Els dies 6 i 7 de març de 2014 s’ha celebrat a Londres la reunió anual del Visitors Studies Group, en la qual hem pogut participar. El tema proposat era Visitors studies, it’s all about relationship.
Principalment d’abast anglosaxó, el Visitors Studies Group és un grup de recerca en l’àmbit dels públics i els visitants que aplega investigadors de les diverses àrees de les organitzacions implicades: gestió de públic, educació, comunicació, màrqueting, etc., però també investigadors de la universitat, l’administració, equipaments no museístics i empresa privada.
Totes les presentacions han girat al voltant del concepte genèric relationship (‘relacions’) i engagement (‘compromís’) entre les organitzacions i la community (‘societat’).
En aquesta línia, el Director of Policy & Research at Glasgow Life en la seva presentació Museums Change Lives parlava del compromís que tenen els museus de Glasgow per a la construcció de relacions amb un públic molt divers a través de programes a llarg termini de caràcter innovador. Igualment, per avançar en la metodologia de recerca i per ser rellevants socialment, cal aprendre de la pròpia experiència i de les experiències d’altres sectors (Salut, Benestar, etc.). Si els museus progressen en aquests conceptes tindran un paper fonamental en la creació d’una societat més justa i democràtica. El nou paradigma és participar en la renovació social.
Dins el context de la recerca metodològica hi ha hagut presentacions d’estudis realitzats amb la finalitat d’intentar comprendre i avaluar quin és l’impacte educatiu de les activitats que es duen a terme, independentment del grau de preparació dels visitants. En aquest sentit, tant l’experiència del zoo de Chester com la de la Tate s’han basat en la tecnologia, tot gravant en vídeo la visita en grup o individual. Aquesta tecnologia permet disseccionar la forma en què els visitants interactuen amb el seu entorn. Aquest tema és el gran desconegut per tots els museus i, en canvi, és el més important si es creu que hi ha una funció social a acomplir i cal incrementar aquest coneixement.
A efectes pràctics, amb els resultats obtinguts en els estudis, s’ha pres una sèrie de mesures per millorar la incidència dels programes d’activitats per, entre altres beneficis, proporcionar una millor experiència de qualitat per als visitants.
Com a temes de recerca aplicada, s’ha presentat i discutit sobre el treball Evaluating Evaluation de Maurice Davies, del King’s College London. L’argument principal sobre el qual es basa l’estudi és que la metodologia de l’avaluació sumativa –eina d’avaluació pedagògica– per mesurar l’impacte educatiu de museus i galeries és poc aprofitada pels professionals, malgrat les grans quantitats de diners que s’hi assignen.
A part de l’interès per si mateix de les comunicacions i presentacions, ens ha estat molt útil poder establir contactes amb investigadors d’algunes de les principals institucions museístiques o altres equipaments.
De fet, per la diversitat de temes i d’enfocaments (fórmules d’estudi, educació, fidelització, relacions, comunicació) que s’hi han presentat és una mostra de la transversalitat necessària entre els diferents professionals que configuren l’equip de treball d’un museu. Tots compartim els mateixos interessos o, si més no, ens cal treballar per unificar-los.
En aquest sentit crec que l’Estratègia 2017 i el projecte de Responsabilitat Social que treballem al Museu Nacional encaixen clarament en les tendències actuals d’acostament a la societat que s’ha pogut copsar en el tarannà dels professionals que han assistit a la reunió. Ara ens toca desenvolupar aquests projectes i, segurament, aprofundir en metodologies de recerca.
Si treballeu en un museu, feu estudis de públic?Si sou públic, creieu que els museus coneixem prou els vostres interessos?
Enllaços relacionats:
Laboratorio Permanente de Públicos
Into the Politics of Museum Audience Research (Tate Encounters) (PDF 970Kb)
Coordinador de RSC
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful