Calendaris de la Nippon Exlibris Association

527
Sandra Herrera i Yolanda Ruiz
Calendaris de la Nippon Exlibris Association

L’exposició Els colors del foc. Hamada-Artigas, que es pot visitar al museu fins al 9 de gener de 2022, mostra el vincle entre Catalunya i el Japó a través de la història d’amistat i d’admiració mútua entre els artistes Josep Llorens Artigas (1892-1980) i Hamada Shōji (1894-1978).

Intercanvi cultural entre Europa i el Japó

Les relacions entre Europa i el Japó es remunten a mitjan segle xvi. Els primers missioners europeus van arribar al país nipó durant el període Muromachi, però l’intercanvi cultural es va incrementar notablement amb l’obertura comercial del Japó durant l’era Meiji i amb la seva participació en l’Exposició Universal de París de l’any 1867, que va donar lloc a l’aparició de l’anomenat japonisme.

La capital francesa va ser el punt de partida des d’on es va estendre la passió pel japonisme arreu d’Europa, que va arrelar de manera especial a Catalunya. A Barcelona es va fer palès durant la dècada de 1870 mitjançant la programació d’espectacles i la importació d’artesanies orientals. Així mateix, la participació del Japó en l’Exposició Universal de 1888 a la ciutat va promoure l’interès per l’art japonès i alguns artistes catalans, com ara Alexandre de Riquer o Apel·les Mestres, n’iniciaren el col·leccionisme. Van adquirir llibres japonesos il·lustrats, alguns dels quals es conserven a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres  i dels quals ja vam parlar a El japonisme i la seva presència a la biblioteca del museu.

Llibres japonesos amb el segell “Adquisició Riquer”. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Llibres japonesos del Llegat Apel·les Mestres.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Llibres japonesos del Llegat Apel·les Mestres. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Oliver H. Statler i la publicació Modern japanese print: an art reborn

Oliver H. Statler (1915-2002) va ser un col·leccionista nord-americà especialitzat en l’art japonès. Durant la Segona Guerra Mundial va estar destinat al Pacífic. La guerra es va acabar mentre gaudia d’un permís i Statler va demanar reincorporar-se a la seva companyia, però li van denegar la petició i va acabar acceptant un servei civil com a administrador financer de l’Exèrcit a Yokohama i Tòquio durant l’ocupació del Japó, entre 1947 i 1954.

Statler va viure al Japó durant quatre anys i es va dedicar a investigar i escriure sobre l’art japonès que tant el fascinava. Poc després d’arribar-hi va assistir a una exposició d’estampes japoneses contemporànies que el van enamorar. Va conèixer molt artistes i es va dedicar a col·leccionar prop d’un miler d’estampes que actualment es troben a l’Art Institute of Chicago.

La seva passió va esdevenir la seva matèria d’estudi. L’any 1955 va llegir una ponència a The Asiatic Society of Japan i quan el seu amic i escriptor James A. Micheler va suggerir a l’editor Charles E. Tuttle l’edició d’un llibre sobre estampes japoneses, el resultat va ser la publicació de Modern japanese prints: an art reborn (Tuttle, 1956), que podeu consultar a la biblioteca del museu.

Statler, O. Modern japanese prints: an art reborn. Rutland: Charles E. Tuttle Co. [1956]. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Statler, O. Modern japanese prints: an art reborn. Rutland: Charles E. Tuttle Co. [1956]. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

L’obra ampliava la ponència de Statler i afegia una selecció d’entre els tres-cents artistes actius en aquell moment que integraven el moviment del sōsaku hanga (創作 版画,’gravats creatius’). L’autor era conscient que la seva tria seria controvertida, però el que realment pretenia era motivar el lector a resseguir les passes d’aquest moviment arreu del món i fer la seva pròpia selecció.

El sōsaku hanga

El moviment artístic sōsaku hanga va sorgir al Japó a principis del segle xx amb l’objectiu de posar l’artista al centre com a únic creador motivat pel desig d’autoexpressió: “jo dibuixo”(自画, jiga),jo gravo” (自 刻, jikoku) i “jo estampo” (自 刷, jizuri).

Yamamoto Kanae. Pescador (漁師, Ryoushi, 1904). Xilografia. Imatge extreta de Wikimedia Commons

Yamamoto Kanae. Pescador (漁師, Ryoushi, 1904). Xilografia. Imatge extreta de Wikimedia Commons

El sōsaku hanga es mostra contrari al concepte més col·laboratiu que promou el shin-hanga (新版画, ‘nous gravats’), que va sorgir a la dècada de 1910 amb l’objectiu de diferenciar-se de l’ukiyo-e, un art més comercial destinat a compradors nord-americans. El propòsit del shin-hanga és crear una obra coral amb la contribució de diversos professionals en l’elaboració del gravat: dissenyador, gravador, impressor i editor.

Hashiguchi Goyō. Dona banyant-se (浴場の女, Yokujō no on'na) (1915).
Xilografia. Imatge extreta de Wikimedia Commons

Hashiguchi Goyō. Dona banyant-se (浴場の女, Yokujō no on’na) (1915). Xilografia. Imatge extreta de Wikimedia Commons

Però no només Europa va mostrar atracció per la influència japonesa. Aquesta atracció era bidireccional i també el Japó va assimilar algunes influències occidentals. Per exemple, la introducció de l’exlibris, tal com s’entén a Occident, malgrat que, fins aleshores, al país nipó s’havien utilitzat marques que especificaven amb escreix la propietat d’un llibre.

L’origen de l’exlibrisme al Japó

La passió dels japonesos pels exlibris es remunta a principis del segle xx, quan l’artista austríac Emile Orlik va publicar quatre obres seves a la revista Myōjō. Poc després de la publicació dels gravats, Orlik es va traslladar al Japó i durant l’estada va aprofitar per fer dibuixos a tinta, aquarel·les, pastels i guaixos, i també va començar a col·leccionar art japonès, incloses estampes ukiyo-e.

Exlibris creats per Emile Orlik i publicats a la revista Myōjō. 
Extrets de: Eine Geschichte der Bücherzaichen in Japan. A: Deutsche Exlibris-Gesellschaft

Exlibris creats per Emile Orlik i publicats a la revista Myōjō. Extrets de: Eine Geschichte der Bücherzaichen in Japan. A: Deutsche Exlibris-Gesellschaft

La febre pels exlibris generada al Japó va fer que l’any 1922 es fundés la primera associació exlibrista del país: la Nippon Zohyokai. La societat, dissolta definitivament l’any 1928, tenia com a objectiu difondre l’art de l’exlibris dins del Japó i va afavorir la creació del primer exlibris fet per un artista japonès a la dècada dels anys trenta.

L’any 1933 va tornar a aflorar la passió dels japonesos pels exlibris i es va crear una nova societat: la Nippon Zoshohyo Kyokai, que va seguir el mateix camí que l’antecessora i es va dissoldre l’any 1939. A part dels avatars d’aquestes societats, al Japó es va donar un moviment molt actiu per la popularització de l’exlibrisme i els amants dels exlibris van començar a encarregar als artistes que dissenyessin les seves “marques” personals.

Enmig d’aquesta febre, Taro Shimo va decidir crear l’any 1943 la Nippon Exlibris Association, una societat encara activa avui malgrat que el seu fundador va abandonar el càrrec de president l’any 1977 per raons de salut. Shimo va ser succeït per Kazutoshi Sakamoyo un any després, quan l’associació ja comptava amb 1.400 membres, inclosos 120 socis que residien fora del Japó.

Exlibris de Taro Shimo, creador i primer president 
de la Nippon Exlibris Association (1943).
Extret de: http://art-exlibris.net/

Exlibris de Taro Shimo, creador i primer president de la Nippon Exlibris Association (1943). Extret de: http://art-exlibris.net/

Entre 1943 i 2020, la societat va distribuir entre els seus membres un calendari format per dotze exlibris xilogràfics dissenyats per diversos artistes de renom. Les xilografies, tot i emprar una gamma de colors senzilla, aconsegueixen unes il·lustracions brillants i coloristes. S’imprimien de manera artesanal, cosa que condicionava que el tiratge fos molt reduït i això limitava l’accés de nous membres.

Exlibris de la Nippon Exlibris Association.
Extret de: http://art-exlibris.net/

Exlibris de la Nippon Exlibris Association. Extret de: http://art-exlibris.net/

Els artistes de la Nippon Exlibris Association

La Biblioteca Joaquim Folch i Torres conserva un conjunt dels calendaris editats per la Nippon Exlibris Association corresponents als anys 1960 i 1980 que contenen els exlibris d’una setantena d’autors. A continuació apuntem els artistes que formen part de l’exposició virtual Exlibris japonesos, que podeu visitar a la pàgina web del museu:

  • Azechi Umetaro 畦地梅太郎 (1902-1999)

L’artista Un’ichi Hiratsuka va animar Azechi Umetaro a endinsar-se en l’art de la xilografia, i els seus primers treballs estaven en la línia del moviment sōsaku hanga (‘gravats creatius’). Com altres artistes de la seva generació, Azechi es va veure beneficiat per l’interès dels nord-americans per la seva obra. Oliver Statler el va incloure a la publicació Modern japanese prints: an art reborn (1956) i anys després va ser seleccionat per al volum The modern japanese print: an appreciation (1962) de James A. Michener.

Exlibris de l’artista Azechi Umetaro. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Hashimoto Okiie 橋本興家 (1899-1993)

De jove va dedicar-se a la pintura a l’oli, però l’any 1936 es va iniciar en l’art del gravat després d’assistir al curs d’Un’ichi Hiratsuka sobre impressió de xilografies a Tòquio. Va començar a ser més conegut a la dècada dels anys cinquanta, sobretot després d’aparèixer al volum Modern japanese prints: an art reborn (1956) d’Oliver Statler.

Exlibris de Hashimoto Okiie. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Kanamori Yoshio 金守世士夫 (1922- )

Va estudiar impressió xilogràfica amb Shikō Munakata, que s’havia instal·lat a la prefectura de Toyama fugint dels bombardejos de Tòquio de 1944. L’any 1952 va ser membre fundador del Nihon Hanga-in (Institut Japonès del Gravat).

Exlibris de l’artista Kanamori Yoshio.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Kanamori Yoshio. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Kawakami Sumio 川上澄生 (1895–1972)

Després de graduar-se a la universitat, Kawakami Sumio va passar un any als Estats Units. Quan va tornar al Japó va acceptar una plaça de docent a la ciutat d’Utsunomiya, al nord de Tòquio, on va romandre durant trenta anys.

Tot i que Kawakami era poc conegut per altres artistes del moviment sōsaku hanga, el seu treball va ser apreciat pels que el conformaven. Onchi Koshiro (1891-1955) el considerava un “artista incomparable” i va dir que hi havia pocs artistes als quals “posaria a la seva mateixa alçada”.

Exlibris de l’artista Kawakami Sumio.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Kawakami Sumio. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Maeda Masao 前田 政雄 (1904-1974)

Lany 1923 Maeda Masao va conèixer Un’ichi Hiratsuka, líder del moviment sōsaku-hanga. Al principi treballava amb pintura a l’oli i arran de la influència d’Hiratsuka, del grup Yoyogi i del Kokuga-kai (Associació Nacional d’Artistes), va aprendre tècniques de xilografia i el 1940 va començar a dedicar-se en exclusiva als gravats. Tot i ser un artista típic del sōsaku-hanga, va mostrar en molts sentits la influència de la pintura d’estil autòcton nihonga.

Exlibris de l’artista Meada Masao.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Meada Masao. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Mori Doshun  守洞春 (1909-1985)

Segons Sekino Jun’ichirō, durant la Guerra del Pacífic Mori Doshun va treballar en els gravats que es reprodueixen al rotlle que narra la fallida invasió del Japó per part dels mongols a finals del segle xiii. Doshun també va fer gravats de colors vius per a les sis Ichimoku-shū (‘Col·leccions de la Societat del Primer Dijous’) creades per la Ichimoku-kay (‘Societat del Primer Dijous’).

Exlibris de l’artista Mori Doshun.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Mori Doshun. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Seimiya Hitoshi (1886-1969)

També conegut com a Seimiya Akira o Kiyomiya Akira, va estudiar pintura occidental a l’escola d’Hakuba-kai amb Kuroda Seiki i gravat en fusta amb el mestre Goda Kiyoshi. L’any 1912 va ser membre fundador de la societat Fyuzan-kay, l’any 1915 de Sodosha i de la Nihon no-Hanga Kyokai el 1931. Els seus gravats del període Fyuzan estan molt influenciats pel fauvisme, i els seus darrers treballs reflecteixen l’estudi de tècniques de xilografia xinesa.

Exlibris de l’artista Seimiya Hitoshi.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Seimiya Hitoshi. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Takei Takeo 武井武雄 (1894-1983)

És considerat un dels il·lustradors infantils més importants del segle xx al Japó i la seva influència es palesa en la il·lustració, el manga, l’animació, el disseny gràfic i la publicitat. L’any 1927 va col·laborar en la fundació de la Nihon Doga Kyokai (‘Associació d’Il·lustradors Infantils del Japó’). També era integrant del grup Ichimoku-kay(‘Societat del Primer Dijous’) i va formar una societat anomenada Han no kai amb Onchi Koshiro. De fet, Onchi va convèncer Takei perquè contribuís a la Ichimoku-shū (‘Col·leccions de la Societat del Primer Dijous’) de l’any 1950.

Exlibris de l’artista Takeo Takei.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Takeo Takei. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

  • Yashusi Omoto (1926-2014)

La seva formació i la seva carrera com a artista es van veure ajornades per la Guerra del Pacífic. Va servir a l’exèrcit japonès i l’any 1951, després del conflicte, va començar a estudiar arts a la Universitat Meiji. Un dels seus professors va ser Fumio Kitaoka, artista molt proper al movimentsōsaku-hanga.

L’any 1973 es va unir a l’associació d’artistes Nihon Hanga Kyokai, tot i que des de la dècada de 1950 ja havia exposat amb aquest grup. Als anys vuitanta va anar als Estats Units per fer demostracions de tècnica tradicional japonesa de gravat en xilografia.

Exlibris de l’artista Yashusi Omoto.
Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Exlibris de l’artista Yashusi Omoto. Fons: Biblioteca Joaquim Folch i Torres


Amb aquest article hem volgut donar a conèixer els calendaris de la Nippon Exlibris Association editats al Japó al llarg del segle xx que es conserven a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres i que formen part de l’exposició virtual Exlibris japonesos. Així mateix, us hem explicat la història que gira al voltant de la publicació Modern japanese print: an art reborn, d’Oliver Statler, editada l’any 1956 i de la qual la biblioteca conserva un exemplar. Va ser una obra molt important per a alguns dels artistes que apareixen en aquest article perquè va suposar la difusió de la seva obra, principalment als Estats Units.

Per acabar, volem convidar-vos a anar a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres i consultar els exlibris de la Nippon Exlibris Association i l’obra Modern japanese print: an art reborn, d’Oliver Statler, i a visitar l’exposició en línia Exlibris Japonesos al web del museu.

Enllaços relacionats

Japanese bookplate collection. University of San Diego

“Oliver Statler” a l’Art Institute of Chicago

Collecting japanese prints

“Sōsaku hanga” a Viewing japanese prints

“Shin-hanga” a Viewing japanese prints

Yolanda Ruiz

i

Sandra Herrera
Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.