Paz Marquès
La recuperació i l’estudi d’obres que es troben a les reserves del museu és una feina poc visible, a ulls del visitant, que fem habitualment a l’Àrea de Restauració i Conservació preventiva. És una tasca fascinant que permet interpretar peces poc conegudes perquè no han estat mai exposades atès que l’espai de les sales permanents és limitat. En aquest article compararem una peça de l’exposició permanent, el Griu, i una obra de les reserves, Pardus amb arquitectura, totes dues fragments de pintura mural provinents de San Pedro de Arlanza.
El Monestir de San Pedro de Arlanza: breu història introductòria
El Monestir de San Pedro de Arlanza es troba a Hortigüela, Burgos, al costat del riu Arlanza. L’església del centre monàstic es va construir cap a l’any 1080, i hi destacava una gran volta suportada per pilars, amb tres absis a la capçalera i una torre. Era un dels monestirs més importants de Castella i va funcionar com a tal fins a la desamortització de Mendizábal l’any 1835, quan es va abandonar. A principis del segle XX, les ruïnes d’aquest majestuós edifici eren visibles i les pintures, a la intempèrie, s’anaven deteriorant ràpidament. Cap a 1925-1926, l’edifici ja es trobava destruït, però va ser declarat Monument Històric-Artístic l’any 1931.
Les pintures murals d’Arlanza decoraven una sala palatina rectangular al primer pis, que es trobava sobre la sala capitular de la torre del Tresor, al costat de l’església. El sostre va caure i alguns especialistes van pensar, erròniament durant uns anys, que les pintures formaven part d’aquesta sala capitular. Al segle XVII, la sala amb les pintures va ser reformada i en obrir tres arcs al costat occidental es van perdre les pintures d’aquell costat. En estructurar de nou aquest espai es van picar les parets amb els murals per poder enguixar-les de nou. Aquest repicat queda reflectit i visible sobre les pintures romàniques, que presenten forats i pèrdues de la policromia.
La família Valcárcel, propietària d’aquest conjunt arquitectònic, veient el greu estat de conservació general, va oferir els béns vinculats al cenobi a diferents institucions de l’Estat. Davant de la lentitud burocràtica, va decidir no esperar més temps i vendre les restes de pintures murals a uns particulars per evitar-ne una major degradació i la pèrdua. Josep Gudiol Ricart i el seu soci Josep Colomines Roca, que tenien una botiga a Barcelona dedicada al comerç d’art i comptaven amb el suport econòmic de rics patrocinadors, Teresa Amatller Cros i Ròmul Bosch i Catarineu, van comprar les pintures l’any 1924. D’aquesta manera Josep Gudiol va arrencar i traspassar les pintures murals l’any 1928.
La venda dels fragments va contribuir a la separació del conjunt mural de San Pedro de Arlanza. Malgrat el compromís dels nous propietaris de no vendre a l’estranger, Josep Gudiol i Joan Colomines ho van fer al Metropolitan Museum of Art, l’any 1931, museu que va adquirir dos panells: el Lleó i el Drac. Aquests grans fragments van ser presentats al públic el maig de l’any 1938 a la inauguració del museu novaiorquès. El mateix any 1938, el Fogg Museum de Harvard va comprar l’altre gran plafó anomenada Au fantàstica o bèstia.
El Museu Nacional va afegir a la seva col·lecció de pintura mural els fragments d’aquest conjunt en moments diferents:
- L’any 1943, a través de l’intermediari Josep Gudiol, es van adquirir cinc fragments: Griu, Parella de simis, Arquitectura, Sanefa i animal fantàstic i Sanefa i au.
- L’any 1973, trenta anys més tard, el mateix Gudiol va donar el fragment amb Pardus i arquitectura.
- L’any 2015, va ingressar la Parella de sirenes ocell, producted’un dipòsit provinent del col·leccionista particular, el senyor Antoni Gallardo, parella que també havia format part anteriorment de la col·lecció de Gudiol.
El conjunt d’obres del Museu Nacional són les següents:
Aquí ens centrarem en dues obres en concret: Griu i Pardus i arquitectura. Grius o pardus, sirenes ocells, micos, aus… aquests éssers fantàstics formen part del bestiari romànic. La iconografia medieval explica com el Griu simbolitza el protector de tresors i pedres precioses. S’atribueix a l’animal dues funcions contraposades: atorgar seguretat i refugi a la vida en forma d’arbre sagrat i ser una bèstia forta que s’emporta les ànimes dels pecadors a l’infern.
Uns fragments de pintura mural canviants
La pintura mural, projectada per a la decoració dels edificis arquitectònics, es degrada i s’acaba perdent, com a conseqüència de la destrucció dels edificis per als quals ha estat dissenyada. Com en la majoria de casos al llarg de la història, quan aquests edificis s’abandonaven sense possibilitat de retirar les pintures, aquestes patien desperfectes i pèrdues definitives. Sovint, quan es dona el consentiment per arrencar els conjunts murals, la situació de les pintures ja és critica i amb pèrdues irreversibles.
L’arrencament de pintures murals és un procés profundament transformador ja que modifica la seva naturalesa de pintura mural. Malgrat que aquesta operació evita la seva total desaparició en molts casos, el procés provoca:
- Afectació general en el moment de l’extracció, segons les condicions de les parets i la climatologia.
- Descohesió entre els seus estrats.
- Pèrdua de policromia original i fragmentació inevitable.
- Col·locació de les teles de traspàs que substituiran el suport original del mur, i en conseqüència substitució dels suport mural per teles de traspàs.
- Canvi definitiu de la naturalesa físico-química de la pintura
- Afegit de nous materials d’intervenció.
El resultat final són uns fragments de pintura mural que mai més no es comportaran com a tals. A San Pedro de Arlanza la situació no va ser diferent.
Com a resultat, les pintures murals arrencades i traspassades es converteixen en uns fragments molt delicats. Només uns paràmetres constants de control climàtic de temperatura i humitat relativa afavoreixen l’estabilitat dels fragments, que, tot i així, són altament reactius davant de qualsevol canvi.
Aquest article és introductori sobre els fragments de pintura mural de Sant Pere d’Arlanza. En un següent article aprofundirem en el procés de restauració fet per recuperar les obres del conjunt.
Enllaços relacionats
Un apostolat orfe. Pintures murals de Sant Pere del Burgal / 1
L’absis virtual de Sant Climent de Taüll: un projecte compartit
Restauració pintura mural
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful