Una visita especial: portar l’aula a casa i al museu

4.518
Julián Artacho i Dídac Bautista

El mes de gener passat van visitar el museu en Dídac, d’11 anys, el seu mestre d’atenció domiciliària i la seva mare. Ens va fer especial il·lusió rebre’ls.   

En Dídac no va a l’escola perquè té una malaltia i per això rep aquest servei del Departament d’Ensenyament. No només es tractava de veure les obres d’art del museu.

El seu mestre, en Julián Artacho, li havia encarregat de fer un treball i uns dibuixos a partir de la visita, tenint en compte que a en Dídac li encanta dibuixar i escriure.

La seva visita i l’oportunitat de veure el museu a través dels seus ulls ens va engrescar a voler compartir el seu treball i, de passada, fer visibles aquests altres entorns educatius: la casa i el museu.

En aquest article, primer el seu mestre ens posa en context la visita d’en Dídac i la tasca que fan els mestres d’atenció educativa domiciliària. Després, hi podeu llegir el relat que va fer el Dídac a partir de la seva visita.

En Dídac i el seu dibuix a casa seva

Portar l’aula a casa, l’atenció educativa domiciliària

Hi ha molts nens i nenes, i adolescents en edat escolar, que pateixen una malaltia física o psíquica que no els permet anar a l’escola. En aquests casos se’ls pot assignar un mestre o una mestra perquè els faci classe a casa seva, són els mestres d’atenció educativa domiciliària.

En Dídac, és un d’aquests infants que, per una malaltia greu, fa molt temps no ha pogut anar a classe, però que compta amb un mestre domiciliari.

Una de les propostes que el Dídac va fer mentre treballava a la seva “aula particular” va ser visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya.  La secció que més l’atreia era la d’art romànic, segurament pel que li havien explicat els seus germans, o les visites que havia fet a les pàgines web.

Vam decidir preparar aquesta visita tot informant el museu, i també documentant-nos a través de la pàgina web i de llibres, així com preparant el material per dibuixar in situ.

A continuació, el relat que en Dídac ha escrit com a treball de la visita.

“L’aventura extraordinària d’en David al Museu Nacional d’Art de Catalunya”, el relat de Dídac Bautista

El divendres al matí, a les 10:00, quan van obrir el Museu Nacional, en David i la seva mare estaven esperant a la porta impacients per començar la visita.

Quan en David va entrar al magnífic museu va pensar que aquell lloc tenia alguna cosa especial. Quan ja havien pujat totes les escales, la mare li va dir que ella se n’anava a fer un cafè, que podia fer la visita tot sol. Ella l’esperaria a l’esplèndida Sala Oval.

En David va entrar a l’exposició del romànic. Va mirar totes les obres des del començament fins que va arribar a la pintura Lapidació de Sant Esteve. En David se’l va quedar mirant una bona estona fins que el noi va sentir una sensació d’una veu que li deia…

“Corre!!! Corre, si no vols que et llencin pedres.” El noi de seguida va veure que Sant Esteve sortia de la pintura i li deia que comencés a córrer. En David, sense entendre res, va seguir Sant Esteve perquè no li caigués una pedra a ell també.

Els homes continuaven perseguint-los fins que en David i sant Esteve van arribar on estava el Pantocràtor, on hi havia Jesús assegut. Quan van arribar-hi, sant Esteve ràpidament li va dir:

“ Amic, no tindries un lloc on ens poguéssim amagar ràpidament? “

Jesús va moure els dos dits que tenia drets i els va indicar amb aquells dits cap on havien d’anar. De seguida va guiar-los a l’Absis de Sant Climent de Taüll, on van amagar-se. Mentre els homes amb pedres passaven de llarg, sant Esteve i en David van començar a fer-se amics.

Quan Jesús va avisar-los que el perill ja havia passat, en  va arribar un altre: uns homes de vermell que portaven olles i serres del Frontal d’altar de Durro venien a buscar-los. Aleshores els tres van començar a córrer com bojos perquè no els atrapessin.

Al final van arribar a una sala on hi havia un animal alat El Griu, que, amb un soroll realment agradable, va dir-los que pugessin a la seva esquena perquè els portaria a un lloc segur. Jesús, sant Esteve i en David van pujar sobre l’animal, que va desplegar les seves increïbles ales daurades i va començar a volar i volar.

Mentre volaven, en David va començar a trobar a faltar la mare, va tancar els ulls i va deixar-se guiar pel vent.

Quan va tornar a obrir els ulls va veure que estava mirant fixament la primera obra, que no s’havia mogut. Aleshores, va entendre que tot allò de l’aventura havia estat una imaginació d’ell davant d’aquella pintura i va anar ràpidament a buscar la mare per explicar-li què s’havia imaginat.

Abans de sortir del museu, en David va comprendre per què havia pensat que aquell museu tenia alguna cosa especial, era un lloc realment màgic.

Dídac Bautista
11 anys
Z_ Guest blogger

Respon a Dídac Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.