Paz Marquès
El fragment de pintura mural de Sant Pere del Burgal es troba actualment en procés de restauració. En diferents períodes es van iniciar els estudis necessaris per intervenir-hi, però les seves dimensions, així com la restauració d’altres obres de pintura mural, ho havien anat posposant. Fa anys que hi treballem i hem anem aprofundint sobre la seva ubicació respecte de l’absis, la naturalesa dels pigments, els materials que apareixen en superfície… sempre amb la idea de poder inserir aquest gran fragment a la sala d’exposició, tal com vam esmentar a l’article anterior.
Estat de conservació
Traspàs: Les teles de traspàs col·locades el 1964 amb caseïnat càlcic com a adhesiu van ser intervingudes en els anys 1998-1999 a causa del mal estat de les teles i de l’adhesiu. Després de protegir la policromia amb gasa i alcohol polivinílic, es van retirar mecànicament les teles de traspàs i la caseïna utilitzada. Posteriorment, es van incorporar dues noves teles de cotó, preparades amb nou caseïnat càlcic.
Capa de preparació: El morter original està format per calç i sorra d’una granulometria bastant gruixuda i l’estrat de preparació que es conserva és molt prim, com succeeix normalment en els arrencaments a strappo. S’observen diferents tipus de llacunes amb estucats, de composició diversa, aplicats en les diferents intervencions puntuals que l’obra ha patit des del seu arrencament.
Fotografia del morter original realitzada amb el microscopi de superfície Motic durant la intervenció (30 augments)
Capa pictòrica: L’estrat pictòric està compost pels colors groc (goethita), vermell (hematites) i negre (carbó), aplicats al fresc. Així mateix, s’observen pinzellades blanques utilitzades com a decoració final. Tant el color verd com el gris són barreges dels colors principals: el verd és una barreja entre el groc i el negre, i el gris entre el blanc i el negre. L’estrat pictòric, amb mancances importants i zones on el color es presenta exfoliat, és producte de l’arrencament, dels materials dipositats en superfície i de la caseïna que aflora per sobre de la policromia. Aquests factors dificulten la lectura del conjunt.
Materials en superfície: En la superfície de l’obra trobem restes de diferents materials, tant d’abans de l’arrencament, com producte del procés d’extracció del mur, als quals s’afegeixen materials dipositats en les diferents intervencions puntuals. El material en superfície més significatiu és la calç aplicada al damunt de la capa pictòrica abans de l’arrencament. Fruit de les diverses intervencions observem materials de consolidació, com ara la cera (en superfície i a l’interior integrada en l’estrat pictòric), o de protecció, com per exemple l’alcohol polivinílic. L’alcohol polivinílic es troba en tota l’àrea superficial de manera molt homogènia, amb restes de tela utilitzades com a estrat de protecció durant la intervenció de 1998-1999.
Estudis preliminars
L’any 1996, el químic del museu, Antoni Morer, va extreure mostres de la policromia de l’absis i va publicar els resultats de les anàlisis realitzades, conjuntament amb Manuel Font-Altaba, en el Butlletí del Museu Naciona d’Art de Catalunya. Les analítiques van corroborar que la pintura mural era feta al fresc, amb pigments com ara l’hematites (vermell), la goethita (groc), el negre carbó i el verd, barreja de l’aerinita i la goethita. L’aerinita és, en general, el blau emprat en la pintura romànica catalana i també a Sant Pere del Burgal. Era un pigment que s’obtenia d’un mineral que es trobava als mateixos Pirineus i era econòmic.
A l’absis del Burgal, però, destaca un altre tipus de blau: l’atzurita, utilitzada per policromar les claus que porta sant Pere a la mà. Aquest blau és també un pigment utilitzat durant l’antiguitat, però la seva obtenció no era tan propera geogràficament i, consegüentment, era més car. El problema de l’atzurita, però, és que, sobre una superfície preparada al fresc, s’altera en contacte amb la preparació a la calç. L’artista la va usar per realitzar un element simbòlic important: les claus del regne, però s’ha perdut majoritàriament. Cal deduir, doncs, que aquest blau de les claus de sant Pere es devia aplicar al sec i no al fresc.
Combinació de plànol i altres resultats, Paz Marquès
L’any 2002 es va corroborar, amb micromostres del fragment que estem restaurant, que els pigments obtinguts es corresponien als mateixos colors de l’absis (1996).
L’any 2009 es va fer una composició amb els diferents calcs (absis, sants de l’arc i fragment) per assegurar-nos l’assemblatge correcte entre tots ells abans de realitzar la intervenció del fragment.
Comprovació de l’encaix de les pintures de l’absis del Burgal i el nou fragment (2009)
L’anàlisi orgànica de materials en superfície va confirmar la presència d’adhesiu vinílic barrejat amb altres compostos no identificats, la caseïna producte dels traspassos, la cera emprada com a consolidant o l’alcohol polivinílic utilitzat en la protecció de la superfície.
L’estudi de les fibres de les teles de traspàs va confirmar que es tractava de teles de cotó.
Els morters afegits en intervencions anteriors (zones de pèrdues de policromia original o zones ja inexistents in situ) són de diferent naturalesa, trepitgen sovint la policromia original i van ser aplicats amb més gruix que la policromia. Son composicions de carbonat càlcic, barreja de carbonat càlcic i caseïna; pigment i caseïna, i carbonat càlcic i resines viníliques.
L’any 2010 es van fer les primeres proves de neteja per mirar d’alliberar la capa pictòrica dels materials afegits en superfície, tasca dificultosa atès que alguns d’aquests materials ja havien passat a formar part de la policromia i de la preparació.
L’any 2014, la biòloga M. Àngels Calvo, del Laboratori de Microbiologia Aplicada i Mediambiental de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), va dur a terme un estudi microbiològic de les pintures. Després de la incubació de les mostres en les condicions adequades per a cada tipus de cultiu, es va demostrar que no hi havia un creixement microbiològic representatiu. Les pintures havien de continuar sota els paràmetres climàtics pautats pel departament de conservació preventiva del museu (22ºC de temperatura amb una forquilla de +3-3ºC durant els mesos de més calor i uns 20ºC durant els mesos més freds, i una humitat anual de 58% amb una forquilla de +5-5%). Aquestes condicions de l’entorn ambiental s’han establert per aconseguir conciliar les necessitats de les obres del fons de la col·lecció permanent i reserves, el confort humà i l’estalvi energètic.
Detall del fragment en procés de restauració
Ja tenim ganes de veure’l a la sala d’exposició!
Enllaços relacionats
Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, I, 1, 1993, p. 74, 87 i 107-115 (pdf)
La aerinita como pigmento azul (pdf)
Restauració pintura mural
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful