Una visita especial: portar l’aula a casa i al museu

2.874
Julián Artacho i Dídac Bautista

El mes de gener passat van visitar el museu en Dídac, d’11 anys, el seu mestre d’atenció domiciliària i la seva mare. Ens va fer especial il·lusió rebre’ls.   

En Dídac no va a l’escola perquè té una malaltia i per això rep aquest servei del Departament d’Ensenyament. No només es tractava de veure les obres d’art del museu.

El seu mestre, en Julián Artacho, li havia encarregat de fer un treball i uns dibuixos a partir de la visita, tenint en compte que a en Dídac li encanta dibuixar i escriure.

La seva visita i l’oportunitat de veure el museu a través dels seus ulls ens va engrescar a voler compartir el seu treball i, de passada, fer visibles aquests altres entorns educatius: la casa i el museu.

En aquest article, primer el seu mestre ens posa en context la visita d’en Dídac i la tasca que fan els mestres d’atenció educativa domiciliària. Després, hi podeu llegir el relat que va fer el Dídac a partir de la seva visita.

En Dídac i el seu dibuix a casa seva

Portar l’aula a casa, l’atenció educativa domiciliària

Hi ha molts nens i nenes, i adolescents en edat escolar, que pateixen una malaltia física o psíquica que no els permet anar a l’escola. En aquests casos se’ls pot assignar un mestre o una mestra perquè els faci classe a casa seva, són els mestres d’atenció educativa domiciliària.

En Dídac, és un d’aquests infants que, per una malaltia greu, fa molt temps no ha pogut anar a classe, però que compta amb un mestre domiciliari.

Una de les propostes que el Dídac va fer mentre treballava a la seva “aula particular” va ser visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya.  La secció que més l’atreia era la d’art romànic, segurament pel que li havien explicat els seus germans, o les visites que havia fet a les pàgines web.

Vam decidir preparar aquesta visita tot informant el museu, i també documentant-nos a través de la pàgina web i de llibres, així com preparant el material per dibuixar in situ.

A continuació, el relat que en Dídac ha escrit com a treball de la visita.

“L’aventura extraordinària d’en David al Museu Nacional d’Art de Catalunya”, el relat de Dídac Bautista

El divendres al matí, a les 10:00, quan van obrir el Museu Nacional, en David i la seva mare estaven esperant a la porta impacients per començar la visita.

Quan en David va entrar al magnífic museu va pensar que aquell lloc tenia alguna cosa especial. Quan ja havien pujat totes les escales, la mare li va dir que ella se n’anava a fer un cafè, que podia fer la visita tot sol. Ella l’esperaria a l’esplèndida Sala Oval.

En David va entrar a l’exposició del romànic. Va mirar totes les obres des del començament fins que va arribar a la pintura Lapidació de Sant Esteve. En David se’l va quedar mirant una bona estona fins que el noi va sentir una sensació d’una veu que li deia…

“Corre!!! Corre, si no vols que et llencin pedres.” El noi de seguida va veure que Sant Esteve sortia de la pintura i li deia que comencés a córrer. En David, sense entendre res, va seguir Sant Esteve perquè no li caigués una pedra a ell també.

Els homes continuaven perseguint-los fins que en David i sant Esteve van arribar on estava el Pantocràtor, on hi havia Jesús assegut. Quan van arribar-hi, sant Esteve ràpidament li va dir:

“ Amic, no tindries un lloc on ens poguéssim amagar ràpidament? “

Jesús va moure els dos dits que tenia drets i els va indicar amb aquells dits cap on havien d’anar. De seguida va guiar-los a l’Absis de Sant Climent de Taüll, on van amagar-se. Mentre els homes amb pedres passaven de llarg, sant Esteve i en David van començar a fer-se amics.

Quan Jesús va avisar-los que el perill ja havia passat, en  va arribar un altre: uns homes de vermell que portaven olles i serres del Frontal d’altar de Durro venien a buscar-los. Aleshores els tres van començar a córrer com bojos perquè no els atrapessin.

Al final van arribar a una sala on hi havia un animal alat El Griu, que, amb un soroll realment agradable, va dir-los que pugessin a la seva esquena perquè els portaria a un lloc segur. Jesús, sant Esteve i en David van pujar sobre l’animal, que va desplegar les seves increïbles ales daurades i va començar a volar i volar.

Mentre volaven, en David va començar a trobar a faltar la mare, va tancar els ulls i va deixar-se guiar pel vent.

Quan va tornar a obrir els ulls va veure que estava mirant fixament la primera obra, que no s’havia mogut. Aleshores, va entendre que tot allò de l’aventura havia estat una imaginació d’ell davant d’aquella pintura i va anar ràpidament a buscar la mare per explicar-li què s’havia imaginat.

Abans de sortir del museu, en David va comprendre per què havia pensat que aquell museu tenia alguna cosa especial, era un lloc realment màgic.

Dídac Bautista
11 anys
Z_ Guest blogger

64 Comentaris

  • Carlos
    2 d'Abril de 2019 - 10:45 am | Enllaç permanent

    Moltíssimes felicitats Dídac per la teva imaginació i capacitat creativa, així com per el teu coratge i determinació amb la teva lluita diària per superar i vèncer la teva malaltia. Segur que ho aconseguiràs! Molts ànims i endavant!
    També les meves més sinceres gràcies a la tasca pedagògica i humana del Julian i a la iniciativa del MNAC per ajudar a nens com el Dídac a fer realitat els seus somnis.
    Carlos

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:05 pm | Enllaç permanent

      Gràcies Carlos per les teves paraules que m’han animat a seguir escrivint. Va ser una gran experiència la visita al MNAC i descobrir tot l’art romànic que allà hi ha. És espectacular i animo a molts altres nens i nenes a anar-hi i gaudir descobrint que s’hi amaga dins de cada quadre.

  • Mònica Vila Renaud
    2 d'Abril de 2019 - 3:50 pm | Enllaç permanent

    Bona tarda,

    Sóc la Mònica Vilà Renaud, arquitecta que he llegit el relat del Dídac Bautista sobre “L’aventura extraordinària d’en David al Museu Nacional d’Art de Catalunya”, i m’ha conmogut la facilitat amb què ha detallat el que li ha passat per la seva imaginació.

    Estic d’acord amb ell, hi ha obres d’art que pots mirar-les durant temps indefinit i fer volar la imaginació fins a endinsar-te en elles.

    L’animo a que seguexi escivit ja que ha captat la meva atenció fins al final del relat.

    Et felicito Dídac.
    Mònica Vilà Renaud

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:06 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Mònica. Quan em poso davant d’un quadre, m’imagino un munt de coses increibles!!! Al MNAC hi ha quadres meravelloses que fan volar la meva imaginació i espero que la de totes les persones que hi vagin. És un museu espectacular i molt gran…

  • 2 d'Abril de 2019 - 3:53 pm | Enllaç permanent

    Didac, leyendo tu historia, he cerrado los ojos y también he volado junto a David buscando ese lugar seguro…él lo encontró junto a su madre….
    Hermosa historia.
    Que esa imaginación que tienes sea el mejor aliado contra tu enfermedad.
    ¡¡¡ Conseguirás vencerla !!!

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:01 pm | Enllaç permanent

      Hola Justo
      La imaginación me ha ayudado mucho en momentos difíciles. Es importante imaginar para poder crear y cuando estoy delante de un cuadro, un montón de ideas me vienen a la mente.
      Gracias.

  • Marta Grau
    2 d'Abril de 2019 - 4:02 pm | Enllaç permanent

    Hola Didac, amb la teva historia he vist que portes la màgia dins teu! Quina aventura has pogut viure inspirada en el museo, pero la màgia la tens tu.

    Somiar es bonic, però poder-ho expresassar en l’escriptura envara mes. FELICITATS per el teu relat!!

    Abraçada forta!

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:04 pm | Enllaç permanent

      Gràcies Marta
      He tingut moltes hores per somiar, i la grandiositat del museu m’ha ajudat molt perquè és preciós. Animo a tothom a fer-hi una visita, és una aventura!!!

  • Francesc
    2 d'Abril de 2019 - 4:03 pm | Enllaç permanent

    Dídac, conec la teva situació pel teu avi, Carlos. I només et vull dir que ets un exemple de lluita per a tothom. Et demano que segueixis somrient i desenvolupant les teves capacitats artístiques. I et felicito per tot allò que ja has aconseguit.

    T’abraço!!!

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:13 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Francesc És un plaer poder dibuixar quan es poden visitar llocs tan espectaculars com el MNAC i gaudir d’hores d’art. El romànic és molt interessant.

  • Isidre Jariego Media
    2 d'Abril de 2019 - 4:58 pm | Enllaç permanent

    Hola David, m’agrada molt el teu escrit. Tens qualitats per escriure.
    Dos aspectes a destacar de la teva història. L’amistat entre Sant Esteve, en David i Jesus. Fer les coses entre tots ens fa més forts i més persones.
    La segona, la generositat de l’animal alat, el Griu. Amb la seva generositat va salvar a tots tres. Siguem sempre generosos.
    Un relat coherent i molt bé elaborat.
    T’animo a que segueixis escribint.
    A mi també m’agrada escriure. Si tornes a escriure m’agradaria que m’ho enviessis. Quins llibres t’agraden, Dídac?
    Abraçades.

    • Isidre Jariego Media
      2 d'Abril de 2019 - 5:03 pm | Enllaç permanent

      Dídac, en el missatge anterior no m’he presentat. Sóc l’Isidre. Un amic dels teus iaios Elvira i Carles.
      Molts ànims, com escrius a la història si persistim podem guanyar.
      Sempre positius.
      Salutacions!!!

    • Dídac
      5 d'Abril de 2019 - 6:15 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Isidre
      El MNAc em va inspirar amb els seus quadres del romànic que em feia molta il.lusió descobrir, i el meu mestre em va explicar coses espectaculars d’ells. Una combinació perfecta!!!

  • David
    2 d'Abril de 2019 - 5:27 pm | Enllaç permanent

    Gràcies, Dídac

    Tens el que ens manca a la majoria de nosaltres, imaginació i creativitat per avançar.

    No ho perdis mai. Molta força

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 8:43 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies David. És cert, no s’hauria de perdre mai la imaginació i la creativitat. Visites al MNAC poden ajudar a no perdre mai aquests qualitats.

  • Andreu
    2 d'Abril de 2019 - 9:40 pm | Enllaç permanent

    Dídac sé que ets un noi molt valent que lluita cada dia per seguir endavant. Avui també he sabut que tens una gran sensibilitat per entendre el món de l’art i allò que volen dir les imatges que veiem amb els nostres ulls.
    Has entrat a les tres pintures i amb la teva gran imaginació has fet viatjar als personatges que tu has descobert. T’has imaginat aquest noi tan valent – en David- que s’implica en els personatges de les pintures que tu has visionat amb tanta atenció i que hi participa com un personatge més.
    Al descobrir que tot ha estat un somni ha entès que en la nostra vida ens cal sempre l’ajuda d’uns i d’altres per anar endavant.
    Et felicito pels teus dibuixos. Són esplèndids !!

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 8:47 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Andreu!! Els quadres del MNAC són ideals per imaginar personatges i situacions. Una visita, i posar-se davant dels quadres i intentar veure més enllà del que els nostres ulls veuen. És una gran experiència.

  • 2 d'Abril de 2019 - 9:44 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac, sóc una molt bona amiga dels teus avis i per això ser algunes coses de tu, com que ets un nen molt intel.ligent, valent i…..després de llegir la teva història també veig que tens una gran imaginació i dibuixes molt i molt bé. M’ha encantat la història que has creat amb motiu de la teva visita al Mnac, la he trobat emocionant i d’una originalitat espectacular.
    El museu no sé si era màgic però el que es segur es que el que tu has explicat si que ho és!
    No deixis mai d’escriure i dibuixar, perque de veritat que ets molt bo!!.

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 8:51 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Montserrat. Et puc garantir que el museu és realment màgic. Mira’l un dia des de fora i segur que la seva màgia, et durà al seu interior on podràs descobrir racons màgics.

  • Susana Palou
    3 d'Abril de 2019 - 7:22 am | Enllaç permanent

    Bon dia Didac, moltes gràcies per compartir el teu relat ple d’il.lusió i fantasia. Ets tot un artista. M’has fet viure una magia autèntica. Et felicito per la història, i encara més pels teus quadres. Son magnífics! Estic segura que has rebut un gran do. Aprofita’l per gaudir-ne tu i, sobre tot, per fer-nos gaudir als demés. Ens faràs feliços a tots!!
    Rep una forta abraçada i molts ànims en els teus relats i dibuixos. Ets un crack!! 🙂

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 8:55 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Susana. M’encanta dibuixar i escriure, i compartir-ho amb els altres. Gràcies al meu professor domiciliari i al MNAC he tingut l’oportunitat de poder viatjar entre quadres meravellosos i conèixer la seva història.

  • Alex
    3 d'Abril de 2019 - 8:39 am | Enllaç permanent

    Dídac!!! Quin relat més meravellós, m’encanta veure al Pantocràtor com un personatge que va indicant als nens cap a on han d’anar per amagar-se, és genial!
    Estic molt d’acord amb el David, el MNAC és un lloc màgic…
    Segueix escrivint, dibuixant i imaginant Dídac!!!
    Abraçades grans!!!
    Alex

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 8:57 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Àlex. Tots els nens i les nenes haurien de tenir l’oportunitat de poder visitar el museu i imaginar grans històries.

  • Domènec
    3 d'Abril de 2019 - 3:16 pm | Enllaç permanent

    Didac, sóc un amic del teu avi Carles i em dic Domènec.
    No m’hagués imaginat mai que una visita a un museu d’art es pogués convertir en una aventura tan trepidant i que m’ha atrapat des de l’inici fins al final. No sé què admiro més de l’aventura que has viscut al MNAC: si la manera en que ho has descrit o la manera en que has ‘redibuixat’ les maravelles que hi conté.
    No defalleixis, amic!! Ah, i ja has d’estar buscant la següent aventura per a explicar-nos ben aviat. D’acord?
    Una abraçada

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 9:18 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Domènec. L’aventura i la màgia estan dins nostre; només cal visitar llocs tan espectaculars com el MNAC per a treure tot el que duem dins nostre. Jo vaig visitar el romànic aquell dia, però hi ha altres exposicions molt interessants.

  • Elvira
    3 d'Abril de 2019 - 5:56 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac:
    Felicitats!!! Els teus somnis cada vegada em sorprenen més!!! Sempre he sabut que erets un noi especial, un angelet, com diu la teva mare.
    Continua així, no deixis de somiar mai i si el MNAC t’hi ajuda, hi anirem sempre que vulguis.
    Molts petons i abraçades……..

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 9:22 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Elvira. Tornaré sovint al MNAC perquè m’han dit que hi ha altres exposicions molt interessants. He de dir però, que l’edifici també és molt maco. Heu pogut pujar a les terrassses i admirar la vistes de Barcelona des d’allà? Són increïbles.

  • Oriol Marsà
    3 d'Abril de 2019 - 6:28 pm | Enllaç permanent

    Bona tarda Dídac:
    Acabo de llegir un magnífic relat en el que expliques la teva experiència a la visita del MNAC acompanyat del teu mestre Julian i la teva mare.
    Amb aquest escrit es nota la gran labor que fan aquests mestres d’atenció primària educativa domiciliaria que podríem denominar-los els moderns àngels de la guarda.
    Fas servir molt be la teva imaginació creant un personatge, denominat David que al veure una pintura com es la representació de la lapidació de Sant Esteve, veu la figura del mal i fuig corren acompanyat de amb Sant Esteve.
    Immediatament es refugia en el be a traves del encontre amb el Pantocràtor on Jesús l’ajuda a amagar-se .
    Son també molt interesants els dibuixos de la lapidació de Sant Esteve , del Pantocràtor i de l’animal alat.
    Finalment busques la protecció de la mare al explicar-li tot el que has imaginat .
    Realment es un relat molt interesant i cal que continuïs per aquest camí de fer servir la imaginació i sobre tot de practicar el dibuix doncs ho fas molt be.
    Moltes felicitats.

    • Dídac
      12 d'Abril de 2019 - 9:32 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Oriol. Realment els mestres domiciliaris fan una feina increïble. També els mestres i les mestres que treballen als hospitals. Gràcies a ells i a elles, al Julián i a la Carme, jo he estat tot el temps connectat al món. Ells han estat el meu lligam amb l’exterior i m’han ensenyat coses molt importants que no es poden trobar als llibres i que són molt necessàries per a la vida.

  • Montserrat Adzerias
    3 d'Abril de 2019 - 6:28 pm | Enllaç permanent

    Wow… Entrar en un museu, tancar els ulls i a sobre un Griu d’imenses ales daurades volar i volaaaaar!!!! FELICITATS DÍDAC , a mi també m’agrada molt pintar i em fas agafar moltes ganes de tornar a visitar el romanic del MNAC a veure si tanco els ulls i volo tan alt com tu!

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 1:59 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Montserrat. T’animo a tornar al MNAC i visitar la part del romànic. És molt emocionant i potser et trobaràs al Griu immens, que em va ajudar a fer volar la meva imaginació.

  • Jesús
    3 d'Abril de 2019 - 7:42 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac,
    Felicidades. Es una delicia de relato. Por un momento me has hecho trasladarme al valle de Bohí. Espero que en el futuro nos obsequies con nuevas pequeñas y a la vez grandes historias. Las estaremos esperando.
    Un fuerte abrazo
    Jesús

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:03 pm | Enllaç permanent

      Hola Jesús. Me encantaría poder escribir nuevas aventuras. Cuando voy al MNAC siempre imagino coses nuevas que deseo escribir o dibujar.

  • Pingback: Una visita especial: portar l’aula a casa i al museu – Atenció Educativa Domiciliària

  • Carles Gusi
    4 d'Abril de 2019 - 7:33 am | Enllaç permanent

    Moltes feliçitats Didac ,segueix escrivint , els teus somnis es feran realitatat , anims i endevant. Dos petons molt forts dels avis Gusi .

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:09 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Carles. A mi m’agrada molt escriure i dibuixar, i gràcies a llocs com el MNAC, ho he pogut fer d’una forma molt especial.

  • Encarna
    4 d'Abril de 2019 - 3:22 pm | Enllaç permanent

    Wow xiquet! Tu si que tens màgia! Quin relat més meravellós i els dibuixos genials, ets tot un artista. Els museus et deixen embadalit! Vols saber una cosa? Doncs a mi també m’agrada molt escriure i pintar (jo per dibuixar sóc molt dolenta).
    Puc compartir amb tu alguna pintureta meva?
    Endavant camió!
    Una abraçada ben forta!

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:15 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Encarna. Oi que els museus són especials? Crec que hauríem de visitar-los més sovint, segur que hi descobriríem coses meravelloses.

  • Fernando Franco Lucientes
    4 d'Abril de 2019 - 4:11 pm | Enllaç permanent

    Hola Didac, no te conocemos personalmente, pero hemos hablado muchas veces de ti con tus “yayos”, nosotros también lo somos, y conocemos tu lucha sin desfallecer contra tu enfermedad. Te admiramos porque demuestras valor, constancia, resistencia y ánimo admirables: resistir es vencer.
    Ahora nos has sorprendido con tu relato y tus pinturas, demuestras una sensibilidad e imaginación fabulosa. Otros niños podrán saltar físicamente más alto que tu, pero tú siempre les superaras con tu imaginación y creatividad. Cultívala , pinta,escribe historias, disfrutarás y nos harás disfrutar a todos lo que te queremos.
    Mientras tanto, rogaremos fervientemente para que los tratamientos den el resultado esperado y te pongas bien.
    Un abrazo de Simona y Fernando.

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:23 pm | Enllaç permanent

      Muchas gracias Simona y Fernando. Vuestras palabras son muy bonitas. Es cierto que muchas personas pueden hacer cosas que otras no pueden hacer: como andar, saltar,… pero mi imaginación me permite ir donde quiero ir tan rápido como deseo. Seguiré dibujando y escribiendo… y nunca se sabe cómo de alto podré saltar.

  • Dídac
    5 d'Abril de 2019 - 5:54 pm | Enllaç permanent

    Gràcies Carlos per les teves paraules que m’han animat a seguir escrivint. Va ser una gran experiència la visita al MNAC i descobrir tot l’art romànic que allà hi ha. És espectacular i animo a molts altres nens i nenes a anar-hi i gaudir descobrint que s’hi amaga dins de cada quadre.

  • Dídac
    5 d'Abril de 2019 - 5:58 pm | Enllaç permanent

    Moltes gràcies Mònica. Quan em poso davant d’un quadre, m’imagino un munt de coses increibles!!! Al MNAC hi ha quadres meravelloses que fan volar la meva imaginació i espero que la de totes les persones que hi vagin. És un museu espectacular i molt gran…

  • Xavi Gusi
    7 d'Abril de 2019 - 8:39 pm | Enllaç permanent

    Fantàstic Dídac, un relat molt maco, igual que els dibuixos, sembles un petit xaman, espero que aquesta energia t’ajudi a superar aquesta malaltia, una forta abraçada.
    Soc el Xavier el fills dels avis Gusi.

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:31 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Xavi. És molt important trobar l’energia suficient per a superar els entrebancs que et posa davant la vida; però a vegades, quan veus quadres tan immensos i antics que han perdurat en el temps, trobes el camí que has de seguir. Els quadres del MNAC m’han impressionat molt i tinc ganes de tornar-los a veure aviat.

  • Josep Mª Marti
    8 d'Abril de 2019 - 7:34 am | Enllaç permanent

    Hola Didac, he llegit la teva última i sorprenent historia derivada de la visita que vares fer al MNAC, i la veritat es que queda clar que la teva imaginació no te límits i dic aixó perque no es la primera creació teva que lleigeiso,i es que com amic dels teus avis Carlos i Elvira, vaig seguint la teva situació així com les teves qualitats i estic convençut que dada la teva creativitat seguiran altres relats..
    Si em permets, jo t’explicaré una hitoria que es real, que es la meva:
    Mira jo des de els 2 anys fins als 11,com es el teu cas avui, vaig patir una malaltia a la pell (dermatitis) que m’afetava la cara, els braços i les cames, em causava moltes molesties i un aspecte que d’alguna manera em sentia marginat, peró el mes greu es que als 4 anys em vaig quedar sense pare. Doncs be, aquesta situació em va donar més força i ganes de lluitar com tu estas fent ara i ja veus aquí estic amb els meus 87 anys, una gran familia i molts amics, tu també un d’ells. Anim Didac no perdis la fe en tu mateix..
    Una forta abraçada del teu amic desconegut.
    Josep Maria

    • Dídac
      1 de Maig de 2019 - 1:55 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Josep Maria. El MNAC és un gran museu on deixar volar la teva imaginació. Gràcies per les teves paraules. L’experiència de la vida, fa de cadascú el que és.

  • Jaume Martí Liarte
    8 d'Abril de 2019 - 12:39 pm | Enllaç permanent

    Hola Didac, soc amic del teu avi Carlos de fa temps, ja que havíem treballat junts molts anys. Per ell, he anat seguint la teva situació i com de valent ets per anar creixent i afrontar-la amb molta valentia. Es molt bonic i descriptiu el que redactes sobre la visita al MNAC i els dibuixos que adjuntes. T´he de dir que jo, quan tenia 13 anys, els meus pares varen regalar-me una capseta de pintures i des.de llavors va créixer el meu interés en pintar.Sempre que puc ho faig i porto una petita llibreta de fulles per aquarel•la i en 15/20 minuts faig unes petites notes de paisatge. T´animo a que segueixis aquesta afició teva de escriure i dibuixar, que t´omplirá molt i et sentiras molt feliç de fer petites “obres d´art”. Reb una abraçada molt forta i endavant !!!. Jaume Martí.

    • Dídac
      1 de Maig de 2019 - 1:58 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Jaume. Tens tota la raó quan dius que dibuixar i escriure em fa sentir feliç. Jo també vaig a tot arreu amb una llibreta de fulls i colors. Sort n’he tingut d’ells en les llargues esperes a l’hospital.

  • Montse
    8 d'Abril de 2019 - 2:16 pm | Enllaç permanent

    Felicitats Didac !!! uns dibuixos preciosos per a endinsar-nos en un relat fantàstic.
    Espero que no deixis de banda el teu pinzell per a explicar-nos més histories com aquesta i que també agafis amb força l’espasa com si fossis Sant Jordi per a lluitar de valent amb el drac. Aviat veurem les roses, segur que sí !!!
    Aprofito per a felicitar a la família per la feina ben feta.
    Una forta abraçada

    • Dídac
      1 de Maig de 2019 - 2:03 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Montse. Tens molta raó quan dius que s’ha d’agafar l’espasa ben fort per a lluitar de valent contra el drac. Jo de petit m’imaginava que lluitava contra cel.lules dolentes que tenia dins meu. M’imaginava una gran batalla dins meu. Això m’ha donat la valentia per a lluitar sempre i les pintures del MNAC em varen confirmar com de valent s’ha de ser en aquesta vida.

  • Rafael Torguet
    9 d'Abril de 2019 - 8:30 am | Enllaç permanent

    “Sóc el teu tiet Rafelet de Santisteve. Acabo d’arribar de Polònia, on el passat dissabte vaig visitar el Santuari de la Verge de Czestochova. La devoció del fidels, la majoria joves, que omplien el temple em va emocionar, però, avui, quan he obert el correu i he llegit el teu relat “L’aventura extraordinària d’en David al Museu Nacional de Catalunya”, m’ha conmogut molt més.
    Fantàstic, Dídac, et felicito i t’animo a que facis més dibuixos i deixis anar la teva imaginació creativa per a escriure més relats.
    Un petonet.”

    • Dídac
      1 de Maig de 2019 - 2:08 pm | Enllaç permanent

      Quantes coses meravelloses hi ha al món, oi? A mi també m’agradaria visitar monuments d’arreu del món, però com de moment no puc, el MNAC i altres museus que tenim a la ciutat, em donen l’oportunitat de veure les coses meravelloses que hi ha hagut al món

  • Ruth Gusi
    9 d'Abril de 2019 - 4:05 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac, no ens coneixem pero el teu Avi sempre ens Parla de tu. M’agradat molt la teva història, Si no et sap greu, m’agradaria compartir-la amb la resta de la classe.
    Espero que et curis el mes aviat possible.
    Soc la neta dels avis Gusi.

    • Dídac
      16 d'Abril de 2019 - 2:27 pm | Enllaç permanent

      Hola Ruth. M’ha fet moltíssima il.lusió llegir les teves paraules. No em sap greu que comparteixis amb els companys i les companyes de la teva classe, el meu escrit. Potser us animeu tots i podeu anar a conèixer el MNAC i veure les pintures que tant em varen emocionar a mi. Si hi aneu, ja m’ho explicaràs. Una abraçada.

  • Maria Jesús Cabedo
    10 d'Abril de 2019 - 1:54 pm | Enllaç permanent

    Dídac, treballo al MNAC i m’ha fet especial il·lusió llegir la teva història a les sales de romànic. espero que ens visitis sovint. una abraçada

    • Dídac
      24 d'Abril de 2019 - 10:08 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Maria Jesús. M’ha fet molta il.lusió llegir la teva entrada perquè ets treballadora del MNAC. Quina sort que tens de poder treballar entre tants quadres espectaculars!!! No t’amoïnis que hi tornaré sovint. Sempre que he vingut, m’heu tractat molt bé i això és d’agraïr. Espero que ens poguem veure entre quadres i escultures…

  • Llorenç Macías
    11 d'Abril de 2019 - 3:08 pm | Enllaç permanent

    Soc amic del teu avi Carlos i conec una mica la teva història, però al llegir el teu escrit he conegut un Didac diferent del que jo havia imaginat. He vist un Didac amb molta imaginació, capaç de descriure situacions que et van inspirar les obres d’art que veies, gràcies a que tens molta sensibilitat.
    Et felicito de tot cor i et demano que segueixis posant sobre el paper la gran riquesa dels teus pensaments i sentiments, que pots convertir en contes meravellosos.
    Ànim Didac, et desitjo que el escriure faci més curt el temps que falti perquè arribi la teva curació.
    Enhorabona Julián, segur que la teva ajuda és decisiva perquè en Didac pugui viure la seva situació.

    • Dídac
      24 d'Abril de 2019 - 10:11 am | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Llorenç. M’encanta dibuixar i escriure perquè és on puc fer volar la meva imaginació. El Julián és una passada de professor. Gràcies a ell he après un munt de coses… i he pogut anar al MNAC. Ha estat un luxe poder ser el seu alumne tot aquest curs!!!

  • Jordi Cervera
    5 de Maig de 2019 - 8:34 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac, et coneixia pels teus avis Elvira i Carlos. Sabia de la teva vida i del teu coratge en la lluita per la salut. Gràcies al teu relat i els teus dibuixos, ens apropem més a tu. Apareixes com un noi intel·ligent, sensible i curiós que fent volar la imaginació ens has permet compartir la teva experiència. Felicitats.
    Tu vas veure al MNAC l’autèntic Pantocràtor, però en l’Església de Sant Climent de Taüll fan una recreació amb la projecció d’un videomapping que també és pot veure per internet. Per cert, als laterals de l’Església n’hi ha representades una bona col·lecció de bestioles medievals.
    Molts ànims i endavant, i sobre tot no deixis d’escriure i dibuixar, volem gaudir de les aventures del David.

    • Dídac
      8 de Maig de 2019 - 6:28 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Jordi. És meravellós veure l’autèntic Pantocràtor!!! Gràcies per recomanar-me aquest videomapping que et permet veure la recreació de les pintures de l’Església de Sant Climent de Taüll. La recomano a tothom!!! És realment impressionant… Les pintures del MNAC són molt interessants però poder veure com quedaven sobre les pareds autèntiques de l’església, és una experiència molt impactant. No m’ho hauria imaginat mai així. Gràcies per explicar-m´ho!! Sort que les noves tecnologies també serveixien per apropar coses passades a l’actualitat.

  • Carmen Buisán
    8 de Maig de 2019 - 4:57 pm | Enllaç permanent

    Hola Dídac, sóc amiga dels teus avis Elvira i Carlos. Amb la meva parella, el Jordi, hem parlat molts cops de tu i dels teus germans. Sou admirables, especialment tu per la teva força i determinació.
    Quan vaig entrar en el bloc vaig quedar admirada. El teu dibuix del Pantocràtor és tan real que em va transportar a la Vall de Boí i vaig reviure la bellesa de l’església de Sant Climent. Poder veure aquesta meravella al MNAC és magnífic. No m’estranya que totes les obres que s’hi exposen fessin volar la teva gran imaginació. El teu escrit és molt bo, està ben construït i atrapa al lector. Els dibuixos que l’acompanyen tenen ànima i il·lustren molt adequadament el teu relat.
    Sempre que puguis, escriu i dibuixa. Segur que serà un gran plaer per a tu i nosaltres gaudirem de tot el que facis.
    Una forta abraçada.

    • Dídac
      8 de Maig de 2019 - 6:33 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies Carmen. Quan dibuixava al Pantocrator, m’ho vaig passar molt bé i em vaig fixar molt en els detalls, però després de veure el procés de dibuix sobre les pareds de l’església a través del vídeo de Sant Climent de Taüll, m’he quedat meravellat de com ho van dibuixar i pintar tot. El MNAC t’apropar, a través de les pintures, a altres temps i èpoques de la història.

  • Jordi
    4 de Juny de 2019 - 11:34 am | Enllaç permanent

    Hola Dídac, he llegit el teu conte i m’ha entusiasmat. De la manera que expliques el museu, m’ha conduït anar a visitar el MNAC, no havia estat mai, o sigui que m’ha encantat.
    M’ha agradat molt el conte. Segueix així.

    • Redacció museu
      12 de Juny de 2019 - 7:45 am | Enllaç permanent

      Hola Jordi! Ens alegrem molt que l’article t’hagi animat a venir al museu per primera vegada i que t’hagi agradat. Gràcies pel teu comentari!

  • Respon a Dídac Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.