de l’església, si tenim en compte l’època de l’arrencament (entre 1926 i 1930) i el fet que habitualment treballava per al col·leccionista Plandiura. Les va muntar en forma plana, en dos fragments separats, mentre que originàriament anaven juntes i en forma semicircular.
El suport original del mur es va substituir per dues teles de traspàs i un engraellat de fusta amb tela i guix. A la dràstica operació d’extracció, o arrencament de les pintures, s’han d’afegir intervencions puntuals en diverses èpoques, amb materials diferents, fet que en complica la intervenció actual.
Instal·lació de l’Apostolat de Sant Romà de les Bons a la museografia de Folch i Torres l’any 1934.
Estudi i restauració
El museu du a terme l’estudi i la restauració d’aquests dos fantàstics fragments. L’estat de conservació de l’Apostolat és delicat. Tot i que el tensament del suport és regular, pateix enfonsaments en alguna de les quadrícules del revers com a producte de la manipulació. A l’anvers s’ha acumulat una gran brutícia generalitzada, combinació d’estucs de diferent naturalesa que creen tensions en la pintura original. La meitat inferior de l’obra està molt malmesa i ja ho estava abans de ser arrencada, perquè l’absis havia patit humitats i filtracions d’aigua.
La restauració ens ofereix un canvi estèticament important després de la neteja de la brutícia superficial i la retirada dels estucs que trepitgen policromia original.
Fotografia d’arxiu. Ubicació original amb la màndorla. Apostolat i Maiestas Domini.
Així mateix, s’està eliminant la reintegració neutra de la gran llacuna que envolta el fragment de pintura mural amb un doble objectiu: conèixer exactament el perímetre del fragment original i, no menys important, aplicar un neutre més semblant al que devia ser el morter original de l’església. Amb motiu de la remodelació de la Sala d’Art Romànic l’any 2011, es va dur a terme un estudi que va durar prop de dos anys per tal d’escollir un nou tractament per a les grans zones neutres: més natural i respectuós, que donés valor a l’original i que recuperés el caràcter mural.
Un cap, dues obres
Dins l’estudi global que estem fent de l’obra, ens permetem de destacar una curiositat: la gran similitud entre els caps dels absis d’Encamp i de Sant Miquel d’Engolasters. Això demostra que el Mestre de Santa Coloma, com altres mestres de pintura mural, va fer servir patrons per als caps de les seves figures en ambdós absis.
Encaix dels dos caps.
Enllaços relacionats
http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sant%20Roma%20de%20les%20Bons.htm
http://books.google.es/books?id=4bixeW7GRdYC&pg=PA53&lpg=PA53&dq=arrancamiento+de+una+pintura+mural
http://www.luzrasante.com/arranque-de-pintura-mural-el-strappo/
Restauració pintura mural
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
Sant Pau l’identifico amb una certa facilitat, aixì com sant Joan, jovenet, i sant Pere… però hi ha ocasions en què em costa d’identificar els apòstols. Podríeu fer-ne un petit i eficaç article??