Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Cristina Riera

Aquests darrers mesos hem quedat terriblement colpejats per les imatges i els testimonis que ens han arribat des d’Ucraïna amb l’esclat de la guerra. És dramàtic veure com sobreviuen les persones que han quedat atrapades a les seves poblacions. Paral·lelament, sis milions i mig de refugiats han fugit de les bombes des de l’inici del conflicte, unes bombes que estan provocant innumerables pèrdues humanes i la devastació de ciutats senceres.

D’una banda, no parem de veure famílies separades per l’èxode de dones i nens, llars en flames, hospitals i escoles destruïts, dones que han de donar a llum en els búnquers on es guareixen dels bombardejos, gent gran que no pot baixar als refugis subterranis quan sonen les sirenes o persones malaltes que no poden seguir els seus tractaments. A més, hi ha ciutats sense aigua corrent, llum ni calefacció amb temperatures sota zero i amb escassetat de menjar i medicaments.

D’altra banda, les obres d’art tampoc han pogut escapar de la guerra i estan en perill pels bombardejos. Aquests darrers mesos hem pogut veure imatges de com es traslladen obres d’art d’esglésies o com es protegeixen els monuments amb sacs de sorra. Molts museus han reclamat ajuda per salvaguardar el patrimoni cultural que conserven. La majoria de les seves sales i galeries es troben buides, ja que les obres d’art, embalades a correcuita, s’han amagat en búnquers secrets o, fins i tot, s’han traslladat a països estrangers per assegurar la seva supervivència. La UNESCO està treballant amb les autoritats locals i els directors de museus per marcar monuments i llocs d’interès històric amb l’Escut Blau, un emblema fixat el 1954 durant la Convenció de l’Haia per indicar l’art que s’ha de protegir en conflictes bèl·lics.

En definitiva, miris on miris, només es percep un panorama desolador.

El Museu Nacional i els seus treballadors, involucrats sempre amb la temàtica social, estem en contra de la violència que representa la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, de seguida que va esclatar el conflicte, el personal del Museu vam iniciar una campanya solidària de recollida d’ajuda humanitària per a la població ucraïnesa. Ens vam informar sobre què necessitaven i vam preparar un cartell on s’especificaven els productes que aconsellaven portar.

Com veureu tot seguit, la resposta va ser espectacular. Molta gent va participar-hi. Vam classificar en caixes tot el material segons la seva tipologia i les vam retolar en anglès i ucraïnès per facilitar la feina als voluntaris que participen diàriament en la classificació, el trasllat i la distribució de tot aquest material.

 Vam aconseguir recollir el següent equipament:

• 25 caixes de menjar (galetes, menjar en llauna, cacau en pols, farina, te, oli, arròs, llet, xocolata i llegum)

• 9 caixes de roba (sacs de dormir, mantes, guants, gorres de llana i jaquetes)

• 2 caixes de productes d’higiene (bolquers, compreses i mascaretes)

• 1 caixa de medicaments i altres productes de farmàcia (gasses estèrils, paracetamol, ibuprofè, amoxicil·lina i alcohol)

• 1 caixa amb piles i llanternes

• 1 caixa amb calçat

Hi ha diferents llocs de recollida habilitats a Barcelona. Nosaltres vam portar el material a l’església de Santa Mònica, on vam quedar meravellats de la seva bona organització. Només arribar, va venir un grup de voluntaris a descarregar les caixes dels cotxes i a entrar-les dins de les instal·lacions, on altres persones estaven classificant el material que anava portant la gent.

L’Ivan i el Taras, dos col·laboradors ucraïnesos, ens van explicar  com fan arribar el material a Ucraïna. Primerament, seleccionen els medicaments i els porten fins a Cracòvia (Polònia), on fan canvi de vehicle per entrar a Ucraïna. Els trasllats es fan en furgoneta, ja que és molt més ràpid i aconsegueixen arribar en 24 h a Cracòvia. Quan es fa el mateix trajecte en camió es triguen 3 o 4 dies. Pel que fa a la resta d’equipament (menjar, roba, etc.), el trasllat es fa en camió. Si les persones que els condueixen són ucraïneses, el viatge es fa directament des de Barcelona fins a l’interior d’Ucraïna. Però si els transportistes són d’altres nacionalitats, per por als bombardejos, habitualment no volen creuar la frontera, per la qual cosa es canvia el material a altres camions en ciutats poloneses properes a Ucraïna. Les poblacions on es porta tot aquest material per ser repartida entre la població són les més castigades pels bombardejos, com per exemple Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país.

Per concloure, volem transmetre el nostre suport a la població d’Ucraïna que està patint enormement i que en molts casos, ho ha perdut tot. El sentiment unànime de tots nosaltres és que ha estat molt gratificant participar en una campanya  solidària com aquesta i posar el nostre granet de sorra per ajudar-los. El desig principal és que aquesta guerra acabi ben aviat.

Cristina Riera

+ posts

Departament de Comunicació

• CAMPANYES SOLIDÀRIES EN TEMPS DE LA COVID-19
• Adaptar-nos a una nova realitat: el teletreball
• LECTURA FÀCIL: UN MUSEU PER A TOTS
• Per un museu solidari