L’empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra. El procés de creació d’una mostra documental

887
Sandra Herrera i Yolanda Ruiz
Exposició “L’empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra”
Mostra “L’empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra”

La Biblioteca Joaquim Folch i Torres, seguint amb el compromís per visibilitzar el treball de les dones artistes, ha volgut retre homenatge a les que van exposar a les galeries d’art de la ciutat de Barcelona durant el període de postguerra (1939-1952). Per fer-ho s’ha seleccionat un conjunt de materials procedents de la secció de petits catàlegs de la biblioteca i s’ha dissenyat, d’una banda, una exposició virtual i, de l’altra, una mostra a les vitrines del vestíbul de la biblioteca.  

Així doncs, aquesta activitat s’alinea amb un dels eixos en què el museu treballa en els projectes expositius de l’any 2021, la Guerra Civil espanyola

Antoni Campañà. Miliciana en una barricada del carrer Hospital (25 de Juliol de 1936)
Antoni Campañà. Miliciana en una barricada del carrer Hospital (25 de juliol de 1936)

Les fitxes de les galeries: una valuosa font d’informació

En primer lloc, per fer la tria del material, calia una font d’informació primària que proporcionés dades concretes sobre les artistes, les galeries on van exposar i les dates d’aquestes exposicions. La biblioteca disposa d’un fons desconegut per a molta gent, que aporta les dades necessàries per resseguir la presència de les dones artistes a les galeries barcelonines durant la postguerra.

El material al qual fem referència són les fitxes manuscrites de galeries d’art. Al llarg del segle XX, el personal de la biblioteca es va dedicar a documentar, en aquestes fitxes, les exposicions que se celebraven a Barcelona, gràcies als fullets, les targetes, les invitacions, etc. que arribaven al centre. Les fitxes es conserven ordenades alfabèticament pel nom de la galeria i contenen una relació cronològica de les exposicions que hi van tenir lloc. 

Fitxes manuscrites de les galeries d’art que es conserven a la biblioteca

En segon lloc, es va revisar tot el període 1939-1952 per tal d’identificar les exposicions fetes per dones. La recerca va començar revisant, una per una, les més de dues-centes cinquanta fitxes que abasten aquest període. Així, s’hi van detectar un total de cent quaranta-una exposicions protagonitzades per cinquanta-sis dones artistes a les diverses galeries actives durant la postguerra a Barcelona.

Tot seguit, es va iniciar el procés de recerca d’informació amb l’objectiu de completar el perfil de cada una de les artistes. Les obres de referència consultades, pertanyents al fons de la biblioteca, van ser el Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares, l’obra Dona i art a Espanya: diccionari d’artistes d’abans de 1936 i el Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX. 

Cobertes del Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares, Dona i art a Espanya : diccionari d’artistes d’abans de 1936 i Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX

Finalment, es va dur a terme la tria d’artistes que formarien part de l’exposició virtual i de la mostra física a les vitrines. En el cas de l’exposició virtual, la llista de dones va quedar reduïda a vint-i-set, atès que, de moltes d’aquelles artistes, o bé no quedaven recollides en cap font d’informació consultada o bé la informació de què es disposava era molt minsa i era impossible documentar-les mínimament. En el cas de les vitrines del vestíbul, a causa de les limitacions d’espai, la tria va ser de setze artistes que reflectissin la varietat de tendències artístiques de postguerra.

 Muntatge de la mostra                        

Secció de petits catàlegs d’exposicions

La selecció del material que havia de formar part de les dues exposicions es va fer a la secció de petits catàlegs d’exposicions. Aquesta secció, formada per 2.364 caixes d’arxiu, conté un material molt important per a la recerca sobre l’activitat artística a Barcelona, sobretot, però també en l’àmbit espanyol i internacional. Aquest fons consta de les publicacions produïdes amb motiu de les exposicions (targetes d’invitació, catàlegs de mà, fullets de les exposicions, etc.).

Secció de petits catàlegs de la biblioteca i selecció d’una mostra de petits catàlegs

Les dones artistes a la postguerra 

Un cop finalitzada la guerra, Espanya va començar un període en el qual viu aïllada, tancada sobre si mateixa. La censura s’exercia sobre tot allò que no s’ajustava als temes promoguts des del Règim. A causa d’això, moltes artistes es van veure obligades a exilar-se del país i les que hi van romandre es van haver de deslligar de la plena llibertat creativa.

A més, el predomini d’un model femení arcaic sota el domini masculí va suposar que la dona no tingués cabu­da en l’esfera laboral i pública, i quedés restringida a l’espai privat i domèstic. El camp de les arts no en va ser una excepció. 

A Barcelona, mentrestant,  es va produir un fort moviment artístic que va quedar plasmat en una intensa activitat per part de les galeries d’art. A tall d’exemple, entre els anys 1939 i 1944, es van celebrar un total de 1.469 exposicions a la ciutat, repartides entre una trentena d’establiments artístics. La presència de dones artistes en aquestes exposicions fou d’aproximadament un 10% del total, dada que reflecteix la situació d’emmudiment de la veu femenina en la vida pública i en l’artística.

Mostres col·lectives en període de postguerra

Tot i això, algunes dones de classe alta, afins als principis de la Sección Femenina o vinculades amb homes ben relacionats amb el Règim, van participar en exposicions d’àmbit espanyol. N’és un exemple l’Exposición Internacional de Arte Sacro, celebrada a Vitòria l’any 1939. Algunes de les dones artistes que hi van participar van ser Mercè Llimona, Julia Minguillón, Marisa Roesset, Margarita Sans Jordi o Rosario de Velasco.

Catàleg de l’Exposición Internacional de Arte Sacro
Catàleg de l’Exposición Internacional de Arte Sacro

Interior del catàleg de l’Exposición Internacional de Arte Sacro
Interior del catàleg de l’Exposición Internacional de Arte Sacro

LExposición Nacional de Bellas Artes també va comptar amb la participació de dones artistes, com ara Joaquima Costa i Pujol, Milagros Daza, Montserrat Fargas, Consuelo Matoses, Nieves Ortiz Comellas, Marisa Roesset, Conchita Salinero Forcada o la mateixa Rosario de Velasco.

Aquest certamen se celebrava a Espanya d’ençà 1856 i es va reprendre l’any 1941, després del parèntesi provocat per l’esclat de la guerra. Les artistes participants en les exposicions nacionals estaven obligades a adaptar-se a les característiques requerides quant a l’estil, la forma, els materials i el tema de les obres. Igualment, s’exigia un document acreditatiu de la seva adhesió al Règim.

L’Academia Breve de Crítica de Arte, pensada per promocionar l’activitat cultural i artística, organitzava el Salón de los Once; una exposició anual en la qual participaven onze artistes. Aquestes exposicions van comptar amb la presència de María Blanchard, Olga Sacharoff i Rosario de Velasco.

Tendències estètiques

Les dones artistes no es desmarcaven de la ideologia dominant i assumien els valors i el paper que aquesta els imposava. La temàtica de les seves obres no era gens trencadora i cultivaven, amb realisme, aquells temes tolerats pel Règim. La crítica d’art de l’època habitualment destacava la delicadesa femenina de les seves obres, repetint els tòpics i convencionalismes adjudicats a les dones artistes.

Les manifestacions d’avantguarda van desaparèixer davant l’aflorament d’un extraordinari fervor religiós. De manera que les temàtiques que servien d’inspiració a les artistes s’ajustaven a allò previst, i amb un predomini de l’academicisme. Durant aquest període també es mostra certa influència impressionista.

Exemples d’obres de temàtica religiosa de dones artistes i d’obres de paisatges de dones artistes
Exemples d’obres de quadres de flors i bodegons de dones artistes i d’obres de retrats de dones artistes

La biblioteca dona suport a la recerca sobre dones artistes

Des de la biblioteca, volem fer palès que, amb tota la feina prèvia de recerca que ha comportat la mostra, tot just posem fil a l’agulla a la tasca de visibilitzar les dones artistes. Així mateix, la biblioteca posa a disposició de tothom que vulgui investigar sobre aquest tema el material que conserva als seus fons. Seguirem treballant en activitats que, com aquesta mostra, aportin llum a una realitat oculta.

Així doncs, us convidem a visitar fins al 31 de maig la mostra a les vitrines de la biblioteca i, de forma permanent, l’exposició virtual al web del museu.

Enllaços relacionats

L’empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra

Transformar la mirada: la visibilitat de les dones artistes. Diàleg amb Elina Norandi, Laia Manonelles i Mari Chordà.

Sandra Herrera
Biblioteca Joaquim Folch i Torres

One comment

  • Web ha dit:

    Es un homenaje para las mujeres espectacular. Fueron mujeres muy luchadoras y merecen ser reconocidas a nivel mundial, no sólo nacional. Me ha encantado este artículo, un saludo.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.