Jordi Casanovas
Dins el procés d’incorporació de noves peces a la col·lecció del Museu Nacional, se succeeixen de forma metòdica tot un seguit d’etapes que culminen amb l’entrada de les obres a les dependències del museu i amb l’assignació d’un número de registre que les acompanyarà ja per sempre. Aquest identificador es mostrarà com una peça clau en les tasques d’inventari i catalogació de les obres d’una institució.
El número de registre en un relleu de pedra
El registre del Museu Nacional: una mica d’història
Molt rica i complexa és la història dels museus de la nostra ciutat des d’aquell primer museu, amb voluntat de ser-ho, que fou el de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ja des dels seus inicis remots cap a 1837. Posteriorment se’n van crear de nous mentre que d’altres anaven desapareixent i el patrimoni d’aquests s’anava incorporant al de les noves institucions que en aquell moment es feien realitat. En cadascuna d’aquestes fases, cada institució mantenia un inventari més o menys exhaustiu dels seus fons i quan, per necessitats òbvies, les col·leccions d’un museu s’integraven en un altre es procurava deixar molt clar quins eren els objectes d’uns i quins eren els dels altres. En aquesta etapa, diguem-ne inicial, no hi havia un registre curós de totes les obres conservades i sovint es donava el cas que es desconeixia la procedència real d’alguns objectes i, fins i tot, per quina via havien ingressat. Tanmateix altres fons procedents de determinades donacions, dipòsits o llegats sí que estaven millor documentats.
Obres aplegades en una de les sales del Palau Nacional l’any 1936
A la tardor de 1931 es va constituir la secció tècnica dels museus, amb seu al Poble Espanyol de Montjuïc. Tenia l’objectiu de dur a terme l’inventari de les obres que, procedents de diferents museus, s’instal·larien en els diversos espais que en aquell moment s’havien projectat. Aquest pla global de reforma era imposat, de fet, per la desaparició del Museo Provincial de Antigüedades, instal·lat a la capella de Santa Àgata a la plaça del Rei, i també la del Museo de Arte Decorativo y Arqueológico que es trobava a l’antic arsenal de la Ciutadella i que es veia obligat a un canvi d’ubicació perquè aleshores es reclamava el seu espai per al Parlament de Catalunya. Val a dir que l’antic Museu Provincial va ser el primer a disposar d’un catàleg imprès i ja marcava les seves peces tot pintant el número, primer, i posteriorment amb unes etiquetes molt característiques.
Marcatge d’una de les darreres adquisicions del Museu: la taula de la Decapitació de Sant Baldiri de Lluís Dalmau, segle XV (2017)
Alguns d’aquests nous equipaments es van poder instal·lar a la muntanya de Montjuïc, tot aprofitant alguns dels edificis i pavellons que havien quedat desocupats quan es va clausurar l’Exposició Internacional de 1929, entre els quals el nostre al Palau Nacional. El nou registre de museus es materialitzava en una col·lecció de fitxes de cartolina distribuïdes en cinc sèries (numèrica, per matèries, cronològica, topogràfica i de procedència). Aquest registre a base de fitxers es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya i constitueix una eina molt útil encara per conèixer determinats detalls. Els números d’aquell registre mantenen la seva vigència en la majoria dels casos, tot i que en cadascun dels museus s’han fet adaptacions per tal d’incorporar els nous ingressos.
Volum del registre del Museu Nacional
Actualment el Museu Nacional disposa d’un fons que a grans trets podem situar entorn de les 300.000 peces corresponents als fons d’art medieval i modern, així com al patrimoni del Gabinet de Dibuixos i Gravats (GDG), al del Departament de Fotografia i al del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC). Tot aquest fons considerable es regeix per un únic registre d’obres, a excepció del GNC que, tot i la seva integració al Museu, manté un registre a part.
Per què els salts en la numeració
A partir de la creació del Museu Nacional es va determinar que els nous ingressos no es registrarien a partir del darrer número donat, el 157012, i s’iniciaria aquesta nova etapa amb una nova sèrie que feia un salt en la numeració i començava a partir del número 200000.
Les raons d’aquest salt s’expliquen pel fet que al fons del Museu d’Art de Catalunya hi havia un nombre indeterminat de peces que no havien estat registrades i, en conseqüència, es podrien inventariar amb aquest romanent de números de registre. I així ho hem estat fent. De fet, en el conjunt del registre hi ha constància d’altres salts en la numeració. Amb motiu de l’ingrés de col·leccions importants, en alguns casos s’iniciava la nova sèrie amb una xifra rodona en un intent probablement d’individualitzar-la millor i facilitar la seva identificació a tall de recurs mnemotècnic. Des de l’inici d’aquesta nova numeració l’any 1991 fins avui, s’han inventariat 51.910 obres, entre les quals trobem exemplars de pintura, escultura, peces d’orfebreria i joies, teixits, dibuixos, gravats, col·leccions de fotografia i de material fotogràfic, cartells, mobiliari, monedes i medalles de totes les èpoques, i tendències.
Identificador per sempre
El número d’identificació queda anotat en el llibre manuscrit de registre juntament amb les dades principals de l’obra, tals com la font d’ingrés, el títol, l’autor, la matèria, les dimensions i la data d’entrada. Al museu es mantenen els llibres de registre fets a mà de forma paral·lela als registres informàtics.
Un dels actuals llibres de Registre del Museu Nacional
A partir del moment de l’ingrés, tota referència a qualsevol de les obres es farà mitjançant aquest número. Quan una obra passi pel taller de restauració, tant si es tracta de fer un informe del seu estat de conservació com d’una intervenció a fons, el seu número serà una referència ineludible. El mateix passa si per les seves característiques s’ha decidit incorporar-la immediatament a les sales de la col·lecció permanent o si, per raons d’organització, s’ubica a la reserva. En tots els casos la referència numèrica serà fonamental per poder-la localitzar en qualsevol moment i poder ubicar-la correctament en relació amb totes les obres en aquell moment sota la tutela del museu, tant al mateix edifici com ubicades en un altre lloc. Tot això es podrà fer de forma senzilla pel fet que a partir del seu ingrés i del moment que se li assigna un número de registre se li obre una fitxa a la base de dades on figurarà tota la informació necessària, susceptible de ser ampliada i modificada a partir de la recerca i dels treballs que es realitzin sobre cadascuna de les obres. Quan sigui necessari fer qualsevol gestió, tràmit o recerca relacionada amb ella, el número de registre constituirà la clau que ha de permetre accedir a diverses informacions relatives a les seves característiques principals, al lloc on es troba, al seu estat de conservació i a les intervencions que ha sofert, al seu historial de moviments i a les exposicions en les quals ha participat. És també una eina fonamental per poder fer cerques de grups d’obres dins les quals aquesta obra pugui estar inclosa.
Col·locació del número de registre
Aquest número es posa en un lloc visible atès que el marcatge es farà utilitzant materials fàcilment eliminables, però que permeten una ràpida identificació de l’obra. Aquest fet pot sorprendre si ens limitem a raons purament estètiques. D’altra banda, pot passar també que per raons diverses una mateixa peça pot tenir més d’un número i aquests poden mostrar-se encara en una obra, fins i tot un al costat de l’altre, com a reflex de la pròpia història d’aquest objecte.
Una de les arquetes de la col·lecció Plandiura amb les antigues etiquetes
Un dels casos que més es repeteix és el que té l’origen en la Guerra Civil. Moltes persones que disposaven d’una col·lecció i que els preocupava allò que li podia passar, van procurar que el Servei de Conservació de Monuments i Defensa del Patrimoni Artístic se’n fes càrrec. En el moment de lliurar-les, se’ls va donar un número i aquest es va fer constar en cadascuna de les obres i com això ho feia gent de museus, seguien el mateix mètode que amb les obres dels museus. Acabada la guerra es van retornar aquestes obres, ja que es tractava d’un dipòsit temporal, però uns anys després una part considerable d’aquestes peces van tornar als museus, ja sigui com a donació, llegat, adquisició o dipòsit, i en aquell moment van rebre un nou número. Sigui per les raons que sigui, els números anteriors no es van esborrar i van quedar com a testimoni d’un període difícil.
A l’esquerra el registre definitiu i a la dreta el número que va rebre en els primers moments de la Guerra Civil quan aquesta obra va ser incautada.
És, en el fons, un cas semblant al de les etiquetes i inscripcions de tota mena que es troben al revers de moltes obres i que ajuden a conèixer molt millor algunes de les històries relacionades amb elles. És una matèria d’estudi que darrerament s’ha treballat molt, però ja és un altre tema.
Diferents marcatges de números de registre en la base d’una arqueta
Enllaços relacionats
El registrador en la gestió de col·leccions: una professió emergent/1
El registrador en la gestió de col·leccions: el Risk Management/2
El Palau Nacional, un edifici amb molta història /1
Registre i investigador d'inscripcions hebrees
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful