El Palau Nacional, un edifici amb molta història /1

2.548
Montserrat Gumà i Sandra Esteban
amb la col·laboració de Marta Mérida

La Muntanya de Montjuïc, on es troba emplaçat el Palau Nacional, va ser durant molts anys una zona marginal de la ciutat. El terreny on s’assenta era una de les pedreres que estava en explotació. Amb l’Exposició Internacional de l’any 1929, Barcelona va guanyar la muntanya, que, amb el temps, s’ha convertit en un espai d’oci i cultura per a tots. Un dels grans èxits de l’exposició, quan es va inaugurar, van ser els jardins, que s’havien començat a plantar el 1915.

Terreny on es va construir el Palau Nacional. Foto: Arxiu Històric de la ciutat J. M. Pobla
Terreny on es va construir el Palau Nacional. Foto: Arxiu Històric de la ciutat J. M. Pobla

Desestimada la construcció del projecte presentat per Josep Puig i Cadafalch, el 1924 es va convocar un concurs entre arquitectes espanyols, en el qual van participar nou equips. El projecte del Palau Nacional, un edifici construït per a les grans manifestacions protocol·làries i culturals de l’Exposició Internacional, es va adjudicar als arquitectes Eugenio P. Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech i Roura.

Secció longitudinal del Palau Nacional.
Secció longitudinal del Palau Nacional. S’observa al centre la verticalitat de l’espai de la cúpula. A l’esquerra, hi és visible la sala del semi-soterrani

Es preveia un gran saló per acollir activitats festives i de representació i dos cossos de dues plantes. Un nucli coronat per una cúpula, que incloïa l’escala d’honor i el Saló del  Tron, unia les tres àrees.

La cerimònia de col•locació de la primera pedra, el 30 de juny de 1926.
La cerimònia de col•locació de la primera pedra, el 30 de juny de 1926. Foto: Arxiu Històric de la Ciutat
Obrers treballant en la construcció del Palau Nacional
Obrers treballant en la construcció del Palau Nacional

El 30 de juny de 1926 es va col·locar la primera pedra. Entre els assistents, el president del comitè executiu de l’exposició, el marquès de Foronda; l’alcalde de Barcelona, el baró de Viver, i el director de construccions del certamen, i un  dels pares del projecte, Pere Domènech i Roure. L’octubre de l’any següent, es va col·locar la primera teula.

Per aconseguir edificar en el termini previst de dos anys i mig uns 32.000 metre quadrats, es van seguir uns procediments de construcció ràpids i les operacions es van reduir a l’imprescindible. Per cobrir la Sala Oval, uns 3.500 metres quadrats, es va fer servir una estructura de ferro recolzada en parelles de peus drets metàl·lics.

Estat de la construcció del Palau Nacional el gener de 1928.
Estat de la construcció del Palau Nacional el gener de 1928. Foto: Arxiu Històric de la Ciutat
Estat de la construcció del Palau Nacional el gener de 1928.
Foto: Arxiu Institut Municipal d’Història
Sala Oval el 1928
Foto: Arxiu Institut Municipal d’Història

Cap al març de 1928 encara faltaven les cúpules i les quatre torres. Mancaven quinze mesos per a la inauguració.

Estat de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona cap al març de 1928. El Palau Nacional vist des de la plaça de Espanya
Estat de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona cap al març de 1928. El Palau Nacional vist des de la plaça de Espanya. Foto: Arxiu Institut Municipal d’Història
Obrers treballant a la construcció de la teulada del Palau Nacional
Obrers treballant a la construcció de la teulada del Palau Nacional. Foto: J. M. Sagarra
Obrers treballant a la construcció de la teulada del Palau Naciona
Obrers treballant a la construcció de la teulada del Palau Nacional

En la decoració dels interiors hi treballen els principals artistes del noucentisme. La decoració pictòrica de la cúpula, al vestíbul del primer pis, es va encarregar a Manuel Humbert, Josep de Togores i Francesc Galí. Els dos primers van pintar les petxines i el tambor, mentre el tercer es va dedicar al casquet de la cúpula, on va plasmar la Religió, la Ciència, les Belles Arts i la Terra. Al tambor, Humbert i Togores van plasmar vuit civilitzacions: la fenícia, la grega, la ibèrica, la celta, la cartaginesa, la romana, la visigoda i la musulmana. A les petxines, en grisalla, hi van representar les al·legories de Lleó, Castella, Navarra i la Corona catalanoaragonesa. Enric Casanovas i Josep Dunyach van esculpir, respectivament, les personificacions del Treball i la Religió, i de la Llei i la Força en pedra artificial. El terra es va pavimentar amb un mosaic, el plafó central del qual era l’escut de Barcelona, que ocupava una superfície de 133 metre quadrats.

Vestíbul del primer pis
Vestíbul del primer pis
Vestíbul del primer pis del Palau Nacional
Vestíbul del primer pis del Palau Nacional

La decoració del Saló del Te o Restaurant es va encarregar al pintor Joan Colom, el qual, en tres llunetes encara conservades, va plasmar personatges de bellesa clàssica, integrats en un paisatge típicament mediterrani. Aquest saló, actualment, s’ha convertit en un dels espais més emblemàtics i significatius de la vida del museu: la Biblioteca. En el vestíbul que presideix aquest espai del primer pis, sota la direcció de F. Canyellas es van pintar els frescos amb amorets i garlandes i cistelles de fruita i flors que encara es conserven. La cúpula va ser obra de Josep Maria Xiró.

Vestíbul del primer pis de l’escala posterior amb els frescos de F. Canyellas
Vestíbul del primer pis de l’escala posterior amb els frescos de F. Canyellas. Foto: Institut Amatller d’Art Hispànic
Joan Colom (1879-1969) pintà uns plafons, on es representen temes bucòlics, al restaurant del Palau Nacional
Joan Colom (1879-1969) pintà uns plafons, on es representen temes bucòlics, al restaurant del Palau Nacional. Foto: Arxiu Fotogràfic dels Museus

L’ornamentació de les voltes del Saló del Tron la va dirigir Jaume Llongueras. Les quatre llunetes, de les quals dues encara hi romanen, són obra de Josep Obiols, amb les virtuts cardinals: Prudència, Justícia, Fortalesa i Templança. Als dos extrems del Saló, Francesc Labarta va pintar el plafó que representa l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, en el qual s’entreveu el Palau de Belles Arts, i Xavier Nogués va ser l’autor del plafó que simbolitzava l’Exposició Internacional de 1929, on s’entreveu la silueta del Palau Nacional i la de la Sagrada Família, en construcció. Sobre el tron, el retrat d’Alfons XIII pintat per Ricard Canals. Sobre la porta d’entrada al Saló del Tron, destacaven una escultura i un fris de bronze, de J. Claret. Actualment aquest espai acull el restaurant Òleum.

Vista parcial del Saló del Tron
Vista parcial del Saló del Tron, avui restaurant del museu, on s’aprecia la decoració de les voltes amb pintura ornamental

Les estances privades del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, a la part davantera de l’edifici, eren a banda i banda del Saló del Tron. Deu plafons de pintura mural, obra de Josep Obiols, decoraven el vestíbul esquerre d’accés als dos gabinets del rei i la reina. Es tractava de composicions marines en les quals sirenes, tritons i dofins es combinen amb personatges mariners. A causa de la remodelació del Palau Nacional, es van arrencar els plafons i aquestes estances es van convertir en espais de serveis al primer pis, a banda i banda del Restaurant Òleum. D’una banda, el Gabinet de la Reina actualment és l’espai de la cuina del restaurant, i de l’altra, els Gabinet del Rei ara és l’accés a les Terrasses-Mirador.

Les estances privades del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, a banda i banda del Saló del Tron
Les estances privades del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, a banda i banda del Saló del Tron
Les estances privades del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, a banda i banda del Saló del Tron
Les estances privades del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, a banda i banda del Saló del Tron

La Sala Oval no es va considerar l’escenari més indicat per rebre les decoracions murals per les seves grans dimensions. Aleshores, es va optar per la pintura mural, amb ornaments llisos i sanefes. Destaquen els cinquanta-sis escuts dels arcs de la volta de la tribuna del primer pis, cinquanta dels quals corresponen a les províncies espanyoles i sis, a la zona de l’orgue, a representacions d’instruments musicals. On es van dedicar més esforços decoratius va ser en les baranes de la balconada del primer pis i en l’escultura monumental que es va aplicar als fusts de les columnes.

Sala Oval del Palau Nacional
Sala Oval del Palau Nacional
Sala Oval del Palau Nacional
Sala Oval del Palau Nacional

El 19 de maig de 1929, es va inaugurar el l’Exposició Internacional de Barcelona. La cerimònia principal va tenir lloc a la Sala Oval del Palau Nacional, en presencia dels Reis d’Espanya i de nombroses autoritats. El director del certamen, l’alcalde de la ciutat i el cap del Govern van pronunciar els discursos inaugurals. Després dels discursos, els reis van sortir al balcó del Saló del Tron i el rei va declarar inaugurada l’exposició. Es van disparar unes salves, es van deixar anar 60.000 coloms i es van posar en marxa les cascades i les fonts de Montjuïc.

Cerimònia principal al Gran Saló del Palau Nacional amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona
Cerimònia principal al Gran Saló del Palau Nacional amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona. Foto: Institut Municipal d’Història
Imatge de la perspectiva principal de l’Exposició Internacional de Barcelona segons un fulletó de propaganda
Imatge de la perspectiva principal de l’Exposició Internacional de Barcelona segons un fulletó de propaganda
Vista del Palau Nacional des de la plaça de Espanya.
Vista del Palau Nacional des de la plaça de Espanya. Foto: Antoni Grau i Cuyàs
Voltants del Palau Nacional
Voltants del Palau Nacional
Voltants del Palau Nacional
Voltants del Palau Nacional 1929
Funicular del Palau Nacional. Foto RoisinIEFC
Funicular del Palau Nacional. Foto: Roisin/IEFC
Avinguda Maria Cristina amb el Palau Nacional de fons-
Avinguda Maria Cristina amb el Palau Nacional de fons

El 15 de juliol de 1930 es va tancar l’exposició que deixava a la ciutat un parc, unes instal·lacions ornamentals i un conjunt de palaus amb destinació incerta. Es va imposar la conservació del Palau Nacional i la dels dos palaus simètrics de Puig i Cadafalch. L’octubre de 1931 comença el trasllat al palau dels museus de la Ciutadella i del Palau de Belles Arts, així com de les oficines de la Junta de Museus. La instal·lació de les col·leccions va significar una important transformació de les seves sales. L’edifici s’adaptà a la seva nova destinació com a museu permanent, amb zones de magatzems, tallers de restauració i de manteniment, laboratori fotogràfic, despatxos i sala de conferències.

A l’ala oposada de la zona central on es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic
A l’ala oposada de la zona central on es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic
A l’ala oposada de la zona central on es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic
A l’ala oposada de la zona central on es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic
On es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic
On es troba la actual claraboia va ser instal•lada la secció d’art gòtic

L’any 1934, a conseqüència dels Fets d’Octubre la inauguració del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional prevista per al 7 d’octubre es posposa a l’11 de novembre, presidida pels militars que exerceixen accidentalment el poder a Catalunya. El nou museu comprenia un discurs global de l’art català. La nova instal·lació congregava al voltant de 1.869 exemplars.

Vista del Gran Saló el dia de la inauguración del Museu d’Art de Catalunya, l’11 de novembre de 1934.
Vista del Gran Saló el dia de la inauguración del Museu d’Art de Catalunya, l’11 de novembre de 1934. Foto: Arxiu Sagarra
La inauguració del Museu d’Art de Catalunya es va anunciar amb aquest cartell publicitari
La inauguració del Museu d’Art de Catalunya es va anunciar amb aquest cartell publicitari
El nou muntatge del Museu d’Art de Catalunya va fer possible una disposición ordenada del materials, cap a 1934.
El nou muntatge del Museu d’Art de Catalunya va fer possible una disposición ordenada del materials, cap a 1934.
El nou muntatge del Museu d’Art de Catalunya, cap a 1934
El nou muntatge del Museu d’Art de Catalunya, cap a 1934
Foto Arxiu Fotogràfic dels Museus d'Art
Foto: Arxiu Fotogràfic dels Museus d’Art

Bibliografia relacionada

Barral i Altet, Xavier, El Palau Nacional de Montjuïc : crònica gràficaBarcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 1992

El Palau Nacional, arquitectura i memòria, Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2011

Enllaços recomanats

Història de l’edifici

Història de la col·lecció

Palau Nacional. Arquitectura i memòria

Marta Mérida, Sandra Esteban i
Montse Gumà
Projectes digitals

3 Comments

  • […] El Palau Nacional, un edifici amb molta història /1 […]

  • […] museu està ubicat al Palau Nacional, un antic pavelló de l’Exposició Internacional de 1929. El 1934 es va inaugurar el Museu […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.