Adela Laborda
L’any 1893 l’artista, escriptor, col·leccionista i pioner de les arts gràfiques modernistes a Catalunya Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) oferia en venda una obra mestra que avui forma part de la col·lecció de Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Martiri de sant Bartomeu (1644) de Josep de Ribera, «lo Spagnoletto» (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1662).
La pintura està basada en la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze i representa el moment en què l’apòstol sant Bartomeu està rebent el càstig terrible de ser escorxat en vida per haver predicat el cristianisme. Mentre un botxí encara no l’ha acabat de lligar, l’altre ja ha començat a llevar-li la pell amb delectació. Es veu en l’expressió riallera del seu rostre, que contrasta amb la mirada del sant que es dirigeix a l’espectador, qui sap si demanant compassió.
Deixeble de Ribera i conegut sobretot pels paisatges de tall preromàntic que va realitzar al llarg de la seva trajectòria, Salvator Rosa (Nàpols, 1615-Roma, 1673), va pintar un altre magnífic Martiri de sant Bartomeu que avui es conserva a la Graf Harrach’sche Familiensammlung (Schloss Rohrau). No hi ha dubte que aquesta obra, atribuïda antigament a «Lo Spagnoletto», va ser el principal referent que Alexandre de Riquer va fer servir l’any 1896 a l’hora de compondre el cartell Fábrica de salchichón de Vich J. Torra, del qual el Museu Nacional en té un exemplar.
- Salvator Rosa, Martiri de sant Bartomeu, probablement anterior a 1640, Graf Harrasch’sche Familiensammlung, Schlossmuseum, Rohrau
- Alexandre de Riquer, Fábrica de Salchichon de Vich J. Torra, 1896, Museu Nacional d’Art de Catalunya
A «Sobre els cartells d’Alexandre de Riquer i les seves fonts» (1995), Rafael Cornudella va demostrar la filiació d’altres dos cartells executats per Riquer l’any 1896. Així, 3era Exposición de Bellas Artes é Industrias Artísticas (Museu Nacional) que es considera el primer cartell modernista català, remet a un relleu de l’escultor prerafaelita George Frampton reproduït al número d’octubre de 1893 de The Studio, publicació a la qual l’artista estava subscrit. Per part seva, la jove art nouveau que centra A. y E. F. Napoleón fotógrafos (col·lecció particular) beu de dos exlibris de H. Isabel Adams reproduïts al recull de Norna Labouchere, Ladies’ book-plates (Londres, 1895), del qual Riquer tenia un exemplar.
En el cas de Fábrica de salchichon de Vich J. Torra, Alexandre de Riquer abandona els models prerafaelites britànics tardans que adoptaria arran del seu primer viatge a Londres el 1894 per inspirar-se, creiem, no només en una estampa de reproducció de l’obra de Salvator Rosa –estampa que encara no hem pogut identificar-, sinó en un aiguafort força difós del Martiri de sant Bartomeu signat pel mateix «Jusepe de Riuera Spañol» i que du la inscripció «Dedico mis obras y esta estampa al SereniSmo Principe Philiberto mi Señor / en Napoles año 1624». Ho delata la posició del cap, el tors i els braços de l’escorxador que està lligant el porquet estès cap per amunt sobre una taula –posició extreta de l’obra de Rosa- i el motiu del ganivet sanguinolent que sosté amb la boca –préstec de Ribera.
Tenint en compte que l’obra de Salvator Rosa havia estat atribuïda a Ribera –atribució que Riquer potser deuria conèixer-, Fábrica de salchichon de Vich J. Torra es pot interpretar com un homenatge que l’artista català va voler retre a Ribera, de qui en posseïa el quadre del Martiri de sant Bartomeu des de l’any 1893, com a molt tard.
Al mateix temps, Fábrica de salchichon proporciona segurament el cartell més realista de tots els que Riquer va fer. Exhibit a la III Exposició de belles arts i indústries artístiques de 1896, l’historiador i crític Salvador Sanpere i Miquel, poc afecte al modernisme, el va qualificar de «magnífico» i s’hi va referir com segueix:
«Uno de esos degenerados [cartellistes] de seguro hubiera encontrado ocasion de ofrecernos […] alguna porquería, aunque no fuera mas que una de aquellas desdichadas concurrentes al Clou ó al Moulin Rouge de Paris, en donde van á inspirarse los modernistas, […] pero el señor de Riquer nos ha presentado un matarife en el acto del sacrificio, y como dicho señor no es un degenerado […] se ha abstenido, como manda el arte clásico que resplandece en toda su magnífica composición, de todo detalle repugnante. En fin, un premio de honor en punto á carteles […] nosotros, si hay que pasar la frontera, si no vamos á Grecia nos quedamos en Italia.» (El Diluvio, 3/6/1896, p. 10).» (El Diluvio, 3/6/1896, p. 10).
- Alexandre de Riquer, Fabrica de salchichon de Vich Juan Torra, 1899
- Alexandre de Riquer, A. y E. F. Napoleón fotógrafos, 1896, col·lecció particular
Per bé que 3era Exposición de Bellas Artes é Industrias Artísticas és una obra de format apaïsat –Riquer va desestimar les mides estipulades a les bases del concurs-, Fábrica de salchichon J. Torra i A. y E. F. Napoleón fotógrafos comparteixen una mateixa disposició vertical i la presència d’un requadre central on se situen les figures, les quals estan envoltades per un marc d’ornamentació. A la part inferior del marc de la Fábrica de salchichon s’aprecia la marca de la casa que Joan Torra Palou va fundar després de separar-se de la firma comercial Torra y San i del successor d’aquesta, Francesc Robert Yarzábal. En efecte, l’any 1883 Torra y San van inaugurar a Barcelona una botiga situada als porxos de l’actual Palau Moja, avui desapareguda, que va merèixer els elogis de la premsa tant pels embotits selectes que s’hi despatxaven –elaborats a Vic- com per la seva decoració interior, la direcció de la qual es va confiar a Lluís Domènech i Montaner. Posterioment, quan Torra es va instal·lar pel seu compte, va encarregar a Enric Sagnier –assistit pel mestre d’obres Josep Ylla Cortinas- la construcció d’una nova fàbrica d’embotits a Vic. Es tracta d’un destacat edifici industrial modernista, datat entre 1896 i 1897, que és seu actual del Centre d’arts visuals de la ciutat i encara conserva figures de porquets a les finestres de la façana.
Joan Torra deuria quedar complagut amb el cartell de Riquer, ja que, a més d’incloure’n reproduccions a l’Anuario-Riera a partir de 1898, el 1899 va confiar a l’artista una altra obra, Fabrica de salchichon de Vich Juan Torra (Museu Nacional) que a finals d’any s’exposava a la sala Parés.
El crític de La Publicidad va observar que «Un rayo de luna hace resaltar delicadamente el perfil de una campesina apacentando una piara de cerdos [obra] de efecto magistral [que] honra la fama de su autor. [El cartell] rivaliza con el anterior y será de seguro adquirido por todos los aficionados a esta clase de trabajos artísticos» (10/12/1899, p. 2). Com va indicar Cornudella, la composició deriva de The Century. Midsummer holiday number. August (1897), cartell publicitari efectuat pel reconegut artista nord-americà Maxfield Parrish. Procedent de la col·lecció Riquer, es conserva al Museu Nacional de la mateixa manera que els llibres, revistes, gravats, exlibris i cartells que van pertànyer a la seva esplèndida biblioteca i es van adquirir als hereus de l’artista l’any 1921.
Enllaços relacionats
Alexandre de Riquer. Obra gràfica
Cornudella i Carré, R., «Sobre els cartells d’Alexandre de Riquer i les seves fonts»,
Gabinet de Dibuixos i Gravats
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful