Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Amb molta il·lusió i després de mesos de planificar, repensar, fer recerca, restaurar, documentar, adequar espais, moure obres de reserves, penjar i despenjar, escriure, retolar, il·luminar, en fi, tot el que comporta una nova presentació museogràfica de centenars d’obres de la col·lecció, ahir dimecres 24 vam reobrir Renaixement i barroc.

N’anirem parlant al blog al llarg de l’any i comentarem artistes i obres. Avui us oferim una panoràmica del projecte de renovació, què ens hem proposat i què hi trobareu quan visiteu les noves sales.

La renovació en 7 flaixos

1. 1. Com a novetat i senyal de diferenciació respecte a anteriors presentacions, per primer cop, tant la col·lecció Cambó com la col·lecció Thyssen queden integrades al recorregut de l’itinerari expositiu.

1. Aquesta integració suposa, sobretot, oferir al visitant un relat més complet del període, fins ara parcel·lat en funció de la procedència de les obres, factor que dificultava al públic una lectura fluida. Per a la col·lecció, la integració contribueix a una revaloració de tot el conjunt exposat. Es reforcen els lligams entre les obres i s’afavoreix la possibilitat que les obres de totes dues col·leccions es contextualitzin i dialoguin amb la resta d’obres exposades. Es produeix un fenomen de redescobriment de dues col·leccions molt valuoses.

Peter Paulus Rubens, Lady Aletheia Talbot, comtessa d’Arundel, 1620

Giacomo Ceruti (Pitocchetto), Tres captaires, 1736

2. Una narrativa oberta, amb un discurs expositiu fonamentat en nous criteris de presentació de les obres. L’aposta ha estat construir relats a partir de les obres de la col·lecció i renunciar a l’objectiu de mantenir una estructura expositiva rígida basada en models canònics i academicistes.

Obstinar-se en la defensa d’un sistema tradicional d’ordenació de les col·leccions, que agrupés les obres per etapes o estils artístics, hagués provocat disfuncions discursives, atès que les obres conservades no reflecteixen un ideal canònic. L’alternativa ha estat reivindicar les obres seleccionades i apostar per una narrativa més flexible que superés la rigidesa d’un model reduccionista. Han estat les obres mateixes que han acabat per configurar una estructura discursiva molt més dinàmica, oberta i receptiva a recollir la incidència d’altres factors de tipus cultural, social i ideològic. Així doncs, hi predomina un plantejament més sincrònic que no pas diacrònic, amb fils temàtics com ara “La inèrcia medieval”, “Els gèneres visuals”, “Art i devoció”, “La Madona, amor i maternitat”, “La il·luminació”, “Natura morta”, “Biografies pintades”, “La Catalunya als segles XVII i XVIII” i “Mite i al·legoria”, per esmentar-ne alguns.

En el cas de la representació de l’art català, el projecte ha volgut remarcar l’especificitat de la col·lecció, en la qual hi ha predomini de produccions catalanes. Per tant, l’objectiu aquí ha estat valorar, amb un interès patrimonial, la vinculació històrica del Museu Nacional amb l’art català de l’època, molt ben representat per l’obra d’un grapat d’artistes actius al Principat, en la primera meitat del segle xvi, i per artistes que com Antoni Viladomat o Francesc Pla, “el Vigatà”, dels quals el museu conserva un gran nombre de produccions.

3. La nova presentació inclou 22 obres que mai no havien estat exposades i d’altres que no s’exposaven des de feia anys.

La remodelació de la Col·lecció de Renaixement i Barroc ha comportat la intervenció de nombroses obres: s’ha revisat l’estat de conservació d’un centenar de peces, s’han canviat emmarcaments, s’han fet exàmens i anàlisis d’obres rellevants i s’ha actuat en profunditat en més de 20 peces.

4. Increment del nombre d’obres exposades, respecte anteriors muntatges, i de la superfície total expositiva. S’exposen vora 300 obres entre les quals 207 pintures, 26 escultures, 53 dibuixos i gravats, 9 fotografies, més llibres, medalles i monedes, un tapís i un moble. Pel que fa a l’espai expositiu, hi ha un total de 1313 m² i s’ha incrementat amb 200 metres lineals de paret.

Bartolomé Bermejo, Entrada al Paradís i visió del Crucificat, cap a 1475. Dipòsit de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Josep Bernat Flaugier, Estudi de bust femení, cap a 1800-1812

5. S’ha posat a disposició dels visitants un gran nombre de recursos gràfics destinats a facilitar la lectura de les obres exposades. S’ha centrat l’esforç a fer una visita atractiva per al gran públic, tot facilitant eines d’interpretació de les obres. Hi trobareu moltes cartel·les comentades, textos d’àmbit i càpsules expositives. Els elements gràfics de les sales es complementen amb recursos al web i la nova audioguia, amb una selecció de 25 obres en 8 idiomes, suports que enriqueixen l’aparell de mediació ofert al públic.

Audioguia

Càpsula expositiva

6. El recorregut expositiu inclou un espai destinat a exposar una selecció d’obra gràfica, bàsicament gravats pertanyents a la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats. L’objectiu d’aquest àmbit és doble:
   • remarcar la importància del gravat com una disciplina fonamental per entendre la irradiació de les idees artístiques i la creativitat del període. Al capdavall, l’estampa agafarà una gran embranzida amb la irrupció del Renaixement i es constituirà com un suport d’expressió artística molt original i molt apreciat pels grans col·leccionistes de l’època.
   • donar visibilitat a una part del ric patrimoni d’obra sobre paper que conserva el museu, malauradament molt poc conegut pel gran públic. De la mateixa manera, els fons d’obra gràfica presenten una vinculació directa amb alguns dels col·leccionistes de l’època que, com el cas del crític i escriptor modernista Raimon Casellas, en un moment encara molt primerenc van saber apreciar i valorar l’interès d’aquest material gràfic.

L’espai es configura seguint el model dels gabinets d’obra gràfica i, per raons de conservació preventiva, les obres s’exposen amb uns criteris de presentació diferents a la resta de la col·lecció, pel que fa a protecció, il·luminació, etc. Es mantenen els criteris internacionals per a l’exposició de l’obra sobre paper. Com a novetat, els visitants poden obrir els diferents calaixos d’obra gràfica.

7. La presentació es veu enriquida amb material bibliogràfic pertanyent a la col·lecció de la biblioteca del museu. Es tracta d’una selecció de llibres del fons antic que, a més de diversificar el material exposat, també permeten acostar-nos al fenomen de les obres literàries de contingut artístic.

A partir del segle xvi, es produeix un increment dels llibre editats i una difusió dels tractats artístics que ajudaran a difondre les idees artístiques i a proporcionar recursos visuals als artistes que els permetin resoldre els problemes d’orde compositiu. Evidentment, la selecció també valora la riquesa dels fons que conserva la Biblioteca Joaquim Folch i Torres, destacada per ser una de les primeres biblioteques estatals especialitzada en llibres d’història de l’art.

Un projecte viu

Responent a la pròpia filosofia oberta de la narrativa que hem proposat, el projecte seguirà viu, hi haurà moviment d’obres per motius de conservació, de préstec a altres museus locals i internacionals, per oferir noves lectures o per encabir noves adquisicions que es puguin produir. Així mateix, preveiem enriquir els suports interpretatius amb més material multimèdia, tant en línia com a les sales.

Sales abans de la renovació

Noves sales de Renaixement i Barroc

I estarem molt receptius a la percepció del públic. Els visitants ens diran (ens direu) com ha anat l’estrena i, sobretot, si recomanaríeu la visita als vostres cercles.

El Museu Nacional és ara més complet i millor. Us esperem al museu!

Enllaços relacionats

Dossier de premsa (pdf, 16 MB)

Noves maneres d’exposar el Renaixement i el barroc al Museu Nacional, Núvol

El MNAC refina el seu Renaixement i Barroc, Ara

El Renaixement i el barroc, des del segle XXI, Avui

El MNAC abre sus puertas a lo mejor del Renacimiento y el Barroco, La Vanguardia

El MNAC realça la importància dels seus fons de renaixement i barroc, El Periódico

Velázquez, El Greco i Zurbarán també ‘viuen’ al MNAC, El País