Els Ayala: una metàfora de l’ostentació social

517
Joan Yeguas

Dins el recorregut de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc trobem l’àmbit “Retrat. Biografies pintades”, amb un petit apartat dedicat a la “La imatge del donant”, un espai adequat per a observar com es plasma en retrat l’afirmació de la individualitat i com en determinats casos també es representa el seu prestigi social davant la resta de membres de la societat on es troba aquella persona. Un cas paradigmàtic el constitueix el quadre Adoració de Crist amb la família Ayala.

Juan de Roelas, Adoració de Crist amb la família Ayala, entre 1600-1610
Juan de Roelas, Adoració de Crist amb la família Ayala, entre 1600-1610

D’entrada, trobem un retrat en família d’aquestes quatre persones, identificats amb els Ayala, degut a un motiu heràldic que s’observa en una de les joies, amb la representació de dos llops. Es tracta d’una parella i els seus dos fills a l’any 1602, quan el rei Felip III concedeix el comtat d’Ayala. L’home és Antonio Francisco de Fonseca i Toledo, primer comte d’Ayala i senyor de Coca, i la seva muller Mariana Tavera de Ulloa. Els seus fills grans foren Antonio de Fonseca i María de Fonseca, i al quadre tindrien 5 i 2 anys, respectivament. Una obra atribuïda al flamenc Juan de Roelas, quan la cort reial feia relativament poc temps que s’havia instal·lat la capitalitat de l’imperi a Valladolid (1601-1606) gràcies a les intrigues del duc de Lerma.

Però el retrat d’aquesta família va més enllà. Els seus membres surten dins d’una escena religiosa, fent evident, que ells havien pagat la pintura. Segurament, l’obra es trobava en una capella privada dels comtes d’Ayala, potser a Valladolid, doncs, aquesta ciutat castellana era el seu domicili habitual. En tot cas, la seva presència en primer pla en part eclipsa la història sagrada que passa al seu darrere, tal com manifesten el luxe seus vestits i joies. El contrast entre la pompa de la família Ayala i la humilitat del Naixement del fill de Déu, encara fa més evident aquesta exhibició de vanitat terrenal.

La indumentària com a reflex de l’estatus social

El vestit fa a l’home. El fet que un aristòcrata es retrati amb armadura reflecteix la projecció del seu poder. Aquest noble vol transmetre un missatge: que pot costejar-se un equipatge de guerra de categoria. A més, l’armadura constituïa un senyal d’identitat del seu estament i dels valors que havien de regir la seva vida, vinculada amb la mentalitat cavalleresca feudal. Per la seva tipologia (amb franges bicolors –negre i daurat-), així com el tipus de sanefa geomètrica que decorava les franges daurades, l’armadura del comte d’Ayala recorda les que realitzava l’armer Pompeo della Cesa, que havia treballat pel jove rei Felip III (vegeu el retrat pintat per Juan Pantoja de la Cruz l’any 1605 i conservat al monestir de San Lorenzo de El Escorial); cal tenir en compte que la col·lecció de la Reial Armeria fou agafada com a model per diferents tipus de retrat aristocràtic. Al marge de l’armadura, també podem veure un fragment de la seva espasa, en concret, l’empunyadura daurada. A nivell de vestimenta, tot i estar agenollat, es distingeixen les habituals calces estarrufades (“calzas folladas” en castellà), de moda a la cort hispànica entre 1550 i 1625 aproximadament. I val la pena comentar el tipus de barba, amb bigoti (encara no aixecats de les puntes) i masclet (en auge a partir de la dècada dels anys 90 del segle XVI).

La muller porta vestit rígid, dels que s’anomenen “estil d’aparat”, per a les cerimònies i actes socials. Consistia en una túnica o saia sencera que amagava les corbes del cos femení, amb una part inferior que es construïa sobre un mirinyac (“verdugado” en castellà), guarnit amb cèrcols de fusta per atorgar volum. Destaca la decoració que portava al coll i als punys, similar a les del marit, a base d’una gorgera de coll escarolat (“lechuguilla” en castellà). A la resta de la superfície del vestit també s’observen diferents joies d’arranjament del conjunt: destaca un fermall en forma de rombe, que va de conjunt d’una collaret fet amb pedres precioses, també a joc amb una cadena que porta a la cintura i els múltiples botons. L’embelliment femení contenia més joieria: polseres, anells, arracades, diadema i un recollit de cabell fet amb perles.

El nen i la nena també lluïen les millor gales. L’hereu duia una túnica o saia, seguint la costum espanyola (de finals del segle XVI i fins ben entrat el XVII) de vestir els nens com a nenes fins als 5 anys d’edat. La nena porta un vestit estil d’aparat, com la mare, porta arracades amb perles, i subjecta un fermall amb l’heràldica dels Ayala, amb una rest de perles. Per contra, el nen ofereix a l’Infant Jesús un cofre obert, folrat de vellut vermell, d’on vessen joies.  

Una escena de riquesa i esplendor social

Per finalitzar l’escena d’esplendor, al peus dels nens podem observar un au exòtica, dins la família dels lloros (psittacidae). Es tracta d’una espècie que s’anomena amazona de Cuba (Amazona leucocephala), molt comú en algunes illes del mar Carib. El color del seu plomatge és verdós, llevat de la zona vermella que té a la part del coll, però a la pintura el color verd ha virat cap a un to fosc, segurament degut a l’oxidació dels pigments.

La possessió d’animals exòtics sempre s’ha vist com un signe de riquesa i poder social, ja sigui des de l’antiga Roma fins a l’actualitat, però és especialment interessant dins el context primerenc del comerç amb Amèrica (juntament amb altres animals –penso en els cocodrils que decoraven esglésies-, també arribaren productes agrícoles –blat de moro, tomàquet, patata, cacau, etc.- i terrissa indígena –alguna de la qual es menjava, deien que tenia propietats al·lucinògenes i abortives, vegeu la bucarofagia-).

Enllaços relacionats

Nova presentació de Renaixement i Barroc

Curiositats de la col·lecció: Renaixement i barroc

Quatre històries de Renaixement i Barroc

Joan Yeguas
Art del Renaixement i Barroc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.